Post de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d<\/strong><\/p>\n La Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d<\/a> (FBLC) ha presentat els resultats de la seva primera Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/a>, destinada a impulsar la recerca biom\u00e8dica d’excel\u00b7l\u00e8ncia a Espanya i Portugal. Una vintena de projectes adre\u00e7ats a lluitar contra les malalties que tenen m\u00e9s impacte en el m\u00f3n, com ara les cardiovasculars o les oncol\u00f2giques, rebran fins a 12 milions d\u2019euros per a un per\u00edode de tres anys.<\/p>\n \u201cLa recerca \u00e9s una de les l\u00ednies priorit\u00e0ries per a la FBLC. Amb aquesta convocat\u00f2ria es refor\u00e7a el ferm comprom\u00eds d\u2019impulsar projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia per desenvolupar estudis de recerca i trobar noves vies per resoldre alguns dels problemes de salut m\u00e9s urgents del nostre segle\u201d. Aix\u00ed ho ha expressat el director general de la FBLC, Jaume Gir\u00f3, a l\u2019acte de presentaci\u00f3 que ha tingut lloc avui, 25 de juliol, al Palau Macaya de Barcelona.<\/p>\n Els resultats de la convocat\u00f2ria tamb\u00e9 s\u2019han presentat a Lisboa, amb el ministre de Ci\u00e8ncia i Tecnologia, Manuel Heitor; el director corporatiu de Recerca i Estrat\u00e8gia de la FBLC, \u00c0ngel Font; el president del consell directiu de la Fundaci\u00f3 per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia<\/a> de Portugal, Paulo Ferras, i el president honorari del BPI i patr\u00f3 de la FBLC, Artur Sants Silva.<\/p>\n La convocat\u00f2ria ha rebut un total de 785 sol\u00b7licituds provinents de projectes liderats per investigadors d\u2019universitats, hospitals i centres de recerca sense \u00e0nim de lucre. Mitjan\u00e7ant un rigor\u00f3s proc\u00e9s de selecci\u00f3 \u2013que ha comptat amb la participaci\u00f3 de gaireb\u00e9 300 experts\u2013 s\u2019han escollit 20 projectes pertanyents a centres de diferents comunitats del territori espanyol, com tamb\u00e9 de Portugal.<\/p>\n Els projectes seleccionats es classifiquen en cinc \u00e0rees de recerca: malalties cardiovasculars, malalties infeccioses, oncologia, neuroci\u00e8ncies i altres \u00e0mbits de la biomedicina.<\/p>\n Projectes seleccionats<\/u><\/strong><\/p>\n Malalties cardiovasculars<\/strong><\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Noves pistes per prevenir els accidents cardiovasculars<\/strong>. La investigadora Almudena Ramiro i el seu equip del Centre Nacional d\u2019Investigacions Cardiovasculars<\/a> (CNIC) estudiaran com la resposta immunit\u00e0ria provoca canvis en les parets arterials i en les c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies. Aquests canvis estan relacionats amb l\u2019aterosclerosi i l\u2019aneurisma de l\u2019aorta abdominal, dues de les malalties cardiovasculars m\u00e9s comunes.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>A la recerca de nous factors de risc de l\u2019aterosclerosi<\/strong>. El cardi\u00f2leg Valent\u00ed Fuster, tamb\u00e9 del CNIC, lidera un equip internacional que analitzar\u00e0 la relaci\u00f3 de la malaltia amb una s\u00e8rie de canvis gen\u00e8tics associats a l\u2019envelliment que es produeixen en les c\u00e8l\u00b7lules de la sang. Aquesta recerca podria proporcionar eines per avaluar el risc de patir aterosclerosi en fases molt primerenques.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Les dues cares de la inflamaci\u00f3: prevenir la lesi\u00f3 vascular sense comprometre les defenses<\/strong>. El projecte aprofundir\u00e0 en el funcionament dels neutr\u00f2fils, unes c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries que regulen si la resposta a l\u2019amena\u00e7a \u00e9s la inflamaci\u00f3 o la defensa de l\u2019organisme. La inflamaci\u00f3 pot ocasionar trombes, que poden causar infart de miocardi i ictus. Andr\u00e9s Hidalgo i el seu equip del CNIC estudiaran els neutr\u00f2fils per atenuar-ne l\u2019activitat perjudicial tot mantenint-ne l\u2019efecte protector.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Els canvis metab\u00f2lics que permeten la formaci\u00f3 del cor prometen noves ter\u00e0pies regeneratives<\/strong>. Des de la Fundaci\u00f3 Bosch i Gimpera<\/a> de la Universitat de Barcelona, Ofelia Mart\u00ednez i el seu equip estudiaran a fons les c\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s externes del cor (epicardi), que tenen un paper fonamental tant en la formaci\u00f3 del cor com en la regeneraci\u00f3. Con\u00e8ixer com funcionen durant el desenvolupament embrionari podria obrir noves estrat\u00e8gies per reparar el teixit card\u00edac danyat despr\u00e9s d\u2019una lesi\u00f3.<\/p>\n Malalties infeccioses<\/strong><\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>L\u2019idioma de les defenses immunes contribuir\u00e0 a desenvolupar noves vacunes<\/strong>. El projecte, liderat per Francisco S\u00e1nchez-Madrid del CNIC, mira de comprendre els mecanismes subjacents a la comunicaci\u00f3 que s\u2019estableix entre les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari per tal de millorar el seu sistema de defensa contra les agressions.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Cap a la vacuna universal que posi fi a les malalties cr\u00f2niques infeccioses<\/strong>. Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra<\/a> (UPF) liderats per Andreas Meyerhans, aplicaran els principis de la immunoter\u00e0pia per dissenyar una vacuna terap\u00e8utica universal que pugui intervenir en la cura de diverses infeccions v\u00edriques cr\u00f2niques, com el virus de la sida i les hepatitis B i C.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>El fetge podria revelar el tal\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les de la mal\u00e0ria<\/strong>. La investigadora de l\u2019Institut de Medicina Molecular<\/a> de Lisboa Maria M. Mota i el seu equip estudiaran la mal\u00e0ria per entendre com l\u2019entorn i els recursos que el par\u00e0sit responsable de la malaltia troba en el fetge dels mam\u00edfers han influ\u00eft en el seu cicle de vida i evoluci\u00f3. L\u2019objectiu \u00e9s trobar nous tractaments que frenin la replicaci\u00f3 del patogen i eliminin la mal\u00e0ria.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Noves estrat\u00e8gies per lluitar contra el Zika<\/strong>. El projecte, liderat per l\u2019investigador de la UPF David Andreu, i en qu\u00e8 participen cient\u00edfics brasilers, buscar\u00e0 noves estrat\u00e8gies per inactivar el virus del Zika a trav\u00e9s de les barreres placent\u00e0ria i hematoencef\u00e0lica. Aquesta malaltia v\u00edrica no disposa de cap tractament efica\u00e7.<\/p>\n Oncologia<\/strong><\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Un mapa per con\u00e8ixer el futur del tumor<\/strong>. L\u2019investigador de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona<\/a> Roger Gomis lidera aquest projecte, que estudiar\u00e0 com evoluciona el c\u00e0ncer de mama durant el tractament per tal d\u2019identificar quines s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules que contribueixen al seu creixement, disseminaci\u00f3, lat\u00e8ncia, met\u00e0stasi i resist\u00e8ncia a la ter\u00e0pia.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Predir i detectar la met\u00e0stasi de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata abans que s\u2019evidenci\u00ef cl\u00ednicament<\/strong>. El projecte, liderat per l\u2019investigador Arkaitz Carracedo, del Centre de Recerca Cooperativa en Bioci\u00e8ncies<\/a>, persegueix identificar les caracter\u00edstiques dels tumors de pr\u00f2stata que proporcionin informaci\u00f3 valuosa sobre la seva capacitat de met\u00e0stasi primerenca.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Entendre a fons la diversitat de casos de la leuc\u00e8mia m\u00e9s comuna per combatre-la<\/strong>. L\u2019investigador El\u00edas Campo de l\u2019Institut d\u2019Investigacions Biom\u00e8diques August Pi i Sunyer<\/a> (IDIBAPS) dirigeix aquest projecte, que aprofundeix en els mecanismes gen\u00e8tics i epigen\u00e8tics subjacents a la leuc\u00e8mia limf\u00e0tica cr\u00f2nica per entendre com canvia el genoma del c\u00e0ncer i desenvolupar nous tractaments m\u00e9s efica\u00e7os.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>La lluita contra el melanoma m\u00e9s agressiu<\/strong>. Liderat per la investigadora F\u00e1tima Gebauer, del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica<\/a> (CRG), l\u2019estudi persegueix identificar nous biomarcadors responsables de l\u2019elevat poder de disseminaci\u00f3 del melanoma cutani, com tamb\u00e9 dissenyar noves ter\u00e0pies per a les fases m\u00e9s avan\u00e7ades d\u2019aquest c\u00e0ncer.<\/p>\n Neuroci\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Com el cervell hum\u00e0 crea i recupera records<\/strong>. Dirigit per l\u2019investigador Josep Dalmau, de l\u2019IDIBAPS, aquest projecte estudiar\u00e0 els mecanismes de formaci\u00f3, consolidaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria que tenen lloc en un tipus d\u2019encefalitis. L\u2019objectiu \u00e9s facilitar el desenvolupament de ter\u00e0pies personalitzades.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Ter\u00e0pia cel\u00b7lular per revertir la ceguesa<\/strong>. La investigadora del CRG Maria Pia Cosma i el seu equip desenvoluparan un projecte basat en la generaci\u00f3 d\u2019organoids a partir de c\u00e8l\u00b7lules mares de pacients de retinosi pigment\u00e0ria per testar noves ter\u00e0pies de regeneraci\u00f3 de la retina.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>La gran inc\u00f2gnita en neuroci\u00e8ncia encara \u00e9s com percebem el m\u00f3n<\/strong>. Des de la Funda\u00e7\u00e3o Champalimaud<\/a>, l\u2019investigador Leopoldo Petreanu lidera un estudi centrat en investigar com funcionen les connexions neuronals de la percepci\u00f3 sensorial per entendre els motius pels quals persones amb esquizofr\u00e8nia o trastorn de l\u2019espectre autista mostren capacitats predictives diferents.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Ratolins per frenar la malaltia de Parkinson<\/strong>. Cient\u00edfics de la Fundaci\u00f3 Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron – Institut de Recerca<\/a> dirigits per l\u2019investigador Miquel Vila duran a terme un projecte per descobrir noves ter\u00e0pies per frenar l\u2019acumulaci\u00f3 de neuromelanina, un pigment que, acumulat a les neurones, pot comprometre\u2019n la funci\u00f3 i desencadenar la malaltia de Parkinson.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Els bacteris intestinals decideixen pel cervell qu\u00e8 menjar<\/strong>. L\u2019investigador Carlos Vidal Ribeiro de la Funda\u00e7\u00e3o Champalimaud dirigir\u00e0 una investigaci\u00f3 sobre com interaccionen els bacteris intestinals amb la ingesta de nutrients, i com aquesta interacci\u00f3 t\u00e9 un impacte sobre els impulsos controlats des del cervell.<\/p>\n Projectes biom\u00e8dics transversals<\/strong><\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Rejovenir \u00f2rgans i teixits envellits<\/strong>. La investigadora de la UPF Pura Mu\u00f1oz-C\u00e1noves i el seu equip analitzaran com recuperar la capacitat regenerativa de les c\u00e8l\u00b7lules tot modulant l\u2019autof\u00e0gia i eliminant tots els canvis relacionats amb el pas del temps per promoure l\u2019envelliment saludable entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s gran.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Medicina de precisi\u00f3 contra la distr\u00f2fia miot\u00f2nica<\/strong>. El projecte, liderat per l\u2019investigador Rub\u00e9n Artero-Allepuz, de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/a>, t\u00e9 l\u2019objectiu de trobar nous tractaments per a la distr\u00f2fia miot\u00f2nica basant-se en les alteracions gen\u00e8tiques que presenta aquesta malaltia neuromuscular heredit\u00e0ria.<\/p>\n \u2022\u00a0<\/strong>Com les c\u00e8l\u00b7lules desen la informaci\u00f3 gen\u00e8tica<\/strong>. L\u2019investigador Colin Adrain, de la Fundaci\u00f3 Calouste Gulbenkian<\/a>, lidera aquest projecte orientat a comprendre millor com es pleguen les prote\u00efnes en el reticle endoplasm\u00e0tic per tal de millorar el tractament de malalties causades per errors en aquest proc\u00e9s.<\/p>\n A m\u00e9s, en el marc de l\u2019acord entre la FBLC i la Fundaci\u00f3n Luz\u00f3n<\/a>, s\u2019ha seleccionat tamb\u00e9 el millor projecte d\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica amb l\u2019objectiu d\u2019impulsar la recerca en aquesta malaltia minorit\u00e0ria. D\u2019altra banda, i seguint l\u2019acord de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la FBLC, la Fundaci\u00f3 per a la Ci\u00e8ncia i la Tecnologia de Portugal finan\u00e7ar\u00e0 quatre projectes portuguesos m\u00e9s que han quedat finalistes a la convocat\u00f2ria.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d<\/p>\n La Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d<\/a> (FBLC) ha presentat els resultats de la seva primera Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/a>, destinada a impulsar la recerca biom\u00e8dica d’excel\u00b7l\u00e8ncia a Espanya i Portugal. Una vintena de projectes adre\u00e7ats a lluitar contra les malalties que tenen m\u00e9s impacte en el m\u00f3n, com ara les cardiovasculars o les oncol\u00f2giques, rebran fins a 12 milions d\u2019euros per a un per\u00edode de tres anys.<\/p>\n \u201cLa recerca \u00e9s una de les l\u00ednies priorit\u00e0ries per a la FBLC. Amb aquesta convocat\u00f2ria es refor\u00e7a el ferm comprom\u00eds d\u2019impulsar projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia per desenvolupar estudis de recerca i trobar noves vies per resoldre alguns dels problemes de salut m\u00e9s urgents del nostre segle\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3217,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[452,107,52,387,453,128,215,365,391],"class_list":["post-2113","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-ajut","tag-biomedicina","tag-convocatoria","tag-malaltia-cardiovascular","tag-malalties-infeccioses","tag-neurociencia","tag-portugal","tag-recerca","tag-salut"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/RdPConvocatC3B2riarecercaensalutlaCaixa.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/OKGrafic01_Cat_400.jpg\")
<\/a>
Proc\u00e9s de selecci\u00f3 de projectes seguint els m\u00e0xims est\u00e0ndards internacionals.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/OKGrafic02_Cat_400.jpg\")
<\/a>
Distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica del pressupost dels projectes seleccionats.<\/span><\/p>\n<\/p>\n