{"id":11509,"date":"2025-10-30T11:05:57","date_gmt":"2025-10-30T10:05:57","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=11509"},"modified":"2025-10-30T11:05:57","modified_gmt":"2025-10-30T10:05:57","slug":"salut-mental-la-gran-assignatura-pendent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/","title":{"rendered":"Salut mental: la gran assignatura pendent"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/COujaK6NUIw?si=jti5t30e0SLIszCQ\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><span data-mce-type=\"bookmark\" style=\"display: inline-block; width: 0px; overflow: hidden; line-height: 0;\" class=\"mce_SELRES_start\">\ufeff<\/span><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El 45\u00a0% de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals s\u00f3n avui <\/span><b>la primera causa de discapacitat al m\u00f3n<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> en totes les franges d\u2019edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Ansietat, depressi\u00f3, addiccions, trastorn bipolar o esquizofr\u00e8nia s\u00f3n alguns exemples de trastorns que, tot i que s\u00f3n molt freq\u00fcents, encara estan envoltats d\u2019<\/span><b>estigmes i barreres per al diagn\u00f2stic i el tractament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Durant d\u00e8cades, el debat a l\u2019entorn de la salut mental s\u2019ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els <\/span><b>aspectes biol\u00f2gics<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i els qui n\u2019emfatitzen els <\/span><b>determinants socials<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Tanmateix, investigacions m\u00e9s recents demostren que aquesta dicotomia \u00e9s artificial i impedeix avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 real d\u2019aquests trastorns. Per aix\u00f2, la ci\u00e8ncia actual se centra a integrar tots dos enfocaments i reconeix que <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">la gen\u00e8tica i la neurobiologia<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"> interactuen constantment amb <\/span><b>l\u2019entorn, les condicions de vida i les experi\u00e8ncies personals<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A banda dels s\u00edmptomes, les persones amb un problema de salut mental s\u2019enfronten sovint a <\/span><b>la incomprensi\u00f3 social i la manca de recursos assistencials adequats<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. A Espanya, la salut mental ha estat hist\u00f2ricament una assignatura pendent: la inversi\u00f3 p\u00fablica est\u00e0 molt per sota de la mitjana europea i la manca de professionals genera llistes d\u2019espera interminables. Aquesta situaci\u00f3 es tradueix en una excessiva <\/span><b>depend\u00e8ncia de la medicaci\u00f3<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> que ha portat el pa\u00eds a situar-se al capdavant del consum mundial d\u2019ansiol\u00edtics i tranquil\u00b7litzants. A tot aix\u00f2 s\u2019hi suma una dada especialment preocupant: <\/span><b>m\u00e9s de deu persones se su\u00efciden cada dia a Espanya<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i el su\u00efcidi s\u2019ha convertit en la causa principal de mort entre els joves del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els especialistes coincideixen que la psiquiatria i la salut mental s\u2019enfronten avui a <\/span><b>tres grans reptes<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">: la prevenci\u00f3, la millora dels diagn\u00f2stics i els tractaments a trav\u00e9s de la gen\u00e8tica i la medicina personalitzada, i els nous abordatges terap\u00e8utics, tant farmacol\u00f2gics com psicoterap\u00e8utics o b\u00e9 combinacions de tots dos.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En totes aquestes q\u00fcestions \u2014i moltes d\u2019altres\u2014 s\u2019ha centrat l\u2019\u00faltim debat d\u2019Investigaci\u00f3 en Salut de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, que es va celebrar el 22 d\u2019octubre i en qu\u00e8 van participar tres experts:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Enrique Baca Garc\u00eda<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00e9s cap corporatiu del Departament de Psiquiatria i Psicologia Cl\u00ednica de la Fundaci\u00f3n Jim\u00e9nez D\u00edaz, que coordina els hospitals del Grup Quir\u00f3nsalud integrats al Servicio Madrile\u00f1o de Salud, i catedr\u00e0tic de Psiquiatria a la Universidad Aut\u00f3noma de Madrid.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Josep Maria Haro Abad<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00e9s director de la Unitat de Doc\u00e8ncia, Investigaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 del Parc Sanitari Sant Joan de D\u00e9u de Sant Boi de Llobregat, investigador de l\u2019Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u i del CIBER de Salud Mental, i professor associat de Medicina a la Universitat de Barcelona.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>V\u00edctor P\u00e9rez Sola<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00e9s director de l\u2019\u00c0rea Assistencial i M\u00e8dica de l\u2019Hospital del Mar de Barcelona, investigador de l\u2019Hospital del Mar Research Institute i de l\u2019\u00e0rea del CIBER de Salut Mental, i professor titular de Psiquiatria a la Universitat Pompeu Fabra.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">A continuaci\u00f3 repassem les idees principals que els tres experts van abordar durant el debat, dirigit per <\/span><b>Esther Armora<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, redactora especialitzada en ci\u00e8ncia i salut del diari <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">ABC<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><b>Prevalen\u00e7a i impacte dels trastorns de salut mental<\/b><\/h2>\n<p><b>Com afecten els trastorns de salut mental a la poblaci\u00f3?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa immensa majoria d\u2019aquests trastorns comencen en la inf\u00e0ncia i en l\u2019adolesc\u00e8ncia; \u00e9s a dir, el 60\u00a0% dels adults que experimentaran un trastorn mental ja n\u2019han patit un en aquestes etapes, tot i que no necess\u00e0riament \u00e9s el mateix. Aix\u00f2 vol dir que <\/span><b>hem de comen\u00e7ar a preocupar-nos per tots aquests problemes en la inf\u00e0ncia i en l\u2019adolesc\u00e8ncia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> perqu\u00e8 \u00e9s aleshores quan probablement es desenvolupen molts factors de risc.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro\u00a0<\/span><\/p>\n<p><b>Quins s\u00f3n els trastorns m\u00e9s prevalents?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls trastorns d\u2019ansietat i els trastorns depressius, que afecten cadascun el 10 % de la poblaci\u00f3. Als especialistes tamb\u00e9 ens preocupa trastorns que poden ser greus, com l\u2019esquizofr\u00e8nia o el trastorn bipolar, encara que sabem que el trastorn per ansietat o el trastorn depressiu tamb\u00e9 poden arribar a ser greus i desembocar, per exemple, en un intent de su\u00efcidi, i un nombre molt rellevant, malauradament, tenen \u00e8xit.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>L\u2019augment de la percepci\u00f3 dels trastorns mentals reflecteix una consci\u00e8ncia social m\u00e9s gran?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abFa cinc anys ens vam enfrontar a una situaci\u00f3 extraordin\u00e0ria: la pand\u00e8mia i l\u2019a\u00efllament social. Aquestes circumst\u00e0ncies van generar un estr\u00e8s extrem, amb un increment de fins al 70\u00a0% en la incid\u00e8ncia de trastorns mentals. Aix\u00f2 va fer que els problemes mentals passessin a primeria l\u00ednia de l\u2019inter\u00e8s social, de manera que una part d\u2019aquest augment potser tamb\u00e9 s\u2019explica perqu\u00e8 avui som m\u00e9s conscients i m\u00e9s oberts a parlar-ne, mentre que abans l\u2019estigma amagava molts casos.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>Quines persones van patir m\u00e9s els efectes de la pand\u00e8mia sobre la salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAl contrari del que es pensa, van ser els joves els que es van veure m\u00e9s afectats. Durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, les relacions socials s\u00f3n fonamentals per a la independ\u00e8ncia i el desenvolupament personal. Tamb\u00e9 els infants van patir, ja que l\u2019a\u00efllament els va afectar en el desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_11552\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-11552\" class=\"wp-image-11552\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-11552\" class=\"wp-caption-text\"><em>Esther Armora<\/em><\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Els factors biol\u00f2gics davant dels determinants socials<\/b><\/h3>\n<p><b>Quin pes tenen els factors biol\u00f2gics i els socials en els trastorns mentals?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abDep\u00e8n del trastorn, no es poden donar xifres globals. D\u2019una banda, la predisposici\u00f3 gen\u00e8tica no es deu a un \u00fanic gen, sin\u00f3 a un conjunt que confereix una certa vulnerabilitat. D\u2019altra banda, els factors ambientals tamb\u00e9 s\u00f3n molt importants en aquesta vulnerabilitat. Les xifres poden arribar a variar del 30 al 70\u00a0%\u2026 Hi ha algunes condicions, sobretot circumst\u00e0ncies que es donen durant la inf\u00e0ncia, que augmenten significativament el risc de tenir un trastorn mental.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>Com afecten els primers anys de vida, la crian\u00e7a, l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019entorn familiar?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl per\u00edode de desenvolupament emocional i cognitiu en els primers anys \u00e9s crucial, ja que proporciona eines per afrontar les dificultats posteriors. L\u2019exposici\u00f3 a viol\u00e8ncia o neglig\u00e8ncia infantil incrementa notablement el risc de trastorns mentals. Entre els factors psicosocials, aquest \u00e9s el m\u00e9s determinant. El nostre sistema educatiu i d\u2019atenci\u00f3 a infants i adolescents s\u2019hauria de centrar en aquestes etapes cr\u00edtiques.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>Quin \u00e9s l\u2019impacte dels trastorns de salut mental en les arques p\u00fabliques?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abCrec que les autoritats s\u00f3n conscients que la salut mental \u00e9s una prioritat per als ciutadans. Es nota en les pol\u00edtiques p\u00fabliques, per\u00f2 els pressupostos p\u00fablics tenen una in\u00e8rcia i arriben quan arriben i on arriben. Els costos indirectes de la salut mental \u2014el que la societat perd quan les persones pateixen aquests trastorns i no es poden desenvolupar plenament\u2014 s\u00f3n enormes. Si diem que els costos de salut mental s\u00f3n m\u00e9s grans que el c\u00e0ncer, que la diabetis i que les malalties cardiovasculars juntes, ens fem c\u00e0rrec realment de l\u2019impacte que tenen per a la societat.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><b>Influeix la hist\u00f2ria familiar en el risc de desenvolupar un trastorn?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abNo tan sols heretem gens, sin\u00f3 que creixem en un entorn familiar i social determinat. \u00c9s dif\u00edcil separar el que \u00e9s purament gen\u00e8tic dels factors agregats a la fam\u00edlia. Efectivament, les persones que viuen en fam\u00edlies en qu\u00e8 la depressi\u00f3 \u00e9s present tenen m\u00e9s risc de desenvolupar-la, per\u00f2 tant per her\u00e8ncia gen\u00e8tica com per tots els factors d\u2019educaci\u00f3, de contacte i d\u2019experi\u00e8ncies compartides.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><b>La gen\u00e8tica pot ser una eina de detecci\u00f3 del risc de tenir un trastorn mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa gen\u00e8tica de la salut mental \u00e9s molt complexa. No hi ha un \u00fanic gen que determini un trastorn, sin\u00f3 que s\u00f3n molts gens que interaccionen entre ells, amb l\u2019ambient i amb les experi\u00e8ncies primerenques. Una persona pot tenir uns gens en un ambient favorable i no desenvolupar la malaltia i viceversa. Ara mateix som molt lluny de comprendre aquestes interaccions, per\u00f2 el que s\u00ed que podem \u00e9s intentar aplicar la informaci\u00f3 gen\u00e8tica per conduir millor els tractaments i fer all\u00f2 s\u2019anomena <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">prescripcions guiades<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_11560\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-11560\" class=\"wp-image-11560\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog5-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-11560\" class=\"wp-caption-text\"><em>Enrique Baca<\/em><\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>F\u00e0rmacs i ter\u00e0pies: els aven\u00e7os en el tractament<\/b><\/h3>\n<p><b>Quins aven\u00e7os hi ha hagut en els camps farmacol\u00f2gic i cl\u00ednic els \u00faltims anys?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abM\u00e9s que aven\u00e7os concrets, des dels anys setanta s\u2019est\u00e0 desenvolupament una l\u00ednia molt prometedora de psicofarmacologia moderna que ha perm\u00e8s que molts pacients que abans estaven condemnats a viure en un asil puguin tenir una vida independent o amb molta autonomia. S\u2019han fet molts aven\u00e7os en psicoter\u00e0pia, en medicaci\u00f3 i en rehabilitaci\u00f3 que han millorat molt la qualitat de vida dels pacients. Per a nosaltres el m\u00e9s important no \u00e9s curar una malaltia, sin\u00f3 que la persona desenvolupi el seu projecte vital amb les m\u00ednimes limitacions possibles. Aix\u00f2 tamb\u00e9 es nota en l\u2019actitud de la mateixa societat davant d\u2019aquestes persones, que ha passat del rebuig a la comprensi\u00f3 i fins i tot l\u2019ajuda.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAquesta millora en l\u2019acceptaci\u00f3 social de la malaltia i un coneixement m\u00e9s gran d\u2019aquests trastorns ha fet que tamb\u00e9 millori el diagn\u00f2stic i el tractament. Pel que fa a l\u2019aspecte farmacol\u00f2gic, hi ha hagut alguns moments de salts qualitatius importants, <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">com<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"> quan van apar\u00e8ixer f\u00e0rmacs amb molta m\u00e9s toler\u00e0ncia o m\u00e9s efectius, i ara estem en un altre moment, en qu\u00e8 han aparegut f\u00e0rmacs per a trastorns resistents.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>Al marge de la medicaci\u00f3, quines estrat\u00e8gies s\u2019ha demostrat que s\u00f3n efectives per mantenir l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de les persones que tenen un trastorn bipolar?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls tractaments actuals s\u00f3n m\u00e9s tolerables i m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019utilitzar que els anteriors, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim t\u00e8cniques psicoterap\u00e8utiques eficaces. En el cas del trastorn bipolar, la psicoeducaci\u00f3 \u00e9s clau: s\u2019ensenya als pacients i les seves fam\u00edlies a recon\u00e8ixer s\u00edmptomes que han de disparar les alarmes a l\u2019hora de buscar ajuda. \u00c9s un trastorn molt prevalent, que afecta aproximadament l\u20191 % de la poblaci\u00f3, i t\u00e9 per\u00edodes molt discapacitants, tant d\u2019euf\u00f2ria com de depressi\u00f3. La capacitat del pacient o el seu entorn per identificar senyals primerencs \u2014com ara dormir menys\u2014 i trucar al seu metge ajuda molt a millorar el tractament.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><b>Quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre el consum de drogues com el c\u00e0nnabis o la coca\u00efna i la salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls trastorns per depend\u00e8ncia o addicci\u00f3 s\u00f3n en si mateixos trastorns mentals, tot i que \u00e9s veritat que moltes vegades se sumen a altres trastorns mentals. A m\u00e9s, el consum de certes subst\u00e0ncies t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a la salut mental. Per exemple, el c\u00e0nnabis, sovint popularment desdramatitzat, augmenta exponencialment el risc de tenir malalties mentals tremendament greus, com l\u2019esquizofr\u00e8nia, especialment si es consumeix en edats primerenques, per sota dels 22-23 anys.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls \u00faltims anys ha irromput l\u2019\u00fas de les metamfetamines sint\u00e8tiques, subst\u00e0ncies d\u2019alt risc que poden induir s\u00edmptomes psic\u00f2tics. Altres drogues, com l\u2019hero\u00efna, continuen sent un repte, per\u00f2 afortunadament tenim tractaments efica\u00e7os. Finalment, tampoc no es pot ignorar el problema que causen altres subst\u00e0ncies legals: les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019alcohol en la nostra societat s\u00f3n terribles.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><b>Hi ha un exc\u00e9s de medicaci\u00f3 per tractar certs trastorns?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abA Espanya tenim les xifres m\u00e9s altes d\u2019Europa en l\u2019\u00fas de psicof\u00e0rmacs. Per exemple, gaireb\u00e9 el 40 % de les dones m\u00e9s grans de 65 anys prenen benzodiazepines. Aix\u00f2 \u00e9s degut a molts factors: la popularitat d\u2019aquest f\u00e0rmacs, la facilitat amb qu\u00e8 es recomanen i la falta de professionals, des de metges de cap\u00e7alera fins a psic\u00f2legs. Tot aix\u00f2 condueix a la incapacitat del sistema per oferir suport adequat a persones amb s\u00edmptomes que, en realitat, responen a problemes laborals, socials o emocionals.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_11548\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-11548\" class=\"wp-image-11548\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog8-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-11548\" class=\"wp-caption-text\"><em>V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/em><\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>La import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3 en salut mental<\/b><\/h3>\n<p><b>Es pot prevenir el trastorn mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa prevenci\u00f3 \u00e9s molt complexa, sobretot perqu\u00e8 els trastorns mentals depenen en gran part de factors ambientals. Vivim en una societat molt din\u00e0mica, i les mesures que avui funcionen dem\u00e0 poden quedar obsoletes. Per exemple, fa vint anys es considerava que el frac\u00e0s escolar o el consum de drogues eren els factors principals de risc de su\u00efcidi en joves. Avui en dia, per\u00f2, el ciberassetjament a trav\u00e9s del m\u00f2bil s\u2019han convertit en el factor de risc principal.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha una prevenci\u00f3 b\u00e0sica que consisteix a tenir bons h\u00e0bits socials, de salut i d\u2019educaci\u00f3. Tan f\u00e0cil de dir com dif\u00edcil d\u2019implementar. A m\u00e9s, hem avan\u00e7at molt en l\u2019anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">prevenci\u00f3 secund\u00e0ria<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">: ser capa\u00e7os d\u2019identificar i diagnosticar com m\u00e9s aviat millor, i aplicar el tractament adequat des del principi per evitar complicacions, com per exemple el su\u00efcidi.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><b>Hi ha estrat\u00e8gies que reforcen la idea d\u2019actuar en prevenci\u00f3 des de l\u2019\u00e0mbit educatiu. Qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 fent a Espanya en aquest sentit?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEstem comen\u00e7ant a abordar el que s\u2019anomena l<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">\u2019entrenament social i emocional<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> en el sistema educatiu. Es tracta que els infants i els adolescents s\u00e0piguen recon\u00e8ixer les seves emocions, enfrontar-se a les seves dificultats, recon\u00e8ixer les emocions de l\u2019altre i mostrar empatia, i resoldre conflictes. Individualment, l\u2019efecte no es veu al mateix moment, ja que parlem d\u2019una prevenci\u00f3 prim\u00e0ria, per\u00f2 tindr\u00e0 un impacte en tota la vida i aconseguir\u00e0 reduir el risc de patir un trastorn mental.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_11556\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-11556\" class=\"wp-image-11556\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog6-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-11556\" class=\"wp-caption-text\"><em>Josep Maria Haro<\/em><\/p><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>Les noves tecnologies: riscos i oportunitats<\/b><\/h3>\n<p><b>L\u2019\u00fas que els joves fan de les xarxes socials \u00e9s un factor de risc per a la salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLes xarxes socials s\u00f3n un fenomen relativament nou i probablement tots hem d\u2019aprendre a manejar-les millor. Com qualsevol aven\u00e7 tecnol\u00f2gic, tenen aspectes positius i negatius. El gran problema que tenen \u00e9s que s\u00f3n molt r\u00e0pides i din\u00e0miques, cosa que dificulta que la societat s\u2019hi adapti.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEs recomana que l\u2019exposici\u00f3 dels infants a la tecnologia sigui molt gradual, at\u00e8s que \u00e9s necess\u00e0ria una certa maduresa neurobiol\u00f2gica. Abans dels tres anys hauria d\u2019estar molt limitada, ja que en aquesta etapa el m\u00e9s important \u00e9s el contacte hum\u00e0 directe. Entre els tres i els sis anys l\u2019\u00fas ha de ser supervisat i progressiu. I aquesta supervisi\u00f3 s\u2019hauria de mantenir durant l\u2019adolesc\u00e8ncia.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLes xarxes socials s\u00f3n una gran oportunitat per accedir a segments joves de la poblaci\u00f3 als quals no arriba el sistema sanitari. Crec que intentar controlar les xarxes socials \u00e9s una missi\u00f3 impossible. Podem fer recomanacions, orientar els pares en el seu \u00fas\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 hem d\u2019estar oberts a utilitzar-les en benefici de la detecci\u00f3 i del tractament dels trastorns mentals.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><b>En aquest sentit, com integra el projecte Survive l\u2019\u00fas de tecnologies?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s un projecte amb el qual estem absolutament entusiasmats i que se centra a utilitzar els dispositius m\u00f2bils per reduir els intents de su\u00efcidi. La primera fase va incloure 1.800 persones que havien intentat su\u00efcidar-se, per\u00f2 els resultats inicials no van ser satisfactoris i vam decidir canviar de manera radical l\u2019enfocament.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAra utilitzem el tel\u00e8fon m\u00f2bil per monitorar la conducta de manera poc invasiva. El pacient rep preguntes ocasionals i nosaltres aprenem com es comporta. Aix\u00f2 ens permet detectar canvis de conducta que, en persones amb risc de su\u00efcidi, poden anticipar una temptativa fins a una setmana abans, cosa que facilita la intervenci\u00f3. Amb aquest enfocament hem vist una reducci\u00f3 de fins al 50\u00a0% en el risc de temptatives de su\u00efcidi.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><b>La salut mental i els recursos del sistema d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/b><\/h3>\n<p><b>Els metges de cap\u00e7alera estan preparats per detectar adequadament els problemes de salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHem millorat molt en el reconeixement de persones amb trastorns mentals, tot i que el diagn\u00f2stic no sempre \u00e9s f\u00e0cil, ja que molts pacients demanen visita per s\u00edmptomes f\u00edsics, com ara problemes digestius. Per millorar la detecci\u00f3, els metges necessiten temps per avaluar el pacient, parlar-hi i oferir-li respostes que no siguin nom\u00e9s farmacol\u00f2giques. \u00c9s a dir, cal inversi\u00f3 en formaci\u00f3 i, sobretot, que els metges de cap\u00e7alera disposin del temps necessari per fer b\u00e9 la seva feina. En alguns llocs hi comen\u00e7a a haver psic\u00f2legs en atenci\u00f3 prim\u00e0ria.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n<p><b>El sistema sanitari t\u00e9 prou recursos per abordar els problemes de salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEspanya est\u00e0 per sota de la mitjana europea en inversi\u00f3 en salut mental. Aix\u00f2 \u00e9s una dada objectiva. Tamb\u00e9 es cert que la covid ha contribu\u00eft de manera radical a desestigmatitzar la salut mental. Ara ens costa molt menys dir que tenim problemes de salut mental i que estem buscant ajuda. Per aix\u00f2 cada cop hi ha m\u00e9s persones conegudes i socialment rellevants que surten a la palestra i reconeixen que han passat per problemes de salut mental. \u00c9s molt important que persones que s\u00f3n admirades socialment siguin capaces de sortir i explicar que van estar malament i que, gr\u00e0cies al tractament que van fer, farmacol\u00f2gic o psicoterap\u00e8utic, ara estan b\u00e9. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que les administracions auton\u00f2miques i estatals estan elaborant plans espec\u00edfics per a la salut mental. Per\u00f2 \u00e9s essencial destacar que la salut mental no dep\u00e8n nom\u00e9s del sistema sanitari: factors com l\u2019estabilitat econ\u00f2mica, un entorn social adequat o tenir un prop\u00f2sit vital tamb\u00e9 hi influeixen i aix\u00f2 no ho poden garantir els metges ni els psic\u00f2legs.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><b>Hi ha prou coordinaci\u00f3 entre les administracions i els departaments involucrats en q\u00fcestions de salut mental?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abSi volem reduir l\u2019impacte dels problemes de salut mental, hem de reduir-ne les causes. Aquestes moltes vegades tenen a veure amb factors econ\u00f2mics i laborals, amb l\u2019estr\u00e8s o amb la manca de xarxes socials de suport. Crec que els responsables pol\u00edtics s\u00f3n conscients que s\u2019ha d\u2019incloure la salut mental en totes les pol\u00edtiques i que cal fer programes d\u2019intervenci\u00f3 que vagin m\u00e9s enll\u00e0 dels departaments de salut.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro\u00a0<\/span><\/p>\n<h6><\/h6>\n<h3><b>El futur de la salut mental<\/b><\/h3>\n<p><b>Estem veient la llum al final del t\u00fanel?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEm nego a dir el contrari. Ho tenim m\u00e9s dif\u00edcil que amb altres malalties: no tenim biomarcadors que ens ajudin a diagnosticar els trastorns i hi ha un estigma social important. Per\u00f2 estic conven\u00e7ut que anem per bon cam\u00ed. La integraci\u00f3 del treball de metges de cap\u00e7alera, psic\u00f2legs i psiquiatres ens permetr\u00e0 revertir aquesta situaci\u00f3.\u00bb \u2014 V\u00edctor P\u00e9rez Sol\u00e0<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abCom hem resolt altres problemes abans, estem segurs que aquest tamb\u00e9 el resoldrem. Estem trobant la manera de resoldre\u2019l o de mitigar-lo, la manera d\u2019aconseguir que la gent pugui desenvolupar el seu projecte vital.\u00bb \u2014 Enrique Baca<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s important posar-ho en perspectiva: el diagn\u00f2stic i el tractament del c\u00e0ncer han canviat radicalment en els \u00faltims seixanta anys gr\u00e0cies a la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3. Crec que ara comen\u00e7a a passar el mateix amb la salut mental: ens cal aquesta inversi\u00f3 per poder canviar la hist\u00f2ria d\u2019aquests trastorns.\u00bb \u2014 Josep Maria Haro<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/COujaK6NUIw?si=jti5t30e0SLIszCQ\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\">\ufeff<\/iframe><\/p>\n<p>El 45\u00a0% de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals s\u00f3n avui la primera causa de discapacitat al m\u00f3n en totes les franges d\u2019edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut.<\/p>\n<p>Ansietat, depressi\u00f3, addiccions, trastorn bipolar o esquizofr\u00e8nia s\u00f3n alguns exemples de trastorns que, tot i que s\u00f3n molt freq\u00fcents, encara estan envoltats d\u2019estigmes i barreres per al diagn\u00f2stic i el tractament.<\/p>\n<p>Durant d\u00e8cades, el debat a l\u2019entorn de la salut mental s\u2019ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biol\u00f2gics i els qui n\u2019emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions m\u00e9s recents demostren que aquesta dicotomia \u00e9s artificial i impedeix avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 real d\u2019aquests trastorns.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,519],"tags":[],"class_list":["post-11509","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\ufeff El 45\u00a0% de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals s\u00f3n avui la primera causa de discapacitat al m\u00f3n en totes les franges d\u2019edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut. Ansietat, depressi\u00f3, addiccions, trastorn bipolar o esquizofr\u00e8nia s\u00f3n alguns exemples de trastorns que, tot i que s\u00f3n molt freq\u00fcents, encara estan envoltats d\u2019estigmes i barreres per al diagn\u00f2stic i el tractament. Durant d\u00e8cades, el debat a l\u2019entorn de la salut mental s\u2019ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biol\u00f2gics i els qui n\u2019emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions m\u00e9s recents demostren que aquesta dicotomia \u00e9s artificial i impedeix avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 real d\u2019aquests trastorns.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-10-30T10:05:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog10.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1667\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1667\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"15 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/\",\"name\":\"Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2025-10-30T10:05:57+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"\ufeff El 45\u00a0% de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals s\u00f3n avui la primera causa de discapacitat al m\u00f3n en totes les franges d\u2019edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut. Ansietat, depressi\u00f3, addiccions, trastorn bipolar o esquizofr\u00e8nia s\u00f3n alguns exemples de trastorns que, tot i que s\u00f3n molt freq\u00fcents, encara estan envoltats d\u2019estigmes i barreres per al diagn\u00f2stic i el tractament. Durant d\u00e8cades, el debat a l\u2019entorn de la salut mental s\u2019ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biol\u00f2gics i els qui n\u2019emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions m\u00e9s recents demostren que aquesta dicotomia \u00e9s artificial i impedeix avan\u00e7ar en la comprensi\u00f3 real d\u2019aquests trastorns.","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2025-10-30T10:05:57+00:00","og_image":[{"width":1667,"height":1667,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog10.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"15 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/","name":"Salut mental: la gran assignatura pendent - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg","datePublished":"2025-10-30T10:05:57+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/salut-mental-la-gran-assignatura-pendent\/#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CR_Debate_SaludMental_Blog7-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11509"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11581,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11509\/revisions\/11581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}