![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Copia-de-Menopausia20-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, de massa \u00f2ssia i de libido, incontin\u00e8ncia, migranyes, fogots, risc d\u2019infart o insomni.<\/span><\/p>\n Aquesta no \u00e9s una llista d\u2019efectes secundaris d\u2019un tractament agressiu, sin\u00f3 <\/span>els s\u00edmptomes de la menopausa<\/b>, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual <\/span>moltes viuran un ter\u00e7 de la seva vida<\/span><\/a>. Malgrat aix\u00f2, en sabem molt poc, tant en l\u2019\u00e0mbit m\u00e8dic com en el social.<\/span><\/p>\n Segons una revisi\u00f3 publicada a la <\/span>revista <\/span>Cell<\/span><\/i><\/a>, el 85\u00a0% de les dones amb menopausa no reben un tractament efica\u00e7 i aprovat per les ag\u00e8ncies reguladores. Per sort, <\/span>aquest buit de recursos i d\u2019atenci\u00f3 es comen\u00e7a a omplir<\/b>. Cada vegada se\u2019n parla m\u00e9s, s\u2019inverteix m\u00e9s per investigar-la i les prestatgeries s\u2019omplen de productes \u2014amb m\u00e9s o menys base cient\u00edfica\u2014 que prometen alleujar els s\u00edmptomes.<\/span><\/p>\n S\u00ed, <\/span>la menopausa abandona per fi la casella de tab\u00fa i avan\u00e7a cap a la de l\u2019actualitat acaparant debats cient\u00edfics i socials, per\u00f2 tamb\u00e9 importants quotes de mercat<\/b>. I potser per aix\u00f2 \u00e9s el moment de preguntar-nos: Fins a quin punt comprenem l\u2019impacte que t\u00e9 en la salut f\u00edsica i mental? I, sobretot, <\/span>quins tractaments efica\u00e7os ja hi ha disponibles i quins s\u2019albiren a l\u2019horitz\u00f3?<\/b><\/p>\n <\/p>\n \u00abDefinim la <\/span>menopausa<\/span><\/i> com la desaparici\u00f3 del cicle menstrual durant m\u00e9s de 12 mesos consecutius, cosa que passa normalment entre els 45 i els 52 anys\u00bb, explica la doctora <\/span>Gl\u00f2ria Borr\u00e0s<\/span><\/a>, ginec\u00f2loga i bec\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. \u00abAbans, aproximadament als 40, s\u2019instal\u00b7la la <\/span>perimenopausa<\/b>, una etapa en la qual apareixen les irregularitats del cicle ov\u00e0ric i els primers s\u00edmptomes.\u00bb<\/span><\/p>\n \u00abLa seva arribada dep\u00e8n de la <\/span>reserva ov\u00e0rica<\/b> de cada dona, \u00e9s a dir, de la quantitat i la qualitat dels seus \u00f2vuls\u00bb, afegeix la doctora Borr\u00e0s. De fet, quan aquesta reserva s\u2019esgota, els nivells hormonals d\u2019estr\u00f2gens i progesterona cauen en picat. I \u00e9s aleshores que es comencen a manifestar alguns dels <\/span>m\u00e9s de 40 s\u00edmptomes associats a la menopausa<\/b>.<\/span><\/p>\n Les xifres s\u00f3n escandaloses.<\/b> Segons l\u2019<\/span>Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola para el Estudio de la Menopausia <\/b><\/a>(AEEM<\/b>), m\u00e9s del 90\u2009% de les dones experimenten algun s\u00edmptoma i entre un 25 i un 50\u00a0% els pateix amb una intensitat severa. Un 80\u2009% experimenten alteracions neurol\u00f2giques, com insomni i fogots \u2014causats per un cervell que intenta regular la temperatura corporal. M\u00e9s del 50\u00a0% reconeixen s\u00edmptomes depressius i al voltant del 60\u00a0% parlen de boira mental i errors de mem\u00f2ria.<\/span><\/p>\n Gl\u00f2ria Borr\u00e0s<\/em><\/p><\/div>\n Darrere d\u2019aquestes dades s\u2019hi amaguen realitats que \u00ab<\/span>afecten no sols la salut, sin\u00f3 tamb\u00e9 la feina, les relacions personals i la qualitat de vida<\/b>\u00bb, indica la doctora Borr\u00e0s. I \u00e9s precisament aquest impacte, tant individual com col\u00b7lectiu, el que ha situat la menopausa al centre de l\u2019agenda. Per\u00f2, per qu\u00e8 ara?<\/span><\/p>\n <\/p>\n La pressi\u00f3 demogr\u00e0fica ha estat un factor clau.<\/b> Com indica l\u2019OMS, la societat est\u00e0 envellint i el 2025 ja hi ha m\u00e9s de <\/span>1.000 milions de dones amb menopausa al m\u00f3n<\/span><\/a>, que equival al 12\u00a0% de la poblaci\u00f3 global.<\/span><\/p>\n Un altre motiu \u00e9s <\/span>la p\u00e8rdua de productivitat laboral causada pels seus s\u00edmptomes<\/b>, estimada en <\/span>m\u00e9s de 150.000 milions de d\u00f2lars (139.557 milions d\u2019euros) a escala mundial, segons la consultora Frost & Sullivan<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\n I, finalment, <\/span>l\u2019arribada de la anomenada \u00abfebre de l\u2019or de la menopausa\u00bb<\/b>. All\u00e0 on durant d\u00e8cades hi va haver un buit de coneixement, investigaci\u00f3 i educaci\u00f3 sexual, les empreses han identificat un n\u00ednxol de mercat \u2014valorat en <\/span>600.000 milions de d\u00f2lars anuals<\/span><\/a>\u2014 que ha comportat una allau de productes de <\/span>dubtosa efic\u00e0cia<\/b> o amb preus desproporcionats en relaci\u00f3 amb els beneficis.<\/span><\/p>\n Els primers detractors, tanmateix, ja s\u00f3n aqu\u00ed. El mar\u00e7 del 2024 es va publicar un article a <\/span>The\u00a0Lancet<\/span><\/i><\/a> en el qual s\u2019advertia dels riscos de l\u2019excessiva medicalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta etapa i es reclamava un canvi de paradigma: <\/span>m\u00e9s informaci\u00f3 per a les dones, m\u00e9s decisions compartides i m\u00e9s suport per a una atenci\u00f3 integral<\/b>.<\/span><\/p>\n A Espanya, ja s\u2019estan fent els primers passos. El Congr\u00e9s dels Diputats va aprovar al febrer, per primera vegada, <\/span>un paquet de mesures espec\u00edfic<\/span><\/a> per a la menopausa, orientat precisament a complir aquests tres objectius.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00abDisposem de molts complements i tractaments que es poden adaptar a cada dona segons les seves necessitats i prefer\u00e8ncies\u00bb, respon Gl\u00f2ria Borr\u00e0s. \u00abEl primer pas acostuma a ser treballar <\/span>l\u2019estil de vida<\/b>: alimentaci\u00f3, exercici f\u00edsic i maneig de l\u2019estr\u00e8s. Aquests factors influeixen directament en la microbiota, que avui sabem que t\u00e9 un paper clau en la salut intestinal, vaginal i fins i tot cerebral.\u00bb<\/span><\/p>\n I afegeix la doctora Borr\u00e0s: \u00abA partir d\u2019aqu\u00ed, tenim els <\/span>suplements nutricionals<\/b>, alguns dels quals s\u00ed que tenen una base cient\u00edfica, i els <\/span>tractaments farmacol\u00f2gics no hormonals<\/b>, indicats sobretot en dones amb contraindicacions, com les supervivents de c\u00e0ncer. I finalment, la <\/span>ter\u00e0pia hormonal substitutiva (THS)<\/b>, basada en l\u2019administraci\u00f3 d\u2019estr\u00f2gens sint\u00e8tics que compensen la caiguda hormonal\u00bb.<\/span><\/p>\n El cas de la THS \u00e9s paradoxal. Durant anys va ser l\u2019opci\u00f3 de refer\u00e8ncia, fins que <\/span>l\u2019estudi Women\u2019s Health Initiative (WHI, 2002)<\/span><\/a> la va vincular amb un risc de c\u00e0ncer de mama m\u00e9s elevat i problemes cardiovasculars. L\u2019impacte va ser immediat: se\u2019n va desplomar l\u2019\u00fas. Tanmateix, els mateixos autors van recon\u00e8ixer despr\u00e9s que les dades s\u2019havien mal interpretat, i avui <\/span>hi dona suport de nou un consens internacional de societats m\u00e8diques<\/b>. Tot i aix\u00f2, a Espanya nom\u00e9s la utilitzen el 4\u2009% de les dones amb s\u00edmptomes menop\u00e0usics i tan sols el 2,3\u2009% en la perimenopausa, molt lluny del 20\u2009% assolit l\u2019any 2000.<\/span><\/p>\n Mentrestant, la investigaci\u00f3 avan\u00e7a cap a noves vies que ofereixen <\/span>ter\u00e0pies espec\u00edfiques per a simptomatologies concretes<\/b>. Com el treball de <\/span>Joan Roig<\/span><\/a>, investigador de la Fundaci\u00f3 \u201dla\u00a0Caixa\u201d que estudia el potencial de <\/span>l\u2019hormona Klotho com a tractament per a l\u2019osteoporosi<\/b>. \u00abAquesta prote\u00efna, coneguda com a <\/span>mol\u00e8cula antienvelliment, <\/span><\/i>ens protegeix contra el dany oxidatiu, inflamatori i de la senesc\u00e8ncia\u00bb, explica Roig, que afegeix: \u00abAl laboratori vam veure que augmentant-ne els nivells en ratolins els protegia de l\u2019osteoporosi associada a l\u2019edat\u00bb.<\/span><\/p>\n Joan Roig<\/em><\/p><\/div>\n Ara, el seu equip de recerca, una part de la unitat mixta de recerca de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) i el Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (VHIR), volen comprovar si s\u2019obt\u00e9 el mateix resultat amb l\u2019osteoporosi lligada a la menopausa. Si es confirma, s\u2019obriria la porta a un nou f\u00e0rmac amb gran potencial, capa\u00e7 <\/span>no tan sols de frenar la malaltia, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019estimular la regeneraci\u00f3 \u00f2ssia<\/b>.<\/span><\/p>\n Finalment, a part dels tractaments cl\u00e0ssics, alguns experts plantegen una alternativa encara m\u00e9s disruptiva: <\/span>retardar \u2014o fins i tot eliminar\u2014 la menopausa<\/span><\/a> per esquivar-ne els s\u00edmptomes m\u00e9s severs. Una proposta pol\u00e8mica, s\u00ed, per\u00f2 que obre el debat sobre <\/span>fins a quin punt cuidar-nos en la vellesa \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019emmascarar-la o fins i tot erradicar-la<\/b>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00abLa menopausa, com tants d\u2019altres aspectes de la salut de les dones, ha estat durant segles silenciada, estigmatitzada i fins i tot marcada per l\u2019histerisme\u00bb, recorda la doctora Borr\u00e0s.<\/span><\/p>\n \u00abPer\u00f2 parlem d\u2019una etapa en qu\u00e8 <\/span>les dones acumulen experi\u00e8ncia, talent i saviesa<\/b>, i en qu\u00e8 poden seguir plenament actives en la vida social, familiar i laboral. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental que la ci\u00e8ncia i la societat s\u2019hi apropin per oferir-los suport, informaci\u00f3 i tractaments adequats\u00bb, en lloc d\u2019assumir el seu declivi i marginar-les a partir dels 55 anys\u00bb, afirma Borr\u00e0s.<\/span><\/p>\n Al mateix temps, l\u2019experta subratlla la import\u00e0ncia que cada dona \u00ab<\/span>pugui evitar els autotractaments, confiar en professionals, seguir els controls necessaris i expressar les seves necessitats<\/b> tant a casa com a la feina\u00bb.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s aix\u00ed, les properes generacions de dones podran reescriure el que significa viure la menopausa: amb dignitat, transpar\u00e8ncia i el suport de solucions cient\u00edfiques i rigoroses que els permeti finalment gaudir aquest cap\u00edtol de la seva vida de manera activa i plena.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, p\u00e8rdua de mem\u00f2ria, de massa \u00f2ssia i de libido, incontin\u00e8ncia, migranyes, fogots, risc d\u2019infart o insomni.<\/p>\n Aquesta no \u00e9s una llista d\u2019efectes secundaris d\u2019un tractament agressiu, sin\u00f3 els s\u00edmptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un ter\u00e7 de la seva vida<\/a>. Malgrat aix\u00f2, en sabem molt poc, tant en l\u2019\u00e0mbit m\u00e8dic com en el social.<\/p>\nLes xifres<\/b><\/em><\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Menopausia12-300x169.jpg\")
Un fenomen social i econ\u00f2mic<\/b><\/em><\/h3>\n
Hi ha alternatives terap\u00e8utiques?<\/b><\/em><\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Menopausia11-300x169.jpg\")
Un nou cap\u00edtol<\/b><\/em><\/h3>\n
<\/p>\n