L\u2019ambient\u00f2leg Mart\u00ed Gal\u00ed<\/a> participa en campanyes oceanogr\u00e0fiques, fa observacions per sat\u00e8l\u00b7lit \u00a0i utilitza models num\u00e8rics per predir els canvis clim\u00e0tics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center<\/a> (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de \u201dla Caixa\u201d<\/a>. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el pl\u00e0ncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biol\u00f2gics que es produeixen a l\u2019oce\u00e0 i que podrien ser m\u00e9s importants del que pens\u00e0vem fins ara en l\u2019absorci\u00f3 del di\u00f2xid de carboni (CO2<\/sub>) atmosf\u00e8ric, un dels causants de l\u2019escalfament global del planeta.\u00a0<\/p>\n Tenim la idea que el pl\u00e0ncton \u00e9s l\u2019aliment de les balenes, per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s exactament?<\/strong><\/p>\n \u00c9s molt m\u00e9s que l\u2019aliment de les balenes. De fet, s\u00f3n moltes coses diferents. \u00c9s un grup molt heterogeni d\u2019organismes m\u00e9s o menys petits, des de bacteris amb metabolismes molt diversos, passant per algues i protistes fins a animals i plantes, tant unicel\u00b7lulars com pluricel\u00b7lulars, incloent-hi petites meduses i crustacis. Es troba a totes les capes de l\u2019oce\u00e0, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s abundant a la capa il\u00b7luminada, que t\u00e9 un gruix d\u2019entre 50 i 200 metres de profunditat i on \u00e9s possible la fotos\u00edntesi.<\/p>\n Si hi ha molts organismes, absorbeixen la llum procedent del sol molt de pressa, de manera que la capa de pl\u00e0ncton productiva ser\u00e0 molt densa per\u00f2 tamb\u00e9 fina. Si, per contra, hi ha poca biomassa, la llum pot arribar fins a una major profunditat i la capa productiva ser\u00e0 poc densa per\u00f2 m\u00e9s gruixuda.<\/p>\n De quina manera es relaciona aquesta capa de vida superficial amb el carboni?<\/strong><\/p>\n Aquests organismes absorbeixen el carboni de l\u2019aire, majorit\u00e0riament el CO2<\/sub> atmosf\u00e8ric. No els donem gaire import\u00e0ncia, per\u00f2 cada any fixen 50 petagrams d\u2019\u00e0toms de carboni o, el que \u00e9s el mateix, 50.000 milions de tones de carboni. Aix\u00f2 \u00e9s la meitat de tot el carboni que es fixa al planeta. L\u2019altra meitat l\u2019absorbeixen les plantes terrestres.<\/p>\n Sembla mentida que uns organismes tan petits siguin tan importants.<\/strong><\/p>\n S\u00ed. Potser no ho sembla, per\u00f2 s\u00f3n fonamentals. La gent t\u00e9 la idea que les plantes terrestres s\u00f3n \u201cel pulm\u00f3\u201d de la Terra. Per\u00f2 el 70 % de la superf\u00edcie del planeta \u00e9s aigua i, a m\u00e9s, com deia, a sota hi pot haver capes de fins a 200 metres de profunditat de pl\u00e0ncton que estan absorbint carboni.<\/p>\n I qu\u00e8 passa amb el carboni que absorbeix el pl\u00e0ncton?<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n de la profunditat on sigui processat. Dels 50 petagrams anuals que s\u2019absorbeixen a la capa il\u00b7luminada, 40 es reciclen abans d\u2019arribar als 100 metres de profunditat. La resta, 10 petagrams, passen a una capa interm\u00e8dia, la capa mesopel\u00e0gica, que va dels 100 als 1.000 metres. En aquesta capa, 9 petagrams es degraden i se sedimenten, per\u00f2 no sabem a quina velocitat, a quina profunditat ni a trav\u00e9s de quins processos passa aix\u00f2. El 90 % dels \u00e0toms de carboni org\u00e0nic que s\u2019injecten m\u00e9s enll\u00e0 dels 100 metres desapareixen abans d\u2019arribar als 1.000 metres. Els processos que controlen aquesta desaparici\u00f3 s\u00f3n un misteri. I aix\u00f2 precisament \u00e9s el que estem intentant entendre amb el projecte ORCAS.<\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s tan important saber qu\u00e8 passa amb aquests 9 petagrams?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies per al clima. El lloc on s\u2019allibera el carboni determina el temps que passar\u00e0 segrestat a l\u2019oce\u00e0 abans de tornar a la superf\u00edcie. Si aquest 90 % de carboni de la capa mesopel\u00e0gica es degrada als 200 metres de profunditat, per exemple, tornar\u00e0 abans a l\u2019atmosfera que si es degrada als 500 metres. En aquest \u00faltim cas, pot trigar d\u00e8cades a tornar a la superf\u00edcie. Per tant, saber qu\u00e8 passa realment amb aquests \u00e0toms de carboni ens permetr\u00e0 con\u00e8ixer millor la capacitat que t\u00e9 l\u2019oce\u00e0 d\u2019absorbir el CO2<\/sub> tant a curt com a llarg termini.<\/p>\n I se suposa que el pl\u00e0ncton \u00e9s el responsable d\u2019aquests processos de la capa mesopel\u00e0gica?<\/strong><\/p>\n Hi ha diferents processos implicats. Tradicionalment, s\u2019ha pensat que els m\u00e9s importants eren els fisicoqu\u00edmics que no depenen dels organismes vius. Per\u00f2 hi ha una evid\u00e8ncia creixent que els processos biol\u00f2gics, els que duu a terme el pl\u00e0ncton, hi podrien tenir un paper molt rellevant.<\/p>\n D\u2019una banda, hi ha grans part\u00edcules derivades del pl\u00e0ncton, formades per agregats de fins a diversos mil\u00b7l\u00edmetres de di\u00e0metre, el que s\u2019anomena \u2018neu marina\u2019. Sedimenten r\u00e0pidament i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que arribin a l\u2019oce\u00e0 profund sense degradar-se pel cam\u00ed, de manera que trigaran mil\u00b7lennis a tornar a la superf\u00edcie.<\/p>\n D\u2019altra banda, hi ha part\u00edcules petites, menors de 20 \u00b5m de di\u00e0metre, que sedimenten m\u00e9s lentament i es degraden m\u00e9s en aquesta capa interm\u00e8dia, de manera que els seus \u00e0toms de carboni tornen a la superf\u00edcie en q\u00fcesti\u00f3 de mesos. La meva hip\u00f2tesi \u00e9s que el paper d\u2019aquestes part\u00edcules petites \u00e9s m\u00e9s important del que es pensava fins ara a l\u2019hora de canalitzar el flux del carboni.<\/p>\n A m\u00e9s, sembla que les part\u00edcules grans tamb\u00e9 es fragmenten i tamb\u00e9 van alliberant CO2<\/sub>, de manera que el segrest de carboni que duraria milers d\u2019anys a 1.000 o 2.000 metres, a l\u2019oce\u00e0 profund, \u00e9s menor del que s\u2019esperava. Aix\u00f2 explicaria per qu\u00e8 amb prou feines arriba gaireb\u00e9 1 petagram de carboni a tanta profunditat.<\/p>\n De quins elements disposes per provar la teva hip\u00f2tesi?<\/strong><\/p>\n Treballem en dues l\u00ednies en paral\u00b7lel. D\u2019una banda, fem servir robots bioArgo per prendre mesures de l\u2019aigua, com la temperatura o la salinitat a diferents profunditats. Aquests robots s\u00f3n uns cilindres amb sensors que van a la deriva a trav\u00e9s dels corrents marins a uns 1.000 metres de profunditat. De tant en tant, pugen a la superf\u00edcie, prenen mesures de la columna d\u2019aigua al seu pas, i les envien per sat\u00e8l\u00b7lit. Despr\u00e9s baixen a uns 1.000 o 2.000 metres i tornen a repetir la pujada, recollint m\u00e9s dades. Aquestes dades estan en obert, es poden consultar a internet en temps real.<\/p>\n Hi ha 4.000 robots d\u2019aquest tipus als oceans. Nosaltres en fem servir uns 400 que, a m\u00e9s, tenen sensors de processos biol\u00f2gics: mesuren la concentraci\u00f3 de part\u00edcules, clorofil\u00b7la, oxigen… D\u2019aquesta manera, podem mesurar l\u2019activitat del pl\u00e0ncton a la capa mesopel\u00e0gica. Aquesta \u00e9s una de les l\u00ednies.<\/p>\n I l\u2019altra?<\/strong><\/p>\n A l\u2019altra fem servir el supercomputador MareNostrum 4 del BSC. Hi processem les dades dels robots bioArgo i fem models de columnes d\u2019aigua que van evolucionant amb el temps. Les observacions reals aportades pels robots ens ajuden a millorar els models i ens permeten veure fins a quin punt s\u2019ajusten a la realitat.<\/p>\n Comparar el que diu el model amb el que passa en la realitat \u00e9s el que permet millorar les simulacions, oi?<\/strong><\/p>\n Exacte. El nostre objectiu \u00e9s tenir un model fiable que ens permeti fer prediccions sobre el cicle del carboni tant a curt com a llarg termini. I quan dic llarg termini em refereixo a mil\u00b7lennis. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil fer prediccions a curt termini, \u00e9s a dir, per a les properes d\u00e8cades. Passa com amb el temps: el clima d\u2019un lloc, \u00e9s a dir, la mitjana de molts anys, \u00e9s relativament f\u00e0cil de predir, per\u00f2 el temps, si plour\u00e0 o no d\u2019aqu\u00ed a uns dies, sol ser m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n Sembla contradictori que sigui m\u00e9s f\u00e0cil saber qu\u00e8 passar\u00e0 d\u2019aqu\u00ed a molt temps que d\u2019aqu\u00ed a poc.<\/strong><\/p>\n \u00c9s aix\u00ed. Els canvis del cicle del carboni a curt i mitj\u00e0 termini, fins a una escala de d\u00e8cades, s\u00f3n m\u00e9s impredictibles a causa de les oscil\u00b7lacions de l\u2019oce\u00e0 i l\u2019atmosfera. El que \u00e9s clar \u00e9s que, per fer millors prediccions, tant a curt com a llarg termini, \u00e9s imprescindible con\u00e8ixer millor com absorbeix el CO2<\/sub> a l’oce\u00e0 i, personalment, penso que aix\u00f2 implica entendre molt millor la relaci\u00f3 del pl\u00e0ncton amb aquest proc\u00e9s.<\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n L\u2019ambient\u00f2leg Mart\u00ed Gal\u00ed<\/a> participa en campanyes oceanogr\u00e0fiques, fa observacions per sat\u00e8l\u00b7lit \u00a0i utilitza models num\u00e8rics per predir els canvis clim\u00e0tics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center<\/a> (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de \u201dla Caixa\u201d<\/a>. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el pl\u00e0ncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biol\u00f2gics que es produeixen a l\u2019oce\u00e0 i que podrien ser m\u00e9s importants del que pens\u00e0vem fins ara en l\u2019absorci\u00f3 del di\u00f2xid de carboni (CO2) atmosf\u00e8ric, un dels causants de l\u2019escalfament global del planeta.\u00a0<\/p>\n ![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/Marti_Gali_1.jpg\")
Mart\u00ed Gal\u00ed a Baffin Bay, a la part oest de Groenl\u00e0ndia, estudiant l\u2019emissi\u00f3 de sofre per part del pl\u00e0ncton el juliol del 2016.\u00a0<\/span>
\u00a0<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/ORCAS_CAT_v1.jpg\")
Vista des de sat\u00e8l\u00b7lit del fitopl\u00e0ncton en l\u2019\u00e8poca de floraci\u00f3 a la primavera, al costat de l\u2019illa d\u2019Isl\u00e0ndia, a l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. Imatge captada per Aqua\/MODIS el 12 de juny de 2019. Imatge procedent de l\u2019Ocean Biology Processing Group de la NASA.\u00a0<\/span><\/p>\n
Mart\u00ed Gal\u00ed a Baffin Bay,<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2712,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[97,365],"class_list":["post-2005","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-oceanografia","tag-recerca"],"acf":[],"yoast_head":"\n