![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/plasticos-deriva.png\")
<\/p>\n
T\u00e8cnics del SOCIB durant el llan\u00e7ament de la roseta oceanogr\u00e0fica equipada amb CTD per a la presa de mostres a profunditats diferents (temperatura, fluoresc\u00e8ncia, salinitat, etc.). Font foto: arxiu SOCIB.<\/span><\/p>\n Post d’Eva Aguiar<\/strong>, del Sistema de Modelitzaci\u00f3 i Predicci\u00f3 del Sistema d’Observaci\u00f3 i Predicci\u00f3 Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i adjunta al projecte MEDCLIC, i Ana Bonilla<\/strong>, del Servei d’Educaci\u00f3 i Divulgaci\u00f3 del SOCIB.<\/p>\n La salut dels nostres mars est\u00e0 en perill i la brossa marina n’\u00e9s una de les amenaces. Entendre la deriva de pl\u00e0stics al mar i caracteritzar-ne les possibles zones d’acumulaci\u00f3 s\u00f3n temes prioritaris per poder mitigar-ne els efectes d’una manera eficient. Simulacions num\u00e8riques de corrents realistes representen avui eines sofisticades per procedir a aquesta an\u00e0lisi.<\/p>\n La contaminaci\u00f3 per pl\u00e0stics en l’ambient mar\u00ed \u00e9s una amena\u00e7a per a la salut humana a causa de la gran quantitat de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques t\u00f2xiques que es fan servir per fabricar-los. Els pl\u00e0stics presents al medi mar\u00ed s’incorporen a la cadena tr\u00f2fica a trav\u00e9s d’organismes filtradors que acumulen part d’aquestes subst\u00e0ncies no biodegradables en els teixits. Podem trobar sovint fragments de pl\u00e0stic d’1 mm de mida en musclos, ostres i altres mariscs filtradors que serveixen d’aliment a organismes superiors de la cadena, entre ells l’\u00e9sser hum\u00e0. Aquest problema afecta notablement el mar Mediterrani, on m\u00e9s d’un ter\u00e7<\/a> de les tonyines analitzades contenen pl\u00e0stics.<\/p>\n Com el seu nom indica, el nostre Medi Terraneum<\/em> \u00e9s un mar semitancat entre terres que nom\u00e9s es comunica amb l’exterior a trav\u00e9s de l’estret de Gibraltar, i la l\u00ednia de costa es troba altament poblada. A m\u00e9s, la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica fa que sigui un dels mars amb m\u00e9s densitat de tr\u00e0nsit mar\u00edtim i incid\u00e8ncia de vacances d’arreu del m\u00f3n. Tots aquests factors fan que el Mediterrani sigui un sistema vulnerable a l’activitat antropog\u00e8nica; per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que la prestigiosa revista Nature<\/em> publiqu\u00e9s recentment un article<\/a> en el qual s’assegura que la concentraci\u00f3 de micropl\u00e0stics en aquest mar se situa entre les m\u00e9s altes de tot el m\u00f3n.<\/p>\n El monitoratge d’aquestes deixalles al mar Mediterrani \u00e9s un dels objectius de l’European Marine Strategy Framework Directive<\/em><\/a>. Aquesta estrat\u00e8gia aposta per solucions basades en el coneixement cient\u00edfic i en la recerca i el desenvolupament per intentar minimitzar els efectes negatius de la concentraci\u00f3 de pl\u00e0stics al mar. Un dels seus objectius espec\u00edfics \u00e9s el desenvolupament de m\u00e8todes i tecnologia per quantificar l’abund\u00e0ncia i el comportament dels residus marins.<\/p>\n Per mirar de contribuir a aquest objectiu, la ICTS SOCIB<\/a> (Sistema d’Observaci\u00f3 i Predicci\u00f3 Costaner de les Illes Balears) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Obra Social “la Caixa”<\/a> per mitj\u00e0 del projecte de recerca MEDCLIC, el Mediterrani a un clic<\/em><\/a>, ha implementat un nou model d’alta resoluci\u00f3 a escala regional (WMOP<\/a>) sobre la circulaci\u00f3 oce\u00e0nica, el qual ens permet tenir monitoritzat el mar Mediterrani amb una resoluci\u00f3 de fins a 2 km, gr\u00e0cies al qual podem con\u00e8ixer en cada moment la temperatura de l’aigua, la salinitat o cap a on es despla\u00e7a. Tamb\u00e9 ens permet observar com varien aquests valors al llarg del temps i al llarg de la costa mediterr\u00e0nia occidental. Aquestes dades s\u00f3n de domini p\u00fablic i poden ser consultades al web de SOCIB. D’aquesta manera, podrem ser m\u00e9s efectius a l’hora de predir i caracteritzar derives al mar i zones de converg\u00e8ncia preferents per a l’acumulaci\u00f3 de pl\u00e0stics.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Model: Figura creada per l’equip de modelatge de SOCIB. \u00abAltura de nivell del mar (en cm) i corrents associats (fletxes) obtinguts pel model WMOP el dia 15 de gener de 2015. Els punts negres denoten les posicions de les boies oceanogr\u00e0fiques en qu\u00e8 s’obtenen observacions reals per poder validar el model num\u00e8ric.\u00bb. Imatge: SOCIB.<\/p>\n Efectes dels pl\u00e0stics a la salut<\/strong><\/p>\n Descobrir els efectes, a curt i llarg termini, que tenen els pl\u00e0stics sobre la salut humana un cop que entren en la cadena aliment\u00e0ria \u00e9s un tema que, encara que esc\u00e0s en els \u00e8xits cient\u00edfics, actualment est\u00e0 en auge. Del que no hi ha dubte \u00e9s del fet que la contaminaci\u00f3 per pl\u00e0stics en l’ambient mar\u00ed \u00e9s una amena\u00e7a per a la nostra salut<\/a> a causa de la gran quantitat de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques t\u00f2xiques usades en fabricar-los<\/a>. Aquests efectes negatius han estat demostrats no tan sols en animals i mitjan\u00e7ant models matem\u00e0tics<\/a>, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’han obtingut correlacions significatives en enfrontar-los amb efectes adversos en la poblaci\u00f3 humana, com ara anomalies en la reproducci\u00f3<\/a>.<\/p>\n Infografia. Font: SOCIB.<\/p>\n El nostre comprom\u00eds, la nostra salut<\/strong><\/p>\n \u00c9s a les nostres mans millorar la salut dels oceans i, per tant, la nostra pr\u00f2pia. Gestos quotidians com un consum responsable o una bona gesti\u00f3 dels nostres residus, tant en zones costaneres com d’interior, contribueixen a millorar l’estat de salut dels nostres mars i costes.<\/p>\n \u00c9s fonamental la cooperaci\u00f3 refor\u00e7ada entre pa\u00efsos i institucions que permeti dur a terme investigacions d’\u00e0mbit global i que augmenti l’impacte cient\u00edfic i social en la gesti\u00f3 dels mars. En el seu primer informe sobre l’estat de les ci\u00e8ncies oce\u00e0niques, l’ONU insta a recollir dades i mesurar l’estat de l’oce\u00e0 per fer-ne una millor gesti\u00f3 i conservaci\u00f3. Al Mediterrani, entendre el funcionament dels corrents ens ajuda a con\u00e8ixer les zones de converg\u00e8ncia de pl\u00e0stics, i aix\u00f2 podria donar lloc a plantejar noves estrat\u00e8gies de mitigaci\u00f3. En aquest sentit, SOCIB es compromet a desenvolupar noves t\u00e8cniques i implementar eines per analitzar zones de converg\u00e8ncia i la seva variabilitat temporal. D’aquesta manera SOCIB participa activament en les accions locals i els plans de conting\u00e8ncia establerts per la directiva europea.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n MEDCLIC, el Mediterrani a un clic<\/a><\/p>\n WMOP, un model oceanogr\u00e0fic d’alta resoluci\u00f3 a escala regional<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/plasticos-deriva-2.png\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/plasticos-deriva-3.png\")
<\/p>\n