![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/blog-alergias-01.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Comen\u00e7a la calor, surts al carrer i l\u2019aire ja fa olor de primavera; tot sembla verd, brillant i florit; inspires a fons i, un altre cop, esternudes. Aquest any tamb\u00e9, amb l\u2019arribada de la nova estaci\u00f3, hi ha una paraula que ressona vagis o vagis: <\/span>al\u00b7l\u00e8rgia<\/i><\/b>.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el que molts viuen com una mol\u00e8stia estacional \u00e9s en realitat un fenomen que cada vegada pateixen m\u00e9s persones durant tot l\u2019any. I \u00e9s que <\/span>les al\u00b7l\u00e8rgies han augmentat dr\u00e0sticament en les \u00faltimes d\u00e8cades<\/b> i encara s\u00f3n lluny d\u2019haver tocat sostre. Avui es calcula que la rinitis al\u00b7l\u00e8rgica afecta el 32\u2009% de la poblaci\u00f3 europea, mentre que, per al 2050, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut estima que aquesta xifra podria arribar al <\/span>50\u2009% de la poblaci\u00f3 mundial<\/b><\/a>.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 hi ha darrere d\u2019aquest augment? Quin paper hi tenen els nostres h\u00e0bits de vida i l\u2019entorn? Com afecta aquest fenomen en termes biol\u00f2gics i socials? I, sobretot, quines respostes hi est\u00e0 trobant la recerca m\u00e8dica per comprendre\u2019l i frenar-lo?<\/span><\/p>\n Per aprofundir en les respostes a aquestes preguntes parlem amb tres referents en el camp: <\/span>Laia Alsina<\/span><\/a>, bec\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d i cap del Servei d\u2019Al\u00b7lergologia i Immunologia Cl\u00ednica de l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u de Barcelona; el seu company <\/span>Jaime Lozano<\/span><\/a>, cap de Secci\u00f3 d\u2019Al\u00b7lergologia del mateix centre, i <\/span>Jos\u00e9 Chen<\/span><\/a>, metge i investigador especialitzat en Salut P\u00fablica a l\u2019Institute for Global Health (ISGlobal) de Barcelona.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00abUna al\u00b7l\u00e8rgia \u00e9s, al final, una p\u00e8rdua de toler\u00e0ncia\u00bb, explica Laia Alsina. \u00abEl sistema immune interpreta com a perillosa <\/span>una cosa que hauria de recon\u00e8ixer com a inn\u00f2cua<\/b>. Aix\u00f2 pot passar amb diferents subst\u00e0ncies, per m\u00faltiples motius i en diferents parts del cos: des d\u2019al\u00b7l\u00e8rgies respirat\u00f2ries i aliment\u00e0ries fins a dermatitis i reaccions cut\u00e0nies\u00bb.<\/span><\/p>\n Laia Alsina<\/em><\/p><\/div>\n \u00abL\u2019augment de pacients que estem veient \u00e9s generalitzat en tots els tipus i <\/span>no es produeix nom\u00e9s a la primavera<\/b>\u00bb, indica Alsina. En aquest marc, \u00abels casos alimentaris presenten el creixement que crida m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3: <\/span>del 4\u2009% el 1992 a l\u201911,4\u2009% el 2015<\/b>\u00bb, indica Jaime Lozano.<\/span><\/p>\n El patr\u00f3 \u00e9s especialment visible en determinats grups i contextos. \u00abVeiem un repunt m\u00e9s fort <\/span>infants, entorns urbans<\/b> i en contextos de <\/span>canvi ambiental r\u00e0pid<\/b>\u00bb, apunta Alsina. \u00abI cada vegada hi ha m\u00e9s casos en qu\u00e8 les al\u00b7l\u00e8rgies se solapen amb inflamaci\u00f3, autoimmunitat, infeccions recurrents i alteracions digestives.\u00bb Per a Alsina, aix\u00f2 no \u00e9s un fenomen a\u00efllat: \u00abHo emmarcaria com a part d\u2019una transici\u00f3 epidemiol\u00f2gica m\u00e9s \u00e0mplia. <\/span>No sols estan augmentant les al\u00b7l\u00e8rgies<\/b>, tamb\u00e9 creixen les malalties respirat\u00f2ries i digestives relacionades amb l\u2019ambient i les alteracions en el microbioma, les barreres epitelials i la regulaci\u00f3 immune.\u00bb<\/span><\/p>\n <\/p>\n Durant anys, l\u2019explicaci\u00f3 m\u00e9s estesa per a aquest creixement va ser l\u2019anomenada <\/span>hip\u00f2tesi de la higiene<\/span><\/i><\/a>, segons la qual l\u2019entorn cada vegada m\u00e9s as\u00e8ptic de les societats modernes privaria al sistema immunitari dels <\/span>est\u00edmuls necessaris per desenvolupar-se correctament<\/b> i el faria aix\u00ed m\u00e9s propens a reaccionar de manera exagerada.<\/span><\/p>\n Avui, aquesta idea ha evolucionat. \u00abLes teories actuals s\u00f3n m\u00e9s sofisticades que la idea de \u201cmassa higiene\u201d\u00bb, matisa Alsina. \u00ab\u00c9s cert que el sistema immunitari necessita una exposici\u00f3 primerenca i diversa a microorganismes beneficiosos per aprendre a tolerar-los; i que en entorns urbans hem redu\u00eft el contacte amb biodiversitat, terra, animals, vegetaci\u00f3 i microbiota ambiental. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que <\/span>utilitzem m\u00e9s antibi\u00f2tics i seguim dietes m\u00e9s processades<\/b>. Tot aix\u00f2 pot empobrir el microbioma i dificultar el desenvolupament dels circuits immunol\u00f2gics reguladors. Per aix\u00f2 prefereixo parlar de p\u00e8rdua de biodiversitat o <\/span>p\u00e8rdua d\u2019educaci\u00f3 immunol\u00f2gica<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n <\/p>\n A aquesta manca d\u2019entrenament s\u2019hi suma un factor d\u2019escala global: <\/span>el canvi clim\u00e0tic<\/b>. A partir de les conclusions de l\u2019<\/span>Informe Lancet Countdown 2026<\/span><\/a>, el seu coautor Jos\u00e9 Chen descriu una llista ben clara de factors agreujants:<\/span><\/p>\n \u00abD\u2019una banda,<\/span> les temporades de calor s\u2019avancen i s\u2019allarguen<\/b>. Aquest augment de les temperatures permet que plantes pr\u00f2pies de zones m\u00e9s c\u00e0lides es desplacin cap a latituds m\u00e9s altes i <\/span>exposin les poblacions<\/b> a al\u00b7l\u00e8rgens amb els quals abans no convivien.\u00bb<\/span><\/p>\n \u00abA m\u00e9s, hi ha un increment de CO\u2082 a l\u2019atmosfera, que estimula la fotos\u00edntesi: <\/span>les plantes creixen m\u00e9s<\/b>. En paral\u00b7lel, les temperatures elevades afavoreixen cicles reproductius m\u00e9s intensos i prolongats en algunes esp\u00e8cies.\u00bb<\/span><\/p>\n \u00abEl resultat\u00bb, conclou Chen, \u00ab\u00e9s una pressi\u00f3 al\u00b7lerg\u00f2gena creixent: m\u00e9s intensa, m\u00e9s duradora i que afecta un nombre cada vegada m\u00e9s alt de persones\u00bb.<\/span><\/p>\n Jos\u00e9 Chen<\/em><\/p><\/div>\n La<\/span> contaminaci\u00f3<\/b>,<\/span> una de les causes d\u2019aquest panorama, agreuja encara m\u00e9s les conseq\u00fc\u00e8ncies en l\u2019organisme. \u00abLes part\u00edcules contaminants s\u2019adhereixen al pol\u00b7len i fan que esdevingui m\u00e9s irritant per a les vies respirat\u00f2ries, de manera que danyen les nostres defenses i augmenten el risc d\u2019atacs d\u2019asma\u00bb, assenyala Chen.<\/span><\/p>\n L\u2019impacte \u00e9s directe. \u00abPrimer es danyen les barreres respirat\u00f2ria, cut\u00e0nia i intestinal, que s\u00f3n <\/span>les primeres l\u00ednies de defensa immunol\u00f2gica<\/b> contra l\u2019ambient\u00bb, explica Alsina. \u00abAquest dany afavoreix un estat inflamatori de baix grau que pot facilitar respostes al\u00b7l\u00e8rgiques i p\u00e8rdua de toler\u00e0ncia.\u00bb<\/span><\/p>\n Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 que avui s\u2019abordin les al\u00b7l\u00e8rgies des de dues vessants que van m\u00e9s enll\u00e0 de la cl\u00ednica tradicional: l\u2019estudi de la totalitat dels elements als quals estem exposats al llarg de la vida i l\u2019impacte que tenen en la nostra biologia, es coneixen en conjunt com a <\/span>exposoma<\/i><\/b>, i la <\/span>immunologia ambiental<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Durant d\u00e8cades, tractar una al\u00b7l\u00e8rgia significava, sobretot, evitar l\u2019al\u00b7lergen i alleujar els s\u00edmptomes. Avui, aquesta visi\u00f3 ha quedat obsoleta. \u00abLa immunologia ens ha perm\u00e8s deixar de veure l\u2019al\u00b7l\u00e8rgia com una simple reacci\u00f3 davant d\u2019un al\u00b7lergen i <\/span>entendre-la com una alteraci\u00f3 d\u2019un ecosistema immunol\u00f2gic<\/b>\u00bb, explica Alsina. \u00abLa pregunta ja no \u00e9s nom\u00e9s quin \u00e9s l\u2019al\u00b7lergen que causa els s\u00edmptomes, sin\u00f3 tamb\u00e9 per quin motiu aquest infant ha perdut toler\u00e0ncia, quina barrera est\u00e0 alterada, quin microbioma t\u00e9, quina via inflamat\u00f2ria predomina i quin biomarcador pot orientar el tractament\u00bb.<\/span><\/p>\n El pont entre aquest coneixement cient\u00edfic i la seva aplicaci\u00f3 real t\u00e9 un nom: <\/span>investigaci\u00f3 translacional<\/i><\/b>. \u00abConnecta la pregunta cl\u00ednica amb el laboratori i retorna respostes al pacient\u00bb, descriu Alsina. \u00ab\u00c9s precisament en aquesta intersecci\u00f3 on se situa el <\/span>CaixaResearch Institute<\/b><\/a>, el nou centre de recerca en immunologia translacional impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, un espai concebut per <\/span>escur\u00e7ar la dist\u00e0ncia entre el descobriment cient\u00edfic i l\u2019impacte cl\u00ednic<\/b> en malalties complexes a trav\u00e9s de tres eixos d\u2019investigaci\u00f3: la immunologia i la seva relaci\u00f3 amb la salut i la malaltia; les ci\u00e8ncies expos\u00f2miques, i la immunologia de sistemes.<\/span><\/p>\n \u00abCom a exbec\u00e0ria postdoctoral de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, aquest punt \u00e9s especialment important per a mi\u00bb, explica Alsina. <\/span>\u00abInvertir en immunologia \u00e9s invertir en una disciplina que connecta al\u00b7l\u00e8rgies, autoimmunitat, infeccions, c\u00e0ncer, vacunes, microbioma i ter\u00e0pies avan\u00e7ades.\u00bb<\/b><\/p>\n <\/p>\n A la consulta, aquest canvi de paradigma ja es tradueix en noves eines. \u00abFins ara ten\u00edem els antihistam\u00ednics, que alleugen s\u00edmptomes, per\u00f2 que no modifiquen per si sols la traject\u00f2ria immunol\u00f2gica\u00bb, apunta Alsina. \u00abEl futur est\u00e0 a <\/span>promoure la recuperaci\u00f3 de la toler\u00e0ncia i modular la resposta immune<\/b>\u00bb, afegeix. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 significa \u00abintroduir al\u00b7l\u00e8rgens des d\u2019edats primerenques, cuidar la pell de manera preventiva i, fins i tot, tractar amb <\/span>immunoter\u00e0pia respirat\u00f2ria i oral<\/span><\/a> i amb f\u00e0rmacs biol\u00f2gics que bloquegen respostes immunes espec\u00edfiques, i utilitzar biomarcadors que permeten seleccionar el tractament m\u00e9s adequat per a cada pacient\u00bb, segons detalla Lozano.<\/span><\/p>\n Jaime Lozano<\/em><\/p><\/div>\n Ara no sols intentem aconseguir que el pacient toleri m\u00e9s quantitat d\u2019al\u00b7lergen, sin\u00f3 tamb\u00e9 entendre quins s\u00f3n els canvis que es produeixen en el seu sistema immune\u00bb, afegeix Alsina. \u00abAqu\u00ed hi ha el potencial cient\u00edfic: <\/span>passar de protocols generals a immunoter\u00e0pia personalitzada<\/b>.<\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n <\/p>\n Erradicar-les del tot probablement no \u00e9s realista. \u00abS\u00f3n malalties <\/span>multifactorials<\/b>\u00bb, reconeixen Alsina i Lozano. Per\u00f2 l\u2019horitz\u00f3 \u00e9s lluny de ser ombr\u00edvol. \u00abS\u00ed que \u00e9s possible prevenir-ne les formes greus, anticipar el risc i tractar-les millor.\u00bb<\/span><\/p>\n Per aconseguir-ho, el futur passa per <\/span>combinar salut p\u00fablica i mediambiental amb immunologia de precisi\u00f3<\/b>: \u00abreduir la contaminaci\u00f3, protegir la biodiversitat, millorar la salut maternoinfantl, tenir cura del microbioma i les barreres epitelials, i identificar biomarcadors per aplicar immunoter\u00e0pia o f\u00e0rmacs biol\u00f2gics de manera personalitzada\u00bb, apunta Alsina. I en aquest cam\u00ed, la pediatria ocupa un lloc estrat\u00e8gic: \u00abTenim una finestra \u00fanica perqu\u00e8 el sistema immunitari encara est\u00e0 aprenent\u00bb.<\/span><\/p>\n Des del punt de vista ambiental, Chen \u00e9s igualment clar: \u00abHi ha una finestra temporal curta per actuar: <\/span>frenar l\u2019augment \u00e9s possible<\/b> si apliquem mesures reals contra el canvi clim\u00e0tic i la contaminaci\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n \u00abA m\u00e9s del seu impacte biol\u00f2gic, existeix <\/span>un cost hum\u00e0 i social<\/b> que sovint se subestima i s\u2019ha de tractar en les pol\u00edtiques p\u00fabliques\u00bb, explica Chen. \u00abLes al\u00b7l\u00e8rgies, per exemple les ambientals, poden durar setmanes o mesos. Afecten el dia a dia: congesti\u00f3, picor als ulls, cansament, dificultat per dormir; redueixen el rendiment a la feina i els estudis; augmenten l\u2019absentisme i generen despeses sanit\u00e0ries i p\u00e8rdues de productivitat considerables.\u00bb<\/span><\/p>\n I, com passa amb tants d\u2019altres trastorns de salut, \u00ab<\/span>l\u2019impacte \u00e9s m\u00e9s gran en persones amb menys recursos<\/b>, que sovint viuen en zones m\u00e9s contaminades, pateixen s\u00edmptomes m\u00e9s intensos i troben m\u00e9s obstacles per accedir a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb.<\/span><\/p>\n Per a Lozano, l\u2019objectiu final de tota investigaci\u00f3 \u00e9s concret i hum\u00e0: \u00abQue ning\u00fa no visqui limitat per por, restriccions innecess\u00e0ries o risc no controlat\u00bb. I la clau per aconseguir-ho t\u00e9 nom: \u00ab<\/span>Personalitzaci\u00f3<\/b>. Cada pacient t\u00e9 un risc, una fam\u00edlia, un entorn i un fenotip diferent, i hem d\u2019aprendre a tenir-los en compte\u00bb.<\/span><\/p>\n La primavera continuar\u00e0 arribant. Per\u00f2 la forma en qu\u00e8 la medicina, la recerca i les pol\u00edtiques p\u00fabliques s\u2019enfronten amb les al\u00b7l\u00e8rgies est\u00e0 canviant: amb m\u00e9s eines, m\u00e9s col\u00b7laboraci\u00f3 i <\/span>una comprensi\u00f3 cada vegada m\u00e9s profunda del que passa<\/b> quan el sistema immune, en lloc de protegir-nos, ens posa en gu\u00e0rdia davant del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Si vols saber-ne m\u00e9s, la doctora Laia Alsina ens va deixar algunes recomanacions i fonts:<\/span><\/p>\n Comen\u00e7a la calor, surts al carrer i l\u2019aire ja fa olor de primavera; tot sembla verd, brillant i florit; inspires a fons i, un altre cop, esternudes. Aquest any tamb\u00e9, amb l\u2019arribada de la nova estaci\u00f3, hi ha una paraula que ressona vagis o vagis: al\u00b7l\u00e8rgia<\/i>.<\/p>\n Per\u00f2 el que molts viuen com una mol\u00e8stia estacional \u00e9s en realitat un fenomen que cada vegada pateixen m\u00e9s persones durant tot l\u2019any. I \u00e9s que les al\u00b7l\u00e8rgies han augmentat dr\u00e0sticament en les \u00faltimes d\u00e8cades i encara s\u00f3n lluny d\u2019haver tocat sostre. Avui es calcula que la rinitis al\u00b7l\u00e8rgica afecta el 32\u2009% de la poblaci\u00f3 europea, mentre que, per al 2050,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-13636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl s\u00edmptoma d\u2019una transici\u00f3<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/blog-alergias-02.jpg\")
Un problema d\u2019educaci\u00f3?<\/b><\/h4>\n
La ci\u00e8ncia de l\u2019exposici\u00f3<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/blog-alergias-03.jpg\")
La immunologia com a canvi de paradigma<\/b><\/h4>\n
Tractar millor des d\u2019abans<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/blog-alergias-04.jpg\")
Un futur sense al\u00b7l\u00e8rgies?<\/b><\/h4>\n
\n
<\/p>\n