Post de Llu\u00eds Reales<\/strong>, periodista a BTV, professor a la UAB i moderador del cicle Futur(s)<\/p>\n El Dr. Josep Maria Ant\u00f3, director cient\u00edfic d’ISGlobal, i Maria Neira, directora del Departament de Salut P\u00fablica i Medi Ambient de l’OMS, en un dels debats FUTUR(s). Imatge: Obra Social “la Caixa”<\/p>\n El futur no est\u00e0 dissenyat ni es pot con\u00e8ixer amb precisi\u00f3. \u00c9s incert per\u00f2, com va argumentar el pensador Ilya Prigogine en el seu llibre La fi de les certeses<\/em>, podem fer l’esfor\u00e7 de modelar-lo \u2014o si m\u00e9s no imaginar-lo\u2014 a trav\u00e9s de l’art de la pregunta i de la comprensi\u00f3 del present. La mat\u00e8ria primera que necessitem \u00e9s el coneixement, el millor ant\u00eddot contra la por al futur.<\/p>\n La segona edici\u00f3 del cicle Futur(s)<\/a>, organitzat per l’Obra Social “la Caixa”<\/a> i l’Ateneu Barcelon\u00e8s<\/a>, va endinsar-se en sis tem\u00e0tiques de frontera: la salut humana i el canvi clim\u00e0tic, la fam al m\u00f3n, els efectes de la tecnologia en el desenvolupament cerebral,\u00a0 el futur del treball, la ciutat sostenible i la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica. Totes elles, clau per entendre el present i projectar el(s) futur(s) possible(s). Un objectiu gegant\u00ed en uns temps ef\u00edmers, vol\u00e0tils i on qualsevol proc\u00e9s, sigui tecnol\u00f2gic, social o pol\u00edtic, \u00e9s hiperaccelerat.<\/p>\n Quines tend\u00e8ncies o idees for\u00e7a es poden destacar de les sessions celebrades al Palau Macaya<\/a> i a l’Ateneu Barcelon\u00e8s?<\/p>\n Una primera idea a destacar \u00e9s que els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics tendeixen a configurar una humanitat diferent de la que hem conegut fins ara. Un m\u00f3n en alteraci\u00f3 a partir de la converg\u00e8ncia de les tecnologies digitals, la rob\u00f2tica, la gen\u00e8tica i les bioci\u00e8ncies. Un m\u00f3n diferent no \u00fanicament des d’una perspectiva material sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00e8ticament. Alguns dels aven\u00e7os en manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica \u2014com el procediment CRISPR d’edici\u00f3 gen\u00e8tica o l’aplicaci\u00f3 de la ter\u00e0pia germinal per a la millora dels descendents\u2014 o la medicina antienvelliment obligaran a repensar all\u00f2 que entenem per vida i mort. I, davant d’aquest escenari, dues preguntes fonamentals: qui posa el l\u00edmits a les manipulacions gen\u00e8tiques i a noves t\u00e8cniques tant per curar com per millorar els humans? I, si alguns pa\u00efsos limiten o prohibeixen aquests aven\u00e7os, com es pot evitar que d’altres, per exemple la Xina o els seus ve\u00efns asi\u00e0tics, no ho facin?<\/p>\n Una segona idea: la desigualtat \u00e9s el signe d’aquests temps postut\u00f2pics. Les utopies del segle xix que somiaven en una societat justa i amb equitat van convertir-se en la gran dist\u00f2pia del xx: guerres, bombes at\u00f2miques, dictadures… En aquest segle xxi mana el principi de conservaci\u00f3 personal, una mena de tirania del jo. Aquells que tenen recursos mengen abundantment, es paguen els millors tractaments m\u00e8dics, viuen en indrets fortificats i aparentment segurs i corren el perill, especialment si s\u00f3n joves, d’esdevenir addictes a les xarxes i als dispositius tecnol\u00f2gics. Les din\u00e0miques pol\u00edtiques de les \u00faltimes d\u00e8cades han abonat la cobd\u00edcia dels rics i la desesperan\u00e7a dels pobres i dels febles. Fam, migracions, canvi clim\u00e0tic, atur i precarietat laboral s\u00f3n avui imatges habituals en els mitjans de comunicaci\u00f3 quan s’explica el m\u00f3n global.<\/p>\n Els participants en les diferents sessions de Futur(s) van demostrar que tenim molta informaci\u00f3 sobre all\u00f2 que passa a les ciutats, sobre els efectes del canvi clim\u00e0tic en la salut humana, sobre les causes de la fam i de les migracions que provoca, sobre la preocupaci\u00f3 dels pares i mestres davant la proliferaci\u00f3 dels m\u00f2bils, sobre les tend\u00e8ncies del mercat de treball… Els diagn\u00f2stics s\u00f3n for\u00e7a acurats. En canvi, manquen estrat\u00e8gies pol\u00edtiques, socials o econ\u00f2miques per revertir el desenc\u00eds davant el present i enfocar un futur pel b\u00e9 com\u00fa i individual. I aquesta seria la tercera idea: tenim bons diagn\u00f2stics del que passa per\u00f2 la volatilitat dels marcs de refer\u00e8ncia i de les institucions avorta qualsevol acci\u00f3 efectiva. I sense estrat\u00e8gies clares d’acci\u00f3 s’imposa la incertesa i el futur \u00e9s percebut com un esdeveniment fosc i no com una oportunitat pel canvi i la millora.<\/p>\n En un m\u00f3n hiperconnectat i hiperaccelerat hem retornat al feudalisme. Una mena de feudalisme digital. Quarta idea que van subratllar durant les sessions del cicle alguns dels experts: les grans empreses d’Internet s\u00f3n els nous senyors del m\u00f3n global. Durant l’edat mitjana tenien castells, poblats\u00a0 i terres. Feien treballar de franc els seus s\u00fabdits. Empreses com Google, Facebook, YouTube… tenen milions de dades i infinits territoris digitals enlloc de castells i terres. Ho saben tot sobre nosaltres i, a m\u00e9s, treballem de franc per a ells. No llaurem la terra ni criem animals \u2014tornarem a fer-ho?\u2014 per\u00f2 omplin les seves xarxes de continguts sense rebre res a canvi. Internet \u00e9s m\u00e9s coses que aquests senyors digitals, per\u00f2 ells controlen i acumulen la informaci\u00f3. Internet \u00e9s un territori sota control per\u00f2 alhora \u00e9s tamb\u00e9 la terra d’oportunitats per explorar nous marcs de refer\u00e8ncia i noves estrat\u00e8gies d’organitzaci\u00f3 i acci\u00f3 i per crear xarxes on la informaci\u00f3 es digereixi i esdevingui coneixement.<\/p>\n I la conclusi\u00f3: actualment estem orfes de xarxes de coneixement i de noves estructures col\u00b7laboratives de poder, tant a escala local com global, que afrontin la innovaci\u00f3 social necess\u00e0ria per recuperar l’esperan\u00e7a en el futur.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Cicle Futur(s)<\/a><\/p>\n Enlla\u00e7os del text<\/strong><\/p>\n http:\/\/www.ateneubcn.org\/agenda\/cicle-futurs<\/a><\/p>\n https:\/\/obrasociallacaixa.org\/ca<\/a><\/p>\n http:\/\/www.ateneubcn.org<\/a><\/p>\n http:\/\/agenda.obrasocial.lacaixa.es\/ca\/palau-macaya<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/futurs.png\")
<\/p>\n