Post de Ra\u00fcl Toran<\/strong>, divulgador cient\u00edfic i president de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC).<\/p>\n La primera taula rodona del Campus Gutenberg-CosmoCaixa de la Comunicaci\u00f3 i Cultura Cient\u00edfiques<\/a>, celebrat els passats 14 i 15 de setembre a CosmoCaixa (Barcelona), va tractar del paper de la dona cient\u00edfica i com es reflectia en el periodisme i la divulgaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia despr\u00e9s de les manifestacions del passat 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de la Dona Treballadora, que van ser tota una fita a Espanya i a escala internacional.<\/p>\n Lydia Gil, especialista en documentaci\u00f3 digital, va explicar que la societat cada vegada est\u00e0 m\u00e9s conscienciada sobre el g\u00e8nere per corregir els desajustos comesos fins ara. \u00abFa uns anys, quan a les nenes se\u2019ls demanava que dibuixessin l\u2019entorn cient\u00edfic, la majoria dibuixava un cient\u00edfic. Actualment, quan es fa el mateix experiment, el 30% de les nenes dibuixen una cient\u00edfica. Calen investigadores de refer\u00e8ncia per aconseguir m\u00e9s visibilitat. Escasseja la veu de la dona entre els experts de comunicaci\u00f3. Aix\u00f2 es coneix com el sostre de paper\u00bb, va comentar la ponent. Des de l\u2019AMIT i la Sexta TV ha sorgit una iniciativa per donar a con\u00e8ixer les dones expertes en recerca i tecnologia, per mitj\u00e0 de la creaci\u00f3 d\u2019una base de dades de dones cient\u00edfiques i tecn\u00f2logues<\/a>. D\u2019altra banda, hi ha iniciatives per incloure biografies de cient\u00edfiques a la Viquip\u00e8dia, on dues de cada deu biografies s\u00f3n de dones, per tal de reduir la bretxa de g\u00e8nere entre cient\u00edfics i cient\u00edfiques.<\/p>\n Neus Mart\u00ednez, investigadora de l\u2019EMBL, va reflexionar sobre a quina edat els nens i nenes s\u2019interessaven per la ci\u00e8ncia. \u00abQuan els nens petits (7-10 anys) se\u2019ls demana que dibuixin un entorn cient\u00edfic, en dibuixar una figura humana, els nens dibuixaven cient\u00edfics i les nenes, cient\u00edfiques, com si es projectessin ells mateixos com a futurs especialistes de la ci\u00e8ncia. Quan es repetia el mateix experiment en nens d\u201911-13 anys, m\u00e9s del 80% dels participants dibuixaven homes, com si les nenes ja no es projectessin com a futures investigadores. Fem servir el dibuix de qu\u00e8 \u00e9s la ci\u00e8ncia i qui fa la ci\u00e8ncia. Expliquem que tots podem fer ci\u00e8ncia, no cal ser home o persona gran per fer-ho, i aix\u00ed trenquem estereotips. El paper dels pares i les mares \u00e9s fonamental per fomentar vocacions cient\u00edfiques i no desencoratjar-los si es volen dedicar a treballar en carreres cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques\u00bb, va explicar la cient\u00edfica.<\/p>\n Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, \u200b\u200bva explicar que els ambients en qu\u00e8 hi ha m\u00e9s dones s\u00f3n m\u00e9s inclusius amb tots i amb els drets LGTBIQ (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals). \u00abEn ci\u00e8ncia tenim ambients inclusius? Hi ha gent que diu que la ci\u00e8ncia no t\u00e9 sexe, per\u00f2 el fet de tenir referents LGTBIQ en ci\u00e8ncia i tecnologia<\/a> \u00e9s important. Cap de les entitats que formen part de les COSCE tenen un comit\u00e8 LGTBIQ\u00bb, va especificar el divulgador cient\u00edfic.<\/p>\n Esther S\u00e1nchez va parlar sobre la import\u00e0ncia de no participar en esdeveniments en els quals no hi hagi almenys una participaci\u00f3 del 40% de dones, com ha potenciat l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (AECC)<\/a> amb el suport de moltes altres entitats. \u00abUn canvi social ha de ser general, de manera que els mitjans haurien de parlar permanentment sobre el paper de les dones a la ci\u00e8ncia\u00bb, va dir S\u00e1nchez.<\/p>\n Llu\u00eds Noguera, director de CosmoCaixa<\/a>, es va centrar en com la societat participa en la ci\u00e8ncia i va explicar que el principal gap per no acostar-se a la ci\u00e8ncia era socioecon\u00f2mic i de llenguatge, \u00e9s a dir, el fet de no entendre la ci\u00e8ncia. \u00abEl llenguatge cient\u00edfic \u00e9s molt mascul\u00ed. Des de CosmoCaixa intentem treballar el llenguatge de ci\u00e8ncia per fer-lo m\u00e9s proper. A m\u00e9s, hem afegit Marie Curie a la benvinguda del museu al costat de Darwin i Einstein. A la imatge de la Nit Jove de la Recerca, del 28 de setembre, en el marc de la Nit de la Recerca de Catalunya (Researchers\u2019 Night)<\/a> hem seleccionat una imatge d\u2019una noia que dirigeix drons. D\u2019aquesta manera trenquem estereotips i apropem la ci\u00e8ncia a tots els p\u00fablics\u00bb, va explicar Noguera.<\/p>\n Gema Revuelta, directora del Centre d\u2019Estudis de Ci\u00e8ncia, Comunicaci\u00f3 i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, va remarcar que la seva universitat intenta corregir la visi\u00f3 masculinitzada de les assignatures, per incloure la visi\u00f3 femenina de la ci\u00e8ncia. Per exemple, en certes malalties no es tenen dades de la incid\u00e8ncia d\u2019aquesta malaltia de dones, nom\u00e9s d\u2019homes, pel que seria necessari tenir dades de la incid\u00e8ncia de les malalties en dones per saber si els afecta de la mateixa manera que als homes.<\/p>\n N\u00faria Jar, periodista cient\u00edfica, va reflexionar sobre la import\u00e0ncia de l\u2019autoconfian\u00e7a. \u00abEn alguns casos, les dones pensen que no saben tant com els homes i els fa vergonya parlar. Aix\u00f2 s\u2019ha de canviar. Per aix\u00f2 \u00e9s important la pres\u00e8ncia de les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3. Quins temes s\u2019hi tracten? Hi ha temes de dones que no es tracten en els mitjans perqu\u00e8 qui en decideix els principals s\u00f3n homes. Si volem una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria \u00e9s molt important tenir present la visi\u00f3 de g\u00e8nere en el tractament de la informaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n D\u2019altra banda, en l\u2019acte que BCNInspiracy va organitzar a CosmoCaixa, va fomentar que, al menys, la meitat dels ponents fossin dones i que cada un d\u2019ells a la seva presentaci\u00f3 aport\u00e9s una cient\u00edfica de refer\u00e8ncia.<\/p>\n Al projecte NanoInventum, coordinat per Jordi D\u00edaz i Miquel Baidal, des del seu inici es va decidir que el director del projecte seria una nena per fomentar l\u2019inter\u00e8s STEM entre les m\u00e9s joves. Els equips de treball s\u00f3n mixtos, per\u00f2 el paper principal \u00e9s per a les nenes.<\/p>\n Una altra de les intervencions va recalcar que \u00abcal incentivar els infants perqu\u00e8 els agradi tot, no tan sols la ci\u00e8ncia sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019art. Cal potenciar que la ci\u00e8ncia sigui per a tothom, independentment del que a priori ens pot interessar.\u00bb<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n \u2022 Campus Gutenberg-CosmoCaixa de la Comunicaci\u00f3 i Cultura Cient\u00edfiques<\/a> <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post de Ra\u00fcl Toran, divulgador cient\u00edfic i president de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC).<\/p>\n ![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Logo+CGutenberg_post_400.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Img_Hypatia_post_400.jpg\")
Imatge del projecte Hypatia. Font: Hypatia Project\/FECYT.<\/span><\/p>\n
\u2022 Projecte Hypatia<\/a><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/p>\n