\n
Avui dia, sembla que tot ho podem investigar des de la ci\u00e8ncia, fins i tot coses que semblen tan et\u00e8ries com la creativitat.<\/strong><\/p>\n Per descomptat que tot es pot investigar, per\u00f2 en realitat, quan parlem d\u2019aspectes com la creativitat, no \u00e9s tan senzill. Mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques de neuroimatge es pot observar que determinades \u00e0rees s\u2019activen durant el proc\u00e9s creatiu. Per\u00f2 com poem mesurar la creativitat? Es fan servir, per exemple, tests de creativitat en qu\u00e8 es convida els participants, per exemple, a imaginar aplicacions per a un ma\u00f3, completar figures… coses aix\u00ed. Per\u00f2 en les condicions en qu\u00e8 es duen a terme aquests estudis, a l\u2019interior de m\u00e0quines de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, els subjectes no se senten particularment creatius. \u00c9s complicat objectivar el que passa quan alg\u00fa \u00e9s creatiu de forma natural.<\/span><\/p>\n Es diu que l\u2019hemisferi dret \u00e9s m\u00e9s art\u00edstic que l\u2019esquerre. \u00c9s cert?<\/strong><\/p>\n Pel que sabem, qualsevol funci\u00f3 cognitiva complexa posa en marxa una xarxa amb m\u00faltiples regions, distribu\u00efda en dos hemisferis i funcionant de forma coordinada. I el que en realitat passa \u00e9s que s\u2019activen d\u2019una manera m\u00e9s intensa algunes xarxes neuronals que se solapen en ambd\u00f3s costats del cervell. Algunes funcions cerebrals estan lateralitzades, com el llenguatge, l\u2019\u00fas preferent de la m\u00e0 dreta, el reconeixement facial i el processament visuoespacial. Activen preferentment \u00e0rees a l\u2019hemisferi esquerre quan es comparen amb l\u2019activitat basal, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que la resta del cervell estigui inactiva.<\/span><\/p>\n Per tant, la creativitat no es localitza en un sol costat del cervell.<\/strong><\/p>\n No. La lateralitzaci\u00f3 de la creativitat sorgeix de la falsa creen\u00e7a que a les persones en qu\u00e8 domina l\u2019hemisferi esquerre preval la l\u00f2gica, el pensament racional i ordenat, mentre que, en les m\u00e9s creatives i amb facilitat per a l\u2019art, dominaria l\u2019hemisferi dret. S\u2019ha arribat fins i tot a dir que la lateralitzaci\u00f3 \u00e9s un factor determinant per dedicar-se a algunes carreres. No obstant aix\u00f2, quan s\u2019ha estudiat en detall la domin\u00e0ncia hemisf\u00e8rica no s\u2019han trobat proves d\u2019un predomini d\u2019un hemisferi enfront de l\u2019altre. No hi ha res, doncs, que doni suport aquestes assumpcions, ja que de fet el nostre cervell \u00e9s extremadament pl\u00e0stic.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 es diu que les ones alfa, un tipus d\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 electromagn\u00e8tica produ\u00efda per l\u2019activitat cerebral, s\u00f3n responsables dels estats creatius.<\/strong><\/p>\n Aquest tipus d\u2019ones s\u2019han relacionat amb la ideaci\u00f3 creativa, per\u00f2 tamb\u00e9 apareixen en altres tasques no relacionades amb la creativitat, com quan ens relaxem… I si en realitat les persones m\u00e9s creatives se saben relaxar millor i per aix\u00f2 se les relaciona amb aquest tipus d\u2019ones?<\/span><\/p>\n Hi ha algun descobriment que valgui la pena assenyalar, m\u00e9s enll\u00e0 de fal\u00b7l\u00e0cies i simplificacions?<\/strong><\/p>\n S\u00ed. El proc\u00e9s creatiu sembla que implica la interacci\u00f3 din\u00e0mica de xarxes neuronals a gran escala. Alguns treballs recents suggereixen que la cognici\u00f3 creativa recluta regions de cervell cr\u00edtiques per imaginar el futur, activar records personals, el pensament simb\u00f2lic, la s\u00edntesi, l\u2019associaci\u00f3 d\u2019idees i l\u2019abstracci\u00f3. Hi ha la hip\u00f2tesi que la comunicaci\u00f3 d\u2019aquestes \u00e0rees corticals \u00e9s m\u00e9s gran en les persones m\u00e9s creatives. Per\u00f2 la realitat \u00e9s fins i tot m\u00e9s complexa que aix\u00f2. De fet, la improvisaci\u00f3, que est\u00e0 molt relacionada amb el proc\u00e9s creatiu, es basa precisament a deixar de dirigir, fins a cert punt, el pensament i l\u2019atenci\u00f3.<\/span><\/p>\n Hi ha altres factors que intervinguin en els processos creatius?<\/strong><\/p>\n S\u00ed que n\u2019hi ha. Per exemple, l\u2019emoci\u00f3. L\u2019escor\u00e7a temporal est\u00e0 lligada al sistema l\u00edmbic, que \u00e9s la part de cervell que gestiona all\u00f2 emotiu. Podria ser que els artistes fossin m\u00e9s reactius a les emocions. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s coses. Tamb\u00e9 hi poden estar implicades \u00e0rees motores, visuals, o del llenguatge. Dep\u00e8n del tipus d\u2019activitat art\u00edstica que es dugui a terme. No \u00e9s el mateix pintar un quadre que compondre una simfonia o escriure una novel\u00b7la.<\/span><\/p>\n De la mateixa manera que moltes \u00e0rees corticals es poden involucrar en el proc\u00e9s creatiu, dedueixo que les ones alfa no han de ser les \u00faniques que hi participen.<\/strong><\/p>\n Exactament. Es pot donar un augment d\u2019altres oscil\u00b7lacions amb diferents freq\u00fc\u00e8ncies, com les ones beta, gamma o alfa, totes relacionades tamb\u00e9 amb moltes altres activitats humanes. Regulen el flux de l\u2019atenci\u00f3 i les seves freq\u00fc\u00e8ncies estan lligades a desatendre per guanyar inspiraci\u00f3.<\/span><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/maradierssen1_small.jpg\")