Per Ra\u00fcl Toran<\/strong>, president de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC).<\/p>\n Jordi Cam\u00ed \u00e9s el director de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall<\/a> (FPM), que celebra aquest mes de novembre el des\u00e8 aniversari. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha comptat amb el suport de la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d (FBLC), que ha impulsat activament l’Estudi Alfa<\/a>, adre\u00e7at a con\u00e8ixer els factors de risc i els indicadors biol\u00f2gics que podrien incidir en el desenvolupament de la malaltia d\u2019Alzheimer. Al llarg d\u2019aquests deu anys, la FBLC ha col\u00b7laborat en la lluita contra la malaltia amb un total de nou milions d\u2019euros.<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s tan important investigar una malaltia neurodegenerativa com la malaltia d\u2019Alzheimer?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una malaltia molt prevalent. Aix\u00f2 ha canviat en pocs anys i l\u2019associaci\u00f3 principal \u00e9s l\u2019edat. \u00c9s el resultat de viure cada cop m\u00e9s anys. Les dem\u00e8ncies sorgeixen sobretot en gent gran, i l\u2019Alzheimer \u00e9s la malaltia d\u2019aquest tipus m\u00e9s important. No tenim cap tractament curatiu, que l\u2019alenteixi o aturi en la fase cl\u00ednica de la malaltia, que \u00e9s la fase de no retorn que tothom coneix. Cada vegada hi ha gent que viu m\u00e9s anys, per tant, augmenta la proporci\u00f3 de persones que tenen aquesta malaltia. I creix molt m\u00e9s en societats que comencen a envellir que no pas en societats ja envellides. Hi ha unes xifres de prospectives que diuen que, l\u2019any 2050, els casos de malaltia d\u2019Alzheimer en el m\u00f3n es poden triplicar. Desgranant aquestes dades, veiem que a Europa, que \u00e9s una societat envellida, es doblaran els casos, mentre que al continent asi\u00e0tic es multiplicaran per quatre.<\/p>\n Quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb altres malalties neurodegeneratives? <\/strong><\/p>\n Les alteracions que caracteritzen les dem\u00e8ncies s\u00f3n el final de moltes patologies. La malaltia d\u2019Alzheimer \u00e9s la principal dem\u00e8ncia i t\u00e9 entitat pr\u00f2pia. En gent gran t\u00e9 un component vascular molt important. Despr\u00e9s de la malaltia dl\u2019Alzheimer venen les dem\u00e8ncies per causes vasculars, on hi ha microinfarts, patologies vasculars i altres factors de risc. I despr\u00e9s hi ha altres variants m\u00e9s minorit\u00e0ries. Per exemple, una bona part dels malalts de Parkinson acaben amb dem\u00e8ncia. Cada cop hi ha m\u00e9s casos de malalties neurodegeneratives associades a l\u2019edat. Per altra banda, tenim les persones amb la s\u00edndrome de Down que, gr\u00e0cies a la recerca, ara viuen molts anys, i per aix\u00f2 la majoria acaben amb dem\u00e8ncia. Abans no es veia aix\u00f2, perqu\u00e8 no tenien temps de desenvolupar aquesta patologia.\u00a0<\/p>\n Enguany se celebra el centenari del naixement de l\u2019actriu Rita Hayworth, que va ser la primera persona famosa a ser diagnosticada amb la malaltia d\u2019Alzheimer. Quina import\u00e0ncia tenen les figures conegudes, com seria el cas de Pasqual Maragall, per conscienciar sobre aquesta malaltia?<\/strong><\/p>\n \u00c9s molt important per conscienciar sobre aquesta malaltia. Fins fa no gaire temps, aquesta malaltia s\u2019havia amagat. Tenia un estigma negatiu. Aix\u00f2 ha canviat, per exemple, amb el c\u00e0ncer. Que hi hagi persones de gran notorietat que diuen que tenen la malaltia contribueix molt a normalitzar-la. El cas de Pasqual Maragall \u00e9s bastant exemplar. Hi ha un reconeixement per part d\u2019associacions de pacients i familiars de la malaltia d\u2019Alzheimer que admeten que la seva contribuci\u00f3 simb\u00f2lica pel fet de dir-ho va obrir finestres i ajudar a la conscienciaci\u00f3.<\/p>\n Ens podria parlar de l\u2019estat de l\u2019Estudi Alfa, desenvolupat amb el suport de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d? Per qu\u00e8 \u00e9s important un estudi com aquest?<\/strong><\/p>\n Hem estat m\u00e9s de 100 anys, des que es coneix la malaltia, amb \u00e8xits molt ef\u00edmers i poc transformatius. Hi ha hagut un canvi d\u2019enfocament cap un que t\u00e9 l\u2019objectiu de diagnosticar-la. L\u2019Estudi Alfa planteja un estudi poblacional per entendre la problem\u00e0tica de la malaltia en etapes pr\u00e8vies a l\u2019entrada a la fase cl\u00ednica. Entendre-ho b\u00e9, entendre per qu\u00e8 algunes persones es moren amb el cap ben clar sense haver entrat a la fase cl\u00ednica, etc. i veure si es pot manipular aquest procediment biol\u00f2gic que ja ha comen\u00e7at, sobretot en persones amb risc molt alt d\u2019entrar en la fase cl\u00ednica de la malaltia, quan encara la persona est\u00e0 b\u00e9, com a forma de prevenci\u00f3 secund\u00e0ria. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 de ser d\u2019Alfa. A Europa, juntament amb uns brit\u00e0nics, liderem, des de la FPM i el Barcelona\u03b2eta Brain Research Center<\/a>, aquest canvi d\u2019enfocament.<\/p>\n Com es motiva els voluntaris d\u2019un estudi com l\u2019<\/strong>Estudi Alfa<\/strong> perqu\u00e8 hi participin?<\/strong><\/p>\n Hem tingut sempre un \u00e8xit alt\u00edssim cada vegada que hem fet crides de voluntariat a la participaci\u00f3. Es combina la por de no voler tenir aquest pitjor enemic, com aquesta malaltia i, per tant, les ganes de dir que, si hi estic implicat, tindr\u00e9 m\u00e9s coneixement. Per\u00f2 tamb\u00e9 es barreja la passi\u00f3 per Pasqual Maragall de molta gent. Aix\u00f2 dona lloc a un acte d\u2019altruisme que s\u2019ha de treballar perqu\u00e8 es reconegui adequadament. Prestar-se a ser observat i a fer-se proves, algunes d\u2019invasives, com les puncions lumbars recurrents, t\u00e9 molt de m\u00e8rit. Els resultats de la recerca seran beneficiosos per a generacions futures. Recordo una roda de premsa i durant tota una setmana vam rebre gaireb\u00e9 8.000 trucades telef\u00f2niques per apuntar-se al nostre estudi. Tenim una bona capacitat de convocat\u00f2ria. A m\u00e9s, quan fem coses amb l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d, sumem energies i capacitats.<\/p>\n Quin \u00e9s el balan\u00e7 d\u2019aquests 10 anys de la FPM – Barcelona\u03b2eta Brain Research Center?<\/strong><\/p>\n El balan\u00e7 \u00e9s molt positiu. Aix\u00f2 ho pot dir qualsevol que ve del m\u00f3n cient\u00edfic. Ara estem comen\u00e7ant a fer producci\u00f3 cient\u00edfica, sobretot en l\u2019\u00e0rea de prevenci\u00f3 de la malaltia d\u2019Alzheimer. Hem sorgit i crescut en plena crisi econ\u00f2mica, sense tenir cap mena de suport de les administracions p\u00fabliques. Hem tingut sempre el suport de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d. A m\u00e9s, tenim recursos i edifici propis. En total, a la FPM i el Barcelona\u03b2eta Brain Research Center treballem unes 100 persones. Tenim dos programes de recerca, un sobre prevenci\u00f3 de la malaltia. Hem comen\u00e7at a fer una incursi\u00f3 en el camp de les mem\u00f2ries. Som presents a la societat catalana i tamb\u00e9 a tot Espanya. Tenim 3.000 voluntaris que estan molt fidelitzats. Actualment hi ha 22.000 socis a la FPM, un 25 % dels quals estan fora de Catalunya. Volem que aix\u00f2 creixi. I ho podem aconseguir mantenint una notorietat, un prestigi i una confian\u00e7a que \u00e9s un regal que ve de Pasqual Maragall.<\/p>\n Quin \u00e9s el repte m\u00e9s gran al qual s\u2019ha hagut d\u2019enfrontar al llarg d\u2019aquests anys?<\/strong><\/p>\n El principal repte ha estat cr\u00e9ixer. En recerca, si no tens una m\u00ednima massa cr\u00edtica, no fas res. A m\u00e9s de consolidar-se i tenir aquesta capacitat de captar recursos externs de forma competitiva, sense tenir unes aportacions recurrents que t\u2019aporten seguretat per tenir un suport que et catapulten on has d\u2019anar. Ara \u00e9s un repte superat. Ha estat un treball en equip per assolir \u00e8xit en captaci\u00f3 de diners i donacions. Hem apr\u00e8s molt de les ONG. Nosaltres som una combinaci\u00f3 entre centre de recerca petit i una ONG. Una altra fita \u00e9s poder dir que estem fent socis al carrer i que aconseguim que qui es fa soci tingui clar que est\u00e0 donant suport a fer ci\u00e8ncia, com un model similar a La Marat\u00f3.<\/p>\n Quins s\u00f3n els principals objectius que vol assolir la FPM els propers anys?<\/strong><\/p>\n Nosaltres, i les institucions que ens donen suport, com la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d, hem dedicat molts esfor\u00e7os en relaci\u00f3 amb moltes preguntes de recerca que tardaran anys en respondre\u2019s. Estem intentant entendre qu\u00e8 passa a la malaltia d\u2019Alzheimer. La resposta pot donar peu a nous plantejaments. Per exemple, ja hem comen\u00e7at a provar els primers medicaments en persones asimptom\u00e0tiques, que estan perfectament b\u00e9, per\u00f2 que considerem que tenen un risc de desenvolupar la malaltia d\u2019Alzheimer. Estem parlant de tractaments que duren entre 5 i 7 anys i per veure els resultats dels quals es necessitaran 10 anys m\u00e9s. Estem davant d\u2019aquest principal paradigma. Hem entrat tamb\u00e9 en el m\u00f3n de les mem\u00f2ries. La capacitat cognitiva es deteriora amb l\u2019edat. Es destrueix amb les malalties neurodegeneratives. Volem entendre qu\u00e8 passa, per tal de poder estimular, millorar i reparar la capacitat cognitiva. Tot aix\u00f2 \u00e9s nou. Es parla de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria, quan encara hi ha temps per prevenir les malalties neurodegeneratives. Voldr\u00edem que la gent arribi a gran amb les millors condicions possibles.<\/p>\n Com veu la FPM d\u2019aqu\u00ed a 10 anys?<\/strong><\/p>\n Veig la FPM molt ben posicionada tant en prevenci\u00f3 secund\u00e0ria i prim\u00e0ria com en el camp de les mem\u00f2ries. Des d\u2019un punt de vista estructural hi ha diverses possibilitats, per\u00f2 d\u2019una manera o un altra hem de cr\u00e9ixer. Nosaltres som extremadament flexibles i modelables. Estem estructurats en dues entitats: per una banda tenim la FPM, que progressa amb els seus objectius, capta recursos filantr\u00f2pics i \u00e9s propiet\u00e0ria de l\u2019edifici, i per l\u2019altra tenim el centre de recerca on hi ha els cient\u00edfics i on rebem els suports econ\u00f2mics dels projectes competitius, de les institucions que ens donen suport, etc. Per tant, estem preparats \u00a0per qualsevol combinaci\u00f3 que el futur ofereixi per tal de consolidar tot all\u00f2 que hem posat en marxa.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Per Ra\u00fcl Toran, president de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC).<\/p>\n Jordi Cam\u00ed \u00e9s el director de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall<\/a> (FPM), que celebra aquest mes de novembre el des\u00e8 aniversari. Des dels seus inicis, aquesta entitat ha comptat amb el suport de la Fundaci\u00f3 Banc\u00e0ria \u201dla Caixa\u201d (FBLC), que ha impulsat activament l’Estudi Alfa<\/a>, adre\u00e7at a con\u00e8ixer els factors de risc i els indicadors biol\u00f2gics que podrien incidir en el desenvolupament de la malaltia d\u2019Alzheimer. Al llarg d\u2019aquests deu anys, la FBLC ha col\u00b7laborat en la lluita contra la malaltia amb un total de nou milions d\u2019euros.<\/p>\n ![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/JCami_1_blog.jpg\")
El Dr. Jordi Cam\u00ed a la seu de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall. Foto: FPM.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/EstudiAlfa_2_blog.jpg\")
Una participant de l\u2019Estudi Alfa, coordinat per la FPM, amb el suport de l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d. Foto: FPM.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Edifici_FPM_3_blog.jpg\")
Edifici de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall. Foto: FPM.<\/span><\/p>\n
El Dr. Jordi Cam\u00ed a la seu de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2697,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[75,149,151,365],"class_list":["post-2073","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-alzheimer","tag-estudi-alfa","tag-fundacio-pasqual-maragall","tag-recerca"],"acf":[],"yoast_head":"\n