El projecte Periodisme Cient\u00edfic d’Excel\u00b7l\u00e8ncia (PerCientEx<\/a>) neix de les ganes de fer la volta als remugaments de molts periodistes cient\u00edfics que diuen coses com: \u00abla cosa va molt malament\u00bb, \u00abtenim massa poc temps\u00bb, \u00abens paguen molt poc\u00bb o \u00ab\u00bfper qu\u00e8 la gent prefereix la cobra de la Chenoa<\/a> a la meva pe\u00e7a sobre la microbiota?\u00bb. Aquestes queixes estan fonamentades. Hi ha evid\u00e8ncies i literatura acad\u00e8mica<\/a> que confirmen que la cosa<\/em> va efectivament for\u00e7a malament: el periodisme cient\u00edfic pateix una crisi, igual o m\u00e9s gran que la del periodisme en el seu conjunt.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, a tots ens ha passat alguna vegada de trobar-nos, de tant en tant, amb un reportatge que il\u00b7lumina, que canvia la manera de veure les coses, o les coses<\/em> en elles mateixes. Reportatges que destapen casos de males pr\u00e0ctiques en recerca cient\u00edfica indueixen debats pol\u00edtics i fins i tot canvis legislatius.<\/p>\n I per qu\u00e8 no fixar-se, aleshores, en el got mig ple? Aquest \u00e9s l’objectiu de PerCientEx<\/a>: trobar exemples de bones pr\u00e0ctiques de periodisme cient\u00edfic<\/strong>, fer-los visibles, donar cr\u00e8dit als seus autors, inspirar altres periodistes<\/strong>, especialment els m\u00e9s joves, i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, ajudar a <\/strong>apujar els est\u00e0ndards de la professi\u00f3<\/strong>.<\/p>\n Aix\u00f2 no es pot fer sense l’ajuda dels lectors. En primer lloc, perqu\u00e8 la definici\u00f3 d’excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s necess\u00e0riament el resultat d’un consens. I, en segon lloc, perqu\u00e8 si volem augmentar la qualitat del periodisme \u00e9s imprescindible augmentar el nivell d’exig\u00e8ncia dels lectors. Heus aqu\u00ed l’altre objectiu del projecte: ajudar a consolidar una comunitat de lectors cr\u00edtics i exigents<\/strong>.<\/p>\n Per tant, qu\u00e8 \u00e9s PerCientEx? <\/strong><\/p>\n \u00c9s un projecte de l’Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC<\/a>), finan\u00e7at per la Fundaci\u00f3 Espanyola per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia (FECYT<\/a>) i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Obra Social “la Caixa”<\/a>. En xifres: 40 lectors voluntaris<\/strong> d’arreu del m\u00f3n van monitoritzar els 14 mitjans digitals<\/strong> espanyols de m\u00e9s difusi\u00f3 o innovaci\u00f3 en 3 idiomes cooficials<\/strong>, durant 11 setmanes<\/strong> (de maig a juliol de 2016), per conformar una base de dades de 33 exemples de bones pr\u00e0ctiques en periodisme de ci\u00e8ncia, tecnologia, salut i medi ambient<\/strong>. L’equip coordinador del projecte est\u00e0 format pels autors d’aquest article.<\/p>\n Per qu\u00e8 aquest projecte \u00e9s important? <\/strong><\/p>\n En primer lloc, perqu\u00e8 ning\u00fa no ho havia fet abans: hem llan\u00e7at una sonda a un planeta inexplorat, el del periodisme cient\u00edfic excel\u00b7lent. En segon lloc, perqu\u00e8 hem aplicat a aquest tipus d’estudis el m\u00e8tode innovador del crowdsourcing<\/em>: hem creat un cervell col\u00b7lectiu<\/em>, una comunitat de lectors cr\u00edtics i compromesos que treballa conjuntament. En tercer lloc, perqu\u00e8 hem trobat m\u00e9s bones pr\u00e0ctiques del que s’esperava i on no les esper\u00e0vem.<\/p>\n Qu\u00e8 volem dir quan parlem d’excel\u00b7l\u00e8ncia?<\/em><\/strong><\/p>\n Hem identificat una s\u00e8rie de trets desitjables despr\u00e9s de l’an\u00e0lisi de codis de bones pr\u00e0ctiques internacionals i de les caracter\u00edstiques compartides per un conjunt de treballs de qualitat: premiats per guardons de gran prestigi, destacats en llibres de periodisme o antologies, descrits en congressos de comunicaci\u00f3 cient\u00edfica o finan\u00e7ats per entitats que promouen el periodisme de qualitat. Tamb\u00e9 hem consultat a professionals del periodisme cient\u00edfic i investigadors en comunicaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta recerca ens ha servit per construir el cor del projecte: una taula de criteris de selecci\u00f3, que ha estat l’eina utilitzada pels lectors voluntaris per filtrar les peces candidates a entrar a la nostra base de dades. Aquesta taula recull un conjunt de trets m\u00ednims imprescindibles perqu\u00e8 un treball sigui tingut en compte: que sigui notici\u00f3s, rellevant i imparcial; que respecti les regles deontol\u00f2giques i contrasti fonts diferents; i que sigui llegible i empri correctament les eines de l’entorn digital.<\/p>\n Aquests trets s\u00f3n necessaris per\u00f2 no suficients per passar la nostra selecci\u00f3. Quant a continguts<\/strong>, els articles seleccionats s\u00f3n temes propis \u2014\u00e9s a dir que no depenen de l’agenda de les institucions\u2014, hist\u00f2ries originals, temes no propis amb un enfocament original, entrevistes en prim\u00edcia, temes que generen canvis de mentalitat o fins i tot pr\u00e0ctics (per exemple, en el govern o la legislaci\u00f3). En suma, es tracta d’un periodisme cient\u00edfic necessari, no decoratiu.<\/p>\n Pel que fa als m\u00e8todes<\/strong>, els trets buscats s\u00f3n l’\u00fas de fonts d’alt valor i variades, l’explicitaci\u00f3 dels l\u00edmits, els biaixos i els conflictes d’interessos, la connexi\u00f3 amb els problemes socials, la inclusi\u00f3 dels antecedents i els possibles desenvolupaments futurs i de les dimensions de g\u00e8nere, classe, edat, \u00e8tnia i educaci\u00f3, i l’abordatge dels aspectes pol\u00edtics de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n Quant als formats<\/strong>, el projecte ha valorat les noves narratives digitals, el periodisme de dades i l’excel\u00b7l\u00e8ncia en la narraci\u00f3, la fotografia i l’audiovisual.<\/p>\n En aquesta definici\u00f3 queden exclosos molts altres treballs que tamb\u00e9 poden ser mostres de periodisme de qualitat, com ara uns treballs molt comuns en el periodisme cient\u00edfic, les not\u00edcies en format de ressenya d’un article cient\u00edfic. Hem seleccionat un conjunt de bones pr\u00e0ctiques espec\u00edfiques, per\u00f2 per motius tant operatius com de concepte, no recollim totes les mostres de bon periodisme que existeixen. <\/strong>El nostre rover<\/em> troba unes pedres interessants del planeta del periodisme cient\u00edfic de qualitat, per\u00f2 no pret\u00e9n mapejar<\/em> tot el planeta. Estem m\u00e9s aviat en fase pathfinder.<\/em><\/p>\n Almenys dos voluntaris per cada mitj\u00e0 analitzat<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de definir les bones pr\u00e0ctiques, vam definir un conjunt de mitjans per analitzar. Ens vam centrar en la premsa generalista amb edici\u00f3 digital en els quatre idiomes oficials a Espanya (finalment, l’\u00e8uscar en va quedar fora per falta de voluntaris lectors), i vam prioritzar aquells que tenien m\u00e9s tr\u00e0nsit segons l’indicador ComScore<\/em> (en el cas dels mitjans en catal\u00e0 i gallec vam fer servir l’OJD i el criteri d’experts). Vam completar la llista amb mitjans de menys tr\u00e0nsit, per\u00f2 innovadors. At\u00e8s el nombre de voluntaris disponibles, vam reduir la llista a catorze mitjans: en castell\u00e0, ABC<\/em><\/strong>, eldiario.es<\/em><\/strong>, El Espa\u00f1ol<\/em><\/strong>, El Mundo<\/em><\/strong>, El Pa\u00eds<\/em><\/strong>, El Peri\u00f3dico<\/em><\/strong>, La<\/em><\/strong> Raz\u00f3n<\/em><\/strong>, La Vanguardia<\/em><\/strong> i P\u00fablico<\/em><\/strong>; en catal\u00e0, Diari Ara<\/em><\/strong>, El Cr\u00edtic<\/em><\/strong> i Naci\u00f3 Digital<\/em><\/strong>; en gallec, Galicia Confidencial<\/em><\/strong> i Praza P\u00fablica<\/em><\/strong>. <\/em>Per practicitat, ens vam cenyir als continguts i seccions que els mateixos mitjans etiqueten com a ci\u00e8ncia, tecnologia, salut i medi ambient.<\/p>\n Vam reclutar <\/em>els nostres lectors voluntaris en una convocat\u00f2ria difosa en llistes de correu especialitzades, m\u00e0sters i associacions de comunicaci\u00f3 cient\u00edfica. Els voluntaris es van entrenar sota la direcci\u00f3 de l’equip durant quatre setmanes a la primavera, a les quals van seguir les onze setmanes de monitoritzaci\u00f3, entre maig i juliol. Almenys dos voluntaris van monitoritzar cada mitj\u00e0<\/strong> i van emplenar cada setmana un registre amb la seva selecci\u00f3. Tamb\u00e9 van disposar de grups de discussi\u00f3 en l\u00ednia on van debatre la tasca de selecci\u00f3 i els articles que calia incloure<\/strong>. Aquesta extraordin\u00e0ria comunitat de lectors \u00e9s un dels resultats del projecte, ja que el 90% dels voluntaris van valorar entre 7 i 10 el projecte, i el 96,5% va dir que repetiria l’experi\u00e8ncia.<\/p>\n El registre va ser posteriorment filtrat per l’equip del projecte, de manera que el conjunt d’articles seleccionats va quedar redu\u00eft a trenta-tres exemples. En aquest conjunt de treballs abunden les hist\u00f2ries originals (com \u00abLos miedos de una prostituta<\/a>\u00bb o \u00abEl estigma de la primera generaci\u00f3n de adolescentes nacidos con VIH<\/a>\u00bb), els temes no propis amb enfocament original (com \u00abEl Chern\u00f3bil italiano<\/a>\u00bb o \u00ab\u00bfEra malo por naturaleza el gorila sacrificado de Cincinnati?<\/a>\u00bb), els reportatges d’alt inter\u00e8s social (com \u00abUn c\u00e1ncer cada 10 segundos<\/a>\u00bb o \u00abUna herida de barro t\u00f3xico de m\u00e1s de 700 kil\u00f3metros<\/a>\u00bb) o les hist\u00f2ries que expliciten les controv\u00e8rsies i els mecanismes de la ci\u00e8ncia (com \u00abLos reyes del camping usan la ciencia para tumbar una ley<\/a>\u00bb o \u00abAs\u00ed sirvi\u00f3 mi cerebro de cobaya para un estudio cient\u00edfico<\/a>\u00bb).<\/p>\n Les bones pr\u00e0ctiques menys freq\u00fcents en el nostre conjunt s\u00f3n els temes propis (com \u00abEnfermeras multirresistentes para enfermos olvidados<\/a>\u00bb, \u00abUna unidad de quemados en la trastienda<\/a>\u00bb, \u00abViaje a la ciudad m\u00e1s contaminada del mundo\u00bb i \u00abEspa\u00f1a, la mayor jaula de delfines de Europa<\/a>\u00bb), el periodisme d’investigaci\u00f3 (com \u00abM\u00e9dicos p\u00fablicos ganan 1,5 millones al vender adjudicaciones sanitarias<\/a>\u00bb, \u00abMi tumor se vende en el extranjero<\/a>\u00bb i \u00abSancionado un m\u00e9dico por manipular datos de pacientes de hepatitis C<\/a>\u00bb) i les noves narratives i eines digitals (com \u00abPer qu\u00e8 Catalunya crema<\/a>\u00bb).<\/p>\n En conjunt, creiem que PerCientEx ha complert els seus objectius. No obstant aix\u00f2, queda molt per fer. Cal consolidar i ampliar la comunitat de lectors; desenvolupar programari per automatitzar la recollida de not\u00edcia on els mitjans no etiquetin ni sindiquin correctament; aplicar m\u00e8todes que proporcionin resultats estad\u00edsticament rellevants; augmentar el temps d’observaci\u00f3 fins a aconseguir, idealment, un observatori continu; divulgar els resultats en temps real, potser en col\u00b7laboraci\u00f3 amb algun mitj\u00e0… Tot aix\u00f2 requereix un esfor\u00e7 organitzatiu i financer que esperem poder aconseguir. Tanmateix, que molts dels lectors voluntaris afirmin que han crescut i apr\u00e8s a ser m\u00e9s cr\u00edtics ja \u00e9s un \u00e8xit i una motivaci\u00f3 per perseverar.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n El projecte Periodisme Cient\u00edfic d’Excel\u00b7l\u00e8ncia (PerCientEx<\/a>) neix de les ganes de fer la volta als remugaments de molts periodistes cient\u00edfics que diuen coses com: \u00abla cosa va molt malament\u00bb, \u00abtenim massa poc temps\u00bb, \u00abens paguen molt poc\u00bb o \u00ab\u00bfper qu\u00e8 la gent prefereix la cobra de la Chenoa<\/a> a la meva pe\u00e7a sobre la microbiota?\u00bb. Aquestes queixes estan fonamentades. Hi ha evid\u00e8ncies i literatura acad\u00e8mica<\/a> que confirmen que la cosa<\/em> va efectivament for\u00e7a malament: el periodisme cient\u00edfic pateix una crisi,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2918,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520],"tags":[],"class_list":["post-2257","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/percientex_035.jpg\")
<\/em>
Michele Catanzaro, Esther Mar\u00edn, Agust\u00edn L\u00f3pez i Cristina Ribas de l’Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC). <\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/percientex_026.jpg\")
<\/p>\n<\/em>
Michele Catanzaro, Esther Mar\u00edn, Agust\u00edn L\u00f3pez i Cristina Ribas de l’Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC). <\/em><\/p>\n