\u00a0<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n

Imatge: Presentaci\u00f3 del projecte \u00abTreu la Llengua\u00bb. Font: Obra Social “la Caixa”<\/p>\n

Post de Toni Gabald\u00f3n<\/strong>, cap del grup de Gen\u00f2mica Comparativa i responsable cient\u00edfic del projecte \u00abTreu la Llengua\u00bb al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica. Professor d’Investigaci\u00f3 ICREA.<\/p>\n

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada rac\u00f3 del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capa\u00e7os d’adonar-nos de la import\u00e0ncia i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen. Ara, gr\u00e0cies a t\u00e8cniques d’an\u00e0lisi gen\u00f2mica podem analitzar quina \u00e9s la composici\u00f3 del complex i din\u00e0mic ecosistema microbi\u00e0 del nostre cos. Al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a><\/u> i l’Obra Social “la Caixa”<\/a><\/u> estem molt interessats a con\u00e8ixer quins s\u00f3n aquests microbis i quin paper tenen en la nostra salut. Alhora, volem fer part\u00edcip la societat en el nostre projecte, per tal que coneguin la import\u00e0ncia d’aquests min\u00fasculs companys i descobreixin que, gr\u00e0cies a la ci\u00e8ncia, podem saber-ne m\u00e9s i aprofitar aquest coneixement en benefici de la salut.<\/p>\n

Fruit d’aquest inter\u00e8s va n\u00e9ixer fa tres anys el projecte de ci\u00e8ncia ciutadana \u00abTreu la Llengua\u00bb<\/a><\/u>, que pret\u00e9n descobrir la varietat de microorganismes que viuen a la nostra boca i determinar si aquesta varietat est\u00e0 relacionada amb alguna caracter\u00edstica ambiental o d’estil de vida. Ara acabem d’engegar la segona edici\u00f3 del projecte, que \u00e9s encara m\u00e9s participatiu que l’anterior, acollint nous grups de poblaci\u00f3 en la recollida de mostres i organitzant xerrades i debats per fomentar un espai de di\u00e0leg entre els cient\u00edfics i la ciutadania, quelcom realment necessari si volem una recerca responsable i uns ciutadans m\u00e9s conscients.<\/p>\n

$\"\"$ <\/p>\n

Imatge del projecte. Font: CRG\/Obra Social “la Caixa”<\/p>\n

Els resultats obtinguts en la primera edici\u00f3 del projecte ens van donar una descripci\u00f3 amb un gran nivell de resoluci\u00f3 del microbioma bucal en una poblaci\u00f3 adolescent a Espanya. Ara anem m\u00e9s enll\u00e0 i volem saber quina \u00e9s l’evoluci\u00f3 d’aquest microbioma i com canvia amb l’edat. \u00c9s per aix\u00f2 que en aquesta segona edici\u00f3 es recolliran mostres dels mateixos estudiants dos anys m\u00e9s tard i tamb\u00e9 d’altra poblaci\u00f3 adulta. Altres q\u00fcestions cient\u00edficament rellevants en aquesta nova edici\u00f3 se centren en els canvis que algunes malalties com ara la celiaquia, la fibrosi qu\u00edstica, la s\u00edndrome de Down o l’anor\u00e8xia causen en el microbioma i, si \u00e9s possible, intentar desxifrar fins a quin punt la informaci\u00f3 sobre el microbioma oral d’aquests pacients podria servir tant per al diagn\u00f2stic com per a possibles tractaments de les afectacions bucodentals d’aquests col\u00b7lectius.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n