![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/resena-sentidos-blog-02.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Neurones ventrals descendents d\u2019una mosca mascle. Cr\u00e8dit: In\u00eas de Haan Vicente<\/em><\/p>\n Quan l\u2019<\/span>investigador de la nostra xarxa <\/b>Carlos Ribeiro<\/b><\/a> comen\u00e7ava la seva carrera postdoctoral no hauria pogut ni somiar l\u2019\u00e8xit que el seu grup d\u2019investigaci\u00f3 ha contribu\u00eft a materialitzar avui: <\/span>el primer connectoma complet i intacte del sistema nervi\u00f3s central d\u2019un animal complex adult, el de la mosca de la fruita (<\/span>Drosophila melanogaster<\/span><\/i>)<\/span><\/a>. En aquest estudi sense precedents hi han col\u00b7laborat a escala internacional diversos laboratoris per desxifrar cada part del connectoma. El <\/span>Laboratori de Comportament i Metabolisme del Champalimaud Centre for the Unknown<\/b>, que Ribeiro dirigeix i que se centra en la biologia del gust i la nutrici\u00f3, ha liderat <\/span>el primer mapa complet del sistema del gust<\/b><\/a>, que vincula els senyals gustatius provinents de tot el cos amb els circuits que actuen sobre elles, dins d\u2019aquest gran estudi.<\/span><\/p>\n Per explicar aquest descobriment recorre a una clara met\u00e0fora: \u00abSi volguessis entendre com funciona un ordinador, no et limitaries a mirar-ne la pantalla. Voldries veure\u2019n <\/span>el diagrama de circuits<\/b> per saber quina part es comunica amb quina altra. El connectoma \u00e9s aquest diagrama, per\u00f2 per a un sistema nervi\u00f3s\u00bb.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Aquesta fita neurocient\u00edfica <\/span>inclou 166.700 neurones i desenes de milions de sinapsis <\/b>en un mapa continu d’una mateixa mosca: des de les neurones sensorials situades en el cos, passant pel cervell i el cord\u00f3 nervi\u00f3s ventral (l’equivalent en la mosca a la nostra medul\u00b7la espinal), fins a arribar a les neurones motores que accionen els m\u00fasculs. Ribeiro destaca la magnitud d\u2019aquest registre integral: \u00abUn connectoma consta de quatre capes: les <\/span>neurones<\/b>, les <\/span>sinapsis<\/b>, la <\/span>qu\u00edmica<\/b> \u2015\u00e9s a dir, quin senyal qu\u00edmic utilitza probablement una neurona per a activar o silenciar les neurones amb les quals es connecta\u2014 i, finalment, els <\/span>tipus cel\u00b7lulars<\/b>, que ens indiquen quina funci\u00f3 exerceix probablement cadascuna\u00bb.<\/span><\/p>\n En cartografiar aquesta autopista de la informaci\u00f3, l\u2019equip ara pot seguir com flueix la informaci\u00f3 des que es percep fins a l’acci\u00f3: \u00abPer menjar, una mosca percep el gust del menjar amb les potes, pren la decisi\u00f3 al cervell i despr\u00e9s mou la boca i el cos. <\/span>Per primera vegada podem seguir tot aquest recorregut, des de la sensaci\u00f3 fins a l\u2019acci\u00f3, en un \u00fanic mapa<\/b>\u00bb. El mapa confirma amb tot detall el que ja se sabia: <\/span>el coll \u00e9s un coll d’ampolla<\/b>, ja que tot el que el cervell ordena al cos s\u2019ha de canalitzar a trav\u00e9s d\u2019un grup redu\u00eft de neurones descendents per transformar-se en acci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n Carlos Ribeiro. Cr\u00e8dit: Alexandre Azinheira, Champalimaud Foundation<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n Encara que tendim a associar el gust exclusivament amb la ingesta, les descobertes revelen que, com indica el mateix investigador, \u00aben la mosca, el sentit del gust no serveix nom\u00e9s per alimentar-se: <\/span>\u00e9s una xarxa multicanal que s\u2019integra en els circuits del moviment, l\u2019alliberament d\u2019hormones i el festeig<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n L\u2019estudi demostra que una mateixa modalitat sensorial desencadena respostes diferents segons el punt corporal activat:<\/span><\/p>\n <\/p>\n Una de les l\u00ednies emblem\u00e0tiques del laboratori de Ribeiro \u00e9s com <\/span>els bacteris intestinals condicionen les eleccions aliment\u00e0ries<\/b>. On encaixa aquest di\u00e0leg microbi\u00e0 en el nou mapa? Ribeiro admet que ens trobem davant de la propera frontera: \u00abLa microbiota, com la gana o la set, deu alterar la manera com el connectoma processa la informaci\u00f3. El pr\u00f2xim gran pas \u00e9s <\/span>cartografiar com canvia el connectoma segons l\u2019estat de l\u2019animal<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n Pel que fa a <\/span>com es construeix el sabor en integrar altres sentits<\/b> o en abs\u00e8ncia d\u2019algun d\u2019aquests, l\u2019investigador apunta: \u00ab\u00c9s una de les preguntes m\u00e9s dif\u00edcils en aquest camp. En vam obtenir <\/span>un primer indici en el comportament de festeig durant un estudi previ amb els nostres col\u00b7laboradors a Cambridge<\/span><\/a>. La femella de la mosca percep l\u2019olor d\u2019una feromona del mascle i, amb el contacte f\u00edsic, en detecta tamb\u00e9 el gust. Vam trobar un grup de neurones en qu\u00e8 convergeixen tots dos senyals. Activar nom\u00e9s la via de l\u2019olfacte, o nom\u00e9s la del gust, no estimulava la disposici\u00f3 a aparellar-se: <\/span>nom\u00e9s la combinaci\u00f3 de totes dues ho aconseguia<\/b>\u00bb. Ara, per\u00f2, \u00e9s possible <\/span>localitzar cada punt de trobada<\/b> on el gust coincideix amb l\u2019olfacte, la vista o el tacte.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Encara que <\/span>el cervell hum\u00e0 posseeix 86.000 milions de neurones<\/b> enfront de les 166.700 de la mosca, tots dos comparteixen els mateixos principis gen\u00e8tics i organitzatius. Per a Ribeiro, la utilitat pr\u00e0ctica en humans i en salut p\u00fablica \u00e9s directa: \u00ab<\/span>La ci\u00e8ncia dels insectes t\u00e9 valor per si mateixa<\/b>. Que un mosquit decideixi si ens pica, que una plaga determini si devora un cultiu o que un pol\u00b7linitzador esculli quina flor visita s\u00f3n, en el fons, <\/span>decisions gustatives que afecten la nostra salut i les nostres fonts d\u2019aliments<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n L\u2019investigador subratlla amb passi\u00f3 el <\/span>car\u00e0cter cooperatiu del projecte<\/b>: el treball del seu laboratori va ser liderat per <\/span>Ibrahim Tastekin<\/b> i <\/span>In\u00eas de Haan Vicente<\/b>, juntament amb <\/span>Rory Beresford<\/b>, en col\u00b7laboraci\u00f3 estreta amb els equips del <\/span>Janelia Research Campus (HHMI)<\/b><\/a> i el <\/span>laboratori de Greg Jefferis<\/b><\/a>, un dels l\u00edders del projecte del conectoma, a la Universitat de Cambridge. Sobre aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 conclou: \u00ab \u00c9s emocionant treballar en aix\u00f2 amb gent incre\u00efble i <\/span>posar totes aquestes dades a l\u2019abast de tothom<\/b>. Ara, alg\u00fa que investigui el moviment, les hormones, la son o el festeig nom\u00e9s ha d\u2019obrir aquest mapa i veure com est\u00e0 connectat el circuit que estudia. <\/span>Vivim una \u00e8poca senzillament fascinant per a la ci\u00e8ncia<\/b>; \u00e9s tot un privilegi poder contribuir-hi i formar-ne part\u00bb.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Neurones ventrals descendents d\u2019una mosca mascle. Cr\u00e8dit: In\u00eas de Haan Vicente<\/em><\/p>\n Quan l\u2019investigador de la nostra xarxa Carlos Ribeiro<\/a> comen\u00e7ava la seva carrera postdoctoral no hauria pogut ni somiar l\u2019\u00e8xit que el seu grup d\u2019investigaci\u00f3 ha contribu\u00eft a materialitzar avui: el primer connectoma complet i intacte del sistema nervi\u00f3s central d\u2019un animal complex adult, el de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster<\/i>)<\/a>. En aquest estudi sense precedents hi han col\u00b7laborat a escala internacional diversos laboratoris per desxifrar cada part del connectoma. El Laboratori de Comportament i Metabolisme del Champalimaud Centre for the Unknown, que Ribeiro dirigeix i que se centra en la biologia del gust i la nutrici\u00f3,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,519,340],"tags":[],"class_list":["post-14484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-investigacio","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl mapa d\u2019una ment en quatre capes<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/resena-sentidos-blog-01.jpg\")
A m\u00e9s de menjar: les m\u00faltiples facetes del gust<\/b><\/h4>\n
\n
La microbiota i els enigmes de la percepci\u00f3<\/b><\/h4>\n
De la mosca a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0: ci\u00e8ncia col\u00b7laborativa i impacte global<\/b><\/h4>\n
<\/p>\n