El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Post de Wolfram Hinzen, ICREA\/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF\/UB El llenguatge hum\u00e0 \u00e9s un dels temes m\u00e9s antics de la recerca cient\u00edfica. Va ser-ne una pedra angular a l’antiga \u00cdndia, molt abans que els grecs comencessin a considerar les lleis de la naturalesa f\u00edsica. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed per la intu\u00efci\u00f3 que el llenguatge hum\u00e0 \u00e9s com les matem\u00e0tiques en moltes coses: un sistema de coneixement subjecte a regles abstractes que regeixen un domini infinit, que no \u00e9s un altre que totes les coses que podem dir, pensar, o entendre, per a les quals no hi ha cap l\u00edmit. A Occident, en canvi, no va ser fins a mitjan segle xx que es va ressuscitar aquesta idea sota la forma d’una investigaci\u00f3 de la base biol\u00f2gica del llenguatge hum\u00e0,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-03-30T00:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-05-05T08:32:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"287\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Caixa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Caixa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"3 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/\",\"name\":\"El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png\",\"datePublished\":\"2017-03-30T00:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2020-05-05T08:32:59+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png\",\"width\":400,\"height\":287},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\",\"name\":\"La Caixa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"La Caixa\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\"],\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/\"}]}<\/script>\n","yoast_head_json":{"title":"El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Post de Wolfram Hinzen, ICREA\/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF\/UB El llenguatge hum\u00e0 \u00e9s un dels temes m\u00e9s antics de la recerca cient\u00edfica. Va ser-ne una pedra angular a l’antiga \u00cdndia, molt abans que els grecs comencessin a considerar les lleis de la naturalesa f\u00edsica. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed per la intu\u00efci\u00f3 que el llenguatge hum\u00e0 \u00e9s com les matem\u00e0tiques en moltes coses: un sistema de coneixement subjecte a regles abstractes que regeixen un domini infinit, que no \u00e9s un altre que totes les coses que podem dir, pensar, o entendre, per a les quals no hi ha cap l\u00edmit. A Occident, en canvi, no va ser fins a mitjan segle xx que es va ressuscitar aquesta idea sota la forma d’una investigaci\u00f3 de la base biol\u00f2gica del llenguatge hum\u00e0,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2017-03-30T00:00:00+00:00","article_modified_time":"2020-05-05T08:32:59+00:00","og_image":[{"width":400,"height":287,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png","type":"image\/png"}],"author":"La Caixa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"La Caixa","Temps estimat de lectura":"3 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/","name":"El llenguatge al cervell: noves fronteres - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png","datePublished":"2017-03-30T00:00:00+00:00","dateModified":"2020-05-05T08:32:59+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/el-llenguatge-al-cervell-noves-fronteres\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/talkingbrains1.png","width":400,"height":287},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a","name":"La Caixa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","caption":"La Caixa"},"sameAs":["https:\/\/blog.caixaresearch.org"],"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2231","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2231"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2231\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2232,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2231\/revisions\/2232"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

Post de Wolfram Hinzen<\/strong>, ICREA\/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF\/UB<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n

Com els cossos, les lleng\u00fces humanes s\u00f3n altament variables al llarg de nombroses dimensions. Ara b\u00e9, subjacent a tota aquesta diversitat hi ha una sola capacitat, unificada i \u00fanica, de la qual dep\u00e8n una bona part de la nostra activitat cognitiva. Com qualsevol altre animal, nosaltres aprenem de l’experi\u00e8ncia o del que percebem. Tanmateix, la majoria de les coses que aprenem els humans les aprenem mitjan\u00e7ant el llenguatge, mitjan\u00e7ant el que els altres ens diuen. \u00c9s el llenguatge el que dibuixa el cam\u00ed pel qual el coneixement circula i el pensament pot ser compartit. Els animals tamb\u00e9 pensen, s\u00ed, per\u00f2 no com nosaltres. En els humans, si traiem el llenguatge, no queda gaire coneixement. A tall d’exemple tenim una no menyspreable minoria d’infants de l’espectre autista en qu\u00e8 el llenguatge no es desenvolupa, ni en la producci\u00f3 ni en la comprensi\u00f3. Aquests infants ens poden ensenyar molt: com pot ser una ment quan el llenguatge no hi \u00e9s dins, i qu\u00e8 ens fa el llenguatge a la resta.<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n

L’exposici\u00f3 de CosmoCaixa \u00abTalking brains<\/a>\u00bb, potser per primera vegada, mostra el llenguatge com un objecte natural, com a objecte de ci\u00e8ncia. El nostre cervell, d’una manera \u00fanica, \u00e9s un \u00f2rgan ling\u00fc\u00edstic. T\u00e9 el poder de generar una cosa, el llenguatge, que necess\u00e0riament va m\u00e9s enll\u00e0 de les seves pr\u00f2pies fronteres pel fet de tenir paraules, que hi s\u00f3n tant en la producci\u00f3 (quan parlem als altres) com en la percepci\u00f3 (quan escoltem els altres) i que, aix\u00ed, defineixen un espai social en qu\u00e8 el llenguatge \u00e9s un fil que connecta ments. Llegim<\/em> emocions i pensaments a les cares dels altres, actuem per raons que el llenguatge articula i donem sentit al que experimentem mitjan\u00e7ant el llenguatge. Quan en silenci vagaregem, la parla interna impregna els nostres pensaments. El llenguatge \u00e9s, doncs, molt m\u00e9s que una manera arbitr\u00e0ria de comunicar-nos: \u00e9s el que alimenta bona part de la creativitat de les nostres ments, i ho fa no tan sols a les nostres ments individuals, sin\u00f3 que defineix el teixit de la comprensi\u00f3 humana com a tal.<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n

En permetre’ns fer ci\u00e8ncia, el llenguatge \u00e9s la manera m\u00e9s objectiva d’escodrinyar la natura. En ser, per\u00f2, tamb\u00e9 l’objecte de la poesia i del discurs dels amants, esdev\u00e9 la cosa m\u00e9s \u00edntima. Una manera d’entendre un objecte de tals dimensions i complexitats \u00e9s investigar-lo en condicions en qu\u00e8 el pensament falla, com ara en malalties mentals com l’esquizofr\u00e8nia, desordres del desenvolupament com l’autisme, o desordres neurodegeneratius. En tots aquests casos, el llenguatge s’hi veu marcant el cam\u00ed del declivi cognitiu o la variaci\u00f3. L’estudi d’aquesta variaci\u00f3 \u00e9s l’objectiu del Grammar & Cognition Lab (www.grammar.cat)<\/a> www.grammar.cat)on la gram\u00e0tica es considera un principi cognitiu, sense el qual els nostres pensaments no serien el que s\u00f3n, i la comunicaci\u00f3 es redefiniria. D’aquesta manera, el llenguatge \u00e9s on la ling\u00fc\u00edstica, la biologia, la neuroci\u00e8ncia i els serveis de salut mental convergeixen, fent front a l’enorme repte d’avui, que \u00e9s aclarir el que fa que les nostres ments funcionin, i que no ho facin igual les que es desenvolupen diferentment en la infantesa o les que fallen a l’edat adulta.<\/p>\n<\/p><\/div>\n

<\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n

Post de Wolfram Hinzen, ICREA\/Universitat Pompeu Fabra; Grammar & Cognition Lab, UPF\/UB<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n