{"id":2119,"date":"2018-07-10T00:00:00","date_gmt":"2018-07-10T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=2119"},"modified":"2020-05-05T08:31:51","modified_gmt":"2020-05-05T08:31:51","slug":"saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/","title":{"rendered":"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\n

Post de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Fot\u00f2niques <\/strong>(ICFO)<\/p>\n

\"\"
Imatge: Fabien Vialla \/ ICFO<\/span><\/p>\n

Les tecnologies que utilitzem avui dia porten dispositius electr\u00f2nics que estan fets principalment de transistors. El transistor va ser inventat per Bell Labs a final de la d\u00e8cada de 1940, i constitueix un dels pilars elementals de processadors i circuits electr\u00f2nics. El primer transistor que es va construir va comen\u00e7ar sent tan gran com 1 cm, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019aven\u00e7 de la tecnologia, el transistor comercial m\u00e9s petit avui dia ha assolit una mida sorprenent de 14 nan\u00f2metres, \u00e9s a dir, 1000 vegades m\u00e9s petit que el di\u00e0metre d\u2019un cabell. No obstant aix\u00f2, malgrat que s\u2019han pogut miniaturitzar i posar centenars de milions de transistors en xips extremadament petits i aix\u00ed augmentar exponencialment la velocitat de processament, els enginyers s\u00f3n conscients que el proc\u00e9s de miniaturitzaci\u00f3 d\u2019aquests dispositius ha arribat al l\u00edmit, principalment a causa de les limitacions plantejades per la f\u00edsica, \u00e9s a dir, per la mida dels \u00e0toms i electrons.<\/p>\n

Per tant, en l\u2019intent de desenvolupar dispositius encara m\u00e9s petits i molt m\u00e9s velo\u00e7os, sorgeix la pregunta seg\u00fcent: com se\u2019n pot reduir la grand\u00e0ria m\u00e9s enll\u00e0 de les limitacions f\u00edsiques abans esmentades? Pretenem violar les lleis f\u00edsiques per aconseguir-ho? No necess\u00e0riament, perqu\u00e8 hi ha un truc per assolir-ho. Som conscients de la necessitat de desenvolupar nous dispositius m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes limitacions perqu\u00e8 \u00e9s de gran import\u00e0ncia per al futur de les comunicacions i la inform\u00e0tica, i som conscients que els electrons i els circuits electr\u00f2nics definitivament no s\u00f3n l\u2019acompanyant perfecte ni adequat per fer-ho perqu\u00e8 se\u2019ls considera massa grans en el m\u00f3n microsc\u00f2pic. Tanmateix, la llum, d\u2019altra banda, ha demostrat que \u00e9s la soluci\u00f3 correcta.<\/p>\n

Els fotons, les part\u00edcules que componen la llum, viatgen molt m\u00e9s r\u00e0pid que els electrons. Gr\u00e0cies a ells, s\u2019ha aconseguit incrementar la velocitat a la qual es transmet informaci\u00f3 dins d\u2019un xip o fins i tot al voltant del m\u00f3n. Els fotons utilitzen la fibra \u00f2ptica per transmetre informaci\u00f3 a grans dist\u00e0ncies sense experimentar p\u00e8rdues de senyal, com pot ser la informaci\u00f3 que viatja sota l\u2019oce\u00e0 d\u2019un continent a un altre. Les tecnologies futures molt possiblement combinin llum i electrons per processar i intercanviar informaci\u00f3 en un xip. Tot i aix\u00ed, la fibra \u00f2ptica t\u00e9 un inconvenient: no es pot utilitzar per confinar la llum en dimensions menors que la meitat de la mida de la longitud d\u2019ona de l\u2019ona de llum, l\u00edmit conegut amb el nom de \u00abl\u00edmit de difracci\u00f3\u00bb. Per tant, no cap en circuits diminuts ni s\u2019hi pot utilitzar.<\/p>\n

Per aix\u00f2, s\u2019han estat estudiant i desenvolupant noves t\u00e8cniques per confinar la llum en espais molt petits, milions de vegades m\u00e9s petits que els actuals. En aquest intent, els cient\u00edfics han observat que el comportament de la llum podria ser explotat com una ona ja que, a escales tan petites, en lloc de comportar-se com una part\u00edcula, la llum es comporta com una ona que es propaga al llarg de la superf\u00edcie de materials conductors. Per\u00f2, per la seva naturalesa, aquestes ones perden energia o es dissipen amb for\u00e7a rapidesa i no permeten que la informaci\u00f3 recorri grans dist\u00e0ncies. Aleshores, com podem confinar i intensificar els senyals en espais tan petits sense patir p\u00e8rdues d\u2019energia encara m\u00e9s considerables?<\/p>\n

Ara, un grup de cient\u00edfics de l\u2019ICFO<\/a> ha aconseguit trobar una soluci\u00f3 a aquest problema. Els investigadors David Alcaraz, Sebastien Nanot, Itai Epstein, Dmitri Efetov, Mark Lundeberg, Romain Parret i Johann Osmond, liderats per Frank Koppens, professor ICREA a l\u2019ICFO, han pogut assolir el nivell m\u00e0xim de confinament de la llum. \u00c9s a dir, han fet una cosa extraordin\u00e0ria: confinar la llum en un espai d\u2019un \u00e0tom de gruix, el confinament m\u00e9s petit possible.<\/p>\n

Utilitzant materials 2D, van dissenyar un dispositiu tipus \u00absandvitx\u00bb apilant tres materials diferents: graf\u00e8, un a\u00efllant i un metall. Van usar graf\u00e8 perqu\u00e8 aquest material \u00e9s capa\u00e7 de guiar la llum en forma de \u00abplasmons\u00bb, que s\u00f3n oscil\u00b7lacions del camp el\u00e8ctric en un material conductor, com les ones d\u2019aigua que es formen a la superf\u00edcie d\u2019un estany, que representen l\u2019excitaci\u00f3 de les mol\u00e8cules d\u2019aigua. \u00c9s important saber que aquestes oscil\u00b7lacions dels plasmons interactuen fortament amb la llum, i realment poden ajudar a guiar-la a trav\u00e9s del material. Com que el graf\u00e8 \u00e9s tan prim (t\u00e9 una al\u00e7ada d\u2019un \u00e0tom de gruix), els polsos de llum es poden comprimir en un espai milions de vegades m\u00e9s petit que en materials normals.<\/p>\n

Un cop posat en marxa l\u2019experiment, els cient\u00edfics van enviar polsos de llum infraroja a trav\u00e9s de les capes de materials i van observar que els plasmons es propagaven entre el metall i el graf\u00e8. Com que els plasmons no estan restringits pel l\u00edmit de difracci\u00f3, van mostrar que eren excel\u00b7lents per guiar la llum a trav\u00e9s dels camins i els espais del dispositiu, els quals eren molt m\u00e9s estrets que la longitud d\u2019ona de la llum utilitzada.<\/p>\n

Els cient\u00edfics van decidir posar a prova el l\u00edmit f\u00edsic de l\u2019experiment intentant aconseguir una configuraci\u00f3 espacial el m\u00e9s petita possible. Van decidir reduir, tant com fos possible, la dist\u00e0ncia entre el metall i el graf\u00e8 per veure si el confinament vertical de la llum es mantenia. Sorprenentment, van veure que fins i tot quan es redu\u00efa l\u2019altura de la capa a\u00efllant entre el graf\u00e8 i el metall fins a un \u00e0tom de gruix, els plasmons s\u2019excitaven i es propagaven sense perdre la qualitat de senyal. \u00c9s a dir, els plasmons eren capa\u00e7os de guiar eficientment la llum a trav\u00e9s d\u2019un canal d\u2019un \u00e0tom de gruix. Tamb\u00e9 van demostrar que podien controlar aquest \u00abpanqueque<\/em> pla de llum\u00bb mitjan\u00e7ant voltatges el\u00e8ctrics, en encendre\u2019l o apagar-lo, o en ajustar-ne la longitud d\u2019ona. Aquest demostraci\u00f3 significa un pas important per unir el m\u00f3n de l\u2019electr\u00f2nica amb el m\u00f3n nano\u00f2ptic.<\/p>\n

Els resultats de l\u2019experiment permeten entrar en un nou m\u00f3n dins el camp de la microsc\u00f2pia, els sensors i els l\u00e0sers a nanoescala, en el qual es podran desenvolupar dispositius molt petits que funcionin completament amb la llum.<\/p>\n<\/p><\/div>\n

<\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n

Post de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Fot\u00f2niques (ICFO)<\/p>\n

\"\"
Imatge: Fabien Vialla \/ ICFO<\/p>\n

Les tecnologies que utilitzem avui dia porten dispositius electr\u00f2nics que estan fets principalment de transistors. El transistor va ser inventat per Bell Labs a final de la d\u00e8cada de 1940, i constitueix un dels pilars elementals de processadors i circuits electr\u00f2nics. El primer transistor que es va construir va comen\u00e7ar sent tan gran com 1 cm, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019aven\u00e7 de la tecnologia, el transistor comercial m\u00e9s petit avui dia ha assolit una mida sorprenent de 14 nan\u00f2metres, \u00e9s a dir, 1000 vegades m\u00e9s petit que el di\u00e0metre d\u2019un cabell. No obstant aix\u00f2, malgrat que s\u2019han pogut miniaturitzar i posar centenars de milions de transistors en xips extremadament petits i aix\u00ed augmentar exponencialment la velocitat de processament,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2739,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[222,370,455,456,457],"class_list":["post-2119","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-fotonica","tag-grafe","tag-llum","tag-sensors","tag-transmissors"],"acf":[],"yoast_head":"\nS\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Post de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Fot\u00f2niques (ICFO) Imatge: Fabien Vialla \/ ICFO Les tecnologies que utilitzem avui dia porten dispositius electr\u00f2nics que estan fets principalment de transistors. El transistor va ser inventat per Bell Labs a final de la d\u00e8cada de 1940, i constitueix un dels pilars elementals de processadors i circuits electr\u00f2nics. El primer transistor que es va construir va comen\u00e7ar sent tan gran com 1 cm, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019aven\u00e7 de la tecnologia, el transistor comercial m\u00e9s petit avui dia ha assolit una mida sorprenent de 14 nan\u00f2metres, \u00e9s a dir, 1000 vegades m\u00e9s petit que el di\u00e0metre d\u2019un cabell. No obstant aix\u00f2, malgrat que s\u2019han pogut miniaturitzar i posar centenars de milions de transistors en xips extremadament petits i aix\u00ed augmentar exponencialment la velocitat de processament,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-07-10T00:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-05-05T08:31:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"399\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"224\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Caixa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Caixa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/\",\"name\":\"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg\",\"datePublished\":\"2018-07-10T00:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2020-05-05T08:31:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg\",\"width\":399,\"height\":224},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a\",\"name\":\"La Caixa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"La Caixa\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\"],\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Post de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Fot\u00f2niques (ICFO) Imatge: Fabien Vialla \/ ICFO Les tecnologies que utilitzem avui dia porten dispositius electr\u00f2nics que estan fets principalment de transistors. El transistor va ser inventat per Bell Labs a final de la d\u00e8cada de 1940, i constitueix un dels pilars elementals de processadors i circuits electr\u00f2nics. El primer transistor que es va construir va comen\u00e7ar sent tan gran com 1 cm, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019aven\u00e7 de la tecnologia, el transistor comercial m\u00e9s petit avui dia ha assolit una mida sorprenent de 14 nan\u00f2metres, \u00e9s a dir, 1000 vegades m\u00e9s petit que el di\u00e0metre d\u2019un cabell. No obstant aix\u00f2, malgrat que s\u2019han pogut miniaturitzar i posar centenars de milions de transistors en xips extremadament petits i aix\u00ed augmentar exponencialment la velocitat de processament,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2018-07-10T00:00:00+00:00","article_modified_time":"2020-05-05T08:31:51+00:00","og_image":[{"width":399,"height":224,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Caixa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"La Caixa","Temps estimat de lectura":"6 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/","name":"S\u2019aconsegueix confinar la llum en el menor espai possible - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg","datePublished":"2018-07-10T00:00:00+00:00","dateModified":"2020-05-05T08:31:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/saconsegueix-confinar-la-llum-en-el-menor-espai-possible\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Post+ICFO+100718_blog.jpg","width":399,"height":224},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/c4ed33a98e6581c876664e7035da245a","name":"La Caixa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d49b93050814699a8c78e1e6223735d5?s=96&d=mm&r=g","caption":"La Caixa"},"sameAs":["https:\/\/blog.caixaresearch.org"],"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/caixaciencialamagnetica-net\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2119"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3524,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2119\/revisions\/3524"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2739"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}