Post de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d<\/strong><\/p>\n Amb el lema \u201cPreguntes per al futur<\/strong><\/a>\u201d, el passat 5 de novembre va tenir lloc als serveis centrals de la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d<\/a> (FBLC) la cerim\u00f2nia de lliurament de Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovaci\u00f3 2018<\/strong>. L\u2019acte va guardonar 75 projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia dins de diferents programes de la FBLC als quals s\u2019han destinat, en conjunt, 26 milions d\u2019euros.<\/p>\n En concret, es van lliurar les 30 beques de postdoctorat Junior Leader<\/strong><\/a>, que persegueixen atraure i retenir talent en centres de recerca espanyols. Alhora, tamb\u00e9 es van lliurar els 25 ajuts de la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/strong><\/a> per a projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en biomedicina que tracten malalties amb un alt impacte social i econ\u00f2mic. Finalment, tamb\u00e9 es van lliurar els diplomes dels 20 projectes seleccionats per CaixaImpulse<\/strong><\/a>, que promou la translaci\u00f3 al mercat de productes o serveis sorgits de la recerca en biomedicina. El programa es duu a terme juntament amb Caixa Capital Risc<\/a> i compta amb el suport del consorci europeu d\u2019innovaci\u00f3 en salut EIT Health<\/a>.<\/p>\n Arran de la cerim\u00f2nia, hem conversat amb quatre investigadors guardonats que pertanyen a tres generacions diferents amb l\u2019objectiu de copsar quines preguntes motiven la seva recerca.<\/p>\n La gen\u00e8tica de les c\u00e8l\u00b7lules de la sang representa un risc important per a les malalties cardiovasculars?<\/strong><\/p>\n Valent\u00ed Fuster<\/strong>, de 75 anys, \u00e9s director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares<\/a> (CNIC) de Madrid i director del Cardiovascular Institute i Physician-in-Chief del Mount Sinai Medical Center<\/a> de Nova York. Fuster lidera un projecte de la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut que, basant-se en els genomes de 2.000 individus, estudiar\u00e0 la relaci\u00f3 existent entre el progr\u00e9s de la malaltia cardiovascular i les mutacions gen\u00e8tiques. \u201cQuan el nostre organisme detecta una subst\u00e0ncia nociva a l\u2019interior, com pot ser un bacteri o el colesterol, un proc\u00e9s inflamatori tracta d\u2019eliminar-la. No obstant aix\u00f2, certes mutacions gen\u00e8tiques fan que el sistema de reparaci\u00f3 es torni nociu.\u201d L\u2019objectiu del seu projecte \u00e9s determinar quins factors provoquen les mutacions responsables que el proc\u00e9s inflamatori traeixi l\u2019organisme.<\/p>\n Les infeccions \u00f2ssies cr\u00f2niques es poden tractar amb una soluci\u00f3 en un sol pas?<\/strong><\/p>\n Susana Sousa<\/strong>, de 56 anys, \u00e9s investigadora de l\u2019Instituto Nacional de Engenharia Biomedica<\/a> (INEB), Universidade do Porto. La seva recerca es focalitza en l\u2019estudi de l\u2019osteomielitis cr\u00f2nica, una infecci\u00f3 \u00f2ssia el tractament de la qual comporta m\u00faltiples intervencions quir\u00fargiques, possibles complicacions i un fort impacte per als pacients que les pateixen. \u201cL\u2019osteomielitis afecta al voltant de quatre milions de persones cada any i les principals causes s\u00f3n les \u00falceres diab\u00e8tiques al peu, les pr\u00f2tesis i les fractures.\u201d<\/p>\n Sousa \u00e9s responsable del projecte HECOLCAP<\/a> de CaixaImpulse, que treballa per oferir una soluci\u00f3 eficient per erradicar la infecci\u00f3 i estimular la regeneraci\u00f3 \u00f2ssia. \u201cLa nostra tecnologia permet, en una \u00fanica intervenci\u00f3, l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019antibi\u00f2tic i la introducci\u00f3 d\u2019una matriu que permetr\u00e0 la regeneraci\u00f3 cel\u00b7lular del teixit ossi\u201d. D\u2019aquesta manera, \u201credu\u00efm el temps de recuperaci\u00f3, el cost econ\u00f2mic i el patiment de pacients i familiars.\u201d<\/p>\n Podem entendre la met\u00e0stasi en tumors de pr\u00f2stata?<\/strong><\/p>\n Arkaitz Carracedo<\/strong>, de 39 anys, \u00e9s investigador del CIC bioGUNE<\/a> i \u00e9s el responsable d\u2019un projecte seleccionat en la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut. \u201cL\u2019objectiu de la nostra recerca \u00e9s identificar els factors que empenyen un tumor de pr\u00f2stata a ser metast\u00e0tic\u201d, comenta. \u201cEntenent aquestes propietats, esperem poder detectar el tumor abans i tractar-lo de manera m\u00e9s eficient.\u201d<\/p>\n Un de cada sis homes \u00e9s diagnosticat amb c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. La majoria respon de manera positiva al tractament, per\u00f2 prop del 20 % patir\u00e0 la reaparici\u00f3 del tumor i el m\u00e9s probable \u00e9s que acabi sent un c\u00e0ncer metast\u00e0tic. \u201cAquest projecte ens ofereix l\u2019oportunitat de mostrar que no tots els c\u00e0ncers s\u00f3n iguals i que no \u00e9s una malaltia com d\u2019altres, sin\u00f3 que \u00e9s una malaltia de malalties. L\u2019hem d\u2019entendre de manera individualitzada.\u201d<\/p>\n Les nanopart\u00edcules ens poden ajudar a seleccionar tractaments millors?<\/strong><\/p>\n Valle Palomo<\/strong> t\u00e9 32 anys i \u00e9s investigadora postdoctoral del Centro de Investigaciones Biol\u00f3gicas<\/a> del CSIC amb una beca Junior Leader \u2018Retaining\u2019. La seva recerca se centra en la comprensi\u00f3 de l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA), una malaltia neurodegenerativa que afecta les motoneurones. \u201cEl nostre objectiu \u00e9s intentar entendre els mecanismes moleculars de l\u2019ELA, per poder trobar f\u00e0rmacs eficients per tractar-la\u201d, explica Palomo.<\/p>\n Per mitj\u00e0 de nanopart\u00edcules bioluminiscents, \u201cvolem veure qu\u00e8 est\u00e0 passant dins de cada motoneurona, i qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 funcionant malament en l\u2019\u00e0mbit proteic perqu\u00e8 acabi morint\u201d, afegeix la investigadora. Aquest m\u00e8tode podria servir per identificar nous biomarcadors, tant per detectar la malaltia com per estudiar-ne la progressi\u00f3, i tamb\u00e9 observar a escala molecular si un determinat tractament per l\u2019ELA est\u00e0 funcionant o no.<\/p>\n Filantropia en recerca i innovaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Tots els participants han coincidit a destacar la import\u00e0ncia de qualsevol iniciativa de suport a la ci\u00e8ncia, la recerca i la generaci\u00f3 de coneixement, com \u00e9s el cas dels tres programes de la FBLC protagonistes de l\u2019esmentada cerim\u00f2nia. Segons Fuster, \u201cl\u2019\u00e8xit d\u2019una recerca dep\u00e8n de tres aspectes fonamentals: la creativitat, el lideratge i el finan\u00e7ament\u201d. I afegeix, \u201cel paper de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d \u00e9s crucial per a la ci\u00e8ncia. Es tracta de la font de subvenci\u00f3 a la recerca m\u00e9s important que tenim a Espanya, i la competitivitat \u00e9s equivalent a la que hi ha en les beques governamentals. El finan\u00e7ament ha de provenir de moltes fonts, per\u00f2 sempre amb un proc\u00e9s de selecci\u00f3 que asseguri que la recerca que se subvencioni sigui d\u2019alta qualitat.\u201d I, segons conclou Carracedo, \u201cuna iniciativa de finan\u00e7ament com aquesta obre una nova finestra al desenvolupament d\u2019idees ambiciones i arriscades.\u201d<\/p>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d<\/p>\n Amb el lema \u201cPreguntes per al futur<\/a>\u201d, el passat 5 de novembre va tenir lloc als serveis centrals de la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d<\/a> (FBLC) la cerim\u00f2nia de lliurament de Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovaci\u00f3 2018. L\u2019acte va guardonar 75 projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia dins de diferents programes de la FBLC als quals s\u2019han destinat, en conjunt, 26 milions d\u2019euros.<\/p>\n En concret, es van lliurar les 30 beques de postdoctorat Junior Leader<\/a>, que persegueixen atraure i retenir talent en centres de recerca espanyols. Alhora, tamb\u00e9 es van lliurar els 25 ajuts de la Convocat\u00f2ria de Recerca en Salut<\/a> per a projectes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en biomedicina que tracten malalties amb un alt impacte social i econ\u00f2mic.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2654,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[421,407,36,422,389,395,355,81,387,156,406],"class_list":["post-2079","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-ajuts","tag-beques","tag-cancer","tag-cerimonia","tag-convocatoria-de-recerca-en-salut","tag-esclerosi-lateral-amiotrofica","tag-innovacio","tag-junior-leader","tag-malaltia-cardiovascular","tag-osteomielitis","tag-talent"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Foto+familia+5N_400.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/VFuster_400.jpg\")
Valent\u00ed Fuster.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/VP_SS_AC_400.jpg\")
D\u2019esquerra a dreta: Valle Palomo, Susana Sousa i Arkaitz Carracedo.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/5N_CA_400.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p><\/div>\n<\/p>\n