{"id":10298,"date":"2025-05-16T08:40:34","date_gmt":"2025-05-16T07:40:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?p=10298"},"modified":"2025-05-16T08:40:34","modified_gmt":"2025-05-16T07:40:34","slug":"reptes-i-avencos-en-el-trasplantament-dorgans-mes-i-millor-vida-per-al-pacient","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/reptes-i-avencos-en-el-trasplantament-dorgans-mes-i-millor-vida-per-al-pacient\/","title":{"rendered":"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/lYsSegpIIj8?si=KicrWbf3Ozgt7p-J\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El trasplantament d\u2019\u00f2rgans i teixits \u00e9s, sens dubte, un dels grans assoliments de la medicina moderna. No tan sols ha salvat centenars de milers de vides en les \u00faltimes d\u00e8cades, sin\u00f3 que tamb\u00e9<\/span><b> ha transformat radicalment el dia a dia de moltes persones ja que les ha alliberat de tractaments llargs, invasius i esgotadors <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u2014com la di\u00e0lisi o la connexi\u00f3 permanent a una m\u00e0quina d\u2019oxigen en casos de malalties pulmonars avan\u00e7ades\u2014, cosa que els ha perm\u00e8s recuperar l\u2019autonomia i reprendre una vida activa i de m\u00e9s qualitat.<\/span><\/p>\n<p><b>El 2023 es van fer 172.000 trasplantaments al m\u00f3n<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquesta xifra \u00e9s admirable, encara estem molt lluny de cobrir la demanda global: 2 milions de trasplantaments a l\u2019any.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Els trasplantaments tenen una hist\u00f2ria llarga i apassionant. El primer cas reeixit al m\u00f3n es va fer el 1954 als Estats Units: un trasplantament de rony\u00f3 entre germans bessons. A Espanya, el primer va tenir lloc el 1965 i, des d\u2019aleshores, <\/span><b>el pa\u00eds s\u2019ha consolidat com un referent internacional en aquesta \u00e0rea<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Nom\u00e9s el 2024 es van fer 6.464 trasplantaments, que van ser possibles gr\u00e0cies a la generositat de 2.562 donants morts i 404 donants vius. Aquestes xifres situen el nostre pa\u00eds al capdavant tant en donacions com en nombre d\u2019intervencions. Per\u00f2, <\/span><b>quins s\u00f3n els reptes que encara hem d\u2019afrontar per continuar avan\u00e7ant<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, tant a escala nacional com global? <\/span><b>Com podem ampliar l\u2019acc\u00e9s al trasplantament per cobrir les necessitats de tots els pacients?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Des del punt de vista m\u00e8dic, un dels desafiaments m\u00e9s grans continua sent evitar <\/span><b>el rebuig de l\u2019\u00f2rgan <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">per part del sistema immunol\u00f2gic del receptor.<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">A aquesta dificultat se suma una barrera igualment cr\u00edtica: <\/span><b>l\u2019escassetat d\u2019\u00f2rgans<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Nom\u00e9s el 2023, m\u00e9s de 100.000 persones a Europa van estar en llista d\u2019espera per rebre un trasplantament, per\u00f2 menys de la meitat van aconseguir d\u2019accedir-hi. Aquesta situaci\u00f3 es podria agreujar els anys vinents a causa de l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 i de l\u2019augment de malalties cr\u00f2niques no transmissibles, moltes de les quals acaben requerint un trasplantament. \u00c9s el cas, per exemple, de la malaltia renal cr\u00f2nica, per a la qual el trasplantament renal \u00e9s una opci\u00f3 de tractament i que, segons les estimacions, el 2040 es podria convertir en la cinquena causa de mort al m\u00f3n.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Davant d\u2019aquests desafiaments, la ci\u00e8ncia avan\u00e7a en m\u00faltiples direccions: des del desenvolupament de <\/span><b>ter\u00e0pies immunosupressores<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> m\u00e9s eficaces i amb menys efectes adversos, fins a la investigaci\u00f3 en <\/span><b>xenotrasplants<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u2014que utilitzen \u00f2rgans d\u2019animals modificats gen\u00e8ticament\u2014 o en <\/span><b>\u00f2rgans bioartificials<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> fabricats en laboratori. Fins i tot es treballa per millorar la log\u00edstica i augmentar la disponibilitat d\u2019\u00f2rgans optimitzant tot el proc\u00e9s de donaci\u00f3 i trasplantament.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El 8 de maig, el<\/span><b> Debat CaixaResearch <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">va aprofundir en tots aquests reptes i oportunitats, i tamb\u00e9 en els \u00faltims aven\u00e7os en el camp dels trasplantaments, amb quatre investigadors destacats:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, directora general de l\u2019Organitzaci\u00f3 Nacional de Trasplantaments (<\/span><a href=\"https:\/\/www.ont.es\/\"><span style=\"font-weight: 400;\">ONT<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">), organisme dependent del Ministeri de Sanitat que coordina i organitza l\u2019activitat de donaci\u00f3 i trasplantament d\u2019\u00f2rgans, teixits i c\u00e8l\u00b7lules.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Oriol Bestard Matamoros<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, cap del servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron (<\/span><a href=\"https:\/\/www.vallhebron.com\/es\"><span style=\"font-weight: 400;\">HUVH<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">), l\u00edder del grup de recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (<\/span><a href=\"https:\/\/vhir.vallhebron.com\/es\"><span style=\"font-weight: 400;\">VHIR<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">) i professor associat de Medicina a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, investigador principal del grup de Generaci\u00f3 d\u2019\u00d2rgans <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">in vivo<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> mitjan\u00e7ant C\u00e8l\u00b7lules Mare del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 M\u00e8dica Aplicada (<\/span><a href=\"https:\/\/cima.cun.es\/\"><span style=\"font-weight: 400;\">CIMA<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">), de la Universitat de Navarra. Entre altres coses, estudia la generaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans humans en porcs mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques gen\u00e8tiques.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400;\" aria-level=\"1\"><b>Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, cirurgiana del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancre\u00e0tica i Trasplantaments de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron (<\/span><a href=\"https:\/\/www.vallhebron.com\/es\"><span style=\"font-weight: 400;\">HUVH<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">) i investigadora del Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (<\/span><a href=\"https:\/\/vhir.vallhebron.com\/es\"><span style=\"font-weight: 400;\">VHIR<\/span><\/a><span style=\"font-weight: 400;\">). Treballa, entre altres projectes, en el de Livercolor, que utilitza intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per millorar la selecci\u00f3 de fetges trasplantables.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">La trobada va ser moderada per <\/span><b>N\u00faria Jar<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, periodista especialitzada en ci\u00e8ncia, salut i informaci\u00f3 internacional.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Aquestes s\u00f3n les conclusions principals abordades durant el debat. Ens acompanyes a con\u00e8ixer-les?<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><em><b>El sistema de donaci\u00f3 i trasplantaments a Espanya<\/b><\/em><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Per qu\u00e8 l\u2019anomenat <\/b><b><i>model espanyol<\/i><\/b><b> de donaci\u00f3 i trasplantament d\u2019\u00f2rgans t\u00e9 tant d\u2019\u00e8xit?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abSom un pa\u00eds molt solidari, una societat disposada a ajudar, per\u00f2 nom\u00e9s amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou perqu\u00e8 siguem l\u00edders en la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans. Una de les claus de l\u2019\u00e8xit \u00e9s el<\/span><b> Sistema Nacional de Salut, p\u00fablic i de car\u00e0cter universal<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. A m\u00e9s, hem de parlar del factor organitzatiu, el nostre model de donaci\u00f3 i trasplantaments, que permet que <\/span><b>una persona que est\u00e0 disposada a donar despr\u00e9s de la seva mort es transformi en un donant real<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha poques persones que morin podent ser donants. Per poder-ho ser despr\u00e9s de morir cal morir en unes condicions molt concretes, a la unitat de cures intensives, habitualment connectat a ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica i sense contraindicacions m\u00e8diques per a la donaci\u00f3. Nom\u00e9s entre un 1 i un 2\u00a0% de les persones que moren en un hospital ho fan en aquestes circumst\u00e0ncies\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEl nostre sistema est\u00e0 dissenyat per identificar de manera sistem\u00e0tica les persones que moren en aquestes circumst\u00e0ncies \u00faniques, fer una aproximaci\u00f3 molt professional a una fam\u00edlia en dol i aconseguir que les diferents fases del proc\u00e9s de donaci\u00f3 es duguin a terme de la manera m\u00e9s impecable possible. El nostre model gira a l\u2019entorn del coordinador de trasplantaments dels hospitals i de la coordinaci\u00f3 suprahospital\u00e0ria de l\u2019Organitzaci\u00f3 Nacional de Trasplantaments i les Coordinacions Auton\u00f2miques. <\/span><b>\u00c9s un model organitzatiu que ens permet que la solidaritat de la ciutadania es transformi en la realitat de la donaci\u00f3 i el trasplantament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>A partir de quina edat i fins a quina edat es poden donar \u00f2rgans?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEn principi, no hi ha cap edat l\u00edmit per donar, ja que <\/span><b>es fa una avaluaci\u00f3 individualitzada de les caracter\u00edstiques de cada donant<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. \u00c9s cert que amb l\u2019edat es produeixen canvis relacionats amb l\u2019envelliment en els \u00f2rgans, per la qual cosa a una edat m\u00e9s avan\u00e7ada \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil ser donant card\u00edac o de p\u00e0ncrees, per exemple. Tot i aix\u00ed, els equips trasplantadors han apr\u00e8s a trasplantar amb \u00e8xit \u00f2rgans de gran complexitat, procedents de persones d\u2019edat molt avan\u00e7ada\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha molt poques contraindicacions absolutes per donar \u00f2rgans. Nom\u00e9s passa en casos de donants amb tumors metast\u00e0tics, tumors extraordin\u00e0riament agressius o determinades infeccions\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Qui t\u00e9 prioritat a l\u2019hora de rebre un \u00f2rgan?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha una gran desproporci\u00f3 entre els pacients que necessiten un trasplantament i els \u00f2rgans disponibles, per aix\u00f2 tots els sistemes de trasplantament disposen de <\/span><b>sistemes d\u2019assignaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans que tenen en compte el component m\u00e8dic i garanteixen un acc\u00e9s equitatiu<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abA Espanya hi ha un model mixt d\u2019assignaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans, d\u2019una banda nacional, i de l\u2019altra regional i local. En l\u2019\u00e0mbit nacional hi ha una assignaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans per a pacients en situaci\u00f3 cr\u00edtica amb un risc molt elevat de morir en un curt espai de temps; en el moment en qu\u00e8 apareix un donant compatible, aquest \u00f2rgan s\u2019assigna a aquest pacient. Tamb\u00e9 tenen prioritat els pacients dif\u00edcils de trasplantar, pacients que el m\u00e9s habitual \u00e9s que rebutgin la majoria d\u2019\u00f2rgans disponibles; en el moment en qu\u00e8 es troba el donant idoni per a aquest receptor, se li dona prioritat sobre tots els altres. Finalment, en l\u2019\u00e0mbit nacional tamb\u00e9 es prioritzen els infants perqu\u00e8 s\u00f3n molt dif\u00edcils de trasplantar, i els pacients que necessiten trasplantaments combinats\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_10282\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-10282\" class=\"wp-image-10282\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-10282\" class=\"wp-caption-text\"><em>Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/em><\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abPer sota d\u2019aquests pacients que tenen prioritat, es fa una assignaci\u00f3 regional i local amb l\u2019objectiu de disminuir els temps d\u2019isqu\u00e8mia [el per\u00edode en qu\u00e8 s\u2019interromp el subministrament de sang, oxigen i nutrients a un \u00f2rgan o teixit] i disminuir els costos de transport d\u2019\u00f2rgans. Aquesta assignaci\u00f3 regional i local tamb\u00e9 segueix un criteri cl\u00ednic, \u00e9s a dir, <\/span><b>es prioritza el pacient que est\u00e0 en una situaci\u00f3 m\u00e9s prec\u00e0ria i amb m\u00e9s risc de mort<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><em><b>Els reptes m\u00e8dics de la donaci\u00f3<\/b><\/em><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Quina \u00e9s la dificultat de seleccionar els \u00f2rgans realment \u00f2ptims per al trasplantament?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa manera habitual d\u2019avaluar un \u00f2rgan \u00e9s<\/span><b> a trav\u00e9s de les seves caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Per exemple, sabem que els fetges que acumulen m\u00e9s greix tenen tend\u00e8ncia a ser m\u00e9s grocs i amb vores m\u00e9s arrodonides i sabem que els fetges que tenen m\u00e9s d\u2019un 30\u00a0% de greix acumulat poden fallar. La manera objectiva d\u2019avaluar-ho \u00e9s mitjan\u00e7ant una bi\u00f2psia hep\u00e0tica, \u00e9s a dir, prendre una petita mostra del fetge i analitzar-la sota el microscopi\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_10286\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-10286\" class=\"wp-image-10286\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Concepcion-Gomez-Gavara-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-10286\" class=\"wp-caption-text\"><em>Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/em><\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abMoltes vegades aquest procediment no est\u00e0 disponible, necessitem rapidesa i hem de treballar contra rellotge. En aquest cas, la manera que tenim de valorar aquests \u00f2rgans \u00e9s mitjan\u00e7ant l\u2019opini\u00f3 de la persona que avalua el fetge (el cirurgi\u00e0), cosa que de vegades ens pot portar a descartar \u00f2rgans que podrien ser v\u00e0lids per a la donaci\u00f3. Per aix\u00f2, des del 2018 hem desenvolupat <\/span><b>el projecte Livercolor amb l\u2019objectiu d\u2019entrenar un algoritme d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) que, basant-se en una imatge, ens pugui donar una resposta objectiva en q\u00fcesti\u00f3 de segons<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> sobre un fetge per avaluar si \u00e9s apte per al trasplantament\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abGr\u00e0cies al suport de la convocat\u00f2ria CaixaImpulse Innovaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d aquest projecte ja \u00e9s una realitat. Hem creat una aplicaci\u00f3 per fer fotos dels casos dels hospitals que col\u00b7laboren amb nosaltres. Els resultats obtinguts s\u00f3n molt m\u00e9s precisos que mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode est\u00e0ndard d\u2019avaluaci\u00f3. Tot i aix\u00ed, la decisi\u00f3 final sempre ser\u00e0 del professional, \u00e9s a dir, aquestes eines d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial s\u00f3n un suport\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>A m\u00e9s del fetge, es podria fer servir aquest m\u00e8tode d\u2019IA per a altres \u00f2rgans?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s necessari entrenar l\u2019algoritme amb moltes dades perqu\u00e8 els resultats tinguin una precisi\u00f3 molt alta. Creiem que a finals del 2026 disposarem ja de 1.000 casos, cosa que probablement ser\u00e0 suficient per comen\u00e7ar a utilitzar-lo en cl\u00ednica. Vam comen\u00e7ar amb el fetge, per\u00f2 tamb\u00e9 hem comen\u00e7at a desenvolupar-lo per a ronyons. Es tracta d\u2019entrenar algoritmes per analitzar imatges macrosc\u00f2piques, per la qual cosa en principi pot ser extensible a qualsevol \u00f2rgan\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Quines estrat\u00e8gies se segueixen per evitar el rebuig de l\u2019\u00f2rgan trasplantat?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAvui som capa\u00e7os de diferenciar els pacients susceptibles de desenvolupar rebuig de manera bastant precisa si tenen alguna condici\u00f3 pr\u00e8via que pugui causar aquest rebuig, i som capa\u00e7os de generar una resposta immunol\u00f2gica precisa perqu\u00e8 no es produeixi el rebuig. No obstant aix\u00f2, hi ha un altre gran grup de pacients que identifiquem relativament malament perqu\u00e8 no presenten condicions pr\u00e8vies que puguin indicar un rebuig\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_10294\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-10294\" class=\"wp-image-10294\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Oriol-Bestard-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-10294\" class=\"wp-caption-text\"><em>Oriol Bestard Matamoros<\/em><\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abUna de les grans l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 en trasplantaments a escala mundial est\u00e0 orientada a identificar millor el risc immunol\u00f2gic de cada pacient per dissenyar b\u00e9 els tractaments que suprimeixen la resposta del seu sistema immunol\u00f2gic a l\u2019\u00f2rgan. S\u2019estan estudiant des de les difer\u00e8ncies gen\u00e8tiques entre donant i receptor, fins a l\u2019activaci\u00f3 dels limf\u00f2cits, que s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules que poden causar el rebuig. Hi ha tota una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 molt activa, per\u00f2 que encara no hem estat capa\u00e7os d\u2019incorporar a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros\u00a0<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Quins riscos comporta la medicaci\u00f3 immunosupressora?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abAvui, la gran majoria de pacients reben exactament la mateixa quantitat de tractament d\u2019immunosupressi\u00f3. Hem d\u2019aprendre a identificar els que podrien viure amb nom\u00e9s un medicament en dosis baixes i els que necessiten combinacions diferents de f\u00e0rmacs. El tractament \u00e9s el mateix per a tothom i els trasplant\u00f2legs lluitem amb les complicacions que sorgeixin. Per exemple, el rebuig en un pacient que es trasplanti per primera vegada \u00e9s del voltant del 5 o el 6\u00a0%, per\u00f2<\/span><b> el tractament d\u2019immunosupressi\u00f3 que rep produeix altres efectes secundaris en el metabolisme o en el sistema cardiovascular que cal gestionar<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>En quines solucions estan treballant en aquest sentit?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abVolem trobar una fam\u00edlia de f\u00e0rmacs o alguna mol\u00e8cula que actu\u00ef de manera directa en el sistema immunol\u00f2gic i que eviti els efectes secundaris. Aix\u00f2 potser ha d\u2019arribar a costa de canviar una mica el paradigma amb qu\u00e8 treballem els metges i tamb\u00e9 d\u2019acceptar una taxa una mica m\u00e9s alta de rebuigs controlats. El nostre projecte, que t\u00e9 el suport de la convocat\u00f2ria CaixaImpulse Innovaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, aprofita la biologia molecular i el desenvolupament tecnol\u00f2gic a nivell proteic per crear una mol\u00e8cula complexa que <\/span><b>inhibeixi el sistema immunol\u00f2gic de manera espec\u00edfica<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Busquem frenar l\u2019activaci\u00f3 dels limf\u00f2cits T i alhora permetre que les c\u00e8l\u00b7lules reguladores mantinguin la seva activitat; \u00e9s a dir, cuidar la resposta protectora del pacient mentre es controla la resposta immunol\u00f2gica que dona lloc al rebuig\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><em><b>El desafiament de la falta d\u2019\u00f2rgans<\/b><\/em><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>L\u2019OMS diu que s\u00f3n necessaris 2 milions de trasplantaments per cobrir la demanda global. Estem lluny d\u2019aquestes xifres. Quines solucions s\u2019estan investigant?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abHi ha tres grans estrat\u00e8gies. La primera \u00e9s el<\/span><b> xenotrasplantament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, el trasplantament d\u2019\u00f2rgans d\u2019animals a humans. En aquest cas es parla sobretot del trasplantament d\u2019\u00f2rgans del porc modificats gen\u00e8ticament per evitar el rebuig en els humans. La segona \u00e9s la dels <\/span><b>organoides impresos en 3D<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, una tecnologia que consisteix a utilitzar diferents tipus de c\u00e8l\u00b7lules i fer servir impressores 3D i biomaterials per generar estructures tridimensionals que s\u2019assemblin als \u00f2rgans. Avui dia nom\u00e9s es poden generar \u00f2rgans de mida molt petita, per\u00f2 la idea \u00e9s que en un futur es puguin produir \u00f2rgans que tinguin la mida adequada i que es puguin utilitzar per al trasplantament. I la tercera estrat\u00e8gia \u00e9s<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">la<\/span><b> generaci\u00f3 directa d\u2019\u00f2rgans humans dins d\u2019animals<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> utilitzant c\u00e8l\u00b7lules mare\u00bb. &#8211; Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Com funciona la generaci\u00f3 directa d\u2019\u00f2rgans humans dins d\u2019animals?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa nostra l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3, que t\u00e9 el suport de la convocat\u00f2ria CaixaResearch d\u2019Investigaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, est\u00e0 orientada a generar \u00f2rgans humans dins d\u2019animals mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica anomenada <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">complementaci\u00f3 de blastocist<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">. Aquesta consisteix a modificar gen\u00e8ticament els embrions d\u2019un animal \u2014en el nostre cas, un porc\u2014 perqu\u00e8 no puguin desenvolupar l\u2019\u00f2rgan que ens interessa. En una fase molt primerenca del desenvolupament embrionari, es microinjecten c\u00e8l\u00b7lules mare humanes en aquest embri\u00f3. A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019animal es comen\u00e7a a desenvolupar, i com que no pot formar aquest \u00f2rgan per si mateix, s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules humanes les que el generen. D\u2019aquesta manera, <\/span><b>podr\u00edem generar \u00f2rgans humans dins d\u2019animals que es podrien utilitzar per a trasplantament<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. &#8211; Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_10266\" style=\"width: 410px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-10266\" class=\"wp-image-10266\" src=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-300x169.jpg 300w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-768x432.jpg 768w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Xabier-Aranguren-2048x1152.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><p id=\"caption-attachment-10266\" class=\"wp-caption-text\"><em>Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/em><\/p><\/div>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab\u00c9s una tecnologia molt complexa. Hi ha molts obstacles per superar. Una de les grans limitacions \u00e9s que les c\u00e8l\u00b7lules humanes tenen una capacitat d\u2019integraci\u00f3 en els embrions animals molt baixa. Quan ho puguem resoldre, podrem comen\u00e7ar a parlar de generar \u00f2rgans humans en animals com el porc. \u00c9s dif\u00edcil calcular el temps, per\u00f2 s\u2019han fet molts aven\u00e7os en els \u00faltims anys i <\/span><b>podria ser que en els 5 o 10 anys vinents es comencessin a generar<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u00f2rgans humans en animals\u00bb. &#8211; Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><em><b>Els reptes del futur<\/b><\/em><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Qu\u00e8 cal per millorar encara m\u00e9s la feina que s\u2019est\u00e0 fent en relaci\u00f3 amb la donaci\u00f3 i els trasplantaments?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abSi parlem de la pr\u00e0ctica assistencial, el repte hum\u00e0 \u00e9s cada vegada m\u00e9s important. Hi ha un creixement exponencial dels trasplantaments, per\u00f2 <\/span><b>els equips s\u00f3n gaireb\u00e9 els mateixos que els de fa 10 anys<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. A m\u00e9s, tenim un repte molt important de relleu generacional. El trasplantament ha passat de ser una activitat cl\u00ednicament molt atractiva per als professionals sanitaris a transformar-se en una ter\u00e0pia tan normal que sembla que ha perdut atractiu professional\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abDes del punt de vista de la recerca hi ha diversos reptes. Un \u00e9s <\/span><b>el canvi del perfil del donant<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, ja que som un pa\u00eds molt longeu en qu\u00e8 la mortalitat en persones joves per causes evitables \u00e9s redu\u00efda. Aix\u00ed, <\/span><b>la majoria de donants s\u00f3n grans<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i hem d\u2019aconseguir que aquests \u00f2rgans funcionin adequadament en els receptors. Un altre desafiament \u00e9s <\/span><b>millorar <\/b><span style=\"font-weight: 400;\">l\u2019anomenada <\/span><b><i>donaci\u00f3 en asist\u00f2lia<\/i><\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, que consisteix a preservar i validar \u00f2rgans donats per persones que moren per una parada cardiorespirat\u00f2ria, \u00f2rgans que pateixen per la falta de flux sanguini i oxigen\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abUn altre punt de millora seria <\/span><b>potenciar m\u00e9s la donaci\u00f3 en viu<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Tenim una gran quantitat de donants i no deixa de cr\u00e9ixer, per\u00f2 falta conscienciar sobre la import\u00e0ncia de la donaci\u00f3 en viu, per exemple, d\u2019un rony\u00f3, que \u00e9s la que t\u00e9 una millor taxa de superviv\u00e8ncia. A m\u00e9s, seria important millorar la taxa de longevitat dels \u00f2rgans perqu\u00e8 els pacients no necessitessin un altre trasplantament al cap d\u2019un temps. Per aix\u00f2, com ja hem dit, hem d\u2019<\/span><b>entendre millor el funcionament de la immunosupressi\u00f3<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> i tamb\u00e9 per qu\u00e8 hi ha pacients que sembla que necessiten molt menys tractament que d\u2019altres\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abLa inclusi\u00f3 de les noves tecnologies ens pot ajudar que els trasplantaments tornin a ser professionalment atractius. Projectes com Livercolor marquen per on va el cam\u00ed. Els metges ens volem basar en les noves tecnologies per prendre decisions m\u00e9s segures i m\u00e9s precises. Crec que aix\u00f2 ser\u00e0 clau per assegurar el relleu generacional\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abA m\u00e9s d\u2019augmentar el nombre de donacions de persones vives, tamb\u00e9 \u00e9s important <\/span><b>millorar la preservaci\u00f3 dels \u00f2rgans<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> per ajudar a disminuir les llistes\u00bb. &#8211; Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Com ha millorat la donaci\u00f3 en asist\u00f2lia?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls primers trasplantaments fets a partir de persones mortes, a la d\u00e8cada dels seixanta, es van fer amb \u00f2rgans de persones que havien mort per parada cardiorespirat\u00f2ria. Els resultats eren desastrosos i la donaci\u00f3 en asist\u00f2lia va passar a la hist\u00f2ria. Va ser llavors quan la <\/span><b>donaci\u00f3 en mort encef\u00e0lica<\/b><span style=\"font-weight: 400;\"> \u2014una condici\u00f3 que permet mantenir artificialment la funci\u00f3 dels \u00f2rgans despr\u00e9s de la mort cerebral del pacient\u2014 es va consolidar com la via principal per a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans. Tanmateix, a partir dels anys noranta es va recuperar l\u2019inter\u00e8s per la<\/span><b> donaci\u00f3 en asist\u00f2lia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, ja que es va considerar que era una via amb un gran potencial per <\/span><b>augmentar la disponibilitat d\u2019\u00f2rgans i reduir les llistes d\u2019espera<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Actualment, nom\u00e9s 26 pa\u00efsos a tot el m\u00f3n tenen programes de donaci\u00f3 en asist\u00f2lia.<\/span><b> Espanya \u00e9s el pa\u00eds del m\u00f3n que t\u00e9 la taxa m\u00e9s alta de donants d\u2019aquest tipus i \u00e9s l\u2019\u00fanic que ha aconseguit trasplantar tota mena d\u2019\u00f2rgans d\u2019aquests donants<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. L\u2019any passat, de fet, hi va haver per primera vegada m\u00e9s donants en asist\u00f2lia que donants en mort encef\u00e0lica\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abSi a Espanya hem aconseguit trasplantar tota mena d\u2019\u00f2rgans d\u2019aquests donants ha estat <\/span><b>gr\u00e0cies a estrat\u00e8gies de preservaci\u00f3 molt espec\u00edfiques<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, particularment una que s\u2019anomena <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">perfusi\u00f3 regional normot\u00e8rmica<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">, que es va descobrir aqu\u00ed a la d\u00e8cada dels noranta. Per aix\u00f2 \u00e9s important parlar d\u2019aquest tipus de donaci\u00f3 i de totes les possibilitats de recerca que comporta en l\u2019\u00e0mbit de la preservaci\u00f3 i la validaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><\/h3>\n<h3><em><b>Els grans debats a l\u2019entorn dels trasplantaments<\/b><\/em><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>En els \u00faltims anys hem vist, per exemple, el naixement del primer nad\u00f3 gestat en un \u00fater trasplantat. Quins dilemes plantegen aquest tipus d\u2019aven\u00e7os?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEstem acostumats a plantejar el trasplantament com una cosa v\u00e0lida per a \u00f2rgans vitals per a la superviv\u00e8ncia. Aquest altre tipus de trasplantaments plantegen <\/span><b>dilemes econ\u00f2mics<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, centrats en si el sistema p\u00fablic els ha de costejar o no, i <\/span><b>dilemes \u00e8tics<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, com per exemple quina necessitat pot arribar a tenir una persona de tenir un fill. Tots tenen pros i contres. Tot i aix\u00ed, crec que no \u00e9s just comparar aquests dos tipus de trasplantaments, no \u00e9s just posar-los a la mateixa balan\u00e7a\u00bb. &#8211; Oriol Bestard Matamoros<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00ab<\/span><b>Quan es duen a terme innovacions molt disruptives sempre es passa per un per\u00edode de rebuig<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Quan Cristiaan Barnard va fer el primer trasplantament card\u00edac i els pacients morien en q\u00fcesti\u00f3 de dies, se li va plantejar l\u2019\u00e8tica del que estava fent. Avui mantenim una certa cautela pel que fa al trasplantament d\u2019\u00fater, per\u00f2 potser d\u2019aqu\u00ed a deu anys ho haurem normalitzat. Tot i aix\u00ed, haur\u00edem de pensar que <\/span><b>l\u2019esterilitat est\u00e0 reconeguda com a malaltia<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, per la qual cosa la q\u00fcesti\u00f3 que cal debatre \u00e9s la proporcionalitat de les mesures que s\u2019han d\u2019adoptar per tractar aquesta malaltia\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abUn altre tema \u00e9s qu\u00e8 suposa el trasplantament d\u2019\u00fater actualment. Es fa amb una donant viva que s\u2019ha de sotmetre a una histerectomia molt agressiva. D\u2019altra banda, la receptora se sotmet a una ter\u00e0pia immunosupressora, la qual cosa significa que, si finalment es produeix la gestaci\u00f3, el fetus es desenvolupar\u00e0 en un context d\u2019immunosupressi\u00f3. Finalment, la receptora s\u2019ha de sotmetre a una nova extracci\u00f3 de l\u2019\u00fater un cop ha complert la funci\u00f3. Aix\u00ed doncs, la pregunta crec que ha de ser <\/span><b>si aix\u00f2 \u00e9s proporcionat al que intentem resoldre<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. Crec que moltes d\u2019aquestes q\u00fcestions s\u2019aniran entenent amb el temps i avui no \u00e9s f\u00e0cil decantar-se per un s\u00ed o un no\u00bb. &#8211; Beatriz Dom\u00ednguez-Gil Gonz\u00e1lez<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>Quins dilemes planteja fer que creixin \u00f2rgans humans dins d\u2019altres animals?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abTotes les coses noves que apareixen en medicina generen una mica de rebuig al principi. En el cas de la generaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans humans en porcs amb c\u00e8l\u00b7lules mare, parlem de generar uns organismes que s\u00f3n porcs, per\u00f2 tamb\u00e9 parcialment humans. A m\u00e9s, les c\u00e8l\u00b7lules mare humanes sempre poden anar a altres regions que no ens interessen, com el cervell, i tenir un porc amb una part del cervell humana seria una cosa \u00e8ticament molt controvertida. El que hem de fer \u00e9s <\/span><b>explicar b\u00e9 qu\u00e8 estem fent i com ho estem fent<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. <\/span><b>Si en el moment que es fan els primers assajos cl\u00ednics aquests \u00f2rgans funcionen i aconsegueixen salvar vides, crec que a poc a poc s\u2019aniran veient com una cosa m\u00e9s normal<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb. <\/span><b>&#8211; Xabier Aranguren L\u00f3pez<\/b><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><b>I l\u2019\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial en medicina planteja retic\u00e8ncies?<\/b><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">\u00abEls que l\u2019accepten millor s\u00f3n <\/span><b>els pacients<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">, que sempre <\/span><b>s\u00f3n molt m\u00e9s oberts que els professionals a l\u2019hora de considerar les noves tecnologies<\/b><span style=\"font-weight: 400;\">. \u00c9s veritat que en professionals amb molta experi\u00e8ncia pot generar conflictes el fet que una eina els digui una cosa diferent de la que ells consideren, per\u00f2 la realitat \u00e9s que els algoritmes han d\u2019estar entrenats amb tantes dades que \u00e9s impossible pensar que en la nostra vida professional puguem aconseguir valorar tants casos\u00bb. &#8211; Concepci\u00f3n G\u00f3mez Gavara<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/lYsSegpIIj8?si=KicrWbf3Ozgt7p-J\" width=\"400\" height=\"225\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>El trasplantament d\u2019\u00f2rgans i teixits \u00e9s, sens dubte, un dels grans assoliments de la medicina moderna. No tan sols ha salvat centenars de milers de vides en les \u00faltimes d\u00e8cades, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha transformat radicalment el dia a dia de moltes persones ja que les ha alliberat de tractaments llargs, invasius i esgotadors \u2014com la di\u00e0lisi o la connexi\u00f3 permanent a una m\u00e0quina d\u2019oxigen en casos de malalties pulmonars avan\u00e7ades\u2014, cosa que els ha perm\u00e8s recuperar l\u2019autonomia i reprendre una vida activa i de m\u00e9s qualitat.<\/p>\n<p>El 2023 es van fer 172.000 trasplantaments al m\u00f3n, segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquesta xifra \u00e9s admirable,<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[520,519],"tags":[],"class_list":["post-10298","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-divulgacio-cientifica","category-investigacio"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v24.7 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El trasplantament d\u2019\u00f2rgans i teixits \u00e9s, sens dubte, un dels grans assoliments de la medicina moderna. No tan sols ha salvat centenars de milers de vides en les \u00faltimes d\u00e8cades, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha transformat radicalment el dia a dia de moltes persones ja que les ha alliberat de tractaments llargs, invasius i esgotadors \u2014com la di\u00e0lisi o la connexi\u00f3 permanent a una m\u00e0quina d\u2019oxigen en casos de malalties pulmonars avan\u00e7ades\u2014, cosa que els ha perm\u00e8s recuperar l\u2019autonomia i reprendre una vida activa i de m\u00e9s qualitat. El 2023 es van fer 172.000 trasplantaments al m\u00f3n, segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquesta xifra \u00e9s admirable,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-05-16T07:40:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Debate_Transplantes5-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ubikmedia\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376\",\"name\":\"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg\",\"datePublished\":\"2025-05-16T07:40:34+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg\"},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/\",\"name\":\"Blog CaixaCi\u00e8ncia\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca\",\"name\":\"Ubikmedia\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Ubikmedia\"},\"url\":\"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia","og_description":"El trasplantament d\u2019\u00f2rgans i teixits \u00e9s, sens dubte, un dels grans assoliments de la medicina moderna. No tan sols ha salvat centenars de milers de vides en les \u00faltimes d\u00e8cades, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha transformat radicalment el dia a dia de moltes persones ja que les ha alliberat de tractaments llargs, invasius i esgotadors \u2014com la di\u00e0lisi o la connexi\u00f3 permanent a una m\u00e0quina d\u2019oxigen en casos de malalties pulmonars avan\u00e7ades\u2014, cosa que els ha perm\u00e8s recuperar l\u2019autonomia i reprendre una vida activa i de m\u00e9s qualitat. El 2023 es van fer 172.000 trasplantaments al m\u00f3n, segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquesta xifra \u00e9s admirable,","og_url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376","og_site_name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","article_published_time":"2025-05-16T07:40:34+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1440,"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/CR_Debate_Transplantes5-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ubikmedia","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ubikmedia","Temps estimat de lectura":"18 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376","name":"Reptes i aven\u00e7os en el trasplantament d\u2019\u00f2rgans: m\u00e9s i millor vida per al pacient - Blog CaixaCi\u00e8ncia","isPartOf":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg","datePublished":"2025-05-16T07:40:34+00:00","author":{"@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/pt-pt\/?p=10376#primaryimage","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg","contentUrl":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/ImagenesAdaptadas-Beatriz-Dominguez-Gil-300x169.jpg"},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#website","url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/","name":"Blog CaixaCi\u00e8ncia","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/2b9d5310c27055b4862191402c387fca","name":"Ubikmedia","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/#\/schema\/person\/image\/","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ccc66bc497f8ba496f9d06e5a58a91de?s=96&d=mm&r=g","caption":"Ubikmedia"},"url":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/author\/ubikmedia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10298"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10299,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298\/revisions\/10299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.caixaresearch.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}