Michele Catanzaro, Esther Marín, Agustín López i Cristina Ribas de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El projecte Periodisme Científic d’Excel·lència (PerCientEx) neix de les ganes de fer la volta als remugaments de molts periodistes científics que diuen coses com: «la cosa va molt malament», «tenim massa poc temps», «ens paguen molt poc» o «¿per què la gent prefereix la cobra de la Chenoa a la meva peça sobre la microbiota?». Aquestes queixes estan fonamentades. Hi ha evidències i literatura acadèmica que confirmen que la cosa va efectivament força malament: el periodisme científic pateix una crisi,

Post de Lluís Reales, periodista a BTV, professor a la UAB i moderador del cicle Futur(s)

El Dr. Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, i Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, en un dels debats FUTUR(s). Imatge: Obra Social “la Caixa”

El futur no està dissenyat ni es pot conèixer amb precisió. És incert però, com va argumentar el pensador Ilya Prigogine en el seu llibre La fi de les certeses, podem fer l’esforç de modelar-lo —o si més no imaginar-lo— a través de l’art de la pregunta i de la comprensió del present. La matèria primera que necessitem és el coneixement,

Post de J. Mora i R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

Presentem una nova selecció dels cinc tuits publicats a @CaixaCienciaCAT al novembre sobre els esdeveniments amb més rellevància.

L’actualitat científica del nostre canal, que vam anar recollint durant el mes passat, es va centrar en l’avantguarda de la recerca en malalties rares, els debats actuals sobre el futur de la medicina i la tecnologia, els últims avenços en innovació biomèdica a Europa i els projectes guanyadors de la convocatòria EFARRI (The European Foundations Award for Responsible Research & Innovation), així com en una de les últimes sorpreses que ens porta CosmoCaixa.

#CosmoSapiens a @CosmoCaixa_CAT: una reflexió sobre la relació entre coneixement,

Una nova barrera que cal vèncer per controlar l’epidèmia als països en vies de desenvolupament

Per Boris Revollo i Roger Paredes, metges i investigadors de la Fundació Lluita contra la SIDA i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

A mitjan anys vuitanta del segle passat, el moment en què es van començar a tractar els primers pacients infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) amb el primer anàleg dels nucleòsids, la zidovudina (AZT), es va obrir una gran porta que donaria molta esperança a milions de persones que fins llavors no tenien cap alternativa de tractament per a la malaltia; en aquesta època, ser diagnosticat d’una infecció per VIH era sinònim de mort.

El 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques

Post de Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INC-UAB) i professora del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut (UAB).

Foto: B-DEBATE // Jordi Cabanes

Les experiències primerenques que s’estenen des de l’etapa prenatal fins al final de l’adolescència deixen una forta empremta en el nostre sistema nerviós en formació i refinament. Això té conseqüències a llarg termini sobre la nostra conducta i cognició a l’etapa adulta, i afecta la nostra vulnerabilitat o resiliència a desenvolupar diversos tipus de psicopatologies.

Es calcula que el 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques i,