![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/CR_Accion-HERO-Cancer__BLOG-9-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Tot aven\u00e7 comen\u00e7a amb una pregunta. <\/b>Els metges de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica es preguntaven qu\u00e8 era aquell teixit an\u00f2mal que creixia sense control i afectava la salut dels seus pacients. L\u2019anomenaven <\/span>karkinos <\/span><\/i>(\u2018cranc\u2019) perqu\u00e8 era dur i s\u2019assemblava a aquest animal. D\u2019aquest terme deriva la paraula que avui encara fem servir.\u00a0<\/span><\/p>\n 2.400 anys m\u00e9s tard, sabem que hi ha m\u00e9s de 200 tipus de c\u00e0ncer. <\/span>El c\u00e0ncer no \u00e9s una sola malaltia, sin\u00f3 moltes, i necessita moltes preguntes.<\/b> En aquest article <\/span>recollim alguns dels dubtes que ens ha enviat la nostra comunitat i els abordem juntament amb dues expertes en cl\u00ednica i investigaci\u00f3<\/b>.<\/span><\/p>\n Elisa Espinet<\/b><\/a>, investigadora Health Research de la Fundaci\u00f3 “la Caixa” i cap de grup al Laboratori de C\u00e0ncer Pancre\u00e0tic, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), i <\/span>Irene Bra\u00f1a<\/b><\/a>, becada per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, onc\u00f2loga m\u00e8dica de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron, cap del Grup de C\u00e0ncer de Cap i Coll del Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO) i investigadora de la Unitat d\u2019Investigaci\u00f3 en Ter\u00e0pia Molecular del C\u00e0ncer (UITM)-CaixaResearch, tamb\u00e9 del VHIO,\u00a0 ens ajuden a entendre millor el context sobre una realitat complexa que ens afecta a tots.\u00a0<\/span><\/p>\n Comencem:<\/span><\/p>\n No tots els tumors s\u00f3n iguals ni tots els pacients hi responen de la mateixa manera. Per qu\u00e8 \u00e9s important que entenguem la diversitat del c\u00e0ncer?<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: Igual que les c\u00e8l\u00b7lules de la pell no s\u00f3n iguals que les c\u00e8l\u00b7lules dels ulls, <\/span>els tumors que s\u2019originen en diferents \u00f2rgans tamb\u00e9 s\u00f3n diferents entre ells<\/b>. Per exemple, un melanoma de pell no \u00e9s el mateix que un melanoma uveal (ocular) i, per tant, no requereixen els mateixos tractaments, de la mateixa manera que no fem servir la mateixa crema per a la pell que per als ulls. <\/span>Fins i tot dins d\u2019un mateix \u00f2rgan hi ha diferents tipus de c\u00e8l\u00b7lules i cadascun pot donar lloc a tumors amb caracter\u00edstiques diferents<\/b>. Comprendre aix\u00f2 \u00e9s clau per avan\u00e7ar cap a una medicina cada vegada m\u00e9s personalitzada.\u00a0<\/span><\/p>\n Elisa Espinet, investigadora Health Research de la Fundaci\u00f3 “la Caixa” i cap de grup al Laboratori de C\u00e0ncer Pancre\u00e0tic, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL).<\/em><\/p>\n I la gen\u00e8tica? Quin paper exerceix en el desenvolupament del c\u00e0ncer i com es combina amb altres factors de risc (socials, ambientals\u2026)?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: La gen\u00e8tica hi t\u00e9 un paper important, per\u00f2 hem de diferenciar entre predisposici\u00f3 heredit\u00e0ria i alteracions gen\u00e8tiques adquirides. <\/span>Nom\u00e9s entre un 5-10\u00a0% dels c\u00e0ncers es deuen a mutacions heretades dels nostres pares<\/b>, com ara BRCA1\/2 o la s\u00edndrome de Lynch. La majoria de c\u00e0ncers, en canvi, es produeixen per canvis gen\u00e8tics que les c\u00e8l\u00b7lules van acumulant al llarg de la vida influ\u00efts per factors com <\/span>el<\/b> tabac, l\u2019alcohol, la dieta, l\u2019obesitat, les infeccions o les exposicions ambientals<\/b>. El c\u00e0ncer sol ser el resultat de la interacci\u00f3 entre la nostra biologia i el nostre entorn.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00c9s cert que s\u2019est\u00e0 observant un descens en l\u2019edat d\u2019aparici\u00f3 d\u2019alguns tipus de c\u00e0ncer? Per qu\u00e8?<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: S\u00ed, els \u00faltims anys estem veient un augment d\u2019alguns c\u00e0ncers <\/span>en persones menors de 50 anys, especialment el colorectal, el de mama o el d\u2019endometri<\/b>.<\/span> No hi ha una \u00fanica causa clara, per\u00f2 probablement hi influeixen factors com els que he esmentat abans, relacionats amb els <\/span>canvis en l\u2019estil de vida<\/b>: augment de l\u2019obesitat, alteracions metab\u00f2liques i possibles factors ambientals. Tamb\u00e9 hi pot influir l\u2019augment de conscienciaci\u00f3 i capacitat diagn\u00f2stica, que fa que es detectin abans, tot i que aix\u00f2 no explica del tot aquesta tend\u00e8ncia. \u00c9s un fenomen que estem estudiant intensament perqu\u00e8 t\u00e9 implicacions importants en prevenci\u00f3 i estrat\u00e8gies de cribratge.\u00a0<\/span><\/p>\n Irene Bra\u00f1a, bec\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 “la Caixa” i cap del Grup de C\u00e0ncer de Cap i Coll de la Unitat d\u2019Investigaci\u00f3 de Ter\u00e0pia Molecular (UITM) – Caixa Research al Vall d\u2019Hebron Institut d\u2019Oncologia (VHIO).<\/em><\/p>\n Quin \u00e9s el temps mitj\u00e0 que transcorre des que s\u2019inicia un proc\u00e9s tumoral fins que es converteix en un c\u00e0ncer detectable? Com varia entre diferents tipus de tumor?<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: Les c\u00e8l\u00b7lules del nostre cos experimenten mutacions (errors en l\u2019ADN) cont\u00ednuament, com ha dit la Irene. En la majoria de casos, els errors es corregeixen o les c\u00e8l\u00b7lules danyades desapareixen. Per\u00f2 quan alguns d\u2019aquests errors queden fixats en l\u2019ADN i es van acumulant amb el temps, pot comen\u00e7ar un proc\u00e9s tumoral. <\/span>Perqu\u00e8 aix\u00f2 s\u2019esdevingui, calen diversos anys, fins i tot d\u00e8cades, tot i que dep\u00e8n del teixit on es produeixi aquest fenomen.<\/b> La detecci\u00f3 tamb\u00e9 dep\u00e8n molt del tipus de c\u00e0ncer. Tumors que apareixen en llocs m\u00e9s visibles (el pit o la pell, com el melanoma) s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cilment detectables perqu\u00e8 s\u00f3n \u00aba la vista\u00bb. D\u2019altres, com el c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees, triguen m\u00e9s a detectar-se perqu\u00e8 l\u2019\u00f2rgan no \u00e9s visible i els s\u00edmptomes s\u00f3n poc espec\u00edfics.\u00a0<\/span><\/p>\n Parlant de diversitat en el c\u00e0ncer, tamb\u00e9 hi ha persones que desenvolupen met\u00e0stasi i d\u2019altres que no. Per qu\u00e8 passa aix\u00f2?<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: Encara en sabem poc. Estem comen\u00e7ant a entendre que<\/span> la forma en qu\u00e8 el tumor interactua amb el seu entorn o la capacitat que t\u00e9 de moure\u2019s i sobreviure <\/b>fora de l\u2019\u00f2rgan d\u2019origen s\u00f3n el que facilita que les seves c\u00e8l\u00b7lules puguin viatjar a altres \u00f2rgans i acabin iniciant-hi una lesi\u00f3. Per tant, entendre les caracter\u00edstiques espec\u00edfiques de cada tumor \u00e9s important perqu\u00e8 ens ajudar\u00e0 a predir quin pacient t\u00e9 m\u00e9s risc de desenvolupar met\u00e0stasi i a dissenyar ter\u00e0pies que puguin retardar-ne o fins i tot impedir-ne l\u2019aparici\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n I per qu\u00e8 es donen recaigudes en algunes persones?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: Perqu\u00e8, malgrat el tractament inicial, poden quedar c\u00e8l\u00b7lules tumorals microsc\u00f2piques que no es detecten i que amb el temps tornen a cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 hi influeix la biologia del tumor, com deia l\u2019Elisa: la mida i l\u2019extensi\u00f3 del c\u00e0ncer en el moment del diagn\u00f2stic (all\u00f2 que anomenem <\/span>estadi<\/span><\/i>). <\/span>Alguns s\u00f3n m\u00e9s agressius o desenvolupen mecanismes de resist\u00e8ncia als tractaments.\u00a0<\/b><\/p>\n \u00c9s clar, el moment del diagn\u00f2stic tamb\u00e9 \u00e9s important. Hi ha algun indicador com\u00fa en tots els c\u00e0ncers que pugui alertar de la seva pres\u00e8ncia abans que apareguin s\u00edmptomes?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: No, actualment no hi ha cap indicador com\u00fa ni cap biomarcador universal per a tots els tipus de c\u00e0ncer abans de l\u2019aparici\u00f3 de s\u00edmptomes. <\/span>Un dels marcadors m\u00e9s estudiats en bi\u00f2psia l\u00edquida \u00e9s la detecci\u00f3 d\u2019ADN tumoral<\/b> (si no hi ha tumor, no hi ha font d\u2019ADN tumoral i, per tant, no hi ha pres\u00e8ncia circulant en sang). No obstant aix\u00f2, i tornant a la diversitat que hem estat comentant, els nivells d\u2019ADN tumoral circulant poden variar molt entre diferents tipus de c\u00e0ncer i tamb\u00e9 entre pacients amb el mateix tipus de tumor. Resoldre aquestes preguntes \u00e9s un dels grans reptes actuals per avan\u00e7ar cap a una detecci\u00f3 m\u00e9s preco\u00e7 i precisa.\u00a0<\/span><\/p>\n En qu\u00e8 consisteix exactament la bi\u00f2psia l\u00edquida? I quins tipus de c\u00e0ncer es poden diagnosticar actualment mitjan\u00e7ant aquesta t\u00e8cnica?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: Consisteix a <\/span>trobar, normalment en una mostra sangu\u00ednia, mol\u00e8cules que en condicions normals no haurien de ser presents<\/b> a la sang. En concret, material gen\u00e8tic, <\/span>ADN o ARN.<\/b> A m\u00e9s, la quantitat espec\u00edfica d\u2019aquestes mol\u00e8cules, aquests biomarcadors, pot aportar informaci\u00f3 sobre l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia: si augmenta indicaria que la malaltia est\u00e0 avan\u00e7ant; mentre que si disminueix \u2014per exemple, durant el tractament\u2014 indicaria que el tumor est\u00e0 responent b\u00e9. En estadis avan\u00e7ats de la malaltia, com \u00e9s la situaci\u00f3 en qu\u00e8 hi ha met\u00e0stasi, la pres\u00e8ncia d\u2019aquests marcadors tumorals en sang pot ser m\u00e9s elevada i, per tant, <\/span>la detecci\u00f3 i l\u2019\u00fas d\u2019aquesta t\u00e8cnica poden ser m\u00e9s precisos.<\/span> S\u2019est\u00e0 utilitzant bi\u00f2psia l\u00edquida en c\u00e0ncer de mama metast\u00e0tic, c\u00e0ncer de pulm\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lula petita o c\u00e0ncer de c\u00f2lon, per\u00f2 \u00e9s important tenir en compte que la pres\u00e8ncia de biomarcadors dep\u00e8n del tipus de tumor i del pacient, i encara no sabem prou com es regula.\u00a0<\/span><\/p>\n La quimioter\u00e0pia i la radioter\u00e0pia s\u00f3n els tractaments m\u00e9s famosos. Per\u00f2, quins altres han demostrat que s\u00f3n efica\u00e7os en determinats tipus de c\u00e0ncer?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: El tractament del c\u00e0ncer dep\u00e8n del tipus i de l\u2019estadi, per\u00f2 s\u00ed, encara utilitzem la cirurgia, la quimioter\u00e0pia i la radioter\u00e0pia com a pilars fonamentals. Malgrat aix\u00f2, en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada han adquirit un paper protagonista les <\/span>ter\u00e0pies dirigides i la immunoter\u00e0pia<\/b>, que actuen sobre alteracions espec\u00edfiques del tumor o potencien el sistema immunitari del pacient. Tamb\u00e9 disposem d\u2019<\/span>hormonoter\u00e0pia<\/b> en determinats tumors i ter\u00e0pies cel\u00b7lulars en contextos concrets, com les <\/span>ter\u00e0pies CAR-T <\/b>en tumors hematol\u00f2gics.\u00a0<\/span><\/p>\n El sistema immunitari \u00e9s clau en el desenvolupament del c\u00e0ncer. I hi ha tumors que <\/i><\/b>l\u2019esquiven<\/i><\/b>. Com els podem eliminar?\u00a0<\/i><\/b><\/p>\n ELISA: Hi ha diversos mecanismes per mitj\u00e0 dels quals el tumor es protegeix de ser vist o atacat pel sistema immunitari, de manera que disposem de diferents estrat\u00e8gies en funci\u00f3 d\u2019aix\u00f2. Per exemple, si les c\u00e8l\u00b7lules tumorals es protegeixen produint mol\u00e8cules que frenen l\u2019acci\u00f3 del sistema immunitari, <\/span>podem utilitzar f\u00e0rmacs que \u00abapaguen\u00bb o bloquegen aquests senyals<\/b>; aix\u00f2 \u00e9s el que es fa amb les ter\u00e0pies anti-PD-1 o anti-PD-L1. O, si el sistema immunitari est\u00e0 \u00abadormit\u00bb, podem obtenir c\u00e8l\u00b7lules immunes del mateix pacient, modificar-les al laboratori per fer-les supereficients en el reconeixement del tumor i llavors retornar-les a l\u2019organisme. \u00c9s el que es coneix com a <\/span>ter\u00e0pia CAR-T<\/span><\/i>. Una altra forma de <\/span>\u00abdespertar\u00bb el sistema immunitari <\/b>pot ser mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de vacunes tumorals personalitzades. S\u2019han fet molts estudis relacionats amb noves eines per desemmascarar les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.\u00a0<\/span><\/p>\n Avui dia, hi ha algun tipus de c\u00e0ncer en qu\u00e8 es pugui parlar de curaci\u00f3 completa? Quins?<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: S\u00ed, afortunadament hi ha tumors amb taxes molt altes de curaci\u00f3, especialment quan es diagnostiquen en estadis inicials. En s\u00f3n alguns exemples el <\/span>c\u00e0ncer testicular, determinats limfomes o molts c\u00e0ncers de mama, c\u00f2lon i c\u00e0ncer de cap i coll detectats preco\u00e7ment<\/b>. En altres casos parlem m\u00e9s de cronificaci\u00f3, ja que alguns pacients poden viure molts anys amb la malaltia controlada gr\u00e0cies a ter\u00e0pies innovadores. Sempre \u00e9s important individualitzar el pron\u00f2stic i transmetre informaci\u00f3 realista, per\u00f2 tamb\u00e9 esperan\u00e7adora. Avui m\u00e9s que mai, el diagn\u00f2stic de c\u00e0ncer no \u00e9s sin\u00f2nim de falta d\u2019opcions.\u00a0<\/span><\/p>\n I a m\u00e9s, conviure amb la malaltia tot i haver-la superada no \u00e9s f\u00e0cil. Com es pot reduir l\u2019impacte de les seq\u00fceles f\u00edsiques, psicol\u00f2giques i socials, i afavorir la reintegraci\u00f3 dels pacients en la vida quotidiana i laboral?<\/i><\/b><\/p>\n IRENE: <\/span>L\u2019abordatge del c\u00e0ncer no acaba quan finalitza el tractament.<\/b> \u00c9s fonamental treballar <\/span>la<\/b> rehabilitaci\u00f3 f\u00edsica, el suport psicol\u00f2gic i l\u2019acompanyament social i laboral<\/b>. Moltes persones poden experimentar cansament, falta de concentraci\u00f3, ansietat, por de la recaiguda o dificultats per reincorporar-se a la feina. Per aix\u00f2 \u00e9s clau un enfocament multidisciplinari que inclogui onc\u00f2legs, psic\u00f2legs, fisioterapeutes i treballadors socials. El nostre objectiu no \u00e9s nom\u00e9s augmentar la superviv\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 preservar la qualitat de vida i facilitar que les persones recuperin el seu projecte vital amb el m\u00e0xim benestar possible.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tot aven\u00e7 comen\u00e7a amb una pregunta. Els metges de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica es preguntaven qu\u00e8 era aquell teixit an\u00f2mal que creixia sense control i afectava la salut dels seus pacients. L\u2019anomenaven karkinos <\/i>(\u2018cranc\u2019) perqu\u00e8 era dur i s\u2019assemblava a aquest animal. D\u2019aquest terme deriva la paraula que avui encara fem servir.\u00a0<\/p>\n 2.400 anys m\u00e9s tard, sabem que hi ha m\u00e9s de 200 tipus de c\u00e0ncer. El c\u00e0ncer no \u00e9s una sola malaltia, sin\u00f3 moltes, i necessita moltes preguntes. En aquest article recollim alguns dels dubtes que ens ha enviat la nostra comunitat i els abordem juntament amb dues expertes en cl\u00ednica i investigaci\u00f3.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/CR_Accion-HERO-Cancer__BLOG-11-scaled.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/CR_Accion-HERO-Cancer__BLOG-10-1-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n