![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Blog-CxR-Principal.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Les <\/span>formes fluides i abstractes de la natura<\/b> tenen la capacitat d\u2019inspirar tant un aven\u00e7 cient\u00edfic com una obra d\u2019avantguarda. La instant\u00e0nia d\u2019aquest mes es mou precisament en aquesta frontera: una imatge que representa un <\/span>descobriment clau en la regulaci\u00f3 de la fertilitat humana<\/b>, per\u00f2 que per a l\u2019ull art\u00edstic evoca el creixement org\u00e0nic de les <\/span>escultures de Jean Arp<\/b>.<\/span><\/p>\n Per analitzar aquesta instant\u00e0nia, pertanyent a un <\/span>estudi publicat a la revista <\/span>Science<\/span><\/i><\/a>, proposem un <\/span>encreuament de mirades: l\u2019art\u00edstica i la cient\u00edfica<\/b>. Aporten l\u2019enfocament cient\u00edfic <\/span>Eva Gonz\u00e1lez Su\u00e1rez<\/span><\/a>, directora de l\u2019estudi, investigadora i cap del <\/span>Grup de Transformaci\u00f3 i Met\u00e0stasi<\/span><\/a> del Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO), i <\/span>Alejandro Collado<\/span><\/a>, investigador del mateix grup i primer autor de l\u2019estudi. I hi projecta la mirada art\u00edstica <\/span>Eva Camba P\u00e9rez<\/span><\/a>, directora d\u2019art associada de l\u2019estudi <\/span>Electric Square<\/span><\/a>, on treballa en el desenvolupament de videojocs AAA; el 2019 va cursar un m\u00e0ster en Entreteniment Interactiu a la University of Central Florida gr\u00e0cies a una beca de postgrau a l\u2019estranger de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n Comencem amb l\u2019artista.\u00a0<\/b><\/p>\n Eva Camba P\u00e9rez<\/em><\/p><\/div>\n Eva Camba (E.\u00a0C.):<\/b> Em recorda el dadaisme, especialment les <\/span>escultures org\u00e0niques i biom\u00f2rfiques de Jean Arp<\/b>, com <\/span>Growth<\/span><\/i> o <\/span>Bust of Gnome<\/span><\/i>. Els seus volums suaus i abstractes evoquen el creixement o la transformaci\u00f3 d\u2019un organisme viu. Arp creava <\/span>formes inspirades en la natura<\/b> (fulls, llavors o c\u00e8l\u00b7lules) sense representar-les de manera literal. Aquesta imatge transmet exactament aquesta mateixa ambig\u00fcitat entre formes biol\u00f2giques i art abstracte.\u00a0<\/span><\/p>\n Growth, escultura de Jean Arp (1938) \/ Font: Guggenheim\u00a0<\/em><\/p><\/div>\n D\u2019altra banda, la composici\u00f3 i els colors profunds sobre fons pla em recorden les <\/span>pintures surrealistes de Joan Mir\u00f3<\/b>, una altra figura fonamental de les avantguardes que tamb\u00e9 s\u2019inspirava en les formes fluides de la natura.\u00a0<\/span><\/p>\n Litografia de Joan Mir\u00f3, pertanyent al llibre Le L\u00e9zard aux plumes d\u2019or (1967), de Mourlot Editions, editat per Louis Broder \/ Font: Wright, Auctions of Art and Design<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n E. C.:<\/b> M\u2019evoca evoluci\u00f3 i natura en moviment; una <\/span>transformaci\u00f3 constant<\/b> que jo anomenaria <\/span>Devenir<\/i><\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Continuem amb la investigadora i l\u2019investigador.\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n Eva Gonz\u00e1lez (E.\u00a0G.):<\/b> La imatge (<\/span>cr\u00e8dits: <\/span><\/i>Nozha Borjini<\/span><\/i><\/a> i <\/span><\/i>Rafael Fern\u00e1ndez Chac\u00f3n<\/span><\/i><\/a> del Grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l\u2019Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS, HUVR\/CSIC\/US) i CIBERNED<\/span><\/i>) mostra en verd <\/span>c\u00e8l\u00b7lules de la microglia<\/b> i en blau els seus <\/span>punts d\u2019interacci\u00f3 amb neurones alliberadores de gonadotropines<\/b> (GnRH), hormones que controlen la reproducci\u00f3 i la pubertat. La imatge de l\u2019esquerra pertany a ratolins del grup de control, i la de la dreta, a ratolins sense prote\u00efna RANK. Sense aquesta prote\u00efna, les c\u00e8l\u00b7lules de microglia s\u00f3n m\u00e9s petites, tenen menys ramificacions i interactuen menys amb les neurones GnRH.<\/span><\/p>\n Eva Gonz\u00e1lez Su\u00e1rez i Alejandro Collado \/ Cr\u00e8dits: Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO)<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n Alejandro (A):<\/b> El descobriment principal \u00e9s que la prote\u00efna RANK, coneguda pel seu paper en els ossos i la mama, tamb\u00e9 <\/span>\u00e9s fonamental per a la fertilitat<\/b>. En estudiar-la en animals, vam veure que la seva abs\u00e8ncia altera l\u2019eix reproductor i redueix dr\u00e0sticament les hormones sexuals (estr\u00f2gens i testosterona), amb la conseg\u00fcent disminuci\u00f3 de la fertilitat tant en femelles com en mascles. A m\u00e9s, vam trobar <\/span>mutacions en el gen de RANK en persones amb hipogonadisme hipogonatr\u00f2pic cong\u00e8nit<\/b>, una malaltia rara associada al desenvolupament sexual i la infertilitat, cosa que refor\u00e7a la seva import\u00e0ncia en la fertilitat humana<\/span><\/p>\n E. G.:<\/b> Un altre descobriment clau \u00e9s que <\/span>aquest proc\u00e9s est\u00e0 controlat per la microglia<\/b>, c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari cerebral. Vam descobrir que, a m\u00e9s d\u2019eliminar neurones danyades o actuar davant d\u2019infeccions, tenen una altra funci\u00f3: <\/span>ajudar a regular les neurones alliberadores de gonadotropines<\/b> (GnRH) de l\u2019hipot\u00e0lem, encarregades de controlar la fertilitat. En concret, <\/span>RANK regula l\u2019activitat de la microglia<\/b>, cosa que afecta la seva comunicaci\u00f3 amb aquestes neurones i la seva funci\u00f3. En resum, hem descobert que una prote\u00efna coneguda pel seu paper en altres \u00f2rgans tamb\u00e9 \u00e9s essencial per al control del sistema cerebral que regula la fertilitat.<\/span><\/p>\n <\/p>\n A:<\/b> Respon a la inc\u00f2gnita de <\/span>com es controla l\u2019inici de la pubertat i la fertilitat en els mam\u00edfers<\/b>. Tot i que se sabia que hi ha una xarxa de neurones implicada en aquest proc\u00e9s, es desconeixia el paper de la prote\u00efna RANK i que <\/span>el sistema immunitari hi estava implicat<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Per investigar-ho, vam utilitzar un enfocament combinat. Primer, vam fer estudis en <\/span>models animals<\/b> en qu\u00e8 vam eliminar la prote\u00efna RANK (a tot l\u2019organisme o a la microglia) per observar-ne els efectes en el desenvolupament sexual i la fertilitat. A continuaci\u00f3, vam analitzar <\/span>dades gen\u00e8tiques de pacients amb una malaltia rara que provoca infertilitat<\/b> i vam trobar mutacions en el mateix gen. Finalment, <\/span>vam estudiar com es comunica la microglia<\/b> amb aquestes neurones per entendre el mecanisme que connecta tot aquest sistema.<\/span><\/p>\n <\/p>\n E. G.:<\/b> Hem identificat un nou mecanisme biol\u00f2gic que connecta el sistema immunitari del cervell amb la fertilitat. <\/span>Aix\u00f2 obre la porta a noves vies de diagn\u00f2stic<\/b>, com en l\u2019hipogonadisme hipogonatr\u00f2pic cong\u00e8nit, una malaltia la meitat dels casos de la qual no tenen causa gen\u00e8tica coneguda i en la qual vam detectar mutacions a RANK en el 1\u00a0% dels pacients. A llarg termini, i amb m\u00e9s investigaci\u00f3, aquest descobriment podria <\/span>contribuir a desenvolupar ter\u00e0pies contra la infertilitat<\/b> modulant el sistema immunitari o la via de RANK. A m\u00e9s, obre una nova l\u00ednia d\u2019estudi per <\/span>explorar si la microglia regula altres funcions<\/b> de l\u2019hipot\u00e0lem, com la gana, l\u2019estr\u00e8s o la temperatura, o patologies que van des de certes malalties degeneratives fins al c\u00e0ncer.<\/span><\/p>\n <\/p>\n E. C.:<\/b> L\u2019art i la ci\u00e8ncia s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda: la <\/span>necessitat humana de comprendre el m\u00f3n<\/b>. Sempre han estat estretament relacionats. Va ser en l\u2019\u00e8poca moderna, per l\u2019especialitzaci\u00f3 del coneixement, que es van entendre com a disciplines separades. Avui, aquesta l\u00ednia s\u2019ha difuminat. En ind\u00fastries creatives com l\u2019animaci\u00f3 o els videojocs, <\/span>ser artista requereix coneixements de matem\u00e0tiques, inform\u00e0tica o programaci\u00f3<\/b>, i els equips integren, a m\u00e9s d\u2019artistes que guien el concepte visual, enginyers i investigadors per desenvolupar programari capa\u00e7 de representar imatges digitals realistes, cosa que sovint requereix coneixement cient\u00edfic i un estudi exhaustiu del subjecte que es representar\u00e0.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les formes fluides i abstractes de la natura tenen la capacitat d\u2019inspirar tant un aven\u00e7 cient\u00edfic com una obra d\u2019avantguarda. La instant\u00e0nia d\u2019aquest mes es mou precisament en aquesta frontera: una imatge que representa un descobriment clau en la regulaci\u00f3 de la fertilitat humana, per\u00f2 que per a l\u2019ull art\u00edstic evoca el creixement org\u00e0nic de les escultures de Jean Arp.<\/p>\n Per analitzar aquesta instant\u00e0nia, pertanyent a un estudi publicat a la revista Science<\/i><\/a>, proposem un encreuament de mirades: l\u2019art\u00edstica i la cient\u00edfica. Aporten l\u2019enfocament cient\u00edfic Eva Gonz\u00e1lez Su\u00e1rez<\/a>, directora de l\u2019estudi, investigadora i cap del Grup de Transformaci\u00f3 i Met\u00e0stasi<\/a> del Centre Nacional d\u2019Investigacions Oncol\u00f2giques (CNIO),<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[351,578,579,365,563,391],"class_list":["post-13868","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria","tag-cervell","tag-investigacion-ca","tag-neurociencia-ca","tag-recerca","tag-salud-ca","tag-salut"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/recortes-fotos_Blog-CxR-copia-3-Eva-Camba.jpg\")
Eva, a quina obra i corrent art\u00edstic et recorda aquesta imatge?<\/i><\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/recortes-fotos_Blog-CxR-copia-5-Jean-Arp.png\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/recortes-fotos_Blog-CxR-copia-4-Miro.jpg\")
Qu\u00e8 et transmet aquesta imatge?<\/i><\/b><\/h4>\n
Eva, des d\u2019una mirada cient\u00edfica, qu\u00e8 representa aquesta forma verda?<\/i><\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/20260225_EvaGonzalezAlejandroCollado_ChE_MDM_Hq-8.jpg\")
I qu\u00e8 heu descobert sobre el paper de la prote\u00efna RANK?\u00a0<\/i><\/b><\/h4>\n
Alejandro, quina inc\u00f2gnita resol aquest descobriment i com l\u2019heu resolt?<\/b><\/h4>\n
Eva, quin impacte creus que tindr\u00e0 aquest descobriment en la societat?<\/i><\/b><\/h4>\n
Com sempre, acabem amb una reflexi\u00f3 sobre la ci\u00e8ncia i l\u2019art. Eva, quina relaci\u00f3 creus que hi ha entre tots dos?<\/i><\/b><\/h4>\n
<\/p>\n