Per Sonia Garcinu\u00f1o Jim\u00e9nez, responsable del projecte Hypatia de la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria “la Caixa”.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/hypatia-caixa.png\")
<\/p>\n
Imatge: IrsiCaixa<\/p>\n
Hi ha igualtat de g\u00e8nere als consells de recerca? Es fan esfor\u00e7os per equilibrar la participaci\u00f3 d’homes i dones en panels de persones expertes i consells assessors? Segons l’\u00faltim informe de SHE Figures<\/em><\/a> (2015), publicaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea editada cada tres anys amb dades sobre la participaci\u00f3 de les investigadores a Europa, les dones europees estan poc representades en la recerca i la innovaci\u00f3. En aquesta edici\u00f3 es presenta per primera vegada la situaci\u00f3 d’homes i dones a les publicacions cient\u00edfiques i ha quedat en evid\u00e8ncia que la producci\u00f3 d’articles cient\u00edfics \u00e9s menor en dones que en homes en termes tant de quantitat com d’impacte.<\/p>\n A Europa, nom\u00e9s el 31 % de les publicacions atribueixen l’autoria principal a investigadores (r\u00e0tio 0,5) enfront de la r\u00e0tio 1 que seria el cas de paritat (50 % dones i 50 % homes), tal com es pot veure al gr\u00e0fic (\u00faltimes dades disponibles de SHE Figures).<\/em><\/p>\n Moltes entitats i institucions que ofereixen finan\u00e7ament cient\u00edfic utilitzen el nombre d’articles publicats com un dels indicadors en l’avaluaci\u00f3 de propostes, el que significa que, com m\u00e9s publicacions, m\u00e9s possibilitats hi ha de finan\u00e7ament. Aquest indicador d’avaluaci\u00f3 fa que les investigadores es trobin en un cercle vici\u00f3s de desavantatge en concursos de subvencions envers els investigadors: no tenen tantes publicacions, no obtenen la subvenci\u00f3 i, per tant, no poden publicar. Per contra, una alta cartera de publicacions es percep com una millor qualitat investigadora, la qual cosa produeix un \u00abefecte Mateu<\/a>\u00bb en ci\u00e8ncia on, a mesura que la producci\u00f3 cient\u00edfica augmenta, augmenta tamb\u00e9 el prestigi investigador i s’incrementa la possibilitat d’aconseguir finan\u00e7ament per dur a terme m\u00e9s recerques i, per tant, publicar m\u00e9s articles.<\/p>\n El rol de g\u00e8nere tamb\u00e9 produeix desigualtat en les oportunitats de publicaci\u00f3. Les condicions de poder i lideratge tenen un paper important i aix\u00f2 produeix que les investigadores tinguin m\u00e9s dificultats tant per publicar com per ser citades pels seus col\u00b7legues, i s’alimenti de nou el cercle vici\u00f3s, la qual cosa n’afecta negativament el prestigi i la visibilitat.<\/p>\n Un dels objectius europeus per al 2020 \u00e9s augmentar el nombre d’estudiants en carreres cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques per tal d’aconseguir m\u00e9s persones vinculades a la recerca. A causa de la bretxa de g\u00e8nere existent en aquestes carreres, es fa un \u00e8mfasi especial en el fet que el g\u00e8nere no sigui un prejudici i s’arribi a eliminar aquesta bretxa. L’Obra Social “la Caixa” coordina l’equip espanyol del projecte europeu Hypatia<\/a>, que t\u00e9 per objectiu comunicar les ci\u00e8ncies d’una manera inclusiva quant al g\u00e8nere amb la finalitat que qualsevol estudiant, noi o noia, consideri la possibilitat d’estudiar una carrera cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica. Per aconseguir trencar la bretxa no cal incentivar nom\u00e9s les entitats educatives, sin\u00f3 que tota la societat ha de redirigir l’imaginari cap a aquest objectiu i, molt especialment, els mateixos centres de recerca. Les institucions cient\u00edfiques han de divulgar i comunicar els projectes tenint en compte la perspectiva de g\u00e8nere per\u00f2 a m\u00e9s han de promoure l’equilibri de g\u00e8nere en l’estructura i el funcionament del seu equip investigador.<\/p>\n Al febrer de 2017 es va presentar l’informe Cient\u00edfiques en xifres 2015. Estad\u00edstiques i indicadors de la (des)igualtat de g\u00e8nere en la formaci\u00f3 i professi\u00f3<\/em><\/a>. Es tracta de la quarta edici\u00f3 d’aquesta publicaci\u00f3 elaborada per la Unitat de Dones i Ci\u00e8ncia de la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovaci\u00f3 del Ministeri d’Economia, Ind\u00fastria i Competitivitat. Aquest estudi, que fa una an\u00e0lisi sobre la pres\u00e8ncia de dones en diversos \u00e0mbits de la ci\u00e8ncia a Espanya, especifica els percentatges en la composici\u00f3 d’\u00f2rgans de decisi\u00f3 i puntualitza sobre la bretxa en la carrera investigadora en universitats i organismes p\u00fablics de recerca. L’\u00faltim informe detalla que Espanya est\u00e0 per sobre de la mitjana europea en dones cient\u00edfiques (el 39 % enfront del 33 %), per\u00f2 aquest percentatge no augmenta des de l’any 2009. A m\u00e9s, el problema rau en el fet que la representaci\u00f3 de dones investigadores disminueix notablement segons augmenta el rang del lloc. Aix\u00f2 implica que tant el professorat com els estudiants d’ESO i Batxillerat normalment sentin a parlar de \u00abrectors\u00bb per\u00f2 no de \u00abrectores\u00bb (actualment nom\u00e9s quatre rectorats de les cinquanta universitats p\u00fabliques espanyoles estan ocupats per dones) i el mateix passa amb els directors de recerca: en el darrer any, ni un de sol dels vuit organismes p\u00fablics d’investigaci\u00f3 (OPI) ha estat dirigit per una investigadora. Aix\u00f2 provoca que tant nois com noies atribueixin les tasques de direcci\u00f3 o lideratge en recerca a homes i no a dones i, per tant, moltes estudiants no es vegin a elles mateixes amb aquest paper.<\/p>\n Per aquest motiu, el projecte europeu Hypatia<\/a> ofereix activitats a tres pilars importants de la societat: la comunitat educativa, els museus i la comunitat cient\u00edfica. Aquesta \u00faltima representa el mirall en el qual els i les estudiants es poden veure reflectits en un futur. La comunicaci\u00f3 i la visi\u00f3 que ofereixen els centres de recerca s\u00f3n primordials per introduir les carreres cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques en les prioritats de l’alumnat a l’hora de triar els estudis.<\/p>\n Hypatia fa una crida als centres i entitats de recerca perqu\u00e8 tinguin la perspectiva de g\u00e8nere en els plans estrat\u00e8gics per tal de provocar un canvi cultural a la societat. Aquest projecte europeu presenta diverses activitats descarregables<\/a> amb l’objectiu de fer reflexionar sobre el g\u00e8nere en ci\u00e8ncia. Cada activitat ofereix orientaci\u00f3 i enfocament en les formes de comunicaci\u00f3 de g\u00e8nere en STEM (Ci\u00e8ncia, Tecnologia, Enginyeria i Matem\u00e0tiques), i va adre\u00e7ada no tan sols a escoles i instituts, sin\u00f3 que pot ser implementada per centres i instituts de recerca, comunitat cient\u00edfica, empreses i ind\u00fastria, tant en les seves formacions a personal propi com en esdeveniments especials, dies de portes obertes o activitats adre\u00e7ades al p\u00fablic.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Projecte Hypatia<\/a><\/p>\n Informe SHE Figures<\/em> (2015)<\/a><\/p>\n Activitats descarregables del projecte Hypatia<\/u><\/p>\n L’efecte Mateu en ci\u00e8ncia (The Matthew Effect in Science<\/em>)<\/a><\/p>\n Pol\u00edtica europea d’Igualtat de G\u00e8nere (Policy on Gender Equity of the European Commission<\/em>)<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/hypatia-caixa-2.png\")
<\/em><\/p>\n