Paula Barea<\/a><\/strong>, psic\u00f2loga especialitzada en ci\u00e8ncies cognitives de la Universidad de Sevilla, analitzen com l\u2019experi\u00e8ncia, l\u2019entorn i l\u2019aprenentatge van modelant les nostres eleccions.<\/span><\/p>\nAvui conversem amb tots dos per veure qu\u00e8 s\u2019amaga rere les nostres eleccions i de quina manera el coneixement actual sobre com decidim ens diu molt sobre el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. <\/span>Decidim realment per voluntat pr\u00f2pia o el nostre cervell ja ha decidit abans que ens n\u2019adonem?<\/b><\/p>\nComencem amb la pregunta que potser m\u00e9s \u00f2bvia, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s dif\u00edcil: qui decideix dins del nostre cervell?<\/span><\/p>\n\u00abImagina que has d\u2019escollir entre un tros de past\u00eds de formatge i una poma com a postres, o b\u00e9 entre relaxar-te veient una s\u00e8rie i sortir a c\u00f3rrer. En les dues situacions, tens una opci\u00f3 que et donar\u00e0 un plaer m\u00e9s immediat, per\u00f2 a la llarga t\u00e9 m\u00e9s costos, i una opci\u00f3 que potser et ve menys de gust, per\u00f2 que saps que ser\u00e0 m\u00e9s satisfact\u00f2ria a la llarga. <\/span>Quan intentes decidir qu\u00e8 far\u00e0s, hi ha circuits neuronals i diferents \u00e0rees dins del teu cervell que estan intervenint per mesurar el cost-benefici<\/b> de cada opci\u00f3\u00bb, ens explica en Joseph, que aclareix: \u00abPer exemple, el valor hedon\u00edstic instantani que et dona el gust dol\u00e7 del past\u00eds de formatge viu en un espai diferent del cervell que el valor de la satisfacci\u00f3 de menjar-te una poma i sentir que cuides millor la teva salut futura\u00bb.<\/span><\/p>\nEl Joseph ens explica que, en certa manera, \u00ab<\/span>el cervell opera jer\u00e0rquicament, analitzant aquesta informaci\u00f3 en m\u00faltiples escales temporals i nivells d\u2019abstracci\u00f3, tot i que tamb\u00e9 ho fa en paral\u00b7lel<\/b>. Aix\u00ed que hi ha molts circuits actius a la vegada lluitant per controlar la teva conducta, la teva decisi\u00f3 final\u00bb.<\/span><\/p>\n![\"Joseph](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-01-1.jpg\")
Joseph Paton<\/em><\/p><\/div>\nQue guanyin uns valors o uns altres, amb recompenses m\u00e9s o menys immediates, dep\u00e8n de molts factors, de cada persona, de cada moment. En tot cas, s\u00f3n decisions que es prenen molt r\u00e0pidament, a vegades sense que ni tan sols tinguem la sensaci\u00f3 que h\u00e0gim decidit.<\/span><\/p>\nPer\u00f2, per qu\u00e8 funciona aix\u00ed el nostre cervell? Per qu\u00e8 tenim aquesta tend\u00e8ncia a decidir sense adonar-nos-en? La Paula ens explica que <\/span>ja naixem amb aquesta capacitat<\/b>. \u00abEls primats, tant els humans com els no humans, hem evolucionat per desenvolupar aquests sistemes de decisi\u00f3 r\u00e0pids i autom\u00e0tics que permeten augmentar la probabilitat d\u2019escollir l\u2019alternativa m\u00e9s beneficiosa. <\/span>Minimitzen riscos potencialment letals i maximitzen recompenses rellevants per a la superviv\u00e8ncia<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\nTant el Joseph com la Paula parlen de recompenses. Decidim inconscientment quines recompenses ens s\u00f3n m\u00e9s valuoses? El Joseph afirma que, en l\u2019aspecte neurobiol\u00f2gic, <\/span>els sistemes de recompensa<\/b> \u2014en concret, a trav\u00e9s de l\u2019alliberament del neurotransmissor dopamina\u2014 <\/span>s\u00f3n components fonamentals, per\u00f2 tenen un paper m\u00e9s complex del que la gent creu<\/b>. \u00abEn la cultura popular, hi ha la idea que la dopamina \u00e9s un senyal cerebral que indica plaer. Tanmateix, les neurones dopamin\u00e8rgiques, les que alliberen la dopamina, indiquen sobretot quan el nostre cervell prediu que arribar\u00e0 una determinada recompensa i en realitat no \u00e9s aix\u00ed. Aquests <\/span>errors de predicci\u00f3<\/b>, sigui perqu\u00e8 la recompensa \u00e9s m\u00e9s gran que l\u2019esperada, sigui perqu\u00e8 la recompensa \u00e9s m\u00e9s petita, <\/span>s\u00f3n la base de l\u2019aprenentatge per refor\u00e7. Permeten recalibrar les nostres expectatives<\/b> sobre la quantitat de plaer que obtindrem en un determinat moment o davant d\u2019un est\u00edmul. <\/span>A trav\u00e9s de la dopamina i gr\u00e0cies a la plasticitat cerebral, podem recollir informaci\u00f3 sobre el que vivim i saber all\u00f2 que ens ha donat bones recompenses i all\u00f2 que no.<\/b> En aix\u00f2 consisteix la intu\u00efci\u00f3\u00bb. El que vivim com un pressentiment, per tant, s\u00f3n en realitat capes de coneixement passat que hem acumulat inconscientment i que ens proveeixen un mapa mental del que \u00e9s bo per a nosaltres i del que no ho \u00e9s. <\/span>\u00abEls algoritmes computacionals que hi ha al cor de la majoria de models d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial es basen en aquest tipus d\u2019errors de predicci\u00f3 per aprendre a conduir-se de manera apropiada en entorns complexos, i hi ha molta evid\u00e8ncia que el nostre cervell tamb\u00e9 utilitza algoritmes similars\u00bb<\/b>, afegeix el Joseph.<\/span><\/p>\nAquests mecanismes neuronals ens venen de s\u00e8rie, quan naixem ja els tenim i l\u2019experi\u00e8ncia personal configura la forma en qu\u00e8 es desenvolupen.<\/b> La Paula ens ho explica: \u00abUn exemple \u00e9s quan en un context social decidim intervenir en una conversa i fer algun comentari. Tot i que tinguem la sensaci\u00f3 que hem volgut comen\u00e7ar a parlar espont\u00e0niament, aquesta conducta est\u00e0 modelada per anys d\u2019aprenentatge en contextos socials. Hem apr\u00e8s a captar quan \u00e9s apropiat agafar el torn de paraula i quina mena d\u2019aportaci\u00f3 \u00e9s pertinent en cada context. No ens cal ser conscients de les experi\u00e8ncies passades en les quals potser vam interrompre massa aviat o vam parlar massa per afegir aquest aprenentatge al nostre repertori conductual i iniciar-lo autom\u00e0ticament en el context adequat. <\/span>L\u2019experi\u00e8ncia i l\u2019aprenentatge previ que hem adquirit al llarg de la vida formen esquemes cognitius sobre la base dels quals operem en el m\u00f3n, i aquests ens permeten recon\u00e8ixer patrons de manera impl\u00edcita.<\/b> Quan ens enfrontem a diverses alternatives, s\u2019activen processos autom\u00e0tics basats en aquests esquemes que ens permeten resoldre el problema i prendre una decisi\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-02-1.jpg\")
Paula Barea<\/em><\/p><\/div>\nPer\u00f2 tamb\u00e9 hi ha decisions que s\u2019han apr\u00e8s fins i tot abans de n\u00e9ixer. Tenim un coneixement ancestral que hem heretat dels nostres avantpassats, fins i tot d\u2019avantpassats no humans: <\/span>els<\/b> biaixos cognitius, mecanismes autom\u00e0tics que hem adquirit evolutivament per resoldre problemes de manera autom\u00e0tica<\/b>. La Paula ens ho explica una mica millor: \u00abNo seria eficient destinar els nostres limitats recursos a cadascuna de les decisions que hem de prendre, i els biaixos cognitius ens ajuden a decidir\u00bb, ens diu la Paula. \u00abN\u2019\u00e9s un exemple l\u2019\u201cefecte d\u2019enquadrament\u201d. Les persones poden tenir opinions favorables sobre un tractament m\u00e8dic quan s\u2019indica que salva el 90\u00a0% de les vides, mentre que poden tenir opinions molt negatives sobre un tractament que perd el 10\u00a0% dels pacients. En realitat, els dos tractaments s\u00f3n exactament iguals. Per\u00f2 segons com es presenta la mateixa informaci\u00f3, tot i que el resultat objectiu i totes les dades siguin id\u00e8ntiques, les persones emeten judicis diferents. Aix\u00f2 tamb\u00e9 passa en primats no humans. En un estudi, un grup de caputxins bruns (<\/span>Cebus apella<\/span><\/i>) preferien rebre sempre un tros de poma i a vegades guanyar-ne un d\u2019addicional extra que no pas rebre sempre dos trossos de poma i perdre\u2019n a vegades un. El resultat, la quantitat final, era la mateixa en totes dues opcions\u00bb.<\/span><\/p>\nLa Paula ens explica que \u00abtot i que els humans, en teoria, podem raonar i adonar-nos de l\u2019error perqu\u00e8 tenim el llenguatge i el pensament abstracte i simb\u00f2lic, aquest <\/span>sistema de presa de decisions m\u00e9s sofisticat i conscient no substitueix el sistema autom\u00e0tic; tots dos sistemes treballen paral\u00b7lelament i predomina l\u2019un o l\u2019altre depenent de les demandes del context<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\nLlavors, podr\u00edem dir que hi ha diferents tipus de decisions? Decisions m\u00e9s autom\u00e0tiques, basades en el nostre passat evolutiu; d\u2019altres, tamb\u00e9 autom\u00e0tiques, per\u00f2 basades en el nostre aprenentatge a trav\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncies passades, i encara d\u2019altres no autom\u00e0tiques, m\u00e9s racionals i conscients, en les quals ens prenem el nostre temps? Cadascuna est\u00e0 controlada per diferents circuits neuronals?<\/span><\/p>\n\u00abLes decisions formen part d\u2019un espectre i, de fet, en diversos \u00e0mbits de la neurobiologia, el concepte <\/b>decisi\u00f3<\/i><\/b> pot ser tractat de manera diferent\u00bb<\/b>, ens explica el Joseph. \u00abPer exemple, un cient\u00edfic cognitiu et pot dir que les decisions requereixen una inspecci\u00f3 pr\u00e8via de diferents opcions i una deliberaci\u00f3 que porta a una elecci\u00f3, la qual cosa estaria relacionada amb les decisions que es prenen en circuits d\u2019alt nivell, que s\u00f3n a l\u2019escor\u00e7a prefrontal i altres \u00e0rees corticals molt sofisticades i lligades a funcions executives i complexes. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha altres decisions, les que es prenen inconscientment i tenen a veure amb les nostres conductes habituals, quotidianes, que es processen en circuits de m\u00e9s baix nivell, en zones subcorticals. I finalment, altres investigadors consideraran que, quan la teva espina dorsal \u201cescull\u201d activar el teu m\u00fascul qu\u00e0driceps perqu\u00e8 el teu metge et pica el genoll amb un martell de reflexos, aqu\u00ed hi ha una decisi\u00f3 encara que sigui molt automatitzada\u00bb.<\/span><\/p>\nI les emocions? Tamb\u00e9 influeixen en la forma en qu\u00e8 decidim? La Paula ens contesta amb rotunditat: \u00abS\u00ed, profundament. Des d\u2019un punt de vista anal\u00edtic, <\/span>l\u2019objectiu sempre \u00e9s escollir l\u2019opci\u00f3 amb el valor de recompensa m\u00e9s alt i les emocions esbiaixen \u2014\u00e9s a dir, augmenten o disminueixen\u2014 la nostra percepci\u00f3 d\u2019aquests valors<\/b>. Per exemple, els pacients amb dany neurol\u00f2gic que afecta el processament de les emocions prenen decisions m\u00e9s arriscades, possiblement perqu\u00e8 no experimenten de manera usual la por de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives\u00bb. Llavors, el dany cerebral tamb\u00e9 pot influir en com decidim? El Joseph ens ho explica: \u00abS\u00ed, diferents disfuncions neurol\u00f2giques poden conduir a una presa de decisions an\u00f2mala: des de d\u00e8ficits de percepci\u00f3 fins a d\u00e8ficits emocionals o problemes amb el processament de les recompenses i problemes amb el control dels impulsos. Tot aix\u00f2 condueix a no decidir de manera adequada. <\/span>Com m\u00e9s b\u00e9 coneguem, en detall, com funciona el proc\u00e9s de decisi\u00f3 cerebral, millors opcions tindrem per ajudar aquests pacients<\/b>\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\nLes persones podem modificar els nostres patrons autom\u00e0tics de decisi\u00f3 per portar a terme eleccions m\u00e9s conscients? \u00abS\u00ed, fins a cert punt, mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies com la reestructuraci\u00f3 cognitiva, que permet substituir esquemes previs per d\u2019altres de m\u00e9s adaptatius quan els biaixos o les emocions juguen en contra nostre. A m\u00e9s, \u00e9s possible fer servir el control executiu per utilitzar el sistema de decisi\u00f3 expl\u00edcit i deliberat en contextos en qu\u00e8 abans haur\u00edem respost de manera autom\u00e0tica. De totes maneres, el <\/span>nostre sistema autom\u00e0tic de presa de decisions ha evolucionat per permetre\u2019ns resoldre problemes de manera r\u00e0pida i efectiva. Aix\u00ed que, en general, hem de saber que s\u00f3n una eina evolutivament valuosa en un m\u00f3n complex<\/b>\u00bb, conclou la Paula.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg\")
<\/p>\n
Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un cam\u00ed, aturar-nos davant d\u2019un senyal, confiar en alg\u00fa o no\u2026 I el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingu\u00e9s un \u00abpilot autom\u00e0tic\u00bb que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gaireb\u00e9 imperceptible. Per\u00f2, sabem com funciona i per qu\u00e8 decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents\u00bb?<\/p>\n
Darrere de cada decisi\u00f3 s\u2019hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton<\/a>, director del Programa de Neuroci\u00e8ncia Champalimaud i investigador principal de la Fundaci\u00f3 Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a trav\u00e9s de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-13224","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\nRedefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Redefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un cam\u00ed, aturar-nos davant d\u2019un senyal, confiar en alg\u00fa o no\u2026 I el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingu\u00e9s un \u00abpilot autom\u00e0tic\u00bb que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gaireb\u00e9 imperceptible. Per\u00f2, sabem com funciona i per qu\u00e8 decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents\u00bb? Darrere de cada decisi\u00f3 s\u2019hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton, director del Programa de Neuroci\u00e8ncia Champalimaud i investigador principal de la Fundaci\u00f3 Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a trav\u00e9s de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-03-17T09:00:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1920\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/\",\"name\":\"Redefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg\",\"datePublished\":\"2026-03-17T09:00:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Redefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Redefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un cam\u00ed, aturar-nos davant d\u2019un senyal, confiar en alg\u00fa o no\u2026 I el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingu\u00e9s un \u00abpilot autom\u00e0tic\u00bb que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gaireb\u00e9 imperceptible. Per\u00f2, sabem com funciona i per qu\u00e8 decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents\u00bb? Darrere de cada decisi\u00f3 s\u2019hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton, director del Programa de Neuroci\u00e8ncia Champalimaud i investigador principal de la Fundaci\u00f3 Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a trav\u00e9s de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2026-03-17T09:00:09+00:00","og_image":[{"width":1920,"height":1080,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/","name":"Redefinint el lliure albir - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg","datePublished":"2026-03-17T09:00:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/redefiniendo-el-libre-albedrio\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/SemanaCerebro-Blog-03.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13224"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13224\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13259,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13224\/revisions\/13259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}