![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CXRBC-DM-VIH-1-DIC_CAT-300x169.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El 2024, <\/span>1,3 milions de persones van contraure el VIH; 40,8 milions convivien amb el virus, i 630.000 van morir per malalties relacionades amb la sida<\/b>. <\/span>Aquestes xifres se sumen al total de <\/span>92,3 milions<\/b> de persones que se n\u2019han infectat des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, <\/span>segons les estimacions<\/span><\/a>.\u00a0<\/span><\/p>\n Han passat m\u00e9s de quaranta anys des que es van detectar els primers casos, i, tot i que s\u2019han aconseguit aven\u00e7os constants,<\/span> encara no podem parlar del VIH com una malaltia del passat<\/b>.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 hem apr\u00e8s despr\u00e9s de quatre d\u00e8cades de lluita contra el VIH? Quin estigma t\u00e9 avui dia? Quins reptes cient\u00edfics queden per resoldre? Quines transformacions socials s\u00f3n imprescindibles per imaginar un futur lliure de sida?<\/span><\/p>\n Arran del Dia mundial del VIH, i coincidint amb la publicaci\u00f3 del documental \u00ab<\/span>RED: Una cronolog\u00eda del VIH de la mano de sus protagonistas<\/b>\u00bb<\/span>, produ\u00eft en col\u00b7laboraci\u00f3 amb IrsiCaixa i disponible a CaixaForum+, parlem amb la investigadora <\/span>Beatriz Mothe Pujadas<\/span><\/a> i l\u2019artista <\/span>Samuel Perea-D\u00edaz<\/span><\/a> per abordar el VIH des de prismes diferents, per\u00f2 complementaris: <\/span>la recerca cient\u00edfica d\u2019una cura i la necessitat de mirar la malaltia amb uns nous ulls<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n El terme VIH defineix la infecci\u00f3, al mateix temps que el virus que la causa: el <\/span>virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia adquirida<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Es tracta d\u2019una infecci\u00f3 \u2014transmesa a trav\u00e9s de la sang i les secrecions seminals, vaginals i rectals\u2014 que ataca i destrueix <\/span>les c\u00e8l\u00b7lules CD4<\/b>, un tipus de gl\u00f2buls blancs essencial per combatre les infeccions i el desenvolupament de diversos tipus de c\u00e0ncers.\u00a0<\/span><\/p>\n Sense tractament, el VIH evoluciona en tres etapes:<\/span><\/p>\n Avui dia, gr\u00e0cies <\/span>al tractament antiretroviral<\/b>, s\u2019ha aconseguit evitar la progressi\u00f3 de la sida, amb la qual cosa s\u2019ha redu\u00eft el virus fins que \u00e9s indetectable a la sang, i a fi que nom\u00e9s estigui ocult en els anomenats <\/span>reservoris virals<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\n El primer cas registrat de sida va ser als Estats Units, el 1981. Es tractava de Ga\u00ebtan Dugas, un auxiliar de vol homosexual que es va con\u00e8ixer \u2014equ\u00edvocament\u2014 com \u00ab<\/span>el pacient zero<\/b><\/a>\u00bb.<\/span><\/p>\n En <\/span>els primers estudis i les primeres publicacions<\/span><\/a> sobre la sida, Dugas va ser acusat de promiscu i irresponsable, a m\u00e9s d\u2019\u00abhaver tingut un paper clau en l\u2019expansi\u00f3 del virus d\u2019una una punta a l\u2019altra dels Estats Units\u00bb. Aix\u00ed, el VIH al principi es va con\u00e8ixer com \u00ab<\/span>la plaga gai<\/b><\/a>\u00bb. Al cap d\u2019uns anys, el terme va evolucionar a<\/span> GRID<\/b> (Gay-Related Immune Deficiency), <\/span>malaltia de les 4H<\/b> (homosexuals, addictes a l\u2019hero\u00efna, hemof\u00edlics i haitians), i finalment, a<\/span> sida<\/b> (s\u00edndrome de la immunodefici\u00e8ncia adquirida).\u00a0<\/span><\/p>\n Estudis que es van publicar anys despr\u00e9s van indicar que Dugas estava lluny de ser l\u2019origen de la pand\u00e8mia: el virus circulava <\/span>a Am\u00e8rica des de feia deu anys<\/span><\/a>, i <\/span>el primer cas verificat es remuntava al 1959<\/b><\/a>, a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo.\u00a0<\/span><\/p>\n De fet, <\/span>les evid\u00e8ncies gen\u00e8tiques<\/span><\/a> indiquen que el VIH ja existia en esp\u00e8cies de ximpanz\u00e9s de l\u2019\u00c0frica Central, i que la transmissi\u00f3 a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va comen\u00e7ar a trav\u00e9s de <\/span>la ca\u00e7a i manipulaci\u00f3 de la seva carn<\/b>.<\/span> Les rutes de comercialitzaci\u00f3, com tamb\u00e9 l\u2019expansi\u00f3 de les grans urbs africanes i la manca d\u2019infraestructura m\u00e8dica, van permetre<\/span> la r\u00e0pida \u2014i al principi silenciosa\u2014<\/span> propagaci\u00f3 del virus<\/b>. <\/span>Als anys 1960, uns metges haitians que van viatjar al Congo per dur-hi a terme campanyes de vacunaci\u00f3 van contribuir de manera involunt\u00e0ria als contagis per mitj\u00e0 de l\u2019\u00fas de xeringues compartides. En tornar a Hait\u00ed, on hi havia un important centre de donaci\u00f3 de plasma i que en aquell moment es considerava un \u00abparad\u00eds sexual\u00bb, el virus va trobar<\/span> un escenari ideal per arribar als Estats Units<\/b> i, finalment, convertir-se en la pand\u00e8mia global que avui coneixem.<\/span><\/p>\n Al principi, el desconeixement de la malaltia era total. \u00ab<\/span>Les primeres investigacions del VIH estaven impulsades per la urg\u00e8ncia<\/b>\u00bb, explica <\/span>Beatriz Mothe Pujadas<\/span><\/a>, investigadora en immunologia a l\u2019IrsiCaixa. \u00abLa prioritat absoluta era <\/span>frenar una mortalitat alt\u00edssima davant d\u2019un virus desconegut<\/b>. Els esfor\u00e7os es van centrar a desenvolupar f\u00e0rmacs antivirals i entendre com responia el sistema immunitari per <\/span>alentir la progressi\u00f3 de la infecci\u00f3<\/b>. Era una feina a contrarellotge\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n Beatriz Mothe Pujadas, investigadora en el centre IrsiCaixa, Badalona.<\/em><\/p><\/div>\n Avui, el panorama cient\u00edfic ha avan\u00e7at i ha assolit unes <\/span>fites que semblaven impensables<\/b>:\u00a0<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 va suposar un abans i un despr\u00e9s per als pacients. \u00abSabem que <\/span>si el virus \u00e9s indetectable, tamb\u00e9 \u00e9s intransmissible<\/b> (<\/span>Indetectable = Intransmissible, I=I<\/span><\/a>). Aix\u00f2 permet que les persones amb VIH visquin la seva sexualitat amb normalitat, i garanteix que<\/span> puguin tenir fills sense risc de transmetre el virus al nad\u00f3<\/b>, <\/span>alhora que s\u2019evita la progressi\u00f3 de la infecci\u00f3 a la fase sida\u00bb.\u00a0<\/span><\/b><\/p>\n \u00abTot i que s\u00f3n casos excepcionals, van demostrar que la cura no era una utopia cient\u00edfica, sin\u00f3 una possibilitat real. Van obrir noves l\u00ednies de recerca i van donar un impuls enorme al camp\u00bb.<\/span><\/b><\/p>\n \u00abDes d\u2019una mirada m\u00e9s \u00e0mplia, hi ha un punt d\u2019inflexi\u00f3 molt important:<\/span> la velocitat a la qual hem avan\u00e7at<\/b>\u00bb<\/span>, afegeix Mothe. \u00abEn 40 anys hem passat de no entendre qu\u00e8 estava passant a disposar de tractaments i estrat\u00e8gies preventives molt potents. Ara <\/span>ja no es tracta tan sols de prolongar la vida, sin\u00f3 de millorar-ne la qualitat<\/b>, i d\u2019avan\u00e7ar cap a estrat\u00e8gies que eliminin o silenci\u00efn el virus de manera duradora. <\/span>Aquest progr\u00e9s, en tan poc temps, \u00e9s extraordinari<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n <\/p>\n L\u2019estigma envers les persones amb VIH persisteix de manera paralitzant. Segons <\/span>UNAIDS<\/span><\/a>, <\/span>el 25\u00a0% de les persones amb VIH va patir discriminaci\u00f3 en buscar atenci\u00f3 m\u00e8dica<\/b> l\u2019\u00faltim any, i les xifres augmenten en col\u00b7lectius ja estigmatitzats, com ara treballadores sexuals, persones trans, homosexuals o usu\u00e0ries de drogues.<\/span><\/p>\n De fet, el 2019 encara hi havia <\/span>48 pa\u00efsos que presentaven lleis restrictives respecte del VIH<\/b><\/a>: des de proves diagn\u00f2stiques obligat\u00f2ries per obtenir permisos d\u2019entrada, resid\u00e8ncia, feina o estudi, fins a deportaci\u00f3, en alguns casos, segons l\u2019estat serol\u00f2gic. Aquestes mesures, \u00e0mpliament criticades com a <\/span>violacions de drets humans<\/b>,<\/span> es basen en la falsa idea que la mobilitat propaga el virus.<\/span><\/p>\n \u00abAl principi, <\/span>la malaltia generava incertesa<\/b>, i aix\u00f2 s\u2019estenia a tota la societat, incloent-hi la comunitat m\u00e8dica\u00bb, continua Beatriz. \u00abMolt pocs professionals es van atrevir a treballar amb aquests pacients o a investigar la malaltia. Els qui ho van fer van ser aut\u00e8ntics pioners, com <\/span>Bonaventura Clotet<\/span><\/a>. En molts centres, <\/span>les persones amb VIH van quedar relegades a plantes o espais espec\u00edfics<\/b> perqu\u00e8 la resta de l\u2019hospital evitava compartir espais per por del contagi. Va ser un escenari molt dur\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n El 1995, en el moment de pic m\u00e9s alt de contagis a Espanya, la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d va fer <\/span>una aposta valenta i decidida per contribuir a la lluita contra la sida<\/b>. <\/span>Juntament amb la Generalitat de Catalunya, va impulsar la creaci\u00f3 d\u2019IrsiCaixa<\/b>, liderat encara avui pel Dr. Bonaventura Clotet. Va ser una iniciativa pionera en un context especialment dur per als pacients, quan el VIH era un tab\u00fa, es percebia com un diagn\u00f2stic inevitablement mortal i comportava un doble estigma associat al consum de drogues, a determinades pr\u00e0ctiques sexuals o a malalties com l\u2019hepatitis o la tuberculosi.<\/span><\/p>\n \u00abPer\u00f2, precisament en aquest context tan hostil, va sorgir una cosa extraordin\u00e0ria: <\/span>un comprom\u00eds metge-pacient absolutament \u00fanic<\/b>\u00bb, <\/span>explica. \u00abLa relaci\u00f3 va esdevenir profundament humana, gaireb\u00e9 de resist\u00e8ncia compartida. Els cl\u00ednics veien de prop el patiment, la p\u00e8rdua i l\u2019estigma, i aix\u00f2 va generar una implicaci\u00f3 personal que va marcar per sempre <\/span>la manera d\u2019entendre l\u2019atenci\u00f3 i la recerca en VIH<\/b>. Crec que aquesta connexi\u00f3 va ser un dels motors que van impulsar la ci\u00e8ncia i van ajudar a sostenir tota una comunitat que se sentia abandonada\u00bb, afegeix Beatriz.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00abAvui dia, la percepci\u00f3 del VIH dins de l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic ha canviat molt. Ja no hi ha tab\u00fas, per\u00f2 s\u00ed <\/span>una menor atenci\u00f3<\/b>, potser perqu\u00e8 hem deixat de percebre-ho com una urg\u00e8ncia. Per\u00f2 no podem abaixar els bra\u00e7os: <\/span>la pand\u00e8mia continua vigent, especialment en pa\u00efsos de renda baixa<\/b>.\u00bb A m\u00e9s, conclou Beatriz, \u00abl\u2019estigma social envers les persones amb VIH continua ben present, i aquest \u00e9s <\/span>un repte que la ci\u00e8ncia, per ella mateixa, no pot resoldre<\/b>.<\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n \u00ab<\/b>El VIH no \u00e9s sols una crisi biom\u00e8dica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una \u201cepid\u00e8mia de significats\u201d<\/b>\u00bb<\/b><\/a>, cita l\u2019artista i becari de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d <\/span>Samuel Perea-D\u00edaz<\/span><\/a>. \u00abLa seva representaci\u00f3 art\u00edstica \u2014<\/span>clau per divulgar la realitat de la pand\u00e8mia i desafiar l\u2019estigma<\/b>\u2014, ha estat sempre en disputa\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00abAls anys 1980 i 1990, a Occident, l\u2019art al voltant del VIH estava marcat <\/span>pel<\/b> dol, la r\u00e0bia i la urg\u00e8ncia pol\u00edtica<\/b>.<\/span> El focus se centrava en el cos malalt, la mort, la p\u00e8rdua i la den\u00fancia de la neglig\u00e8ncia institucional. El lema <\/span>RECORD<\/b>\u00a0<\/b><\/h3>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el VIH?<\/b><\/em><\/h3>\n
\n
D\u2019on va sorgir el VIH?<\/b><\/em><\/h3>\n
Una revoluci\u00f3 cient\u00edfica<\/b><\/em><\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/CXRBC-DM-VIH-1-DIC_29-300x169.jpg\")
\n
\n
\n
ESTIGMA\u00a0<\/b><\/h3>\n
Una mirada cultural<\/b><\/em><\/h3>\n
Una mirada cient\u00edfica<\/b><\/em><\/h3>\n
Una mirada art\u00edstica<\/b><\/h3>\n