Ara com ara, set coronavirus han estat capa\u00e7os d\u2019infectar \u00e9ssers humans, i el SARS-CoV-2 n\u2019\u00e9s l\u2019\u00faltim. Menys letal, per\u00f2 m\u00e9s contagi\u00f3s que els seus parents m\u00e9s coneguts, com el SARS o el MERS, ha passat de zero a cent en nom\u00e9s tres mesos: des que es va detectar a Wuhan (Xina) ha infectat prop de mig mili\u00f3 de persones a gaireb\u00e9 200 pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, els cient\u00edfics cada vegada coneixen m\u00e9s el virus i la malaltia que provoca, la COVID-19.<\/p>\n
De tot aquest coneixement i dels tractaments que s\u2019estan desenvolupant, en parlem amb la immun\u00f2loga i redactora cient\u00edfica de l\u2019ISGlobal<\/a> Adelaida Sarukhan<\/a>.<\/p>\n Fins fa poc m\u00e9s de 3 mesos no sab\u00edem que el SARS-CoV-2 existia. I ara, qu\u00e8 en sabem?<\/strong><\/p>\n Sabem que \u00e9s el set\u00e8 coronavirus capa\u00e7 d\u2019infectar humans i que t\u00e9 una seq\u00fc\u00e8ncia gen\u00e8tica molt semblant a la d\u2019altres coronavirus que ja s\u2019han descrit: el SARS<\/a>, que va apar\u00e8ixer el 2002 i va causar una epid\u00e8mia que es va controlar; i el MERS<\/a>, que es va identificar per primera vegada el 2012 a l\u2019Orient Mitj\u00e0. La major part dels coronavirus han sortit d\u2019aus o mam\u00edfers, particularment dels ratpenats, que s\u00f3n un reservori incre\u00efble d\u2019aquests microorganismes.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n I com es va produir el salt d\u2019un animal a un hum\u00e0?<\/strong><\/p>\n Amb l\u2019epid\u00e8mia del SARS es va comprovar que el virus va passar d\u2019un ratpenat a un gat salvatge, i del gat, a l\u2019home. A partir d\u2019aqu\u00ed, van comen\u00e7ar a estudiar els ratpenats i van trobar un virus molt semblant al SARS-CoV-2. Aix\u00f2 indica que va sortir d\u2019aquest animal, despr\u00e9s va mutar i va passar a un altre mam\u00edfer, per\u00f2 encara no sabem a quin. I a continuaci\u00f3, un parell de mutacions m\u00e9s, i es va estendre a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n Teniu const\u00e0ncia de cap altra mutaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n De moment, no hi ha evid\u00e8ncies que hagi acumulat cap altra mutaci\u00f3 que en pugui augmentar la perillositat.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 el diferencia d\u2019altres coronavirus ja descrits?<\/strong><\/p>\n N\u2019hi ha quatre que circulen entre nosaltres des de fa temps, per\u00f2 nom\u00e9s provoquen refredats comuns. El MERS t\u00e9 una taxa de mortalitat molt elevada, al voltant d\u2019un 34 %; surt dels camells, per\u00f2 \u00e9s poc transmissible entre persones. D\u2019altra banda, el SARS tamb\u00e9 t\u00e9 una taxa de letalitat m\u00e9s elevada, del 10 %, per\u00f2 va ser m\u00e9s f\u00e0cil de contenir, perqu\u00e8 les persones en patien els s\u00edmptomes abans de poder-lo encomanar.<\/p>\n Quantes persones pot infectar el portador del virus, encara que no presenti s\u00edmptomes? \u00c9s m\u00e9s contagi\u00f3s que la grip?<\/strong><\/p>\n Es calcula que una persona amb coronavirus, encara que no en tingui s\u00edmptomes, pot infectar 2-3 persones. Alg\u00fa amb grip pot infectar 1-2 persones. Per\u00f2 no \u00e9s un nombre fix, es va modificant en funci\u00f3 de les mesures que prenem per evitar el contagi. Quan aconseguim que la taxa de contagi baixi per sota d\u20191 haurem aconseguit acabar amb l\u2019epid\u00e8mia.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Una altra inc\u00f2gnita \u00e9s la taxa de mortalitat\u2026<\/strong><\/p>\n De fet, \u00e9s una de les inc\u00f2gnites m\u00e9s grans, perqu\u00e8 dep\u00e8n de molts factors, com la possibilitat de testar la poblaci\u00f3 o la capacitat del sistema de salut de la regi\u00f3 afectada. El problema \u00e9s que no sabem quantes persones ha afectat realment, perqu\u00e8 una bona part no desenvolupa s\u00edmptomes, i a les que s\u00ed que en desenvolupen, si s\u00f3n lleus, no els fan el test. Per aix\u00f2, si moren 100 persones per coronavirus no sabem si s\u00f3n sobre 1.000 o sobre 10.000 afectats. Sabem que a la Xina va ser del voltant del 3 %, a It\u00e0lia va ser m\u00e9s alta\u2026 i a Corea del Sud, que va fer una feina excel\u00b7lent diagnosticant de manera massiva, van tenir una taxa per sota del 0,6 %.<\/p>\n Et pots tornar a infectar si ja has passat la malaltia?<\/strong><\/p>\n No hi ha cap evid\u00e8ncia cient\u00edfica que mostri que una persona que ja s\u2019han curat es pugui tornar a infectar.<\/p>\n Tothom parla de \u201cla corba\u201d en refer\u00e8ncia a l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia. Qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 podem fer per controlar-la? En quina part d\u2019aquesta corba estem ara?<\/strong><\/p>\n \u00c9s el progr\u00e9s del nombre de casos en el temps. Ara mateix estem en plena fase ascendent, i el que volem aconseguir \u00e9s que l\u2019ascens sigui m\u00e9s pla. Perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix tenir deu mil casos en el decurs de dues setmanes, que tenir-los en dos mesos: com m\u00e9s gran sigui el termini, m\u00e9s evitem la saturaci\u00f3 dels serveis de salut, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia, les defuncions no nom\u00e9s per coronavirus, sin\u00f3 per altres malalties. Per alentir-ne la transmissi\u00f3, una de les mesures m\u00e9s eficaces \u00e9s el distanciament social.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Quins aven\u00e7os cient\u00edfics s\u2019han fet per tractar la COVID-19?<\/strong><\/p>\n Si ho volem fer de pressa, no podem desenvolupar un nou medicament de zero, sin\u00f3 que hem de fer servir altres antivirals que ja s\u00f3n al mercat i investigar si funcionen tamb\u00e9 per a aquest virus. I \u00e9s el cas d\u2019un antiviral que es diu remdesivir<\/a><\/em>, que est\u00e0 donant bons resultats al laboratori i en models animals. \u00c9s el candidat m\u00e9s prometedor de tots. S\u2019estan fent assaigs cl\u00ednics en diversos pa\u00efsos, entre els quals, Espanya, per\u00f2 no tindrem resultats fins a dins d\u2019un parell de mesos. Tan de bo funcioni!\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Com afrontaran els pa\u00efsos m\u00e9s pobres aquesta pand\u00e8mia? Com els podem ajudar?<\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s la gran preocupaci\u00f3, quan el virus es comenci a transmetre de manera m\u00e9s sostinguda a l\u2019\u00c0frica. De moment, no han notificat gaires casos, per\u00f2 s\u00f3n pa\u00efsos amb una gran quantitat de problemes de salut com perqu\u00e8, a m\u00e9s, hagin d\u2019assumir un exc\u00e9s de malalts per COVID-19. Esperem que l\u2019impacte no sigui tan fort. Podem ajudar-los enfortint els seus sistemes de salut i establint capacitats perqu\u00e8 facin diagn\u00f2stics, assaigs cl\u00ednics i recerques a m\u00e9s llarg termini.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 hem apr\u00e8s d\u2019altres pand\u00e8mies globals que han tingut lloc en una altra \u00e8poca?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia de grip de 1918<\/a> ens ha ensenyat que la mesura del distanciament social \u00e9s la millor per controlar la corba epid\u00e8mica i que els virus no coneixen fronteres. Per aix\u00f2, les solucions han de ser globals: hem d\u2019enfortir els sistemes de salut arreu del m\u00f3n i implementar sistemes de vigil\u00e0ncia de pat\u00f2gens emergents per evitar que s\u2019estenguin.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Quina lli\u00e7\u00f3 haur\u00edem d\u2019aprendre de la gesti\u00f3 de la crisi a l\u2019\u00c0sia i no hem apr\u00e8s?<\/strong><\/p>\n No hi ha cap recepta m\u00e0gica, per\u00f2 potser el model m\u00e9s adequat per a nosaltres sigui el de Corea del Sud: van fer tests a la major part de la poblaci\u00f3 i en un temps r\u00e8cord; en 20 minuts ja sabien si estaves infectat. A m\u00e9s, van rastrejar els moviments dels contactes dels casos positius gr\u00e0cies a la tecnologia m\u00f2bil i a les dades massives (big data<\/em>), i aix\u00f2 els va ajudar a a\u00efllar les persones afectades molt de pressa. Ells viuen en una cultura que t\u00e9 un sentit de la responsabilitat que aqu\u00ed ens falta una mica.\u00a0\u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 hem de fer per evitar futures crisis com aquesta?<\/strong><\/p>\n Bill Gates va dir que el que l\u2019amo\u00efnava no era una altra guerra mundial sin\u00f3 un virus. Hem d\u2019estar m\u00e9s ben preparats, invertir m\u00e9s en ci\u00e8ncia i innovaci\u00f3 per identificar els punts calents d\u2019on poden sortir nous virus i estudiar-los per saber com podrien saltar als humans. Tamb\u00e9 hem de crear plataformes de diagn\u00f2stic r\u00e0pid i de desenvolupament de vacunes i antivirals d\u2019ampli espectre. La situaci\u00f3 canviaria molt!<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquesta entrevista es va publicar inicialment a ALMA<\/a>.<\/em><\/p>\n<\/p><\/div>\n <\/body><\/html><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n Ara com ara, set coronavirus han estat capa\u00e7os d\u2019infectar \u00e9ssers humans, i el SARS-CoV-2 n\u2019\u00e9s l\u2019\u00faltim. Menys letal, per\u00f2 m\u00e9s contagi\u00f3s que els seus parents m\u00e9s coneguts, com el SARS o el MERS, ha passat de zero a cent en nom\u00e9s tres mesos: des que es va detectar a Wuhan (Xina) ha infectat prop de mig mili\u00f3 de persones a gaireb\u00e9 200 pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, els cient\u00edfics cada vegada coneixen m\u00e9s el virus i la malaltia que provoca, la COVID-19.<\/p>\n De tot aquest coneixement i dels tractaments que s\u2019estan desenvolupant, en parlem amb la immun\u00f2loga i redactora cient\u00edfica de l\u2019ISGlobal<\/a> Adelaida Sarukhan<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2541,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[519],"tags":[5,347,7],"class_list":["post-1937","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-investigacio","tag-coronavirus","tag-pandemia","tag-virus"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/ca\/ADELAIDA400.jpg\")
Il\u00b7lustraci\u00f3: Tamara Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n
Il\u00b7lustraci\u00f3: Tamara Gonz\u00e1lez<\/p>\n