![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/sara-soto.png\")
<\/p>\n
Sara Soto i Yuli L\u00f3pez, investigadores d’ISGlobal, treballant al laboratori<\/p>\n
Post de Sara Soto<\/strong>, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria “la Caixa”.<\/p>\n Per qu\u00e8, si som majoria a les universitats, les dones som minoria com a cient\u00edfiques i, sobretot, en alts c\u00e0rrecs?<\/strong><\/p>\n Post publicat<\/a> en castell\u00e0 el 8 de febrer de 2017 al blog Health Is Global<\/a>.<\/p>\n No t’han preguntat molts cops per qu\u00e8 t’has fet infermera, taxista…? Si em preguntessin a mi per qu\u00e8 s\u00f3c cient\u00edfica \u2014que ho fan\u2014 hauria de remuntar-me a l’escola, quan estudiava EGB (s\u00ed, s\u00ed, jo tamb\u00e9 vaig fer EGB).<\/p>\n Quan ets un nen, els professors que passen per la teva vida et marquen tant per a les coses bones com per a les dolentes, i fan que et decideixis, gaireb\u00e9 sense adonar-te’n, per unes assignatures o una branca d’estudi. Vaig arribar a estimar les ci\u00e8ncies i, especialment, la biologia, gr\u00e0cies a magn\u00edfiques professores que em van ensenyar aquesta assignatura des de l’escola fins a l’institut.<\/p>\n M\u00e9s tard, a la universitat, vaig con\u00e8ixer la que va ser la meva directora de tesi. Ella \u00e9s un gran exemple de dona cient\u00edfica, lluitadora contra vent i marea. El seu coratge va fer que no s’acovard\u00eds davant els seus companys masculins que, als anys setanta, l’acusaven d’abandonar els fills i no complir com a mestressa de casa pel fet d’anar a treballar a la universitat, on va arribar a esdevenir catedr\u00e0tica.<\/p>\n A la meva promoci\u00f3 de la carrera de Biologia \u00e9rem m\u00e9s de cent persones, de les quals el 70% \u00e9rem dones. No obstant aix\u00f2, molt poques de nosaltres hem seguit la carrera cient\u00edfica. Aquesta tend\u00e8ncia passa a escala mundial on les dones continuen subrepresentades en l’\u00e0mbit de la recerca i el desenvolupament de totes les regions del m\u00f3n, i constitueixen nom\u00e9s el 28% dels investigadors existents<\/strong>. A Espanya, segons dades recollides per l’<\/strong>Institut d’Estad\u00edstica de la UNESCO<\/strong><\/a>, el 54% dels estudiants de carrera (grau) s\u00f3n dones, el 49% de les dones que es llicencien estudien un doctorat i tan sols el 39% seguir\u00e0 una carrera cient\u00edfica.<\/strong><\/p>\n La maternitat no hauria d’estar renyida amb el desenvolupament laboral de la dona<\/strong><\/p>\n Les investigadores generalment treballen en els sectors acad\u00e8mic i p\u00fablic, mentre que els homes predominen en el sector privat, que tendeix a oferir millors salaris i oportunitats per progressar. A la majoria dels pa\u00efsos, les dones es concentren en les ci\u00e8ncies socials i romanen subrepresentades en enginyeria i en carreres tecnol\u00f2giques.<\/p>\n Per\u00f2, per qu\u00e8, si som majoria a les universitats, som minoria com a cient\u00edfiques i, sobretot, en alts c\u00e0rrecs?<\/p>\n Hi ha nombrosos obstacles associats a aquestes traject\u00f2ries educatives, des dels estereotips que afronten les nenes fins a les responsabilitats familiars i els prejudicis a qu\u00e8 han de fer front les dones en el moment de triar el seu camp d’estudi.<\/p>\n Manca de pol\u00edtiques de paritat i de conciliaci\u00f3 familiar<\/strong><\/p>\n Un dels principals obstacles \u00e9s la maternitat i \u00e9s dur haver de dir-ho. La majoria de nosaltres i, sobretot, si no tens fam\u00edlia a prop que t’ajudi, ens passem el dia corrents per complir tant en l’\u00e0mbit laboral com a casa. T’enfrontes \u2014i sempre parlant de la majoria dels casos\u2013 al fet que ja no tens tanta disponibilitat per viatjar, per quedar-te treballant fins tard i els caps de setmana. Si passes uns anys dedicada als teus fills, es fa molt dif\u00edcil entrar de nou en la roda de demanar finan\u00e7ament, etc. Per\u00f2, a l’hora d’avaluar-te, no es t\u00e9 en compte res de l’anterior i t’avaluen com una persona soltera i sense nens que t\u00e9 m\u00e9s disponibilitat per a tot.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tanmateix, la maternitat no hauria d’estar renyida amb el desenvolupament laboral de la dona. Falten encara moltes pol\u00edtiques de paritat i de conciliaci\u00f3 familiar no nom\u00e9s pel que fa a la carrera cient\u00edfica sin\u00f3 en tots els \u00e0mbits laborals (empreses privades, p\u00fabliques…).<\/p>\n Tot i aix\u00f2, i gr\u00e0cies a la passi\u00f3 per la nostra feina i pel goig de saber que el que fem podria ajudar molta gent en un futur i, fins i tot, salvar moltes vides, continuem al peu del can\u00f3. Al nostre institut hi ha dones\/mares cient\u00edfiques meravelloses que han arribat a un lloc de cap de grup per la seva tenacitat i el seu treball i que s\u00f3n un exemple a seguir.<\/p>\n Compatibilitzar la maternitat i la carrera cient\u00edfica<\/strong><\/p>\n Hem d’encoratjar les nenes perqu\u00e8 estudi\u00efn i segueixin carreres cient\u00edfiques, hem de portar i explicar la ci\u00e8ncia, el que es fa als laboratoris, a les escoles i als instituts. Hem d’explicar que les ci\u00e8ncies no s\u00f3n nom\u00e9s bestioles i plantes, o l\u00edquids per barrejar, sin\u00f3 que amb la ci\u00e8ncia es pot avan\u00e7ar i es pot aplicar a millorar la vida.<\/p>\n Hem de canviar les estad\u00edstiques, fer que el percentatge de dones cient\u00edfiques que arriben a dalt sigui m\u00e9s gran sense renunciar a la maternitat, perqu\u00e8:<\/p>\n * * * * * * * * * * * * * *<\/p>\n Projecte HYPATIA <\/strong><\/p>\n El projecte HYPATIA<\/a>, que es desenvolupar\u00e0 entre 2015 i 2018 i est\u00e0 finan\u00e7at per la Comissi\u00f3 Europea en el context del programa marc Horitz\u00f3 2020, aborda el repte de reunir diferents actors de la societat per tal d’atraure m\u00e9s noies adolescents a les carreres de ci\u00e8ncia, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques, conegudes com a STEM.<\/p>\n Les activitats que sorgeixin del projecte s’aplicaran en diferents pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea i altres estats i amb aquesta finalitat s’ha creat un consorci format per un conjunt de catorze nodes a fi de garantir-ne una gran acollida. Obra Social “la Caixa” coordina el consorci espanyol del projecte per tal d’aplicar les activitats en diferents entitats i punts del territori de l’Estat espanyol.<\/p>\n S’espera que els impactes del projecte proporcionin un canvi en la manera de comunicar la ci\u00e8ncia i un augment notable de la participaci\u00f3 de les joves europees en el model STEM. Aix\u00f2 pot afavorir la consecuci\u00f3 d’un dels objectius de l’Espai Europeu de Recerca: incrementar el nombre d’investigadores a Europa. En aquest desafiament, escoles, centres de ci\u00e8ncia i ind\u00fastries tenen un paper important.\u00a0<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Sara Soto i Yuli L\u00f3pez, investigadores d’ISGlobal, treballant al laboratori<\/p>\n Post de Sara Soto, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria “la Caixa”.<\/p>\n Per qu\u00e8, si som majoria a les universitats, les dones som minoria com a cient\u00edfiques i, sobretot, en alts c\u00e0rrecs?<\/p>\n Post publicat<\/a> en castell\u00e0 el 8 de febrer de 2017 al blog Health Is Global<\/a>.<\/p>\n No t’han preguntat molts cops per qu\u00e8 t’has fet infermera, taxista…? Si em preguntessin a mi per qu\u00e8 s\u00f3c cient\u00edfica \u2014que ho fan\u2014 hauria de remuntar-me a l’escola, quan estudiava EGB (s\u00ed, s\u00ed, jo tamb\u00e9 vaig fer EGB).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2932,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[],"tags":[361,108,365],"class_list":["post-2245","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-igualtat-de-genere","tag-isglobal","tag-recerca"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/diamujericiencia-cat.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/benedicte.png\")
B\u00e9n\u00e9dicte Jacquemin i Martine Vrijheid, investigadores d’ISGlobal, formen part del consell executiu del cap\u00edtol europeu de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE, per les sigles en angl\u00e8s)<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/wecandoscience.png\")
<\/p>\n<\/p>\n