{"id":13091,"date":"2026-02-17T10:00:49","date_gmt":"2026-02-17T09:00:49","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=13091"},"modified":"2026-02-16T16:28:03","modified_gmt":"2026-02-16T15:28:03","slug":"instantania-del-mes-topografia-del-que-es-viu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/instantania-del-mes-topografia-del-que-es-viu\/","title":{"rendered":"Instant\u00e0nia del mes: \u201cTopografia del que \u00e9s viu\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Si el pogu\u00e9ssim percebre, <\/span>quin so tindria l\u2019envelliment? <\/b>Quines notes representarien el canvi de forma, d\u2019estructura i de color que se succeeixen amb els anys? I, en sentit contrari, quins senyals emetria el nostre cos si fos capa\u00e7 de revertir aquest proc\u00e9s?<\/span><\/p>\n

Potser aquest so existeix, per\u00f2 simplement no el sabem sentir. Passa una cosa semblant en aquesta nova <\/span>Instant\u00e0nia del mes<\/span><\/i>. Com si es tract\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia de <\/span>sinest\u00e8sia sensorial<\/span><\/a>, la imatge cient\u00edfica que observem <\/span>desperta sensacions aparentment inconnexes o fins i tot contradict\u00f2ries<\/b>: una quietud canviant o un silenci eixordador. I el descobriment que amaga no \u00e9s menys desconcertant: <\/span>revela un mecanisme clau implicat en l\u2019envelliment \u2014i la regeneraci\u00f3\u2014 de les c\u00e8l\u00b7lules mare hematopo\u00e8tiques<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per analitzar aquesta imatge des de dues visions complement\u00e0ries, l\u2019art\u00edstica i la cient\u00edfica, tenim <\/span>Sira Pellicer<\/b><\/a>, bec\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, saxofonista i gestora cultural; <\/span>Pablo I\u00e1\u00f1ez<\/b><\/a>, <\/span>becari i investigador de l\u2019estudi<\/span>, i <\/span>Carolina Florian<\/b><\/a>, <\/span>investigadora Health Research, ICREA<\/span>, i l\u00edder del treball publicat a <\/span>Nature Aging<\/span><\/i><\/a> (<\/span><\/i>Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge – <\/span>IDIBELL<\/span>).<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Comencem amb la Sira.\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Sira, quin t\u00edtol li posaries a aquesta imatge?\u00a0<\/i><\/b><\/h4>\n

Sira (S):<\/b> Hi veig una mat\u00e8ria silenciosa, carregada d\u2019informaci\u00f3. Una cosa que sembla quieta, per\u00f2 que en realitat \u00e9s plena de tensi\u00f3 interna. La imatge transmet fragilitat i, al mateix temps, una gran capacitat de transformaci\u00f3. Sembla una forma canviant, permeable, composta per diferents capes.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"

Sira Pellicer<\/em><\/p><\/div>\n

Aix\u00f2 fa que em pregunti si qualitats com la fragilitat, el canvi i l\u2019estructura s\u00f3n realment oposades o si, per contra, conviuen entre elles. Aquesta coexist\u00e8ncia \u00e9s el que vaig voler condensar en el t\u00edtol: <\/span>Topografia <\/i><\/b>del que \u00e9s viu<\/i><\/b>.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Et recorda algun so o alguna pe\u00e7a musical?<\/i><\/b><\/h4>\n

S:<\/b> S\u00ed, un llenguatge musical clarament contemporani. En concret, penso en <\/span>Mute materie<\/span><\/i><\/a> (2010), una pe\u00e7a per a sax\u00f2fon alt sol i electr\u00f2nica del compositor su\u00eds Nadir Vassena. El t\u00edtol <\/span>suggereix una tensi\u00f3 entre so i silenci<\/b>: la mat\u00e8ria muda es converteix en una cosa audible, emergeixen ecos, capes, gestos.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aquesta pe\u00e7a sempre m\u2019ha recordat aquesta mat\u00e8ria aparentment silenciosa, estructurada i complexa, per\u00f2 al mateix temps sorollosa per a l\u2019o\u00efda de l\u2019espectador. Una cosa molt semblant al que passa amb aquesta imatge.\u00a0<\/span><\/p>\n