Per Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya(IBEC)

Els costos creixents de la recerca biomèdica i el descobriment de fàrmacs, així com el nombre contínuament creixent de fracassos de compostos, provoquen una necessitat urgent de noves eines per a la recerca bàsica i els assajos preclínics de fàrmacs. L’encreuament de les nanotecnologies amb les ciències de la vida i computacionals suposa l’aprofitament de les tecnologies de capacitació per al descobriment i el desenvolupament de fàrmacs, les proves de toxicitat i el modelatge de malalties. Aquests avenços poden anar més enllà de les etapes actuals de cultius cel·lulars i de teixits in vitro, que difícilment reflecteixen la fisiologia del pacient, i crear plataformes in vitro d’aparença humana que permetin assajos de fàrmacs i de toxicitat més barats i eficients.

Post de Carme Pérez, responsable de comunicació del programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat 20 d’octubre es va posar en marxa la 3a edició d’Investiga amb RecerCaixa!, una activitat que proposa a estudiants de deu a dotze anys dur a terme un treball d’investigació al llarg del curs vinculat a diferents projectes de recerca que es desenvolupen actualment a Catalunya, amb el suport dels investigadors que els lideren, que participen voluntàriament en aquesta acció i formen part del programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa. 

El valor d’aquesta proposta pionera a Catalunya rau en la innovació pedagògica que aporta als centres,

Post de Raül Toran, vicepresident de l’ACCC.

A la sessió «Innovació responsable: un paradigma nou a l’Horitzó 2020», impartida per Jeroen van den Hoven, catedràtic d’Ètica i Tecnologia a la Universitat Tecnològica de Delft (TUDelft), en el marc del cicle de conferències CaixaImpulse Meetings organitzat per CaixaImpulse, es va presentar, mitjançant casos reals, la importància de la innovació responsable per adaptar-la a les necessitats i els valors de la societat i evitar els recels de les noves tecnologies.

Sobre els reptes del segle XXI destaquen els recentment aprovats disset objectius del desenvolupament sostenible i és interessant analitzar com la tecnologia pot ajudar a complir-los.

Per Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC)

Discovery Max acaba d’estrenar ADN Max, un magazín de ciència i tecnologia, dirigit per Xavier Sardà. Se suma a una llarga sèrie de programes d’entreteniment que han optat pels continguts científics, des de la secció ja clàssica a El Hormiguero a la sèrie nord-americana The Big Bang Theory passant per Órbita Laika, el programa d’RTVE patrocinat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La ciència està de moda. Ja ens ho va advertir José Antonio Pérez, guionista i director d’Órbita Laika,

Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l’ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l’afectem).