![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/blog-cambio-climatico-01_destacada.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Tres de la matinada, 27 graus<\/b><\/p>\n
Aquesta \u00e9s la temperatura m\u00e9s baixa que van marcar <\/span>els term\u00f2metres a Barcelona durant la nit del 28 al 29 de juny de 2026<\/span><\/a>. Aquestes <\/span>nits t\u00f2rrides<\/b> han deixat de ser una anomalia estival per convertir-se en el s\u00edmptoma d\u2019una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda: el canvi clim\u00e0tic ja no \u00e9s nom\u00e9s un fenomen ambiental, sin\u00f3 tamb\u00e9 una <\/span>crisi de salut p\u00fablica de primera magnitud<\/b>.<\/span><\/p>\n Les xifres ho avalen. Nom\u00e9s l\u2019estiu del 2024, <\/span>m\u00e9s de 62.700 persones van morir per causes relacionades amb la calor a Europa<\/b>, segons <\/span>un estudi de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/span><\/a> publicat a <\/span>Nature Medicine<\/span><\/i>. Per analitzar aquesta nova realitat, <\/span>l\u2019informe <\/b>Calor extrema, salut en risc<\/i><\/b><\/a>,<\/span><\/i> elaborat pel mateix institut per a l\u2019Observatori DKV de Salut i Medi Ambient, ratifica un canvi de paradigma ineludible: la <\/span>calor extrema<\/b> ha deixat de ser una emerg\u00e8ncia puntual per convertir-se en una <\/span>amena\u00e7a estructural<\/b>. Per entendre les implicacions d\u2019aquest escenari i com afecta Espanya, parlem amb <\/span>Elizabeth Diago Navarro<\/span><\/a>, investigadora i coordinadora del <\/span>Hub de Preparaci\u00f3 i Resposta (PR<\/span>3<\/span>)<\/span><\/a> de l\u2019ISGlobal.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La investigadora sost\u00e9 que \u201cEspanya transita cap a un clima en qu\u00e8 la calor extrema \u00e9s una condici\u00f3 recurrent i estructural, que supera l\u2019<\/span>antic patr\u00f3 d\u2019onades de calor espor\u00e0diques<\/b>\u201d. Segons adverteix, la combinaci\u00f3 de la <\/span>situaci\u00f3 geogr\u00e0fica<\/b> mediterr\u00e0nia, un <\/span>envelliment demogr\u00e0fic <\/b>accelerat i una economia altament <\/span>dependent de sectors exposats<\/b> (turisme, agricultura i construcci\u00f3) situa Espanya al <\/span>centre d\u2019aquesta vulnerabilitat<\/b>. Amb els esquemes tradicionals de protecci\u00f3 civil i salut p\u00fablica ja no n\u2019hi ha prou per a unes temporades estivals cada vegada m\u00e9s perllongades que <\/span>redueixen els marges de recuperaci\u00f3<\/b>: \u201cLa calor \u00e9s una nova norma clim\u00e0tica que exigeix ser integrada d\u2019una manera permanent i transversal en la planificaci\u00f3 sanit\u00e0ria, urbana i laboral\u201d.<\/span><\/p>\n Elizabeth Diago Navarro<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n Les dades de l\u2019ISGlobal mostres un desgast cr\u00f2nic profund. <\/span>Cada grau addicional de temperatura eleva de manera sistem\u00e0tica la pressi\u00f3 sobre el sistema sanitari<\/b>, fet que es tradueix en un <\/span>increment del 18\u00a0% en la morbiditat general<\/b> i d\u2019un 25\u00a0% en la de les persones de m\u00e9s de 65 anys.<\/span><\/p>\n La investigadora posa el focus en la invisibilitat estad\u00edstica que frena la resposta pol\u00edtica: \u201cLa majoria de les morts es registren com a causa cardiovascular, respirat\u00f2ria o renal, no com a \u2018mort per cop de calor\u2019, cosa que fa <\/span>subestimar sistem\u00e0ticament el problema<\/b>\u201d. Es tracta fonamentalment de l\u2019<\/span>agreujament de malalties pr\u00e8vies<\/b> com ara descompensacions cardiovasculars o insufici\u00e8ncia renal, o tamb\u00e9 desequilibris electrol\u00edtics o afeccions causades per f\u00e0rmacs que alteren la capacitat termoreguladora del pacient.<\/span><\/p>\n A aquest quadre s\u2019hi <\/span>suma la salut mental i reproductiva<\/b>: entre altres q\u00fcestions, la calor eleva el risc d\u2019ansietat un 43<\/span>\u00a0%<\/span> i el de depressi\u00f3 un 26\u00a0% per cada grau addicional, mentre que en gestants creix el risc de prematuritat i mort fetal.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L\u2019impacte de l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic est\u00e0 profundament determinat per la renda i el g\u00e8nere. La investigadora assevera que \u201c<\/span>el codi postal pot ser m\u00e9s determinant per a la salut que qualsevol factor cl\u00ednic<\/b>\u201d. A Madrid, per exemple, els barris de renda m\u00e9s baixa registren fins a 4,1 \u00baC m\u00e9s de temperatura nocturna per la manca de vegetaci\u00f3 i la pitjor qualitat dels habitatges. A aix\u00f2 <\/span>s\u2019hi ha d\u2019afegir la bretxa de g\u00e8nere<\/b>: les dones moren un 56\u00a0% m\u00e9s que els homes durant les onades de calor a causa de factors fisiol\u00f2gics postmenop\u00e0usics i m\u00e9s a\u00efllament social. Les dones de m\u00e9s de 65 anys s\u00f3n el subgrup de m\u00e9s risc.<\/span><\/p>\n La vulnerabilitat tamb\u00e9 incideix en la <\/span>gent gran a\u00efllada<\/b> que pateix soledat no desitjada i en <\/span>els treballadors a l\u2019aire lliure<\/b>. \u201cEls migrants temporers en agricultura o els treballadors de la construcci\u00f3 concentren la m\u00e0xima exposici\u00f3\u201d, explica l\u2019Elizabeth. En definitiva, el <\/span>mapa de la calor es converteix en un reflex directe de la desigualtat social<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n En avaluar si les ciutats i els centres de treball espanyols estan preparats per a aquesta situaci\u00f3, la investigadora respon directa: \u201cLa resposta curta \u00e9s no. El 85\u00a0% del parc edificatori europeu es va construir <\/span>sense criteris de protecci\u00f3 contra la calor<\/b> i la taxa de rehabilitaci\u00f3 anual \u00e9s nom\u00e9s de l\u20191\u00a0%. A m\u00e9s, Espanya ja perd 320 milions d\u2019euros l\u2019any en lesions laborals vinculades a l\u2019estr\u00e8s t\u00e8rmic\u201d. Per revertir-ho, urgeix \u201c<\/span>integrar el risc t\u00e8rmic en els codis d\u2019edificaci\u00f3<\/b>, ampliar l\u2019<\/span>arbrat <\/b>en barris desafavorits per reduir l\u2019efecte d\u2019illa de calor urbana, <\/span>garantir l\u2019aplicaci\u00f3 efectiva de la<\/b> regulaci\u00f3 laboral en cas d\u2019avisos<\/b> de l\u2019AEMET (especialment, en els sectors m\u00e9s vulnerables) i <\/span>tractar la calor com un risc estructural permanent<\/b>\u201d, detalla l\u2019Elizabeth.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u201cLes eines hi s\u00f3n: els plans de prevenci\u00f3 ben implementats <\/span>redueixen la mortalitat per calor un 25,2\u00a0%<\/b> a les localitats europees que els apliquen\u201d, destaca l\u2019Elizabeth. Tot i que Espanya t\u00e9 un Pla Nacional, <\/span>s\u2019aplica de manera desigual <\/b>segons territoris i <\/span>manca finan\u00e7ament i una avaluaci\u00f3 exhaustiva<\/b> de la seva efic\u00e0cia.<\/span><\/p>\n Amb estius m\u00e9s llargs i una poblaci\u00f3 envellida, <\/span>l\u2019experta situa l\u2019optimisme en el teixit social<\/b>: \u201cles iniciatives comunit\u00e0ries demostren que la protecci\u00f3 m\u00e9s efectiva contra la calor no sempre ve de dalt, sin\u00f3 del barri. Necessitem <\/span>construir una cultura de preparaci\u00f3 col\u00b7lectiva<\/b>: saber qui viu sol a l\u2019escala, con\u00e8ixer el refugi clim\u00e0tic m\u00e9s proper, tenir un pla familiar. Aquesta cultura no s\u2019improvisa al juliol, es construeix durant tot l\u2019any amb formaci\u00f3, amb xarxes i amb la convicci\u00f3 que cada persona ben acompanyada \u00e9s una persona m\u00e9s ben protegida\u201d.<\/span><\/p>\n La investigadora fa una crida a l\u2019acci\u00f3 transversal que apel\u00b7la a tota la societat i recorda que \u201cles eines per reduir la mortalitat per calor ja existeixen i funcionen. La bretxa \u00e9s <\/span>convertir el coneixement en acci\u00f3<\/b>, i aix\u00f2 requereix voluntat pol\u00edtica i recursos proporcionals al risc\u201d.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tres de la matinada, 27 graus<\/p>\n Aquesta \u00e9s la temperatura m\u00e9s baixa que van marcar els term\u00f2metres a Barcelona durant la nit del 28 al 29 de juny de 2026<\/a>. Aquestes nits t\u00f2rrides han deixat de ser una anomalia estival per convertir-se en el s\u00edmptoma d\u2019una transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda: el canvi clim\u00e0tic ja no \u00e9s nom\u00e9s un fenomen ambiental, sin\u00f3 tamb\u00e9 una crisi de salut p\u00fablica de primera magnitud.<\/p>\nDe l\u2019emerg\u00e8ncia estacional al risc estructural<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/blog-cambio-climatico-02_Elizabeth.jpg\")
El desgast acumulatiu de l\u2019organisme<\/b><\/h4>\n
Desigualtats t\u00e8rmiques<\/b><\/h4>\n
Un entorn deficitari: infraestructures i \u00e0mbit laboral<\/b><\/h4>\n
De les guies a l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/b><\/h4>\n
<\/p>\n