![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/CR-Debate-Endometriosis_Blog-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
M\u00e9s de 190 milions de dones al m\u00f3n i m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 a Espanya pateixen endometriosi. Malgrat que afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, <\/span>aquesta malaltia inflamat\u00f2ria, cr\u00f2nica i sist\u00e8mica continua sent una de les patologies m\u00e9s desconegudes i amb m\u00e9s retard diagn\u00f2stic<\/b>. En molts casos poden passar deu anys fins que les pacients aconsegueixen tenir l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019uns s\u00edmptomes que impacten profundament en la seva salut f\u00edsica, mental, sexual i reproductiva.<\/span><\/p>\n L\u2019endometriosi apareix quan teixit similar al que recobreix l\u2019interior de l\u2019\u00fater, l\u2019endometri, creix per fora, sobretot als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l\u2019intest\u00ed. Tot i que est\u00e0 fora de lloc, <\/span>aquest teixit respon igualment a les hormones del cicle menstrual: s\u2019inflama i sagna cada mes<\/b>, per\u00f2 com que no es pot eliminar de manera natural, provoca inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica, dolor i, en alguns casos, la formaci\u00f3 de quists i adher\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n El s\u00edmptoma m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s el dolor intens durant la menstruaci\u00f3, que moltes dones aprenen a normalitzar des de molt joves.<\/b> Aquesta normalitzaci\u00f3 \u00e9s una de les raons principals del retard diagn\u00f2stic. L\u2019endometriosi \u00e9s, a m\u00e9s, <\/span>una de les causes principals d\u2019infertilitat femenina<\/b>. Pot danyar els ovaris, reduir la qualitat ov\u00e0rica, alterar el funcionament de les trompes de Fal\u00b7lopi o dificultar la implantaci\u00f3 de l\u2019embri\u00f3. Per a moltes dones, el diagn\u00f2stic arriba precisament quan intenten quedar-se embarassades i no ho aconsegueixen.\u00a0<\/span><\/p>\n A l\u2019entorn de l\u2019endometriosi encara hi ha <\/span>moltes preguntes sense resposta i, de moment, no hi ha una cura definitiva<\/b>. S\u00ed que disposem, en canvi, de tractaments que poden millorar considerablement la qualitat de vida. Amb tres experts en endometriosi \u2014Francisco Carmona, Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer i Juan Garc\u00eda Velasco\u2014, el debat d\u2019investigaci\u00f3 en salut de l\u201911 de mar\u00e7 va aprofundir en les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de la malaltia, el seu impacte en la qualitat de vida, els aven\u00e7os en la millora del diagn\u00f2stic preco\u00e7 i les opcions terap\u00e8utiques disponibles.<\/span><\/p>\n A l\u2019article seg\u00fcent exposarem les claus que els tres experts van assenyalar durant el debat, que va ser moderat per Raquel Bonilla, redactora d\u2019<\/span>A Tu Salud<\/span><\/i>, el suplement de salut publicat per <\/span>La Raz\u00f3n<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n Raquel Bonilla<\/em><\/p><\/div>\n <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019endometriosi?<\/b><\/p>\n \u00abL\u2019endometriosi \u00e9s una malaltia cr\u00f2nica que afecta nom\u00e9s les dones, no afecta els homes, i que t\u00e9 com a caracter\u00edstica principal que l\u2019endometri o un teixit molt semblant a l\u2019endometri \u2014la membrana que recobreix l\u2019\u00fater per dins i on s\u2019implanta l\u2019embri\u00f3 quan una dona es queda embarassada\u2014 apareix en altres parts de la pelvis i de l\u2019organisme. Aquest teixit que <\/span>\u00e9s fora del seu lloc<\/span> es comporta com l\u2019endometri normal, \u00e9s a dir, en el moment del cicle en el qual l\u2019endometri es prepara perqu\u00e8 es produeixi l\u2019embar\u00e0s, aquest teixit que <\/span>\u00e9s fora del seu lloc<\/span> tamb\u00e9 ho fa. I quan la dona t\u00e9 la regla perqu\u00e8 no s\u2019ha quedat embarassada, aquest endometri <\/span>que \u00e9s fora de lloc<\/span> tamb\u00e9 sagna i produeix dolors intensos que moltes vagades s\u00f3n incapacitants\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n Quines en s\u00f3n les causes? \u00c9s heredit\u00e0ria?<\/b><\/p>\n \u00abSi no hi hagu\u00e9s regla, no hi hauria endometriosi. Sabem que la repetici\u00f3 de les regles en cada cicle menstrual t\u00e9 a veure amb l\u2019origen de la malaltia, per\u00f2 no coneixem els mecanismes exactes pels quals es produeix\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n \u00abNo se sap realment l\u2019origen de la malaltia i, per tant, tampoc no sabem exactament si \u00e9s heredit\u00e0ria; en medicina, quan sabem diem que \u00e9s una her\u00e8ncia polig\u00e8nica i multifactorial. Diem que \u00e9s polig\u00e8nica perqu\u00e8 no sols hi ha una certa associaci\u00f3 familiar, sin\u00f3 que a m\u00e9s dep\u00e8n de molts gens. Aix\u00f2 vol dir que hi pot haver una predisposici\u00f3 a desenvolupar-la, per\u00f2 no significa que la persona l\u2019hagi de tenir. I per aix\u00f2 diem que \u00e9s multifactorial, perqu\u00e8 no solament dep\u00e8n de la c\u00e0rrega gen\u00e8tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019epigen\u00e8tica, de totes les exposicions ambientals a les quals estem sotmesos i que fan que els gens s\u2019expressin o no\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer<\/em><\/p><\/div>\n \u00abEs tracta d\u2019una malaltia que ha existit sempre. El que passa \u00e9s que abans les mares acostumaven a tenir molts fills i des de molt joves, i entre embar\u00e0s i lact\u00e0ncia gaireb\u00e9 no tenien regles, per la qual cosa no hi havia temps perqu\u00e8 es desenvolup\u00e9s la malaltia. Ara tenim menys fills i comencem m\u00e9s tard, i aix\u00f2 dona peu que la malaltia es desenvolupi\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n Desapareix en la menopausa?<\/b><\/p>\n \u00abL\u2019endometriosi est\u00e0 relacionada amb les hormones del cicle menstrual, especialment amb els estr\u00f2gens. Per aix\u00f2, en la majoria de casos d\u2019endometriosi, quan les dones entren a la menopausa i desapareixen els estr\u00f2gens, la malaltia desapareix. No desapareix com a tal, sin\u00f3 que els focus s\u2019atrofien, s\u2019assequen i desapareixen els s\u00edmptomes, i la dona es torna a trobar normal\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Quins en s\u00f3n els s\u00edmptomes m\u00e9s comuns?<\/b><\/p>\n \u00abHi ha moltes malalties dins del terme <\/span>endometriosi<\/span><\/i>: pot ser lleu, moderada o greu, segons l\u2019estadi en el qual es trobi, i superficial o profunda, segons la localitzaci\u00f3. I els s\u00edmptomes tamb\u00e9 depenen d\u2019aix\u00f2. Si ens hem de quedar amb un s\u00edmptoma com\u00fa, clarament \u00e9s el dolor; dolor pelvi\u00e0 cr\u00f2nic molt exacerbat, sobretot durant la menstruaci\u00f3, que va augmentant conformement passen els dies. A m\u00e9s, l\u2019endometriosi tamb\u00e9 fa mal fora de la regla, t\u00edpicament amb les relacions sexuals, en orinar o en defecar. Quan preguntem quin mal els fa en una escala de 0 a 10, acostumen a dir 20. \u00c9s un dolor molt intens\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n \u00abAmb el dolor tenim un problema: no el podem mesurar. Parlem d\u2019una sensaci\u00f3 que crea el cervell en resposta a determinats est\u00edmuls. Utilitzem una escala subjectiva. Tot i aix\u00f2, jo crec que quan experimentem alguna cosa m\u00e9s intensa que un dolor lleu, se n\u2019haurien d\u2019investigar les causes\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n \u00abNo podem normalitzar el dolor. Quan una nena de 14 o 15 anys es queixa que t\u00e9 molt dolor amb la regla, es tendeix a normalitzar, i aix\u00f2 \u00e9s un problema que hem de destapar. La regla pot ser inc\u00f2moda, per\u00f2 no ha de ser dolorosa. Si el dolor suposa un problema i es torna incapacitant, s\u2019hi ha de trobar una soluci\u00f3. Hem normalitzat els s\u00edmptomes i per aix\u00f2 hi ha un retard d\u2019entre vuit i deu anys en el diagn\u00f2stic\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n Juan Garc\u00eda Velasco<\/em><\/p>\n Causa infertilitat?<\/b><\/p>\n \u00abUna altra de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta malaltia, amb el pas dels anys i el retard diagn\u00f2stic, \u00e9s la infertilitat. El proc\u00e9s inflamatori altera la pelvis i la seva anatomia, sobretot el pas de les trompes i a vegades els ovaris, cosa que dificulta la gestaci\u00f3. A m\u00e9s, aquestes dones, si tenen dolor amb les relacions, tenen menys relacions sexuals, la qual cosa limita la probabilitat d\u2019embar\u00e0s espontani. Entrem en un cercle vici\u00f3s: com que tinc dolor, intento no tenir relacions, i com que no tinc relacions, no em quedo embarassada i em preocupo. A vegades, el que falta \u00e9s alg\u00fa que escolti, que entengui i que presti l\u2019atenci\u00f3 que requereix aquesta malaltia\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n Quina \u00e9s la relaci\u00f3 de l\u2019endometriosi amb miomes, p\u00f2lips, quists o fins i tot c\u00e0ncer?<\/b><\/p>\n \u00abTotes aquestes malalties depenen dels estr\u00f2gens. En l\u2019endometriosi hi ha un predomini estrog\u00e8nic i hi ha una resist\u00e8ncia a la progesterona, que sembla que no actua igual de b\u00e9 i permet que certs teixits proliferin. De la mateixa manera, qualsevol patologia que depengui dels estr\u00f2gens, com els p\u00f2lips endometrials o els miomes uterins, tamb\u00e9 poden proliferar\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n \u00abCal comen\u00e7ar per donar un missatge tranquil\u00b7litzador a qui t\u00e9 endometriosi perqu\u00e8 realment \u00e9s veritat que el percentatge de dones amb endometriosi que desenvoluparan un c\u00e0ncer \u00e9s molt baix. Per comen\u00e7ar, perqu\u00e8 el c\u00e0ncer d\u2019ovari en general \u00e9s un c\u00e0ncer amb una prevalen\u00e7a molt baixa i en dones amb endometriosi \u00e9s de 2 casos per cada 1.000 pacients seguides durant 10 anys. En els casos en qu\u00e8 s\u00ed que apareix aquesta relaci\u00f3 hi ha un tipus d\u2019endometriosi at\u00edpica, que pot expressar un gen, l\u2019ARID1A, que t\u00e9 relaci\u00f3 amb aquest risc d\u2019aparici\u00f3 de c\u00e0ncer d\u2019ovari\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n <\/p>\n De qu\u00e8 dep\u00e8n que s\u2019opti per un tractament o per un altre?<\/b><\/p>\n \u00abEn els \u00faltims 20 o 30 anys ha canviat molt la manera d\u2019enfocar la malaltia. De ser una malaltia quir\u00fargica \u2014fa 25-30 anys oper\u00e0vem totes les vegades que calgu\u00e9s\u2014 hem passat a operar molt menys; operem nom\u00e9s una vegada, m\u00e0xim dues, i idealment al final de la vida reproductiva de la dona. Avui dia se sap que \u00e9s una malaltia cr\u00f2nica i sist\u00e8mica, i que no podrem curar amb la cirurgia, per la qual cosa s\u2019aposta m\u00e9s pel tractament m\u00e8dic personalitzat en funci\u00f3 de la pacient i del moment vital en qu\u00e8 es trobi\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n \u00abEl m\u00e9s habitual \u00e9s el tractament hormonal dirigit a suprimir la menstruaci\u00f3. Fa 100 anys, les dones tenien 40 o 50 regles al llarg de la vida i ara en tenen 400 o 500. Per suprimir la menstruaci\u00f3 seguim dues estrat\u00e8gies b\u00e0siques: una crea un estat hormonal semblant a l\u2019embar\u00e0s i l\u2019altra crea un estat hormonal semblant a la menopausa. L\u2019elecci\u00f3 d\u2019una o altra dep\u00e8n de la dona i el moment. Hi ha tamb\u00e9 ter\u00e0pies complement\u00e0ries \u2014que no vol dir alternatives\u2014 relacionades amb l\u2019alimentaci\u00f3, l\u2019exercici o la fisioter\u00e0pia\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n Francisco Carmona<\/em><\/p><\/div>\n Quin paper hi t\u00e9 avui dia la cirurgia?<\/b><\/p>\n \u00abHem passat d\u2019operar gaireb\u00e9 tot a no operar gaireb\u00e9 gens. El que realment ens fa decidir que una pacient es beneficiar\u00e0 de la cirurgia \u00e9s si t\u00e9 o no un dolor que l\u2019impedeix fer vida normal i que no respon al tractament m\u00e8dic. Es tracta d\u2019evitar de rec\u00f3rrer a la cirurgia, que sempre ser\u00e0 limitant perqu\u00e8, per m\u00e9s bo que sigui el cirurgi\u00e0, l\u2019ovari intervingut quedar\u00e0 limitat. Aix\u00f2 suposa que, a l\u2019hora de quedar-se embarassada, la dona ho pot tenir m\u00e9s dif\u00edcil, respondr\u00e0 pitjor a un tractament de fertilitat i la funci\u00f3 vital d\u2019aquest ovari acabar\u00e0 abans\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n \u00abQuan no hi ha cap alternativa que funcioni, la cirurgia hi t\u00e9 un paper fonamental. Perqu\u00e8 funcioni b\u00e9, la pacient ha d\u2019entrar al quir\u00f2fan no per veure com est\u00e0, sin\u00f3 amb un estudi complet. I \u00e9s tamb\u00e9 molt important que la cirurgia estigui dirigida per un equip experimentat a operar endometriosi\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n \u00abCal tenir en compte que, antigament, el diagn\u00f2stic d\u2019endometriosi es feia mitjan\u00e7ant una laparosc\u00f2pia, una intervenci\u00f3 quir\u00fargica; per\u00f2 aix\u00f2 ha canviat i avui \u00e9s possible un diagn\u00f2stic amb proves d\u2019imatge\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n Quina import\u00e0ncia t\u00e9 l\u2019estil de vida?<\/b><\/p>\n \u00abL\u2019endometriosi afecta la qualitat de vida en tots els sentits, no tan sols a l\u2019aparell genital. Aix\u00ed, tots els complements poden ajudar a millorar aquesta qualitat de vida. Per exemple, fer exercici f\u00edsic no gaire intens, com ara pilates o ioga, pot millorar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim. I la dieta mediterr\u00e0nia, rica en antioxidants i en \u00e0cids grassos omega 3, pot afavorir que la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica es rebaixi. La fisioter\u00e0pia tamb\u00e9 \u00e9s important, perqu\u00e8 pot aconseguir desbloquejar certes zones i millorar la sensaci\u00f3 subjectiva del dolor\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n \u00abL\u2019equip multidisciplinari \u00e9s el que ajuda a completar el tractament m\u00e8dic o quir\u00fargic necessari, fins i tot amb abordatge psicol\u00f2gic. El missatge \u00e9s que aquestes persones no estan soles, que es pot controlar, que hi ha molta gent afectada i que hi ha solucions\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Quines innovacions permeten ser optimistes en el camp de l\u2019endometriosi?<\/b><\/p>\n \u00abSoc molt optimista, potser perqu\u00e8 he viscut un seguit de canvis espectaculars en els \u00faltims 30 anys. S\u2019estan fent molts treballs de gen\u00e8tica, d\u2019epigen\u00e8tica, del teixit endometrial i de nous f\u00e0rmacs que sortiran els anys vinents\u2026\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n \u00abEn la part de diagn\u00f2stic preco\u00e7 hi ha molts treballs recents sobre microRNA, l\u2019anomenada <\/span>bi\u00f2psia l\u00edquida<\/span><\/i>, que tracten d\u2019entendre si podem buscar en la sang les mol\u00e8cules que ens indiquen quines dones poden desenvolupar endometriosi. A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha hagut aven\u00e7os perqu\u00e8 la gen\u00e8tica ens ajudi a entendre quin subtipus de malaltia \u00e9s el que tenim en cada cas.\u00bb \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n \u00abSi arribem tard al diagn\u00f2stic, tenim un problema seri\u00f3s i hem d\u2019operar. \u00c9s interessant plantejar-se una preservaci\u00f3 de la fertilitat i congelar ov\u00f2cits abans de passar per una cirurgia que pot ser limitant. La preservaci\u00f3 de la fertilitat \u00e9s un altre camp en el qual s\u2019est\u00e0 avan\u00e7ant molt i ens permet tenir una certa tranquil\u00b7litat pr\u00e8via a aquesta cirurgia\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n \u00abL\u2019endometriosi \u00e9s una malaltia enigm\u00e0tica, per\u00f2 ara per fi tenim eines per poder arribar al quid de la q\u00fcesti\u00f3 i veure per qu\u00e8 es produeix aquesta malaltia realment. Despr\u00e9s posarem noms als diferents tipus d\u2019endometriosi i tindrem un abordatge m\u00e9s selectiu per a cadascun. En aquest punt, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ens ajudar\u00e0 molt, n\u2019estic segura\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n Missatges clau davant l\u2019endometriosi<\/b><\/p>\n \u00abEl dolor de la regla no \u00e9s normal. Si fa mal i, sobretot, si el fa repetidament, s\u2019ha d\u2019investigar. Cal que les dones no es conformin amb la idea que \u00e9s el que els toca i han d\u2019aguantar. Han de buscar ajuda perqu\u00e8 el retard diagn\u00f2stic continua sent-hi. Abans eren les dones les que trigaven a consultar i ara som els metges els que triguem a reaccionar. Reaccionarem m\u00e9s com m\u00e9s ens exigeixin que les tractem de manera adequada\u00bb. \u2014 Francisco Carmona.<\/span><\/p>\n \u00abQue les dones que pateixen endometriosi no es rendeixin. Mereixen tota l\u2019atenci\u00f3. Hi ha tractaments efica\u00e7os i, amb el suport adequat, es pot tenir una vida plena. No estan soles, hi ha un equip de professionals a la seva disposici\u00f3\u00bb. \u2014 Mar\u00eda Luisa S\u00e1nchez Ferrer.<\/span><\/p>\n \u00abHi ha coses que es normalitzen que no s\u00f3n normals. \u00c9s important que no es conformin, que si un metge no les escolta en busquin un altre que s\u00ed que ho faci, que dediqui una estona a entendre per qu\u00e8 els fa mal i que els expliqui les solucions que hi ha i les alternatives que tenen. Hi ha molts metges aix\u00ed i molt bons en aquest pa\u00eds\u00bb. \u2014 Juan Garc\u00eda Velasco.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M\u00e9s de 190 milions de dones al m\u00f3n i m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 a Espanya pateixen endometriosi. Malgrat que afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, aquesta malaltia inflamat\u00f2ria, cr\u00f2nica i sist\u00e8mica continua sent una de les patologies m\u00e9s desconegudes i amb m\u00e9s retard diagn\u00f2stic. En molts casos poden passar deu anys fins que les pacients aconsegueixen tenir l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019uns s\u00edmptomes que impacten profundament en la seva salut f\u00edsica, mental, sexual i reproductiva.<\/p>\n L\u2019endometriosi apareix quan teixit similar al que recobreix l\u2019interior de l\u2019\u00fater, l\u2019endometri, creix per fora, sobretot als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l\u2019intest\u00ed. Tot i que est\u00e0 fora de lloc, aquest teixit respon igualment a les hormones del cicle menstrual: s\u2019inflama i sagna cada mes,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-13100","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/CR-Debate-Endometriosis_Blog5-scaled.jpg\")
Endometriosi: causa i origen de la malaltia<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/CR-Debate-Endometriosis_Blog4-scaled.jpg\")
Els s\u00edmptomes de l\u2019endometriosi: del dolor a la infertilitat<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/CR-Debate-Endometriosis_Blog3-scaled.jpg\")
<\/p>\nEls tractaments de l\u2019endometriosi<\/b><\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/CR-Debate-Endometriosis_Blog2-scaled.jpg\")
Els aven\u00e7os cient\u00edfics davant l\u2019endometriosi<\/b><\/h4>\n
<\/p>\n