![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/CR-Resena-Sueno-Blog_Principal.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hi ha la falsa creen\u00e7a que dormir malament \u00e9s un peatge inevitable<\/b> de l\u2019envelliment i d\u2019etapes com l\u2019embar\u00e0s o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, per\u00f2 no som conscients que <\/span>la privaci\u00f3 cr\u00f2nica de son compromet la nostra salut<\/b>.<\/span><\/p>\n Dormir b\u00e9 no \u00e9s nom\u00e9s descansar: \u00e9s una necessitat b\u00e0sica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A trav\u00e9s de la mirada experta de la doctora <\/span>Ana Fern\u00e1ndez Arcos<\/b><\/a>, neur\u00f2loga i investigadora del Barcelona\u03b2eta Brain Research Center (BBRC), <\/span>explorem per qu\u00e8 la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l\u2019Alzheimer<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Dormir: un proc\u00e9s actiu d\u2019autocura<\/b><\/p>\n Lluny de ser un estat passiu, <\/span>el son \u00e9s fonamental per restablir funcions vitals<\/b>. \u00abEs tracta d\u2019un proc\u00e9s actiu en el qual es regulen i s\u2019optimitzen m\u00faltiples funcions de l\u2019organisme. Durant el descans, el cervell redueix el consum d\u2019oxigen i glucosa, regula el sistema immunitari i activa el sistema glimf\u00e0tic, responsable de l\u2019eliminaci\u00f3 de residus metab\u00f2lics del cervell\u00bb, detalla la neur\u00f2loga.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, el son \u00e9s essencial per a l\u2019acompliment cognitiu, ja que permet \u00abla consolidaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, el manteniment del rendiment i una adequada regulaci\u00f3 emocional\u00bb, ens explica Ana Fern\u00e1ndez Arcos. No obstant aix\u00f2, <\/span>no n\u2019hi ha prou amb dormir, cal fer-ho amb qualitat<\/b>: les hores suficients, de manera regular i sense llargues interrupcions. Un bon indicador \u00e9s \u00absentir-se descansat en despertar-se i mantenir-se funcional durant el dia sense necessitat d\u2019estimulants\u00bb.<\/span><\/p>\n Tanmateix, els trastorns del son poden ser silenciosos i tenir un impacte a llarg termini en la salut. \u00abLes apnees obstructives del son poden passar desapercebudes en persones que dormen soles\u00bb, adverteix la neur\u00f2loga. Per aix\u00f2, recalca que quan hi ha problemes <\/span>\u00e9s vital complementar la percepci\u00f3 subjectiva amb avaluacions cl\u00edniques objectives<\/b> com l\u2019actigrafia o la polisomnografia, que permeten analitzar fases cr\u00edtiques com el son d\u2019ones lentes.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El son davant del deteriorament cognitiu i la neurodegeneraci\u00f3<\/b><\/p>\n Diferenciar els canvis propis de l\u2019envelliment normal del patol\u00f2gic \u00e9s clau. Segons explica l\u2019Ana, mentre que l\u2019edat pot portar una agilitat mental m\u00e9s petita que no interfereix en el dia a dia, el deteriorament cognitiu real \u00e9s persistent i progressiu. En aquest proc\u00e9s, el son \u00e9s determinant: a curt termini, la manca de son afecta l\u2019atenci\u00f3 i la mem\u00f2ria de treball; <\/span>a llarg termini, el son insuficient i el prolongat es vinculen amb canvis estructurals en el cervell i amb deteriorament cognitiu futur<\/b>. A m\u00e9s, la investigadora destaca que la mala salut del son <\/span>s\u2019associa amb una acumulaci\u00f3 m\u00e9s gran de prote\u00efna beta-amiloide, un dels segells distintius de l\u2019Alzheimer<\/b>.<\/span><\/p>\n La investigaci\u00f3 liderada pel doctor Oriol Grau al BBRC ha revelat que no tots som igual de vulnerables. Fern\u00e1ndez Arcos indica que \u00ab<\/span>les dones semblen m\u00e9s susceptibles a les conseq\u00fc\u00e8ncies del mal son<\/b>\u00bb, ja que mostren un efecte m\u00e9s gran del son fragmentat sobre l\u2019estructura cerebral, com tamb\u00e9 un impacte cognitiu m\u00e9s marcat de l\u2019insomni i les apnees del son. L\u2019experta afegeix que <\/span>l\u2019edat tamb\u00e9 dicta regles espec\u00edfiques<\/b>: mentre que entre els 50 i els 64 el risc s\u2019associa a durades extremes (menys de 7 o m\u00e9s de 9 hores), a partir dels 65 anys hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncia d\u2019associaci\u00f3 entre el son prolongat i el deteriorament cognitiu.<\/span><\/p>\n La relaci\u00f3 entre els trastorns del son i l\u2019Alzheimer \u00e9s, en paraules de la neur\u00f2loga, \u00abbidireccional\u00bb: <\/span>els trastorns del son actuen com a factors de risc neurodegeneratiu i, a la vegada, la mateixa malaltia altera la qualitat del descans<\/b>. Quan falla el sistema glinf\u00e0tic, m\u00e9s actiu durant el son d’ones lentes, es veu afavorida l\u2019acumulaci\u00f3 de les prote\u00efnes perjudicials beta-amiloides i tau. Finalment, la doctora adverteix que aquestes alteracions <\/span>podrien apar\u00e8ixer fins i tot abans que els s\u00edmptomes cl\u00ednics i funcionar d\u2019aquesta manera com a indicadors primerencs<\/b>. Per aix\u00f2 defineix una intervenci\u00f3 anticipada: \u00abS\u2019hauria de fer un cribratge d\u2019apnees en tota avaluaci\u00f3 inicial\u00bb.<\/span><\/p>\n Ana Fern\u00e1ndez Arcos<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n Investigar per a un futur m\u00e9s sa<\/b><\/p>\n La investigaci\u00f3 de l\u2019Ana pret\u00e9n <\/span>desxifrar com el descans pot actuar com un biomarcador preco\u00e7 en permetre identificar alteracions abans que apareguin els primers s\u00edmptomes de malaltia<\/b>. Per aix\u00f2, utilitza un enfocament que combina la percepci\u00f3 del pacient amb mesures objectives com l\u2019actigrafia, l\u2019estudi d\u2019apnees i la polisomnografia. \u00abEns centrem especialment a estudiar el son com a factor de risc de malalties neurodegeneratives\u00bb, explica la neur\u00f2loga, que precisa que n\u2019analitzen variables cr\u00edtiques com la durada, la fragmentaci\u00f3 o la proporci\u00f3 de son d\u2019ones lentes.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/CR-Resena-Sueno-Blog_Ana-2.jpg\")