![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Articulo-ARN17-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quan Margaret Keenan, una dona de 90 anys de Coventry (Regne Unit), va rebre la primera vacuna de la COVID-19, nom\u00e9s havien passat 11 mesos des del descobriment del virus que la causava i <\/span>menys de 9 des de la declaraci\u00f3 de pand\u00e8mia<\/b>. Era el 8 de desembre de 2020 i la biomedicina establia un r\u00e8cord hist\u00f2ric. En comparaci\u00f3, el desenvolupament i l\u2019aprovaci\u00f3 de la vacuna de l\u2019ebola va requerir 5 anys; la del xarampi\u00f3, 7. Aquesta velocitat sense precedents va ser possible gr\u00e0cies a una combinaci\u00f3 de factors \u2014entre d\u2019altres, un finan\u00e7ament i una cooperaci\u00f3 global excepcionals\u2014, per\u00f2 n\u2019hi va haver un que va marcar la gran difer\u00e8ncia: <\/span>la tecnologia de l\u2019ARN<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Lluny de ser una soluci\u00f3 puntual, aquest aven\u00e7 ha obert les portes a una nova generaci\u00f3 de ter\u00e0pies: les ter\u00e0pies basades en ARN \u2014una mol\u00e8cula clau en processos essencials, com la s\u00edntesi de prote\u00efnes\u2014, que estan revolucionant la medicina ja que ofereixen formes m\u00e9s vers\u00e0tils, precises i personalitzades de combatre malalties.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>Les vacunes d\u2019ARN nom\u00e9s s\u00f3n el primer pas d\u2019una revoluci\u00f3.<\/b> En un futur pr\u00f2xim veurem no tan sols noves vacunes, sin\u00f3 tamb\u00e9 f\u00e0rmacs que, utilitzant una tecnologia similar, corregiran o milloraran diferents malalties\u00bb, explica <\/span>Puri Fortes<\/span><\/a>, investigadora CaixaResearch del <\/span>CIM de la Universidad de Navarra<\/span><\/a> especialitzada en noves ter\u00e0pies d\u2019ARN per tractar el c\u00e0ncer de fetge.\u00a0<\/span><\/p>\n El potencial \u00e9s enorme, per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n els desafiaments:<\/b> aconseguir que l\u2019ARN sigui m\u00e9s estable en l\u2019organisme, minimitzar els efectes adversos, dirigir-lo amb precisi\u00f3 als teixits afectats o perfeccionar els sistemes d\u2019administraci\u00f3.\u00a0<\/span><\/p>\n Amb l\u2019ajut de cinc investigadors de la xarxa CaixaResearch, explorem com aquesta nova generaci\u00f3 de ter\u00e0pies, fruit de d\u00e8cades d\u2019investigaci\u00f3 silenciosa, podria marcar <\/span>l\u2019inici d\u2019una medicina m\u00e9s r\u00e0pida, m\u00e9s precisa i m\u00e9s personalitzada<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n L\u2019ARN (\u00e0cid ribonucleic) \u00e9s un parent proper de l\u2019ADN i existeix en diferents formes. El m\u00e9s conegut \u00e9s l\u2019<\/span>ARN missatger (ARNm)<\/b>, que copia les instruccions gen\u00e8tiques de l\u2019ADN i les transporta fins als ribosomes, on es <\/span>fabriquen les prote\u00efnes essencials per a la vida<\/b>. Aquesta funci\u00f3 \u00abmissatgera\u00bb ha estat clau per al desenvolupament de les vacunes de la COVID-19, per\u00f2 les seves aplicacions van molt m\u00e9s enll\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n El <\/span>grup de Pascual Torres i Manuel Portero<\/span><\/a>, investigadors CaixaResearch de l\u2019<\/span>Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Lleida (IRBLleida-UdL)<\/span><\/a>, n\u2019explora el <\/span>potencial per tractar l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA)<\/b>, una malaltia neurodegenerativa greu. \u00abA l\u2019ELA, quan s\u2019alteren uns determinats tipus d\u2019ARNm, es generen instruccions err\u00f2nies que acaben produint prote\u00efnes defectuoses\u00bb, explica Manuel Portero.\u00a0<\/span><\/p>\n Manuel Portero, investigador CaixaResearch de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Lleida (IRBLleida-UdL).<\/em><\/p>\n La ter\u00e0pia t\u00e9 la finalitat de neutralitzar un dels ARN defectuosos implicats en l\u2019ELA mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica coneguda com a <\/span>ARN antisentit<\/span><\/i>, que consisteix en una petita seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019ARN dissenyada per encaixar perfectament amb l\u2019ARN an\u00f2mal, com la pe\u00e7a d\u2019un puzle. \u00abEn unir-s\u2019hi, impedeix que aquest s\u2019acumuli i sigui utilitzat per la c\u00e8l\u00b7lula per fabricar prote\u00efnes err\u00f2nies, de manera que s\u2019interromp aix\u00ed el progr\u00e9s del dany cel\u00b7lular\u00bb, afegeix Pascual Torres.\u00a0<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, el seu projecte de recerca estudia la possibilitat de fer servir aquests ARN an\u00f2mals com a <\/span>biomarcadors de la malaltia<\/b>, \u00e9s a dir, com a senyals biol\u00f2gics que ajudin a detectar-la i a seguir-ne l\u2019evoluci\u00f3. \u00abAix\u00f2 permetria desenvolupar ter\u00e0pies de gran precisi\u00f3, fins i tot personalitzades per a cada pacient. Aquest \u00e9s un dels avantatges m\u00e9s prometedors de la ter\u00e0pia basada en ARN\u00bb, assenyala Portero.\u00a0<\/span><\/p>\n L\u2019ARN tamb\u00e9 est\u00e0 revolucionant el tractament del c\u00e0ncer, especialment a trav\u00e9s de les immunoter\u00e0pies i les vacunes antitumorals. L\u2019equip de <\/span>Toni Celi\u00e0-Terrassa<\/span><\/a>, investigador CaixaResearch a l\u2019<\/span>Hospital del Mar Research Institute (HMRI) de Barcelona<\/span><\/a>, treballa en noves ter\u00e0pies basades en ARN missatger que ajudin el nostre propi sistema immunitari a <\/span>detectar de manera m\u00e9s efica\u00e7 el c\u00e0ncer de mama<\/b>. \u00abVolem augmentar el nombre de pacients que es puguin beneficiar <\/span>de la <\/span>immunoter\u00e0pia\u00bb, explica Celi\u00e0<\/span>-Terrassa<\/span>. \u00abA m\u00e9s, <\/span>tenim altres l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 en qu\u00e8<\/span> busquem dissenyar tractaments que previnguin la generaci\u00f3 de met\u00e0stasi<\/b> bloquejant els mecanismes que <\/span>s\u2019<\/span>utilitz<\/span>en<\/span> per escapar del nostre sistema immunol\u00f2gic <\/span>en els \u00f2rgans metast\u00e0tics<\/span>\u00bb, recalca Celi\u00e0-Terrassa.\u00a0<\/span><\/p>\n Toni Celi\u00e0-Terrassa, investigador CaixaResearch a l\u2019Hospital del Mar Research Institute (HMRI) de Barcelona.<\/em><\/p>\n Tot i aix\u00ed, el camp de les immunoter\u00e0pies encara s\u2019enfronta a nombrosos desafiaments, comen\u00e7ant per entendre la complexitat del sistema immunitari en el pla individual. En aquest context tindr\u00e0 un paper decisiu el <\/span>CaixaResearch Institute<\/span><\/a>, el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d\u2019Espanya i un dels primers a Europa. \u00ab<\/span>L\u2019enfocament pioner del CaixaResearch Institute \u00e9s fonamental<\/b>, ja que la immunologia est\u00e0 implicada en la majoria de patologies cr\u00f2niques, com tamb\u00e9 en l\u2019envelliment i les malalties que duu associades. Els seus aven\u00e7os es poden aplicar a moltes \u00e0rees de la salut <\/span>de manera transversal<\/span>. Per exemple, <\/span>aquesta transversalitat l\u2019apliquem en <\/span>els nostres estudis sobre immunologia tumoral <\/span>ja que els mateixos mecanisme poden ser rellevants<\/span> en malalties infeccioses, autoimmunes o neuroimmunol\u00f2giques\u00bb, explica Celi\u00e0-Terrassa.\u00a0<\/span><\/p>\n A m\u00e9s de l\u2019ARN missatger, hi ha altres tipus d\u2019ARN amb un gran potencial terap\u00e8utic. \u00c9s el cas dels tipus d\u2019<\/span>ARN no codificants, que no participen en la fabricaci\u00f3 de prote\u00efnes, per\u00f2 s\u00ed en la regulaci\u00f3 de m\u00faltiples processos cel\u00b7lulars<\/b>. Molts d\u2019aquests ARN s\u00f3n presents a les c\u00e8l\u00b7lules tumorals i poden marcar la difer\u00e8ncia entre un tumor benigne i un de maligne. L\u2019equip de <\/span>Puri Fortes<\/span><\/a>, investigadora CaixaResearch al <\/span>Centro de Investigaci\u00f3n M\u00e9dica Aplicada (CIMA), de la Universidad de Navarra<\/span><\/a>, n\u2019estudia un: un ARN anomenat <\/span>NIHCOLE<\/b>, clau en el desenvolupament de l\u2019hepatocarcinoma, una de les formes m\u00e9s agressives de c\u00e0ncer de fetge.\u00a0<\/span><\/p>\n Puri Fortes, investigadora CaixaResearch al Centro de Investigaci\u00f3n M\u00e9dica Aplicada (CIMA), de la Universidad de Navarra.<\/em><\/p>\n \u00abEl NIHCOLE \u00e9s el nostre ARN no codificant favorit\u00bb, explica Fortes. \u00abNo es troba en teixits sans, per\u00f2 s\u00ed que apareix en els tumors de la majoria de pacients amb hepatocarcinoma. Si apliques radioter\u00e0pia o quimioter\u00e0pia a aquests tumors, trenques el seu ADN, per\u00f2 sobreviuen gr\u00e0cies al NIHCOLE, que actua com una eina de reparaci\u00f3 molt potent\u00bb, aclareix Puri Fortes. Per aquest motiu, l\u2019objectiu \u00e9s clar: \u00ab<\/span>Volem atacar el NIHCOLE per desactivar la maquin\u00e0ria que permet al tumor reparar el seu ADN<\/b>. Si no el pot reparar, la c\u00e8l\u00b7lula tumoral no pot sobreviure\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n A m\u00e9s del fetge, l\u2019ARN NIHCOLE tamb\u00e9 s\u2019ha identificat en altres tipus de c\u00e0ncer, com els de mama, pulm\u00f3, c\u00f2lon o cap i coll. \u00ab<\/span>El potencial d\u2019aquestes ter\u00e0pies \u00e9s enorme.<\/b> Ens cal descobrir m\u00e9s ARN com aquest: con\u00e8ixer-ne les seq\u00fc\u00e8ncies, entendre com es pleguen en una estructura cel\u00b7lular i quina funci\u00f3 tenen. Aix\u00ed podrem fer el cam\u00ed al rev\u00e9s i <\/span>obtenir milers de possibles ter\u00e0pies de manera molt m\u00e9s \u00e0gil i senzilla<\/b>\u00bb, assenyala Fortes.\u00a0<\/span><\/p>\n Entre els ARN no codificants amb m\u00e9s potencial terap\u00e8utic destaca l\u2019ARN interferent (siRNA) o <\/span>ARN antisentit, capa\u00e7 de silenciar gens espec\u00edfics<\/b>. Tot i que \u00e9s habitual investigar-ne l\u2019\u00fas en ter\u00e0pies contra el c\u00e0ncer, aquesta eina tamb\u00e9 mostra un gran potencial en el cas de malalties rares. L\u2019equip de <\/span>Malu Mart\u00ednez-Chantar<\/span><\/a>, investigadora principal del <\/span>Laboratori de Malalties Hep\u00e0tiques del CIC bioGUNE<\/span><\/a> que t\u00e9 el suport de <\/span>CaixaImpulse Innovaci\u00f3<\/span><\/a>, estudia com es pot aplicar aquesta tecnologia per<\/span> bloquejar un gen implicat en el metabolisme cel\u00b7lular<\/b>. La sobreexpressi\u00f3 d\u2019aquest gen, \u00e9s a dir, la producci\u00f3 excessiva de la seva prote\u00efna, s\u2019ha relacionat amb diverses malalties hep\u00e0tiques rares.\u00a0<\/span><\/p>\n Malu Mart\u00ednez-Chantar, investigadora principal del Laboratori de Malalties Hep\u00e0tiques del CIC bioGUNE.<\/em><\/p>\n \u00abFins ara, <\/span>hem observat una efic\u00e0cia terap\u00e8utica notable<\/b> en diferents models de malaltia hep\u00e0tica: des de trastorns metab\u00f2lics fins a malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica, toxicitat indu\u00efda per paracetamol i certs tipus de c\u00e0ncer, com el colangiocarcinoma\u00bb, explica Mart\u00ednez-Chantar. \u00abCreiem que aquesta estrat\u00e8gia t\u00e9 un gran potencial en el tractament de moltes malalties hep\u00e0tiques, tant inflamat\u00f2ries com oncol\u00f2giques\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n El secret \u00e9s atacar rutes moleculars molt espec\u00edfiques. \u00abAquestes malalties comparteixen rutes moleculars que contribueixen a la inflamaci\u00f3 cr\u00f2nica, l\u2019estr\u00e8s oxidatiu i la remodelaci\u00f3 excessiva del teixit del fetge\u00bb, afegeix Malu. \u00abPoder <\/span>bloquejar aquests processos de manera selectiva amb siRNA<\/b> suposa una alternativa altament efica\u00e7 i menys t\u00f2xica que molts tractaments convencionals\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n Els cinc investigadors CaixaResearch coincideixen: <\/span>l\u2019ARN marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s en la medicina del futur<\/b>. \u00ab\u00c9s completament viable que, d\u2019aqu\u00ed a uns quants anys, les ter\u00e0pies d\u2019ARN siguin tan comunes com els medicaments convencionals en malalties com les de fetge\u00bb, afirma Malu. \u00abEl seu disseny \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pid i flexible, la qual cosa permet adaptar-les a cada pacient i a noves dianes moleculars amb m\u00e9s precisi\u00f3\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n Puri Fortes planteja una possibilitat encara m\u00e9s disruptiva: \u00abEns permetr\u00e0 crear <\/span>vacunes personalitzades contra el c\u00e0ncer<\/b>, dissenyades a partir de les seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019ARN pr\u00f2pies de cada tumor. Tot i que els tumors comparteixen el mateix genoma que les c\u00e8l\u00b7lules sanes, hi ha prote\u00efnes que nom\u00e9s apareixen a les c\u00e8l\u00b7lules tumorals. Un cop aquestes prote\u00efnes estiguin ben detectades, <\/span>la resta de la tecnologia necess\u00e0ria per desenvolupar vacunes ja existeix<\/b>; nom\u00e9s quedar\u00e0 fer el proc\u00e9s que tots hem apr\u00e8s gr\u00e0cies a la COVID-19: fer una PCR per detectar-les, crear un ARN que les codifiqui, introduir-lo en una nanopart\u00edcula… i vacunar el pacient\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n L\u2019ARN, que durant anys va quedar en un segon pla, s\u2019ha convertit en el protagonista d\u2019una nova era de la medicina<\/b>, una era que promet ter\u00e0pies m\u00e9s intel\u00b7ligents, personalitzades i eficaces per a algunes de les malalties m\u00e9s complexes a les quals ens enfrontem.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan Margaret Keenan, una dona de 90 anys de Coventry (Regne Unit), va rebre la primera vacuna de la COVID-19, nom\u00e9s havien passat 11 mesos des del descobriment del virus que la causava i menys de 9 des de la declaraci\u00f3 de pand\u00e8mia. Era el 8 de desembre de 2020 i la biomedicina establia un r\u00e8cord hist\u00f2ric. En comparaci\u00f3, el desenvolupament i l\u2019aprovaci\u00f3 de la vacuna de l\u2019ebola va requerir 5 anys; la del xarampi\u00f3, 7. Aquesta velocitat sense precedents va ser possible gr\u00e0cies a una combinaci\u00f3 de factors \u2014entre d\u2019altres, un finan\u00e7ament i una cooperaci\u00f3 global excepcionals\u2014, per\u00f2 n\u2019hi va haver un que va marcar la gran difer\u00e8ncia: la tecnologia de l\u2019ARN.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[340],"tags":[],"class_list":["post-10383","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sense-categoria"],"acf":[],"yoast_head":"\nM\u00e9s enll\u00e0 de les vacunes<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Articulo-ARN11-scaled.jpg\")
<\/p>\nEl sistema immune com a aliat<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Articulo-ARN13-scaled.jpg\")
<\/p>\nNoves instruccions contra el c\u00e0ncer<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Articulo-ARN10-scaled.jpg\")
<\/p>\nEstrat\u00e8gies de precisi\u00f3 per a malalties <\/b>hep\u00e0tiques<\/b><\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Articulo-ARN12-scaled.jpg\")
<\/p>\nUn nou punt de partida<\/b><\/h2>\n
<\/p>\n