{"id":11343,"date":"2025-09-26T16:44:34","date_gmt":"2025-09-26T15:44:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=11343"},"modified":"2025-09-29T14:30:42","modified_gmt":"2025-09-29T13:30:42","slug":"quina-edat-te-el-teu-cor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/quina-edat-te-el-teu-cor\/","title":{"rendered":"Quina edat t\u00e9 el teu cor?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

El 2015, el sistema de salut brit\u00e0nic (NHS) va sorprendre tota la poblaci\u00f3 amb <\/span>Heart Age Test<\/span><\/a>, una calculadora en l\u00ednia gratu\u00efta que estimava l\u2019\u00ab<\/span>edat card\u00edaca<\/b>\u00bb de la persona usu\u00e0ria amb nom\u00e9s cinc dades b\u00e0siques: pes, al\u00e7ada, pressi\u00f3 arterial, colesterol i antecedents familiars.<\/span><\/p>\n

El resultat, per\u00f2, va ser un bany de realitat per a molts: <\/span>el 80\u00a0% van descobrir que el seu cor era m\u00e9s vell que ells<\/b>.<\/span><\/p>\n

Darrere d\u2019aquesta an\u00e8cdota s\u2019hi amaga una tend\u00e8ncia inquietant. <\/span>Cada vegada es detecten m\u00e9s infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys.<\/b> Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Per qu\u00e8 el cor comen\u00e7a a fallar abans? I encara m\u00e9s important: ho podem evitar?<\/span><\/p>\n

Amb motiu del <\/span>Dia Mundial del Cor<\/b>, parlem amb tres investigadors per entendre qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 canviant i com la prevenci\u00f3 \u2014des de la inf\u00e0ncia fins a la vida adulta\u2014<\/span> ens pot <\/span>ajudar a protegir el nostre cor a temps.<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

Detectar el risc<\/i><\/b><\/h3>\n

Un infart s\u2019esdev\u00e9 <\/span>quan una part del cor deixa de rebre sang i oxigen<\/b>, i les c\u00e8l\u00b7lules d\u2019aquesta zona comencen a morir. La causa m\u00e9s habitual?: un co\u00e0gul format per greix o colesterol acumulats a les parets de les art\u00e8ries que impedeix que la sang flueixi amb normalitat.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, \u00e9s cert que cada cop m\u00e9s aix\u00f2 passa tamb\u00e9 en els joves?<\/b> \u00abEls casos han augmentat, per\u00f2 les causes s\u00f3n variades\u00bb, respon <\/span>Borja Ib\u00e1\u00f1ez Cabeza<\/span><\/a>, director cient\u00edfic del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares i cardi\u00f2leg de l\u2019Hospital Fundaci\u00f3n Jim\u00e9nez D\u00edaz, a Madrid. \u00abD\u2019una banda, <\/span>les eines diagn\u00f2stiques han millorat<\/b>, cosa que ens permet detectar nous casos m\u00e9s f\u00e0cilment. D\u2019altra banda, <\/span>els canvis en l\u2019estil de vida de la poblaci\u00f3 han avan\u00e7at l\u2019aparici\u00f3 de factors de risc<\/b> a edats m\u00e9s primerenques\u00bb.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Borja Ib\u00e1\u00f1ez Cabeza\u00a0<\/em><\/p>\n

Les dades ho confirmen: segons la <\/span>Fundaci\u00f3n Espa\u00f1ola del Coraz\u00f3n (FEC)<\/span><\/a>, <\/span>el 35\u00a0% dels menors a Espanya presenten dos o m\u00e9s factors de risc cardiovascular<\/b>, com el sedentarisme, la mala alimentaci\u00f3, el sobrep\u00e8s i el consum de tabac o subst\u00e0ncies.<\/span><\/p>\n

\u00abL\u2019abandonament de la dieta mediterr\u00e0nia i l\u2019augment de la inactivitat f\u00edsica estan disparant les xifres d\u2019<\/span>obesitat<\/b>\u00bb, adverteix Ib\u00e1\u00f1ez. \u00abA aix\u00f2 cal afegir-hi el ressorgiment del <\/span>tabac<\/b> entre joves i especialment en algunes poblacions femenines en qu\u00e8 les xifres s\u00f3n encara m\u00e9s alarmants.\u00bb<\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, Ib\u00e1\u00f1ez demana evitar l\u2019alarmisme: \u00abNo estem davant d\u2019un augment dram\u00e0tic dels infarts entre els joves, sin\u00f3 davant d\u2019<\/span>un empitjorament dels factors de risc cardiovascular en tots els grups d\u2019edat<\/b>. \u00c9s una tend\u00e8ncia preocupant, per\u00f2 no alarmant, que m\u00e9s que generar p\u00e0nic ens hauria de fer reflexionar sobre com podem millorar la prevenci\u00f3 des d\u2019edats primerenques\u00bb, indica.<\/span><\/p>\n

Durant la pand\u00e8mia, alguns mitjans van apuntar a <\/span>una altra possible causa d\u2019aquest augment: la COVID-19<\/b>. Per\u00f2, qu\u00e8 hi ha de cert?<\/span><\/p>\n

\u00abL\u2019associaci\u00f3 entre infeccions v\u00edriques i accidents cardiovasculars es coneix des de fa d\u00e8cades, per exemple, amb la grip. I la COVID-19 segueix un patr\u00f3 similar\u00bb, explica Ib\u00e1\u00f1ez. \u00ab<\/span>No \u00e9s un fenomen exclusiu<\/b>, sin\u00f3 una part del que passa amb moltes infeccions que activen el sistema immunitari i augmenten la inflamaci\u00f3. Per aquest motiu, <\/span>\u00e9s important vacunar-se<\/b>: prev\u00e9 complicacions que en alguns casos poden ser greus\u00bb.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s de l\u2019estil de vida, hi ha un altre factor \u2014m\u00e9s silenci\u00f3s i menys controlable\u2014 que hem de tenir en compte: <\/span>la gen\u00e8tica de la persona<\/b>. Quin paper hi t\u00e9?<\/span><\/p>\n

\u00abA les fam\u00edlies on hi ha antecedents de malaltia cardiovascular a <\/span>edats primerenques \u2014homes abans dels 55 i dones abans dels 65\u2014<\/b> acostumem a sospitar una causa heredit\u00e0ria\u00bb, explica <\/span>Ramon Brugada<\/span><\/a>, investigador de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ramon Brugada<\/em><\/p>\n

El problema \u00e9s que identificar aquest risc gen\u00e8tic no \u00e9s f\u00e0cil. \u00abEncara no disposem d\u2019eines cl\u00edniques prou precises per detectar els factors gen\u00e8tics implicats\u00bb, matisa Brugada. \u00ab\u00c9s una gen\u00e8tica molt complexa i multifactorial.\u00bb<\/span><\/p>\n

Per aquest motiu, al seu laboratori investiguen el paper de determinats gens relacionats amb la trombosi \u2014la formaci\u00f3 de co\u00e0guls\u2014 i amb els infarts preco\u00e7os. \u00abTot indica que s\u00ed. I el nostre objectiu \u00e9s <\/span>desenvolupar un algoritme gen\u00e8tic que permeti identificar les persones en risc abans que pateixin un esdeveniment<\/b>. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem prendre mesures preventives a temps\u00bb.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Anticipar els efectes<\/i><\/b><\/h3>\n

Un dels grans reptes de la malaltia coron\u00e0ria \u00e9s la seva<\/span> evoluci\u00f3 silenciosa<\/b>. Poden passar d\u00e8cades des que es comen\u00e7a a desenvolupar fins que dona la cara amb s\u00edmptomes evidents. Per aix\u00f2, cada vegada hi ha m\u00e9s investigacions que se centren a trobar <\/span>senyals subcl\u00ednics<\/b> \u2014previs a qualsevol s\u00edmptoma evident\u2014 que permetin detectar l\u2019ateroesclerosi abans que causi danys irreversibles.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s l\u2019objectiu del projecte conjunt de Borja Ib\u00e1\u00f1ez i <\/span>Teresa Matias Correia<\/span><\/a>, investigadora del Centro de Ci\u00eancias do Mar do Algarve (CCMAR), que se centra a dissenyar una t\u00e8cnica d\u2019imatge card\u00edaca millorada, basada en la resson\u00e0ncia magn\u00e8tica (RM): no \u00e9s invasiva i \u00e9s capa\u00e7 de detectar la cardiopatia isqu\u00e8mica abans i amb m\u00e9s precisi\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Teresa Matias Correia<\/em><\/p>\n

\u00abA difer\u00e8ncia de proves est\u00e0ndard com l\u2019angiografia coron\u00e0ria \u2014que \u00e9s invasiva i nom\u00e9s detecta obstruccions importants mitjan\u00e7ant raigs X\u2014, la nostra t\u00e8cnica permet veure com flueix la sang a trav\u00e9s del m\u00fascul card\u00edac, inclosos els vasos m\u00e9s petits\u00bb, explica <\/span>Correia<\/span>. \u00abAix\u00f2 permet <\/span>detectar els primers indicis de malaltia<\/b>, fins i tot quan les art\u00e8ries encara no presenten estrenyiments visibles, cosa que \u00e9s especialment rellevant en pacients joves, en qu\u00e8 els canvis poden ser subtils per\u00f2 significatius\u00bb.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, aquesta tecnologia genera mapes quantitatius que mostren en xifres precises quanta sang arriba a cada zona del cor. \u00abAix\u00f2 aporta una <\/span>objectivitat i fiabilitat al diagn\u00f2stic<\/b> que va m\u00e9s enll\u00e0 del que es pot veure a simple vista\u00bb.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Escoltar els senyals<\/i><\/b><\/h3>\n

Tot i que solem imaginar-nos l\u2019infart com una cosa sobtada, brusca i inevitable, la realitat \u00e9s que el cos avisa, tot i que no sempre de manera evident.<\/span><\/p>\n

\u00abEl dolor opressiu al pit, que es pot irradiar al bra\u00e7 o a la mand\u00edbula, \u00e9s el s\u00edmptoma cl\u00e0ssic\u00bb, assenyala Borja Ib\u00e1\u00f1ez. \u00abPer\u00f2 poden apar\u00e8ixer senyals m\u00e9s subtils, com ara <\/span>mol\u00e8sties digestives, manca d\u2019aire en fer exercici o una fatiga inusual<\/b>\u00bb. En les dones, aquests s\u00edmptomes s\u00f3n fins i tot m\u00e9s comuns, i en els joves, sovint es confonen amb estr\u00e8s o cansament, cosa que en pot retardar el diagn\u00f2stic.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de la prevenci\u00f3 m\u00e8dica, els experts insisteixen en la import\u00e0ncia de <\/span>conscienciar la poblaci\u00f3 des d\u2019edats primerenques<\/b>. \u00ab\u00c9s fonamental que els joves, encara que estiguin sans, vagin al metge, especialment si hi ha hagut antecedents en la fam\u00edlia\u00bb, indica Ramon Brugada. \u00abI sobretot, que adoptin h\u00e0bits saludables i controlin la pressi\u00f3 arterial i el colesterol des dels 20 anys. Aquesta prevenci\u00f3 pot marcar la difer\u00e8ncia amb els anys\u00bb.<\/span><\/p>\n

La bona not\u00edcia \u00e9s que la ci\u00e8ncia va a favor nostre. \u00abAviat podrem detectar alteracions card\u00edaques abans que apareguin els s\u00edmptomes, fins i tot sense que la persona s\u00e0piga encara que t\u00e9 un problema, i tractar-les a temps\u00bb, explica <\/span>Teresa Correia<\/span>. \u00abPer\u00f2 amb <\/span>la tecnologia per si sola no n\u2019hi ha prou<\/b>: cal informaci\u00f3, comprom\u00eds personal, trencar amb la idea que els infarts s\u00f3n cosa de gent gran i comen\u00e7ar a cuidar-se abans. <\/span>Perqu\u00e8 protegir el teu cor \u00e9s donar-te a tu mateix l\u2019oportunitat de viure m\u00e9s i millor<\/b>\u00bb.<\/span><\/p>\n