Una nova barrera que cal v\u00e8ncer per controlar l’epid\u00e8mia als pa\u00efsos en vies de desenvolupament<\/strong><\/p>\n Per Boris Revollo<\/strong> i Roger Paredes<\/strong>, metges i investigadors de la Fundaci\u00f3 Lluita contra la SIDA i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.<\/p>\n A mitjan anys vuitanta del segle passat, el moment en qu\u00e8 es van comen\u00e7ar a tractar els primers pacients infectats pel virus de la immunodefici\u00e8ncia humana (VIH)<\/strong> amb el primer an\u00e0leg dels nucle\u00f2sids, la zidovudina (AZT)<\/strong>, es va obrir una gran porta que donaria molta esperan\u00e7a a milions de persones que fins llavors no tenien cap alternativa de tractament per a la malaltia; en aquesta \u00e8poca, ser diagnosticat d’una infecci\u00f3 per VIH<\/strong> era sin\u00f2nim de mort.<\/p>\n Al primer assaig cl\u00ednic, en qu\u00e8 es va administrar AZT<\/strong> a pacients seropositius, es va poder demostrar que la infecci\u00f3 pel VIH podria ser controlada i els pacients que rebien el medicament es morien menys i tenien menys esdeveniments de sida (1\/145), que aquells als quals s’administrava un placebo (19\/137). La zidovudina<\/strong> perllongava la vida dels pacients infectats pel VIH<\/strong> i aix\u00f2 era una gran not\u00edcia. El problema era que aquest efecte ben\u00e8fic durava poc temps i malauradament els pacients presentaven recaigudes de la malaltia. En aquell moment ens vam adonar que el virus desenvolupava mecanismes de resist\u00e8ncia al tractament.<\/p>\n Aquest virus complex t\u00e9 una particularitat: el material gen\u00e8tic del VIH<\/strong> circula dins del nostre cos en forma d’ARN<\/strong>, que posteriorment \u00e9s transcrit a ADN<\/strong> per ser integrat dins d’algunes c\u00e8l\u00b7lules espec\u00edfiques del nostre organisme, perqu\u00e8 aquestes produeixin noves part\u00edcules virals. El pas d’ARN<\/strong> a ADN<\/strong> s’anomena retrotranscripci\u00f3<\/strong><\/a> i \u00e9s un proc\u00e9s molt din\u00e0mic i altament actiu en qu\u00e8 es produeixen m\u00faltiples errors de transcripci\u00f3 d’ARN<\/strong> a ADN<\/strong>, la qual cosa provoca que el virus presenti mutacions en l’estructura gen\u00e8tica que l’ajuden a escapar<\/em> del tractament antiretroviral (TAR).<\/p>\n Afortunadament s’han desenvolupat nous f\u00e0rmacs que ataquen<\/em> per diferents punts el virus per poder-lo controlar totalment. En els darrers anys s’han descobert a m\u00e9s mol\u00e8cules m\u00e9s potents que continuen inhibint el virus malgrat que aquest desenvolupi canvis en l’estructura gen\u00e8tica per escapar-ne. Aquests medicaments estan disponibles en els pa\u00efsos desenvolupats, per la qual cosa podem afirmar que actualment tenim totes les eines disponibles per poder controlar el VIH al nostre entorn. Les resist\u00e8ncies als antiretrovirals s\u00f3n, doncs, un problema marginal en els pa\u00efsos industrialitzats.<\/p>\n Malauradament, l’acc\u00e9s a les diverses alternatives de tractament per al VIH no \u00e9s el mateix als pa\u00efsos en vies de desenvolupament, principalment al continent afric\u00e0, on es concentra el 70 % del total de la poblaci\u00f3 mundial infectada pel VIH. Actualment, les pautes d’inici de tractament disponibles en aquests pa\u00efsos es basen en medicaments que tenen moltes probabilitats de generar resist\u00e8ncies si no es prenen de manera adequada, i es deixen medicaments m\u00e9s potents com a alternatives de rescat per a pacients que fallin als primers. En alguns pa\u00efsos, l’acc\u00e9s a aquesta segona l\u00ednia de tractament troba molts obstacles administratius, i s’ha arribat a administrar fins amb un any de retard en alguns pacients que el necessitaven.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 dels problemes per poder iniciar una segona l\u00ednia de manera immediata, hi ha el problema dels pacients que s’infecten amb virus que ja presenten resist\u00e8ncies al tractament de primera l\u00ednia, les anomenades \u00abresist\u00e8ncies transmeses\u00bb. S’han descrit taxes de resist\u00e8ncies transmeses a alguns dels medicaments m\u00e9s usats en els pa\u00efsos en vies de desenvolupament situades al voltant del 15-20%<\/a>, cosa que suposa que alguns pacients estiguin rebent tractaments sub\u00f2ptims amb el risc de generar encara m\u00e9s resist\u00e8ncies als altres medicaments que s’administren conjuntament.<\/p>\n Si continuem iniciant tractaments sub\u00f2ptims i generant m\u00e9s resist\u00e8ncies, anirem esgotant a poc a poc les alternatives de tractament per als pacients dels pa\u00efsos en vies de desenvolupament. Per tant, aconseguir l’objectiu d’un 90 % d’indetectabilitat<\/a> en els pacients tractats en aquests pa\u00efsos ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no podrem controlar l’epid\u00e8mia a les zones geogr\u00e0fiques m\u00e9s afectades.<\/p>\n La comunitat internacional ha invertit molts esfor\u00e7os a ampliar l’acc\u00e9s al tractament antiretroviral (TAR) en els pa\u00efsos en vies de desenvolupament en aquests darrers anys. Es calcula que aproximadament 1,2 milions de pacients han iniciat un tractament antiretroviral durant l’\u00faltim semestre del 2015. Fins al juny del 2016 hi havia 18,2 milions de pacients que van accedir al TAR.<\/p>\n Un dels problemes principals \u00e9s que s’inicien tractaments sense con\u00e8ixer el perfil de resist\u00e8ncies que puguin tenir els pacients. Els medicaments usats presenten una barrera gen\u00e8tica baixa (probabilitat de generar resist\u00e8ncies) i no es disposa, en la majoria dels casos, de medicaments amb barreres gen\u00e8tiques m\u00e9s altes per a pautes d’inici alternatives en cas de necessitar-les.<\/p>\n En pa\u00efsos en vies de desenvolupament \u00e9s urgent implementar mesures de detecci\u00f3 primerenca de pacients que presenten resist\u00e8ncies a un tractament en curs i poder con\u00e8ixer les taxes de resist\u00e8ncies transmeses als pacients abans d’iniciar un tractament per tal d’administrar tractaments individualitzats en cada cas. Tamb\u00e9 \u00e9s vital accedir a medicaments amb barreres gen\u00e8tiques m\u00e9s altes per ser utilitzats en primera l\u00ednia en els pacients que les necessiten.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa<\/a><\/p>\n Enlla\u00e7os<\/strong><\/p>\n https:\/\/infosida.nih.gov\/education-materials\/glossary\/1316\/transcriptasa-inversa<\/a><\/p>\n https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pubmed\/26831472<\/a><\/p>\n http:\/\/www.unaids.org\/en\/resources\/documents\/2014\/90-90-90<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/DMsida.jpg\")
<\/strong><\/p>\n