La ci\u00e8ncia t\u00e9 un deute pendent amb les dones. Tot i que cada vegada s\u2019aposti m\u00e9s per pol\u00edtiques adre\u00e7ades cap a la igualtat i la inclusi\u00f3, encara queda molt per rec\u00f3rrer. Hem volgut aprofitar una activitat que organitza CaixaForum Madrid<\/a> amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia per parlar amb dues de les seves participants.\u00a0<\/p>\n Isabel Dorado, de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, treballa per predir l\u2019impacte del canvi clim\u00e0tic sobre els boscos i ho fa amb el suport d\u2019una beca de postdoctorat\u00a0Junior Leader<\/a>. Helena Dom\u00ednguez \u00e9s arque\u00f2loga i va tenir el suport d\u2019una beca de postgrau a Am\u00e8rica del Nord<\/a> de \u201cla Caixa\u201d per a la seva estada de recerca a la University of Pennsylvania. Actualment \u00e9s professora associada de l\u2019\u00c1rea de Historia Antigua de la Universidad Rey Juan Carlos\u00a0 i \u00e9s doctoranda a la Universidad Complutense de Madrid. Ambdues reflexionen sobre la seva experi\u00e8ncia personal en un \u00e0mbit on la pres\u00e8ncia femenina \u00e9s especialment escassa: el treball de camp. A m\u00e9s, Debra Joy P\u00e9rez, experta en pol\u00edtiques que promouen la integraci\u00f3 de diversos col\u00b7lectius en la recerca cient\u00edfica, ens aporta la seva visi\u00f3 sobre el futur de les dones i la ci\u00e8ncia.<\/p>\n El fet de ser dones ha estat un obstacle per a la vostra carrera a la ci\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n ISABEL: L\u2019\u00e0mbit en qu\u00e8 jo estudio, l\u2019ecologia forestal, est\u00e0 dominat per enginyers de muntanyes, que solen ser homes. Cal fer un treball de camp que \u00e9s dur. Al principi, durant bastants anys, em despla\u00e7aven, i nom\u00e9s podia prendre notes. No em deixaven fer el treball f\u00edsic. Per\u00f2, a mesura que avances en la carrera, pots lluitar perqu\u00e8 aix\u00f2 no sigui aix\u00ed. Ara organitzo les meves pr\u00f2pies campanyes. Ja no estic subjugada a la voluntat d\u2019un cap que decideix si puc mostrejar o no. S\u00ed que \u00e9s cert que cada vegada hi ha m\u00e9s dones que agafen el lideratge en aquestes campanyes. Per\u00f2 les situacions que es donen quan comences, quan ets m\u00e9s jove, crec que no han canviat gaire.<\/p>\n HELENA: A mi em va passar el mateix que a tu a les excavacions. No \u00e9s tan rom\u00e0ntic com a les pel\u00b7l\u00edcules d\u2019Indiana Jones. Quan es tracta de fer treball f\u00edsic, com treure terra i embrutar-se les ungles, hi ha inconvenients perqu\u00e8 ho faci una dona. Almenys \u00e9s el que passava quan jo estudiava.<\/p>\n ISABEL: Em sorpr\u00e8n que els rols de g\u00e8nere encara estiguin tan patents: les dones recollint fulles per fer an\u00e0lisis gen\u00e8tiques i els homes barrinant roures.<\/p>\n Posar fi al sostre de vidre \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019anys o cal fer encara m\u00e9s esfor\u00e7os en pol\u00edtiques d\u2019igualtat de g\u00e8nere?<\/strong><\/p>\n ISABEL: Penso que, fins ara, s\u2019han pres mesures fonamentalment cosm\u00e8tiques per desviar l\u2019atenci\u00f3 de la discriminaci\u00f3 de base que hi ha. No n\u2019hi ha prou. Per promoure un canvi que ens permeti a les dones accedir a llocs de responsabilitat en igualtat de condicions no es pot fer renovaci\u00f3 de fa\u00e7ana, s\u2019ha de tirar a terra l\u2019edifici i construir-lo de nou. Per trencar el sostre de vidre, s\u2019han de canviar els fonaments.<\/p>\n HELENA: Des de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, legalment els drets s\u00f3n els mateixos per a tots dos g\u00e8neres, s\u00ed, per\u00f2 moltes vegades hi ha cert amiguisme. I en l\u2019\u00e0mbit privat, estic d\u2019acord en el que dius. Aqu\u00ed s\u00ed que cal una legislaci\u00f3 m\u00e9s forta.<\/p>\n Hi ha cap pr\u00e0ctica o pol\u00edtica que considereu que es podria implementar i que encara ning\u00fa no s\u2019ha plantejat mai?<\/strong><\/p>\n ISABEL: Hi ha molt\u00edssimes coses que podrien fer-se. Per exemple, una cosa que he plantejat a la meva universitat \u00e9s que s\u2019haurien de fer cursos d\u2019igualtat i integraci\u00f3 obligatoris per al personal docent investigador. \u00c9s l\u2019\u00fanica manera de comen\u00e7ar a trencar aquest biaix involuntari que tenen molts investigadors. S\u00e9 que \u00e9s una mesura molt pol\u00e8mica, perqu\u00e8, d\u2019alguna manera, sembla que pretenguis alli\u00e7onar com si fossin nens, per\u00f2 cal for\u00e7ar una mica la m\u00e0quina. I potser aix\u00f2 podria accelerar el proc\u00e9s. A partir d\u2019aqu\u00ed, cal avan\u00e7ar una mica. El sistema de quotes est\u00e0 molt b\u00e9, ha funcionat durant un temps, per\u00f2 no podem maquillar la situaci\u00f3 dient: \u201cb\u00e9, com que exigim que hi hagi un 40 % de dones i complim amb aix\u00f2, doncs ja est\u00e0, ja no hi ha discriminaci\u00f3\u201d. S\u2019han d\u2019adoptar mesures molt m\u00e9s estrictes, m\u00e9s basades en la meritocr\u00e0cia i menys basades en el nepotisme, que \u00e9s el que hi sol haver.<\/p>\n HELENA: A m\u00e9s, les mesures de conciliaci\u00f3 laboral i familiar haurien de continuar. S\u2019hauria d\u2019arribar a la paritat, a la veritable igualtat. D\u2019aquesta manera, es podria neutralitzar el pretext de les empreses per contractar homes en base a la productivitat. En el tema de l\u2019educaci\u00f3, penso que s\u2019haurien d\u2019implementar pr\u00e0ctiques que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la universitat. S\u2019hauria de comen\u00e7ar des de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n Quin consell de valor us agradaria transmetre a les nenes que es vulguin dedicar a la ci\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n ISABEL: Fa poc me\u2019n van donar un que vaig posar en pr\u00e0ctica i no m\u2019ha anat gens malament. Una investigadora que va haver de lluitar molt per ser on \u00e9s em va dir que no havia de confiar cegament en una \u00fanica persona. En un moment donat, es pot deixar endur per un biaix de g\u00e8nere i fallar-te. Em va dir que havia de desenvolupar els meus propis recursos i trobar-hi suport. Si estableixes la teva xarxa de contactes, teixeixes la teva xarxa de suport, amb aix\u00f2 s\u00ed que hi pots comptar.<\/p>\n HELENA: A una nena que es vol dedicar a la ci\u00e8ncia, el primer que cal dir-li \u00e9s que estudi\u00ef el que vulgui. Jo tenia molts professors de ci\u00e8ncies a batxillerat que em deien: fes ci\u00e8ncies, que al final t\u2019anir\u00e0 millor. Per\u00f2 a mi m\u2019agradava l\u2019arqueologia i, al final, vaig anar trobant oportunitats. D\u2019altra banda, de vegades tenim la tend\u00e8ncia \u2013i a Espanya aix\u00f2 passa molt\u2013 d\u2019infravalorar-nos. Si tu no dones valor al que fas, al que et mereixes, ning\u00fa n\u2019hi donar\u00e0. Has de ser conscient del que vals.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/dmdonaCAT.jpg\")
<\/p>\n