{"id":12598,"date":"2025-12-18T11:53:34","date_gmt":"2025-12-18T10:53:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=12598"},"modified":"2025-12-18T11:56:50","modified_gmt":"2025-12-18T10:56:50","slug":"esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/","title":{"rendered":"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/FaPzlYKpDXE?si=40r6EjhnZnN9sAO6\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><span data-mce-type=\"bookmark\" style=\"display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;\" class=\"mce_SELRES_start\">\ufeff<\/span><span data-mce-type=\"bookmark\" style=\"display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;\" class=\"mce_SELRES_start\">\ufeff<\/span><span data-mce-type=\"bookmark\" style=\"display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;\" class=\"mce_SELRES_start\">\ufeff<\/span><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d\u2019esclerosi m\u00faltiple al m\u00f3n. Aquesta malaltia afecta <\/span><b>m\u00e9s de 2,8 milions de persones a escala global<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, 55.000 a Espanya. Acostuma a apar\u00e8ixer entre els 20 i els 40 anys (\u00e9s la segona causa de discapacitat entre els joves) i 3 de cada 4 persones que la pateixen s\u00f3n dones.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">L\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia neurodegenerativa d\u2019origen autoimmune que afecta el cervell i la medul\u00b7la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error la capa protectora de les neurones (anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">mielina<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">) i els seus axons (la part que les connecta amb altres c\u00e8l\u00b7lules nervioses). Quan es danya aquesta cobertura a\u00efllant i part de les neurones, <\/span><b>s\u2019interromp la comunicaci\u00f3 entre el cervell i la resta del cos<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, cosa que genera una degeneraci\u00f3 progressiva.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Els s\u00edmptomes amb els quals es manifesta s\u00f3n molt diversos: fatiga, problemes de visi\u00f3, alteracions cognitives, dolor, trastorns de l\u2019equilibri i de control d\u2019esf\u00ednters o dificultats per caminar o parlar. Aquesta variabilitat <\/span><b>complica el diagn\u00f2stic<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> i fa que l\u2019impacte en la qualitat de vida sigui molt diferent en cada pacient.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">La causa exacta de l\u2019esclerosi m\u00faltiple continua sent desconeguda, per\u00f2 els experts consideren que es tracta d\u2019una malaltia en qu\u00e8 intervenen factors gen\u00e8tics i ambientals. A m\u00e9s, s\u2019han identificat factors de risc, com ara nivells baixos de vitamina\u00a0D, tabaquisme, sedentarisme o la composici\u00f3 de la microbiota intestinal. <\/span><b>Tampoc no s\u2019ha trobat encara una cura definitiva per a la malaltia<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, per\u00f2 els tractaments actuals permeten modificar-ne el curs, alentir-ne la progressi\u00f3 i reduir la freq\u00fc\u00e8ncia dels brots.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">Per mitj\u00e0 de tres experts en la malaltia, Pablo Villoslada, Pablo Arroyo-Pereiro i Mar Tintor\u00e9 Subirana, a l\u2019\u00faltim <\/span><b>Debat d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut, celebrat el 10 de desembre<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, <\/span><span style=\"font-weight: 300;\">es va aprofundir en la realitat de l\u2019esclerosi m\u00faltiple, els aven\u00e7os en el diagn\u00f2stic, l\u2019estudi de les causes i l\u2019efic\u00e0cia dels tractaments actuals i en desenvolupament.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 300;\" aria-level=\"1\"><b>Pablo Villoslada<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> \u00e9s cap del Servei de Neurologia de l\u2019Hospital del Mar i director del Programa de Neuroci\u00e8ncies de l\u2019Hospital del Mar Research Institute (IMIM).\u00a0<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 300;\" aria-level=\"1\"><b>Pablo Arroyo-Pereiro<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> \u00e9s neur\u00f2leg de la Unitat d\u2019Esclerosi M\u00faltiple, al Departament de Neurologia de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).\u00a0<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 300;\" aria-level=\"1\"><b>Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/b><span style=\"font-weight: 300;\"> \u00e9s cap assistencial del Centre d\u2019Esclerosi M\u00faltiple de Catalunya (Cemcat) i del Servei de Neurologia\/Neuroimmunologia de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron (VHIR), i professora de Neurologia a la Universitat de Vic &#8211; Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">A continuaci\u00f3 repassem les idees principals que els tres experts van abordar durant el debat, dirigit per <\/span><b>Jessica Mouzo<\/b><span style=\"font-weight: 300;\">, periodista especialitzada en salut d\u2019<\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">El Pa\u00eds<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">.<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_12893\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-12893\" class=\"wp-image-12893\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-12893\" class=\"wp-caption-text\"><em>Jessica Mouzo<\/em><\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Factors gen\u00e8tics i ambientals<\/b><\/h3>\n<p><b>Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019esclerosi m\u00faltiple?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abL\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia del sistema nervi\u00f3s central; aix\u00f2 vol dir que afecta el nostre cervell i la nostra medul\u00b7la. Les neurones tenen un cap i una cua molt llarga per la qual viatja el senyal nervi\u00f3s que genera la neurona i que est\u00e0 recoberta per una funda anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">mielina<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">, com si fos un cable el\u00e8ctric. En l\u2019esclerosi m\u00faltiple, les nostres defenses, en lloc de protegir-nos, ens ataquen inflamant la mielina, i aix\u00f2 afecta l\u2019enviament de la informaci\u00f3. Aix\u00ed, segons el cable afectat, pot implicar p\u00e8rdua de visi\u00f3, de sensibilitat o de for\u00e7a. En resum, l\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia autoimmune i desmielinitzant.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>En qu\u00e8 es diferencia de l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA)?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abS\u00f3n dues malalties completament diferents. <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">Esclerosi<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\"> vol dir \u2018cicatriu\u2019. En l\u2019esclerosi m\u00faltiple hi ha cicatrius per la inflamaci\u00f3 i en l\u2019ELA hi ha cicatrius pel dany degeneratiu del cervell. L\u2019esclerosi m\u00faltiple acostuma a apar\u00e8ixer en gent jove, mentre que l\u2019ELA acostuma a apar\u00e8ixer en persones de m\u00e9s de 50 anys.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<p><b>Quines s\u00f3n les causes de l\u2019esclerosi m\u00faltiple?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abSabem que, en general, en les malalties autoimmunes fallen els mecanismes d\u2019immunotoler\u00e0ncia, que fan que el sistema immunitari sigui capa\u00e7 d\u2019identificar les estructures pr\u00f2pies i respectar-les. I per qu\u00e8 fallen en l\u2019esclerosi m\u00faltiple? Hi ha factors gen\u00e8tics, que poden afectar el risc o la predisposici\u00f3 d\u2019una persona a desenvolupar la malaltia, i tamb\u00e9 hi ha factors ambientals, que poden emp\u00e8nyer aquest sistema immunitari a equivocar-se. Els \u00faltims anys, el virus d\u2019Epstein-Barr ha guanyat molt pes dins dels factors ambientals, ja que probablement \u00e9s un dels desencadenants principals de la malaltia.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><b>Quins altres factors de risc hi ha?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abSi parlem dels factors que augmenten el risc que aparegui la malaltia els m\u00e9s implicats s\u00f3n de car\u00e0cter infecci\u00f3s, com el virus d\u2019Epstein-Barr. De fet, un estudi relativament important indica que aquest virus sembla una condici\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 es desenvolupi la malaltia. A m\u00e9s, s\u2019han identificat altres factors de risc que influeixen en el desenvolupament de l\u2019esclerosi m\u00faltiple, com el tabaquisme, la manca de vitamina\u00a0D i exposici\u00f3 solar, l\u2019obesitat i fins i tot altres virus de la fam\u00edlia herpes.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><b>Quin pes tenen els factors gen\u00e8tics?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abL\u2019esclerosi m\u00faltiple no \u00e9s heredit\u00e0ria, per\u00f2 s\u00ed que t\u00e9 una base gen\u00e8tica. \u00c9s a dir, hi ha una predisposici\u00f3 gen\u00e8tica a desenvolupar-la, per\u00f2 no vol dir que necess\u00e0riament l\u2019hagis de tenir si la tenen els teus pares. S\u2019han trobat m\u00e9s de 250 gens que faciliten el desenvolupament de l\u2019esclerosi m\u00faltiple, tot i que no tots tenen el mateix pes. Aquests factors gen\u00e8tics fan que el nostre sistema immunitari, davant d\u2019una m\u00ednima provocaci\u00f3, respongui inflamant-se en exc\u00e9s i amb dificultats per controlar-se, cosa que facilita que pugui apar\u00e8ixer l\u2019esclerosi m\u00faltiple.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_12885\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-12885\" class=\"wp-image-12885\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog5-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-12885\" class=\"wp-caption-text\"><em>Pablo Villoslada<\/em><\/p><\/div>\n<p><b>Com encaixen els factors gen\u00e8tics i els ambientals?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa hist\u00f2ria seria una mica la seg\u00fcent. Tenim persones gen\u00e8ticament predisposades, amb un nombre m\u00e9s gran d\u2019aquests 250 gens implicats. Ve un virus com el d\u2019Epstein-Barr i les seves defenses l\u2019eliminen, per\u00f2 troben trossets en la mielina que s\u2019assemblen al virus i es confonen i l\u2019ataquen. Si la vitamina\u00a0D \u00e9s baixa, si fumem o si tenim una dieta rica en greixos poliinsaturats, les defenses s\u2019equivoquen m\u00e9s. Al contrari, si per exemple fem exercici f\u00edsic, les nostres defenses s\u2019equivoquen menys. Aix\u00ed, en persones gen\u00e8ticament predisposades, es desencadena una resposta autoimmune que ataca la mielina i que es veu augmentada o disminu\u00efda en funci\u00f3 de tots aquests factors ambientals.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>La malaltia de les mil cares<\/b><\/h3>\n<p><b>Per qu\u00e8 les manifestacions de l\u2019esclerosi m\u00faltiple s\u00f3n tan variables?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00ab\u00c9s una malaltia en la qual la inflaci\u00f3 pot afectar qualsevol part del cervell, el tronc, la medul\u00b7la o el nervi \u00f2ptic. I aix\u00f2 fa que els s\u00edmptomes puguin ser molt variables perqu\u00e8 cada part d\u2019aquestes estructures t\u00e9 una funci\u00f3 determinada en la for\u00e7a, la vista, l\u2019audici\u00f3 o les funcions involunt\u00e0ries, com la contin\u00e8ncia, entre altres coses. Per aquest motiu es coneix com la malaltia de les mil cares, per\u00f2 aix\u00f2 tampoc no significa que els s\u00edmptomes siguin infinits. De fet, la majoria d\u2019episodis segueixen uns patrons predeterminats.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><b>Com es desenvolupa la malaltia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abQuan les nostres defenses ataquen per error una zona del sistema nervi\u00f3s central es produeix una p\u00e8rdua de funcions que normalment dura dos o tres setmanes. Despr\u00e9s, el nostre cos aconsegueix reparar la mielina i es recupera. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">brot<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">. Tanmateix, les nostres defenses tamb\u00e9 poden atacar zones que no donen s\u00edmptomes: en cada brot es considera que passen deu vegades m\u00e9s coses que no veiem. D\u2019altra banda, s\u2019ha de tenir en compte que la capacitat de reparaci\u00f3 no \u00e9s il\u00b7limitada, per la qual cosa aquesta malaltia, si no es tracta, acaba deixant seq\u00fceles i generant una inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>Quines funcions cognitives s\u00f3n les m\u00e9s afectades?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl que normalment veiem \u00e9s que el deteriorament \u00e9s progressiu i lent, i que a la llarga acostuma a afectar m\u00e9s les funcions frontotemporals, sobretot l\u2019atenci\u00f3, la flu\u00e8ncia verbal i la mem\u00f2ria de treball \u2014la capacitat de recordar on hem deixat un objecte o que hem deixat el foc enc\u00e8s. Aquests s\u00edmptomes es van desenvolupament amb els anys.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><b>L\u2019esclerosi m\u00faltiple pot afavorir l\u2019aparici\u00f3 d\u2019altres trastorns de salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa malaltia s\u2019ha relacionat amb una incid\u00e8ncia m\u00e9s gran de certs trastorns d\u2019\u00e0nim, d\u2019ansietat i de depressi\u00f3. Per\u00f2 hi pot haver el dubte de si \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la malaltia o si s\u00f3n s\u00edmptomes an\u00edmics reactius. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat en alguns estudis que hi ha una s\u00e8rie de s\u00edmptomes previs a la malaltia, s\u00edmptomes poc espec\u00edfics, com l\u2019ansietat o la fatiga.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>El diagn\u00f2stic de l\u2019esclerosi m\u00faltiple<\/b><\/h3>\n<p><b>Quin \u00e9s el grau de prevalen\u00e7a de la malaltia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa tenen m\u00e9s o menys 2 milions i mig de persones al m\u00f3n i m\u00e9s de 50.000 a Espanya. T\u00e9 un predomini en la poblaci\u00f3 blanca i en les societats avan\u00e7ades, industrialitzades. A m\u00e9s, a mesura que altres poblacions de l\u2019\u00c0frica i l\u2019\u00c0sia han anat adoptant estils de vida occidentals, n\u2019ha augmentat la incid\u00e8ncia. Finalment, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent en dones, com totes les malalties inflamat\u00f2ries.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa prevalen\u00e7a de les malalties inflamat\u00f2ries i de l\u2019esclerosi m\u00faltiple en particular ha augmentat els \u00faltims anys a causa de diversos factors. D\u2019una banda, es diagnostica molt millor perqu\u00e8 tenim m\u00e9s acc\u00e9s a la resson\u00e0ncia. Aix\u00f2 fa tamb\u00e9 que no sols es diagnostiquin els casos greus: avui fins i tot es diagnostiquen pacients que no han tingut s\u00edmptomes. A m\u00e9s, hem afinat molt el diagn\u00f2stic, tamb\u00e9 en persones m\u00e9s grans de 60 anys i en menors de 15, grups en els quals abans era m\u00e9s complicat tenir un diagn\u00f2stic efectiu. D\u2019altra banda, la prevalen\u00e7a tamb\u00e9 ha augmentat pels factors associats a l\u2019estil de vida.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<p><b>Per qu\u00e8 afecta m\u00e9s les dones?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl g\u00e8nere t\u00e9 un paper molt important en totes les malalties autoimmunes, per\u00f2 no tenim clar per qu\u00e8. Segurament, el rol de les hormones \u00e9s crucial. De fet, aquesta malaltia debuta moltes vegades en l\u2019adolesc\u00e8ncia. Per\u00f2 no \u00e9s clar si els estr\u00f2gens s\u00f3n un factor realment diferencial o si hi ha altres factors que hi contribueixen.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>I com afecta els joves?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEl diagn\u00f2stic en infants \u00e9s m\u00e9s complicat perqu\u00e8 hi ha altres malalties que hem identificat recentment, com la malaltia associada a la miositis ossificant circumscrita (MOC), que ens pot confondre. A m\u00e9s, el sistema de defensa dels joves \u00e9s molt actiu: \u00e9s molt efica\u00e7 contra les infeccions, per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 fa que sigui m\u00e9s actiu a l\u2019hora d\u2019equivocar-se. Aix\u00f2 provoca que els infants tinguin una esclerosi m\u00faltiple especialment agressiva, tot i que tamb\u00e9 tenen una capacitat de reparar les lesions molt bona.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_12889\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-12889\" class=\"wp-image-12889\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog6-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-12889\" class=\"wp-caption-text\"><em>Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/em><\/p><\/div>\n<p><b>\u00c9s f\u00e0cil detectar l\u2019esclerosi m\u00faltiple?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEls criteris diagn\u00f2stics, que s\u2019han actualitzat aquest any, ens permeten un diagn\u00f2stic cada vegada m\u00e9s preco\u00e7, que a la vegada \u00e9s crucial per comen\u00e7ar com m\u00e9s aviat millor el tractament. Avui dia podem fins i tot identificar la malaltia en fases presimptom\u00e0tiques en alguns pacients. Tamb\u00e9 tenim biomarcadors que ens ajuden a confirmar la sospita i a actuar de manera m\u00e9s r\u00e0pida i segura. A m\u00e9s, s\u2019ha avan\u00e7at en el coneixement de la malaltia per part de la poblaci\u00f3, cosa que tamb\u00e9 fa que els que tenen esclerosi m\u00faltiple vagin abans al metge.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>En qu\u00e8 es pot millorar el diagn\u00f2stic i en qu\u00e8 s\u2019ha avan\u00e7at?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abOn tenim m\u00e9s problemes \u00e9s a anticipar-nos a la malaltia. Els brots, la inflamaci\u00f3 aguda, els podem veure molt b\u00e9 per resson\u00e0ncia i tamb\u00e9 els podem tractar cada vegada millor amb tractaments. Tanmateix, la progressi\u00f3 de la malaltia ens \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de detectar i predir.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abAmb el doctor Pablo Naval, radi\u00f2leg de l\u2019Hospital de Bellvitge, estem portant a terme un projecte per utilitzar la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) en el diagn\u00f2stic de l\u2019esclerosi m\u00faltiple, ja que ens permet utilitzar moltes dades simult\u00e0niament per intentar millorar la precisi\u00f3\u00a0 amb qu\u00e8 podem predir el comportament de la malaltia. Tanmateix, tot i que la IA ens pot ajudar, \u00e9s molt probable que ens calgui desenvolupar nous marcadors per extreure m\u00e9s informaci\u00f3 de la malaltia.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>El tractament de l\u2019esclerosi m\u00faltiple: cap a una possible cura?<\/b><\/h3>\n<p><b>Quines ter\u00e0pies hi ha disponibles per tractar la malaltia?\u00a0<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abTenir esclerosi m\u00faltiple fa 25 anys no tenia res a veure amb tenir-la avui. Disposem de molt\u00edssimes eines perqu\u00e8 els pacients puguin tenir una vida normal. Tenim f\u00e0rmacs que ens permeten eliminar els brots, eliminar les lesions noves i eliminar la inflamaci\u00f3 aguda, i hem millorat molt el pron\u00f2stic. \u00c9s veritat que queden coses per millorar: avui tenim un arsenal terap\u00e8utic fabul\u00f3s, amb 14 o 15 f\u00e0rmacs aprovats, per\u00f2 encara tenim problemes per tractar la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica que apareix a llarg termini.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>Quins efectes secundaris causen aquests tractaments?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abAqu\u00ed tamb\u00e9 hem millorat molt. Els primers tractaments havien de ser inoculats cada dos dies i donaven bastant mala vida, provocaven s\u00edmptomes que anomen\u00e0vem <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">pseudogripals<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">. Eren dif\u00edcils de tolerar. Avui dia tenim diverses estrat\u00e8gies per intentar que aquestes defenses no siguin tan agressives. Aix\u00f2 pot tenir un cost perqu\u00e8 a vegades, a la llarga, els pacients estan m\u00e9s exposats a infeccions o tenen una resposta pitjor a les vacunes, per\u00f2 s\u2019est\u00e0 treballant per rebaixar aquestes efectes adversos. En el dia a dia, la majoria de tractaments permeten als pacients fer una vida normal.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>Quin paper t\u00e9 la neuromodulaci\u00f3 en aquests tractaments?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abLa neuromodulaci\u00f3 consisteix a utilitzar energia per canviar com funciona el cervell. En el cas de l\u2019esclerosi m\u00faltiple ens interessen especialment els ultrasons focalitzats. Els ultrasons ens permeten focalitzar l\u2019energia en zones molt concretes del cervell, per la qual cosa ja s\u2019utilitzen habitualment per tractar algunes lesions, per exemple, en els pacients de Parkinson. Fins ara hem vist que utilitzant ultrasons en intensitats baixes podem canviar el funcionament de les neurones i de les c\u00e8l\u00b7lules que ajuden les neurones a produir la mielina. Aix\u00ed aconseguim baixar la inflamaci\u00f3, promoure la formaci\u00f3 i allargar la vida dels nervis per retardar la progressi\u00f3 de la malaltia.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<p><b>Quins nous f\u00e0rmacs estan en cam\u00ed?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abEls tractaments han millorat molt, per\u00f2 ens queda per resoldre la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica. En aquest sentit, hi ha diversos f\u00e0rmacs interessants que s\u2019estan assajant i que es podrien comen\u00e7ar a utilitzar a curt o mitj\u00e0 termini. Tenim esperan\u00e7a que els anomenats <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">f\u00e0rmacs BTK<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\"> puguin actuar sobre la inflamaci\u00f3 encapsulada cr\u00f2nica <\/span><span style=\"font-weight: 300;\">a nivell<\/span><span style=\"font-weight: 300;\"> central. Un altre f\u00e0rmac que ens dona esperan\u00e7a i en l\u2019assaig del qual estem participant \u00e9s el FlexalimAB. I tamb\u00e9 hi ha immunoter\u00e0pies interessants que es comencen a assajar, com les ter\u00e0pies CAR-T, que consisteixen a extreure c\u00e8l\u00b7lules de defensa del pacient i entrenar-les per atacar un objectiu concret (en el cas de l\u2019esclerosi m\u00faltiple, la idea \u00e9s que puguin atacar les c\u00e8l\u00b7lules de defensa que estan atacant el nostre sistema nervi\u00f3s). Finalment, un desenvolupament molt interessant \u00e9s el dels <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">shuttles<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\"> o llan\u00e7adores, que permeten que els f\u00e0rmacs que utilitzem avui penetrin millor al crani i a les meninges, \u00e9s a dir, en el sistema nervi\u00f3s central, i serveixin per tractar la inflamaci\u00f3 encapsulada.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_12897\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-12897\" class=\"wp-image-12897\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog8-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-12897\" class=\"wp-caption-text\"><em>Pablo Arroyo-Pereiro<\/em><\/p><\/div>\n<p><b>Hi ha vacunes per permetin prevenir la malaltia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abHi ha molta expectativa en el desenvolupament d\u2019una vacuna contra el virus d\u2019Epstein-Barr, ja que l\u2019evid\u00e8ncia actual suggereix que la infecci\u00f3 per aquest virus \u00e9s pr\u00e0cticament un requisit necessari perqu\u00e8 es desenvolupi l\u2019esclerosi m\u00faltiple. Es treballa amb la hip\u00f2tesi que, si pogu\u00e9ssim vacunar les generacions seg\u00fcents i eliminar aquest factor desencadenant, podr\u00edem imaginar un m\u00f3n sense esclerosi m\u00faltiple. Encara tenim molta feina abans de poder confirmar si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 els assajos cl\u00ednics de les vacunes d\u2019Epstein-Barr ja estan en marxa.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n<p><b>Hi pot arribar a haver una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abCrec que s\u00ed. Potser no una erradicaci\u00f3 completa de la malaltia, per\u00f2 si aconseguim controlar els factors de risc, com el virus d\u2019Epstein-Barr, i si aconseguim localitzar les prote\u00efnes concretes que provoquen l\u2019atac del sistema immunitari, podrem desenvolupar tractaments molt m\u00e9s efectius i podr\u00edem tenir la malaltia totalment controlada i inactiva.\u00bb \u2014 Pablo Villoslada<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abActualment, la vacuna del virus d\u2019Epstein-Barr \u00e9s una bona aposta per evitar casos futurs. Els f\u00e0rmacs per tractar la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica tamb\u00e9 s\u00f3n importants. No s\u00e9 si aconseguirem congelar del tot la malaltia, per\u00f2 anem per bon cam\u00ed. Crec que tamb\u00e9 seria important millorar els tractaments que reforcen la regeneraci\u00f3 de la mielina perqu\u00e8 de moment no hem aconseguit trobar res que funcioni b\u00e9.\u00bb \u2014 Pablo Arroyo-Pereiro<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 300;\">\u00abL\u2019any passat vam participar en un grup internacional de cient\u00edfics en el qual vam intentar definir quin \u00e9s el cam\u00ed per curar l\u2019esclerosi m\u00faltiple. Crec que va ser una de les primeres iniciatives en qu\u00e8 ens vam atrevir a utilitzar aquesta paraula: <\/span><i><span style=\"font-weight: 300;\">curar<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 300;\">. Vam concloure que fan falta tres coses: aconseguir frenar la malaltia, que \u00e9s en el que ara som millors, reparar el que s\u2019ha perdut i prevenir la malaltia.\u00bb \u2014 Mar Tintor\u00e9 Subirana<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/FaPzlYKpDXE?si=40r6EjhnZnN9sAO6\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\">\ufeff\ufeff\ufeff<\/iframe><\/p>\n<p>Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d\u2019esclerosi m\u00faltiple al m\u00f3n. Aquesta malaltia afecta m\u00e9s de 2,8 milions de persones a escala global, 55.000 a Espanya. Acostuma a apar\u00e8ixer entre els 20 i els 40 anys (\u00e9s la segona causa de discapacitat entre els joves) i 3 de cada 4 persones que la pateixen s\u00f3n dones.<\/p>\n<p>L\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia neurodegenerativa d\u2019origen autoimmune que afecta el cervell i la medul\u00b7la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error la capa protectora de les neurones (anomenada <i>mielina<\/i>) i els seus axons (la part que les connecta amb altres c\u00e8l\u00b7lules nervioses). Quan es danya aquesta cobertura a\u00efllant i part de les neurones,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,519],"tags":[],"class_list":["post-12598","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\ufeff\ufeff\ufeff Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d\u2019esclerosi m\u00faltiple al m\u00f3n. Aquesta malaltia afecta m\u00e9s de 2,8 milions de persones a escala global, 55.000 a Espanya. Acostuma a apar\u00e8ixer entre els 20 i els 40 anys (\u00e9s la segona causa de discapacitat entre els joves) i 3 de cada 4 persones que la pateixen s\u00f3n dones. L\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia neurodegenerativa d\u2019origen autoimmune que afecta el cervell i la medul\u00b7la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error la capa protectora de les neurones (anomenada mielina) i els seus axons (la part que les connecta amb altres c\u00e8l\u00b7lules nervioses). Quan es danya aquesta cobertura a\u00efllant i part de les neurones,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-12-18T10:53:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-12-18T10:56:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"14 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/\",\"name\":\"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2025-12-18T10:53:34+00:00\",\"dateModified\":\"2025-12-18T10:56:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"\ufeff\ufeff\ufeff Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d\u2019esclerosi m\u00faltiple al m\u00f3n. Aquesta malaltia afecta m\u00e9s de 2,8 milions de persones a escala global, 55.000 a Espanya. Acostuma a apar\u00e8ixer entre els 20 i els 40 anys (\u00e9s la segona causa de discapacitat entre els joves) i 3 de cada 4 persones que la pateixen s\u00f3n dones. L\u2019esclerosi m\u00faltiple \u00e9s una malaltia neurodegenerativa d\u2019origen autoimmune que afecta el cervell i la medul\u00b7la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error la capa protectora de les neurones (anomenada mielina) i els seus axons (la part que les connecta amb altres c\u00e8l\u00b7lules nervioses). Quan es danya aquesta cobertura a\u00efllant i part de les neurones,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2025-12-18T10:53:34+00:00","article_modified_time":"2025-12-18T10:56:50+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1440,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"14 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/","name":"La malaltia de les mil cares: cap a una cura per a l\u2019esclerosi m\u00faltiple - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg","datePublished":"2025-12-18T10:53:34+00:00","dateModified":"2025-12-18T10:56:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/esclerosis-multiple-la-enfermedad-de-las-mil-caras\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CR_Debate_EsclerosisMultiple-Blog7-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12598"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12964,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12598\/revisions\/12964"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}