![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Nobel-CosmoCaixa.png\")
<\/p>\n
Imatge: CosmoCaixa.<\/span><\/p>\n Post de Ra\u00fcl Toran, president de l\u2019ACCC<\/span><\/p>\n El passat 29 de gener, Aaron Ciechanover, metge i premi Nobel de Qu\u00edmica 2004, va endegar el <\/span>cicle \u00abLa ci\u00e8ncia vista a trav\u00e9s dels ulls de premis Nobel\u00bb<\/a>, organitzat per l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d i la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors, que se celebrar\u00e0 a CosmoCaixa durant el primer semestre del 2018, amb una xerrada centrada en la medicina personalitzada. Per\u00f2 abans va explicar que \u00abning\u00fa vol estar malalt ni fer-se gran\u00bb. I… aix\u00f2 \u00e9s possible? Si anem uns cent vint anys enrere, quan vam passar del segle xix al xx, l\u2019esperan\u00e7a de vida era de cinquanta a cinquanta-cinc anys d\u2019edat. Ara vivim una mitjana de vuitanta a vuitanta-cinc anys. Nom\u00e9s en cent anys <\/span>hem afegit una mitjana de trenta anys a la nostra esperan\u00e7a de vida<\/strong>.<\/span><\/p>\n I ens preguntem… per qu\u00e8 ha tingut lloc aix\u00f2 durant el segle passat?<\/p>\n Ha estat possible gr\u00e0cies a la formaci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3, la ci\u00e8ncia i la tecnologia. Durant el segle xx s\u2019han produ\u00eft grans aven\u00e7os com les radiografies \u2014la tecnologia iniciada amb R\u00f6ntgen, el primer guardonat amb el premi Nobel en F\u00edsica l\u2019any 1901\u2014, i els antibi\u00f2tics com la penicil\u00b7lina, que va salvar centenars de milers de vides de soldats aliats a la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n Tot all\u00f2 que vam aprendre al segle xx sobre les dietes, l\u2019obesitat, el colesterol o la import\u00e0ncia de fer exercici, junt amb els antibi\u00f2tics i les vacunes, les radiografies, l\u2019anestesia, la cirurgia i els transplantaments, ens ha dotat d\u2019uns trenta anys addicionals de vida. Potser les persones que neixin ara viuran fins als cent vint anys<\/strong>, segons uns models que han desenvolupat uns investigadors.<\/p>\n Per\u00f2… quin \u00e9s el preu que paguem per viure tots aquests anys extra?<\/p>\n \u00c9s un preu molt alt. Com el de patir c\u00e0ncer, que \u00e9s la segona causa de mortalitat als pa\u00efsos occidentals, nom\u00e9s per darrere de les malalties cardiovasculars. Fa m\u00e9s de cent anys la gent no moria de c\u00e0ncer. No pas perqu\u00e8 no exist\u00eds, sin\u00f3 perqu\u00e8 no vivien prou per desenvolupar la malaltia. El c\u00e0ncer \u00e9s una malaltia que majorit\u00e0riament dep\u00e8n de l\u2019edat: comen\u00e7a a augmentar dram\u00e0ticament a partir dels cinquanta i seixanta anys. Aix\u00ed mateix, les malalties cerebrals i les cardiovasculars afecten principalment persones amb edats avan\u00e7ades, gaireb\u00e9 de manera exclusiva. Es poden trobar casos de malalties cardiovasculars a edats m\u00e9s joves, per\u00f2 es deu al fet que tenen una cardiopatia cong\u00e8nita, en qu\u00e8 es for\u00e7a el cor fins que aquest falla. Per tant, el preu que paguem per aquests anys extra de vida \u00e9s patir c\u00e0ncer i malalties mentals o cerebrals i cardiovasculars.<\/p>\n Actualment, el 80 % o 90 % dels pressupostos dedicats a la recerca als pa\u00efsos occidentals es destina a tractar malalties que afecten els adults, at\u00e8s que patim malalties d\u2019aquest tipus quan el nostre cos ha consumit les nostres reserves. Tanmateix, m<\/strong>oltes d\u2019aquestes malalties es podrien detectar en estadis molt inicials<\/strong>, per la qual cosa cal pensar en la prevenci\u00f3 i la detecci\u00f3 preco\u00e7.<\/p>\n Imatge: CosmoCaixa<\/p>\n Medicina personalitzada<\/strong><\/p>\n \u00ab\u00c9s impossible saber si un pacient es curar\u00e0 o no d\u2019una determinada malaltia\u00bb, va continuar explicant Ciechanover. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 els metges nom\u00e9s poden donar percentatges de curaci\u00f3, ja que el tractament m\u00e8dic est\u00e0ndard pot fallar, at\u00e8s que no hi ha dues persones iguals.<\/p>\n Llavors… qu\u00e8 podem fer?<\/p>\n Podem canviar la cara de la medicina<\/strong>, per fer-la personalitzada<\/strong>, \u00e9s a dir, precisa, predictiva, preventiva i participativa<\/strong>.<\/p>\n I… aix\u00f2 com es fa?<\/p>\n La resposta \u00e9s al nostre ADN. La recerca en aquest \u00e0mbit va assolir una fita l\u2019any 2000, quan es va poder llegir l\u2019ADN d\u2019una persona, la \u00abbiblioteca\u00bb que ens constitueix tal com som. Per fer-ho es van necessitar vuit anys i 1.000 milions de d\u00f2lars. Actualment, el preu ha baixat fins als 5.000 d\u00f2lars i aix\u00f2 ens porta a predir que en un parell d\u2019anys costar\u00e0 uns 1.000 d\u00f2lars, un cost equivalent al preu d\u2019una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica. Aix\u00ed mateix, el temps per aconseguir-ho ha passat de vuit anys a una o dues hores.<\/p>\n Tot aix\u00f2 ens suggereix que d\u2019aqu\u00ed a un parell d\u2019anys podrem analitzar qu\u00e8 ens constitueix i descobrir els errors a l\u2019ADN que ens estan provocant malalties. Per exemple, un c\u00e0ncer de mama en una dona A ser\u00e0 diferent al d\u2019una dona B. Cadascuna d\u2019elles es podr\u00e0 tractar amb un f\u00e0rmac espec\u00edfic per a les seves mutacions. Per\u00f2 per fer servir aquests tractaments primer haurem de fer una seq\u00fcenciaci\u00f3 a l\u2019ADN del pacient per veure si t\u00e9 una mutaci\u00f3 o una altra i poder tractar-la d\u2019una manera personalitzada.<\/p>\n Fins fa pocs anys, el tractament del c\u00e0ncer era molt agressiu. Ara pot ser molt prec\u00eds. Es pot tractar un pacient amb el f\u00e0rmac espec\u00edfic per a la seva mutaci\u00f3 gen\u00e8tica. La medicina s\u2019est\u00e0 dirigint cap a la malaltia en el context del pacient<\/strong>.<\/p>\n Aquest tipus de medicina tamb\u00e9 \u00e9s predictiva, preventiva i participativa. Predictiva<\/strong> perqu\u00e8 al veure la seq\u00fcenciaci\u00f3 d\u2019ADN podem \u00abpredir\u00bb futures malalties (tend\u00e8ncia a tenir el colesterol alt, per exemple) i fins i tot podem prevenir-les (amb dieta, per exemple). A banda, els pacients, que estan molt m\u00e9s formats i informats que abans, prenen part en el proc\u00e9s de presa de decisions sobre la seva pr\u00f2pia salut. Aix\u00f2 \u00e9s coneix com a medicina participativa<\/strong>.<\/p>\n En el futur, amb la tecnologia coneguda com a CRISPR, podrem eliminar els gens mutats i reempla\u00e7ar-los per gens sans. \u00c9s a dir, repararem els gens i curarem malalties amb tractaments moleculars. Aquesta medicina ser\u00e0 m\u00e9s cara ja que no hi haur\u00e0 un \u00fanic medicament per a una determinada malaltia, cosa que podria causar m\u00e9s desigualtat. \u00abIgualment, aquesta medicina ser\u00e0 molt m\u00e9s efectiva per fer-nos arribar sans fins als cent vint anys\u00bb, va concloure el ponent.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Nobel-CosmoCaixa_v2.png\")
<\/p>\n