Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sint\u00e8tic que imita les estrat\u00e8gies de la pr\u00f2pia natura per captar energia solar o la creaci\u00f3 de xarxes el\u00e8ctriques intel\u00b7ligents per proveir comunitats a\u00efllades s\u00f3n 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocat\u00f2ria MIT-SPAIN \u201dla Caixa\u201d Foundation SEED FUND<\/a> i que s\u2019han presentat avui a la seu a Barcelona de \u201dla Caixa\u201d.<\/p>\n Aquesta convocat\u00f2ria, una iniciativa de \u201dla Caixa\u201d i del Massachusetts Institute of Technology<\/a> (MIT), est\u00e0 destinada a impulsar projectes de recerca entre grups de recerca espanyols i del MIT que posin soluci\u00f3 als grans reptes del segle XXI en mat\u00e8ria de salut, energia i economia global, aquesta \u00faltima entesa com les sinergies entre ci\u00e8ncia, tecnologia i economia per combatre la desigualtat social.<\/p>\n Amb l\u2019objectiu final de generar coneixement i impulsar una recerca disruptiva i amb abast social, enguany s\u2019han seleccionat de nou una dotzena de projectes. Liderats per 13 centres espanyols diferents, 7 se centren en l\u2019\u00e0mbit de la salut i 5 en el de l\u2019energia. Cadascun dels projectes rebr\u00e0 fins a un m\u00e0xim de 30.000 $ destinats a afavorir l\u2019intercanvi entre els grups de recerca participants.<\/p>\n Aquesta presentaci\u00f3 coincideix amb l\u2019obertura de la nova convocat\u00f2ria MIT-SPAIN \u201dla Caixa\u201d, que de nou oferir\u00e0 a centres espanyols l\u2019oportunitat d\u2019establir col\u00b7laboracions amb una de les millors institucions de recerca del m\u00f3n. Els projectes en \u00e0mbits de salut, energia i economia global s\u2019hi poden presentar des del 24 de maig fins al 17 de setembre de 2019.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Nanoestructures lip\u00eddiques: la clau per obrir i tancar la barrera hematoencef\u00e0lica<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n L\u2019equip de recerca, liderat per Olga L\u00f3pez de l\u2019Institut de Qu\u00edmica Avan\u00e7ada de Catalunya del Centre Superior de Recerques Cient\u00edfiques<\/a> (IQAC-CSIC) i per Mercedes Balcells del MIT, dissenyar\u00e0 part\u00edcules nanom\u00e8triques per reparar i regular la permeabilitat de la barrera hematoencef\u00e0lica per millorar el tractament de malalties del sistema nervi\u00f3s central (SNC), com la malaltia d\u2019Alzheimer o els accidents cerebrovasculars. Aquesta membrana, que separa la sang del fluid cerebral, impedeix el pas de toxines i pat\u00f2gens i a la vegada permet el pas de nutrients vitals per al bon funcionament del SNC.<\/p>\n La bioinform\u00e0tica i la immunoter\u00e0pia: una nova alian\u00e7a en la lluita contra el c\u00e0ncer<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Liderat per F\u00e1tima Al-Shahrour, del Centre Nacional de Recerques Oncol\u00f2giques<\/a> (CNIO), i Manolis Kellis, del MIT, aquest projecte persegueix identificar amb algoritmes computacionals medicaments per superar els mecanismes de resist\u00e8ncia tumoral en pacients de melanoma metast\u00e0tic que no han respost b\u00e9 a la immunoter\u00e0pia amb inhibidors del punt de control immunitari (ICI). Actualment, els ICI aconsegueixen que les c\u00e8l\u00b7lules tumorals no escapin de les defenses de l\u2019organisme nom\u00e9s en un 4o% dels pacients oncol\u00f2gics tractats amb aquesta ter\u00e0pia. Gr\u00e0cies a aquestes estrat\u00e8gies de predicci\u00f3 computacional, els investigadors esperen desenvolupar un tractament personalitzat i m\u00e9s efectiu per a cada pacient.<\/p>\n Disseny computacional d\u2019un dispositiu card\u00edac per reduir el risc de trombosi<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Universitat de Valladolid<\/a> (UVa), la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/a> (UPM) i el MIT, aquest projecte dissenyar\u00e0 un dispositiu intracard\u00edac per mobilitzar la sang en pacients amb fibril\u00b7laci\u00f3 auricular. Els pacients amb fibril\u00b7laci\u00f3 auricular tenen un risc cinc vegades m\u00e9s alt de patir un vessament cerebral que la resta de la poblaci\u00f3. Aquest risc es produeix sobretot per l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019anomenat ap\u00e8ndix auricular<\/em>, una cavitat localitzada a l\u2019aur\u00edcula esquerra del cor, on a causa de les baixes velocitats de la sang, es facilita la formaci\u00f3 de trombes. L\u2019equip, dirigit per Jos\u00e9 Sierra-Pallares (UVa) i Ellen T. Roche (MIT), treballar\u00e0 en la simulaci\u00f3 del flux sanguini al cor del pacient mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques matem\u00e0tiques, cosa que permetr\u00e0 validar el disseny del dispositiu.<\/p>\n Una membrana basal artificial basada en el graf\u00e8 per regenerar ferides <\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n L\u2019Institut Maim\u00f3nides de Recerca Biom\u00e8dica de C\u00f2rdova<\/a> (IMIBIC) i el MIT col\u00b7laboren en la creaci\u00f3 d\u2019una membrana artificial que permeti la curaci\u00f3 de ferides en \u00f2rgans com la pell o la c\u00f2rnia, a m\u00e9s de modular altres processos com met\u00e0stasis tumorals o processos cicatricials. Liderat per Miguel Gonz\u00e1lez Andrades (IMIBIC) i Jing Kong (MIT), el projecte desenvolupar\u00e0 una membrana basada en biomaterials nanoestructurats que, separant els teixits epitelial i connectiu, estimular\u00e0 el proc\u00e9s de regeneraci\u00f3, evitant tamb\u00e9 la formaci\u00f3 de cicatrius i evitant el pas de pat\u00f2gens causants d\u2019infeccions. Aquesta membrana es podr\u00e0 fer servir en pacients amb cremades a la pell o danys a la c\u00f2rnia que puguin causar ceguesa.<\/p>\n Sensors per millorar la salut del cirurgi\u00e0 i la qualitat de la cirurgia. Desenvolupament d\u2019un sistema de sensoritzaci\u00f3 en cirurgia m\u00ednimament invasiva<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n L\u2019equip liderat per Francisco Miguel S\u00e1nchez Margallo, del Centre de Cirurgia de M\u00ednima Invasi\u00f3 Jes\u00fas Us\u00f3n<\/a> (CCMIJU), i per Thomas Malone, del MIT, desenvolupar\u00e0 sensors per analitzar les condicions de salut i ergon\u00f2miques del cirurgi\u00e0, com tamb\u00e9 la seva interacci\u00f3 amb el pacient durant procediments quir\u00fargics m\u00ednimament invasius. Aquestes noves t\u00e8cniques en cirurgia ofereixen nombrosos avantatges als pacients per\u00f2, al seu torn, limiten els moviments dels cirurgians. Amb aquests sensors es vol minimitzar els errors humans i aix\u00ed millorar els resultats despr\u00e9s d\u2019una cirurgia de m\u00ednima invasi\u00f3.<\/p>\n Com es regula la inflamaci\u00f3 dels teixits humans a trav\u00e9s de modificacions qu\u00edmiques dels ARNt <\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Llu\u00eds Ribas, de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona<\/a> (IRB Barcelona), i Peter C. Dedon del MIT, desenvoluparan un nou model experimental basat en teixits humans per estudiar la resposta inflamat\u00f2ria amb un nivell de detall i consist\u00e8ncia sense precedents. En concret, volen entendre millor les modificacions qu\u00edmiques que pateixen determinats \u00e0cids nucleics, com els ARN de transfer\u00e8ncia (ARNt), en teixits amb diferents graus d\u2019inflamaci\u00f3. Els ARNt s\u00f3n mol\u00e8cules essencials en el proc\u00e9s de s\u00edntesi de prote\u00efnes i a m\u00e9s tenen un paper important en la regulaci\u00f3 de la intensitat de la resposta inflamat\u00f2ria.<\/p>\n Estrat\u00e8gies per millorar el benestar f\u00edsic i emocional de la gent gran <\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Els equips de Maria Gin\u00e9-Garriga, de la Universitat Ramon Llull<\/a> (URL), i Samantha Brady, del MIT, duran a terme una recerca conjunta per promoure els efectes de l\u2019activitat f\u00edsica en el benestar f\u00edsic, social i emocional dels adults grans. En el context actual d\u2019una poblaci\u00f3 mundial que envelleix r\u00e0pidament, aquest projecte explorar\u00e0 la connexi\u00f3 entre la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i la conservaci\u00f3 de les funcions f\u00edsiques i cognitives en edats avan\u00e7ades.<\/p>\n Superf\u00edcies biomim\u00e8tiques multifuncionals per captar energia solar<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Des de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid<\/a> (UAM) i el MIT, un equip dirigit per Ra\u00fal J. Mart\u00edn Palma i Mathias Kolle, respectivament, tractar\u00e0 d\u2019augmentar la captaci\u00f3 d\u2019energia en col\u00b7lectors solars, panells fotovoltaics i fotodetectors amb l\u2019\u00fas de tecnologies biomim\u00e8tiques. Aquestes tecnologies fan servir dispositius artificials per emular les estrat\u00e8gies que fa servir la pr\u00f2pia naturalesa en la captaci\u00f3 de l\u2019energia solar. L\u2019objectiu d\u2019aquest projecte \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019estructures biomim\u00e8tiques de grans dimensions i baix cost per\u00f2 amb un grau de sofisticaci\u00f3 i efici\u00e8ncia semblant al dels sistemes biol\u00f2gics.<\/p>\n Nanoestructures per entendre i controlar el transport de calor a la nanoescala <\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Des de l\u2019Institut Catal\u00e0 de Nanoci\u00e8ncia i Nanotecnologia<\/a> (ICN2), la investigadora ICREA Clivia M. Sotomayor Torres, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Keith Nelson, del MIT, estudiaran els mecanismes de transport de calor a l\u2019escala nano amb l\u2019objectiu de desenvolupar materials termoel\u00e8ctrics i una gesti\u00f3 t\u00e8rmica de dispositius microelectr\u00f2nics m\u00e9s eficients. El control del transport de calor \u00e9s una pe\u00e7a fonamental per a un futur energ\u00e8tic m\u00e9s sostenible, ja que molta de l\u2019energia que es consumeix es dissipa en forma de calor. En aquest projecte es combinaran materials actuals amb altres que estan liderant la innovaci\u00f3 nanoelectr\u00f2nica per desenvolupar materials i dispositius m\u00e9s eficients.<\/p>\n Desenvolupament d\u2019un nou concepte de gasificaci\u00f3 solar de biomassa mitjan\u00e7ant energia solar concentrada<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n La Universitat de Sevilla<\/a> (US) i el MIT col\u00b7laboren en el desenvolupament de noves t\u00e8cniques per a la gasificaci\u00f3 de biomassa, un proc\u00e9s que permet obtenir gas a partir de restes org\u00e0niques d\u2019origen vegetal o animal amb el qual es puguin sintetitzar combustibles i productes qu\u00edmics renovables. Alberto G\u00f3mez Barea (US) i Ahmed Ghoniem (MIT) lideren aquest projecte amb l\u2019objectiu de permetre gasificar la biomassa en processos a industrials nom\u00e9s amb l\u2019\u00fas de l\u2019energia solar, sense depend\u00e8ncia de les fluctuacions solars i a escala industrial. L\u2019energia solar i la biomassa s\u00f3n dues de les fonts d\u2019energia renovable amb m\u00e9s projecci\u00f3 de creixement.<\/p>\n MULTI-MICROGRID. Distribuci\u00f3 intel\u00b7ligent i control de sistemes d\u2019energia per a comunitats a\u00efllades \u00a0<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n Els investigadors Pedro Rodr\u00edguez, de la Universitat Loyola Andaluc\u00eda<\/a> (ULA), \u00c1lvaro Luna, de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya<\/a> (UPC), i Ignacio P\u00e9rez-Arriaga, del MIT, desenvoluparan un sistema, anomenat MULTI-MICROGRID, basat en l\u2019\u00fas de microxarxes per electrificar comunitats a\u00efllades que no tenen acc\u00e9s a l\u2019electricitat. Actualment, 3.000 milions de persones viuen en situaci\u00f3 de pobresa energ\u00e8tica en el m\u00f3n. D\u2019aquestes, 1.100 milions no tenen acc\u00e9s a l\u2019electricitat. MULTI-MICROGRID proposa una gesti\u00f3 i un control intel\u00b7ligents de microxarxes, basades per exemple en tecnologies de captaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 d\u2019energia solar, interconnectades en sistemes col\u00b7laboratius m\u00e9s robustos que es podran connectar a la xarxa el\u00e8ctrica principal i aix\u00ed consolidar l\u2019electrificaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea a\u00efllada.<\/p>\n Dirigir el transport d\u2019energia<\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n El laboratori de Ferry Prins, a la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid<\/a>, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el de Will Tisdale, al MIT, generar\u00e0 noves rutes de transport en nanomaterials per millorar la interconversi\u00f3 entre la llum i l\u2019electricitat a les tecnologies d\u2019energia solar. Els nanomaterials presenten caracter\u00edstiques \u00f2ptiques i electr\u00f2niques molt ajustables i, en certa manera, \u00f2ptimes, per a dispositius solars. No obstant aix\u00f2, s\u00f3n materials complexos i en la seva estructura es produeixen desordre i defectes que compliquen el transport d\u2019energia. La innovaci\u00f3 proposada en aquest projecte \u00e9s la interconnexi\u00f3 de nanomaterials amb antenes \u00f2ptiques, per generar rutes alternatives que superin els desordres del material. L\u2019objectiu a llarg termini \u00e9s desenvolupar nous dispositius solars d\u2019alt rendiment.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sint\u00e8tic que imita les estrat\u00e8gies de la pr\u00f2pia natura per captar energia solar o la creaci\u00f3 de xarxes el\u00e8ctriques intel\u00b7ligents per proveir comunitats a\u00efllades s\u00f3n 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocat\u00f2ria MIT-SPAIN \u201dla Caixa\u201d Foundation SEED FUND<\/a> i que s\u2019han presentat avui a la seu a Barcelona de \u201dla Caixa\u201d.<\/p>\n ![\"Convocatoria](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ConvocatC3B2riaMITSpainlaCaixa2018CAT.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Gif_CAT_400.gif\")
<\/a><\/p>\n Projectes seleccionats a la 2a convocat\u00f2ria \u00a0<\/strong>MIT-Spain \u201dla Caixa\u201d Foundation SEED FUND<\/em><\/strong><\/h3>\n
\u00a0<\/h4>\n
Salut i benestar<\/strong><\/h4>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
Energia<\/strong><\/h4>\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/p>\n