Post d\u2019Eduard Sabid\u00f3<\/strong>, investigador del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG); Carolina de la Torre<\/strong>, investigadora de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL); Eliandre de Oliveira<\/strong>, investigadora del Parc Cient\u00edfic de Barcelona (PCB), i Francesc Canals<\/strong>, investigador del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO).<\/p>\n Els principals experts mundials en prote\u00f2mica es van reunir amb metges i investigadors locals els dies 7 i 8 de novembre passats a CosmoCaixa<\/a> Barcelona dins el programa B-Debate \u201cClinical proteomics: towards personalized medicine and health\u201d<\/a> per impulsar l\u2019\u00fas de la prote\u00f2mica en medicina personalitzada.<\/p>\n Tradicionalment, la medicina s\u2019ha basat en l\u2019examen del pacient, la hist\u00f2ria m\u00e8dica i els par\u00e0metres cl\u00ednics disponibles per diagnosticar malalties i seleccionar tractaments. Tanmateix, aquesta pr\u00e0ctica actualment est\u00e0 canviant amb l\u2019aparici\u00f3 de noves t\u00e8cniques d\u2019imatge i de seq\u00fcenciaci\u00f3 molecular d\u2019alt rendiment que generen grans quantitats de dades per pacient. Entre les t\u00e8cniques de seq\u00fcenciaci\u00f3 molecular, la prote\u00f2mica proporciona informaci\u00f3 funcional sobre l\u2019activitat de les prote\u00efnes que sovint \u00e9s crucial per comprendre la fisiologia cel\u00b7lular. Les prote\u00efnes s\u00f3n un element que s\u2019ha fet servir recurrentment en medicina: des de la seq\u00fcenciaci\u00f3 de la insulina fins als marcadors del c\u00e0ncer. Per exemple, la prote\u00efna HER2 \u00e9s especialment abundant en un tipus de c\u00e0ncer de mama i la prote\u00efna tau, en la malaltia d\u2019Alzheimer. Per tant, la informaci\u00f3 funcional de l\u2019activitat de les prote\u00efnes es pot convertir en una eina molt valuosa per detectar preco\u00e7ment malalties, seleccionar el tractament m\u00e9s adequat i monitoritzar la ter\u00e0pia per valorar-ne els resultats en temps real.<\/p>\n En aquest context, els participants del B-Debate van abordar durant dos dies les noves aplicacions, desenvolupaments i innovacions recents en el camp de la prote\u00f2mica i l\u2019impacte que tenen en la investigaci\u00f3 i la rutina cl\u00ednica. El doctor Henry Rodr\u00edguez, director de l\u2019oficina de recerca de prote\u00f2mica cl\u00ednica del c\u00e0ncer de l\u2019Institut Nacional del C\u00e0ncer dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units, va iniciar el debat il\u00b7lustrant el valor afegit de les t\u00e8cniques de prote\u00f2mica i de seq\u00fcenciaci\u00f3 gen\u00f2mica, i la import\u00e0ncia que tenen per arribar a diagnosticar i identificar noves dianes terap\u00e8utiques.<\/p>\n La conversa va continuar amb una revisi\u00f3 de l\u2019estat de la prote\u00f2mica en el sistema nacional de salut espanyol, amb la intervenci\u00f3 dels doctors Jaume Revent\u00f3s, secretari de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Fernando Corrales, coordinador de ProteoRed, plataforma de prote\u00f2mica de l\u2019Institut de Salut Carlos III. En aquesta sessi\u00f3 es va presentar el projecte internacional de l\u2019Atles del Proteoma Hum\u00e0, que t\u00e9 com a objectiu mapar els nivells de prote\u00efnes en els diferents \u00f2rgans i teixits del cos hum\u00e0. A l\u2019Estat espanyol, un consorci de 20 laboratoris estudia el cromosoma 16, perqu\u00e8 molts dels seus gens estan implicats en malalties oncol\u00f2giques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses. En aquesta mateixa l\u00ednia, Cecilia Lindskog, investigadora a la Universitat d\u2019Uppsala (Su\u00e8cia), va presentar l\u2019Atles dels Teixits, que no nom\u00e9s registra l\u2019abund\u00e0ncia de prote\u00efnes, sin\u00f3 tamb\u00e9 la localitzaci\u00f3, tant en teixits sans com en teixits amb c\u00e0ncer.<\/p>\n Els \u00e0mbits que m\u00e9s es poden beneficiar de la prote\u00f2mica s\u00f3n les malalties oncol\u00f2giques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses i el B-Debate va aportar sessions espec\u00edfiques per abordar aquestes oportunitats. Els doctors Manel Esteller (Institut de Recerca contra la Leuc\u00e8mia Josep Carreras, Barcelona), Miguel Quintela (CNIO, Madrid) i Jordi Barretina (IDIBGI) van exposar els nous mecanismes de regulaci\u00f3 epigen\u00e8tica i de senyalitzaci\u00f3 intracel\u00b7lular en c\u00e0ncer, mentre que la doctora Lina Badimon, directora de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Ci\u00e8ncies Cardiovasculars (ICCC), va moderar la discussi\u00f3 sobre l\u2019impacte de la recerca en prote\u00f2mica en les malalties cardiovasculars i neurol\u00f2giques, amb exemples de panells innovadors de biomarcadors per pronosticar el xoc cardiog\u00e8nic (Dr. Antoni Bay\u00e9s-Gen\u00eds, iCor, Institut del Cor dels Germans Trias i Pujol), i les malalties neurodegeneratives (Dr. Isidro Ferrer, IDIBELL; i Dra. Olivia Belbin, Unitat de Mem\u00f2ria Sant Pau).<\/p>\n Les prote\u00efnes tenen un paper clau no nom\u00e9s en el c\u00e0ncer i en malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la regulaci\u00f3 de les hormones, les defenses del sistema immunitari i la coagulaci\u00f3 de la sang, entre d\u2019altres. Tanmateix, l\u2019estudi de les prote\u00efnes \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt m\u00e9s complexa que l\u2019an\u00e0lisi de la gen\u00e8tica, perqu\u00e8 les prote\u00efnes s\u00f3n din\u00e0miques i varien en funci\u00f3 dels factors als quals estan exposades i, per tant, la temporalitat \u00e9s una nova dimensi\u00f3 en l\u2019estudi de les prote\u00efnes que t\u00e9 una import\u00e0ncia especial en processos infecciosos. Ileana M. Cristea, professora a la Universitat de Princeton, va il\u00b7lustrar de forma excel\u00b7lent la din\u00e0mica de les prote\u00efnes amb la presentaci\u00f3 de la seva recerca sobre els mecanismes cel\u00b7lulars que defensen l\u2019organisme dels virus, i tamb\u00e9 els que fan servir els agents infecciosos per manipular els processos cel\u00b7lulars.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la caracteritzaci\u00f3 dels mecanismes principals de senyalitzaci\u00f3 cel\u00b7lular i el desxiframent d\u2019interaccions prote\u00efna-prote\u00efna que regeixen els diferents fenotips observats, el camp de la prote\u00f2mica ha experimentat en els darrers anys una evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica enorme que ha perm\u00e8s desenvolupar noves aplicacions de gran abast per a la recerca cl\u00ednica i biom\u00e8dica. Els doctors Oscar Yanes (CIBERDEM), Bernhard K\u00fcster (Technical University of Munich), Theodore Alexandrov (EMBL) i Ilaria Piazza (ETH), amb Marta Sans (University of Texas at Austin), van liderar el debat de noves tecnologies i van presentar les noves t\u00e8cniques per elucidar interaccions de prote\u00efnes amb petites mol\u00e8cules, com ara metab\u00f2lits i f\u00e0rmacs, l\u2019\u00fas de l\u2019espectrometria de masses com a eina de diagn\u00f2stic en temps real durant les intervencions quir\u00fargiques, i la caracteritzaci\u00f3 de metab\u00f2lits en c\u00e8l\u00b7lules individuals.<\/p>\n Finalment, el B-Debate pret\u00e9n enriquir els debats cient\u00edfics entre comunitats acad\u00e8miques i m\u00e8diques i la ind\u00fastria biotecnol\u00f2gica per fomentar la innovaci\u00f3 i el desenvolupament industrial. En aquest context, Jordi Naval (Biocat) va moderar la taula rodona d\u2019emprenedors, amb la pres\u00e8ncia dels empresaris Eva Col\u00e1s (VHIR) i Ralph Schiess (ProteoMedix AG), que van debatre sobre les oportunitats i els reptes del proc\u00e9s d\u2019emprenedoria i innovaci\u00f3 en el camp de les aplicacions de la prote\u00f2mica.<\/p>\n Aquesta trobada, convocada pel B-Debate<\/a>, un programa de Biocat<\/a> i l\u2019Obra Social \u201dla Caixa\u201d<\/a>, va ser coorganitzada per ProteoRed<\/a> de l\u2019Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i els departaments de prote\u00f2mica de quatre instituts de recerca catalans: l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge<\/a> (IDIBELL), el Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia<\/a> (VHIO), el Parc Cient\u00edfic de Barcelona<\/a> (PCB) i el Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica<\/a> (CRG).<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Post d\u2019Eduard Sabid\u00f3, investigador del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG); Carolina de la Torre, investigadora de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL); Eliandre de Oliveira, investigadora del Parc Cient\u00edfic de Barcelona (PCB), i Francesc Canals, investigador del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO).<\/p>\n Els principals experts mundials en prote\u00f2mica es van reunir amb metges i investigadors locals els dies 7 i 8 de novembre passats a CosmoCaixa<\/a> Barcelona dins el programa B-Debate \u201cClinical proteomics: towards personalized medicine and health\u201d<\/a> per impulsar l\u2019\u00fas de la prote\u00f2mica en medicina personalitzada.<\/p>\n Tradicionalment, la medicina s\u2019ha basat en l\u2019examen del pacient, la hist\u00f2ria m\u00e8dica i els par\u00e0metres cl\u00ednics disponibles per diagnosticar malalties i seleccionar tractaments.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2559,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[129,365,391],"class_list":["post-2055","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-b-debate","tag-recerca","tag-salut"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/BDebate_ClinicalProteomics_BLOG1.jpg\")
Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/BDebate_ClinicalProteomics_BLOG2.jpg\")
Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat<\/span><\/p>\n
Fotografia de Jordi Cabanes, Biocat<\/p>\n